Tema 1 Micro (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 17/04/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: EL MÓN DELS MICROORGANISMES La microbiologia es la part de la ciència que estudia els microorganismes, éssers ‘vius’ que no son visibles a simple vista.
 Per exemple les tènies, cucs plans que parasiten el budell si que es poden veure però els ous, larves, no son visibles. Aquests també s’inclouen dintre del concepte microorganisme.
 Dintre de la microbiologia tenim bacteris, eucariotes, protozous, algues, etc. Agrupa diferents tipus d’organitzacions cel·lulars i acel·lulars sense importar de quin domini de la vida vinguin.
Un microbiòleg es aquell que coneix les tècniques que li permeten treballar amb aquests éssers que no es veuen. Per tant la microbiologia va lligada a la tecnologia.
Els inicis de la microbiologia van ser molt posteriors a altres branques de la biologia degut a la necessitat d’un microscopi.
Els primers microscopistes van ser :   Robert Hocke (1635- 1703) que amb una lupa va descriure els cossos fructífers de les floridures, els esporangis. Aquest home era matemàtic, l’estudi d’això era només un hobby.
Antoni van Leeuwenhoek (1632- 1723) es dedicava als teixits, era comerciant i com a hobby tenia la observació a través de lupes. Va ser el primer en observar bacteris, va dibuixar les seves observacions i ho va publicar. L’artefacte que va utilitzar aquest últim tenia una lent i una agulla per col·locar la mostra. Es van fer a mitjans del segle XVII.
La microbiologia com a tal no va despegar fins 100 anys després (al segle XIX), perquè es va esperar a que les lupes avancessin cap a microscopis. Dos dels grans impulsors van ser Louis Pasteur (1822- 1895) i Robert Koch (1843- 1910). En aquella època era realment important la conservació dels aliments i la salut.
 Pasteur va fer una primera vacuna, la vacuna de la ràbia que va ser la que va tindre més èxit. Louis Pasteur era químic, i va entrar en contacte amb la microbiologia amb la conservació de vi i fermentacions. Va ser el primer que va confirmar i descriure que els llevats participaven en les fermentacions i la formació de l’alcohol.
Experiment del matràs amb coll de cigne: va agafar un líquid, el va posar en un matràs, el va escalfar i li va posar un tap però el líquid es mantenia igual que el primer dia. Per trencar les expectatives dels defensors de la generació espontània va dissenyar el coll de cigne, va escalfar el líquid y no ho va tapar, al matràs continuava entrant l’oxigen però el líquid no patia cap canvi.
Això passava perquè els microorganismes quedaven atrapats en la primera part però tampoc entraven al medi líquid. En canvi quan el líquid es bolcava i entrava en contacte amb els microorganismes, canviava.
 Més o menys al mateix temps que Pasteur, Koch que era un metge alemany, va descobrir el bacil de la tuberculosi. Va establir la causa- efecte en persones malaltes que tenien el bacteri i persones que estaven sanes. Va establir unes regles per poder identificar la causa- efecte, el que s’anomena els postulats de Koch. A la imatge tenim els postulats: 1. Els organismes sospitosos de ser patògens han d’estar presents en tots els malalts i no en els sans.
2. Hem de ser capaços d’extreure el bacteri de la sang i fer-lo créixer fora de la persona o animal. En canvi, de la sang d’un organisme sang no obtindrem el creixement del bacteri.
3. Si inoculem els bacteris en un animal sa, aquest reproduirà la malaltia.
4. A partir de l’organisme inoculat, a partir de la seva sang hem de ser capaços de trobar el bacteri.
Què significa fer un esgotament? L’esgotament és un procés en que agafem una gota de sang d’un organisme que es pensa que té el bacteri i s’escampa en una placa de petri. L’objectiu es obtenir diferents colònies. Quan s’escampa representa que volem obtenir bacteris individualitzats. Quan es deixa unes hores a un incubador, s’obtenen colònies i clons.
Anomenem cultiu pur quan aïllem uns bacteris i obtenim una colònia nova (en que no hi entren de nous diferents).
Cada colònia té una textura, color, tamany, etc diferents que permet diferenciar de quin bacteri es tracta.
El de la tuberculosi és característic perquè fa com unes arrugues cap amunt.
Taxonomia polifàsica La taxonomia (en microbiologia) és l’estudi i descripció dels taxons, divisions en les quals nosaltres agrupem uns bacteris i els separem d’altres. La unitat taxonòmica bàsica és la espècie.
No hi ha encara una definició clara o estricta d’una espècie en bacteriologia, es té una idea només.
De moment es pot dir que una espècie bacteriana és un conjunt de soques que s’assemblen entre elles i que formen un grup homogeni que com a tal el podem diferenciar d’altres grups, a més, està constituïda per la soca tipus.
Una soca és un conjunt d’una mateixa espècie que té un mateix origen. Una altra persona amb la mateixa espècie tindrà una soca diferent. A més està formada per una successió de cultius derivats d’un cultiu pur.
El conjunt de soques que s’assemblen entre elles que formen un grup homogeni que podem aïllar forma part d’una mateixa espècie, per exemple el Micobacterium tuberculosis.
La soca tipus es la que representa a un espècie. Aquesta és escollida pel grup de microbiòlegs que la descriu per primera vegada.
Col·leccions de cultiu Las soques tipus s’han de depositar en una col·lecció. Aquestes es guarden i es distribueixen, són accessibles per a tots. Una conseqüència de la descripció de noves especies es que son accessibles para tots.
Cada país té el seu.
Soques de referència No només hi ha soques tipus, hi ha d’altres que també son importants i interessants.
Taxonomia genètica Si dues soques presenten un tant per cent d’hibridació del DNA superior al 70% si que pot ser que formin part de la mateixa espècie.
La seqüenciació del gen que codifica pel rRNA 16S. Es considera que si una soca té el 97% d’homologia amb un altre, poden formar part de la mateixa espècie.
Concepte de genoespècie: no és una espècie de veritat. Per a que ho sigui ha d’haver entre les soques una similitud de característiques bioquímiques, de cultiu, fenotípiques que recolzin el resultat genètic. Això es el que anomenem taxonomia polifàsica o taxonomia mixta i consensuada.
Pertanyen a la mateixa genoespècie però no a la mateixa espècie:   Shigella spp i Escherichia coli: genèticament son les mateixes, amb criteris genètics es poden ficar dins de la mateixa espècie però una és una bactèria inofensiva i l’altra sempre produeix malaltia, per tant s’han de separar.
Mycobacterium microti: Pertany als ratolins però és inofensiu per als humans.
Les genoespècies s’han de poder diferenciar d’altres espècies per altres tècniques més senzilles per rebre el nom d’espècie.
Denominació de les espècies És un sistema binomial de nomenclatura, la primera part fa referència al gènere i la segona part a la espècie. En cursiva o subratllat.
Altres categories taxonòmiques Els criteris per definir-les són més complicats.
 Per descriure una nova espècie hem de publicar les seves característiques en el International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology.
La taxonomia és la descripció i definició de nous taxons. La descripció vol dir que quan fem taxonomia estem descrivint, estudiant uns grups a nivell de conductes, metabòlicament, etc. Si a la taxonomia li afegim la nomenclatura, a aquest conjunt és el que anomenem sistemàtica. Per tant, sistemàtica i taxonomia no signifiquen el mateix. La principal aplicació de la sistemàtica és classificar els microorganismes però també té la funció d’identificar (que és la seva principal aplicació).
La sistemàtica té com a principal objectiu classificar, en canvi la identificació té com a principal objectiu establir ràpidament i de forma senzilla la identitat d’un determinat bacteri.
Exemple: impetigen produeix lesions cutànies superficials de la pell i està produït o bé per straptococcus o bé per staphylococcus. Per saber quin dels dos ells, es fa un cultiu. Es fica aigua oxigenada, si apareixen bombolles vol dir que té activitat catalasa i els staphylococcus son catalasa positius. Però hi ha 2 tipus de estafilococs, un benigne i un altre maligne. En aquest cas ho podrem distingir pel color, perquè l’aureus té color daurat. A més també s’utilitza la prova de la coagulasa. Això és la identificació i això ho sabem perquè ja sabem les característiques.
...

Comprar Previsualizar