Primera part Dret Penitenciari (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Dret Penitenciari
Profesor N.
Año del apunte 2013
Páginas 15
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Dret penitenciari TEMA 1: INTRODUCCIÓ CONCEPTE Conjunt de normes jurídiques que regulen l’execució de totes les sancions penals i privatives de llibertat. 2 característiques: - És una part de l’ordenament jurídic.
El Dret Penitenciari només s’ocupa de penes i mesures de seguretat privatives de llibertat.
L’interès per això apareix aproximadament cap a la segona meitat del segle XVIII, que es considera que la pena privativa de llibertat és una mesura és humana (no com la pena de mort o la tortura). Als anys 70 es promulguen les principals lleis penitenciaries europees. Aquestes volen humanitzar l’execució i resocialitzar al penat amb tractament rehabilitador.
S’ha plantejat si aquest Dret és autònom o forma part d’un altre Dret: té una autonomia relativa per la relació sistemàtica que té amb el Dret penal i el Dret processal. Comparteix garanties i principis.
PRINCIPIS BÀSICS DEL DRET PENITENCIARI 1- Principi de legalitat: l’execució de la pena privativa de llibertat està sotmesa al que digui la llei. Art. 3.2 CP i art. 36.2 CP.
2- Principi d’intervenció judicial: art. 117.3 CE. L’execució de la pena privativa de llibertat no pot ser aliena a la funció judicial, és a dir, els jutges també s’han d’ocupar de l’execució de la pena, i no només d’imposar-la. Així s’imposa la nova figura del jutge de vigilància.
3- Principi d’humanitat: s’adreça a aspectes com 1) la proporcionalitat de les penes i 2) el respecte a la dignitat i als Drets Humans del reclús.
o Proporcionalitat: es basa en el principi d’intervenció mínima i d’última ràtio del Dret penal (elecció del càstig i de la seva durada).
o Dignitat i DDHH: art. 15 CE, prohibeix les tortures i els tractes inhumans.
Per aconseguir que la pena privativa de llibertat es compleixi de forma respectuosa amb aquest principi d’humanitat, cal tenir en compte dos aspectes: o Només acudir a la pena privativa de llibertat quan no hi hagi alternativa.
o Quan sigui inevitable la presó, s’haurà de fomentar el contacte a l’exterior.
4- Principi de resocialització: art. 1 LOGP i art. 25.2 CE. S’incorpora en un moment que la resocialització com a tal està en crisi, per 3 motius: 1 Dret penitenciari o Il·legitimitat d’una socialització coactiva.
o Impedeix justificar la pena en aquells casos de delinqüents totalment integrats socialment.
o Dificultat de reinserir a la societat des d’una institució tancada, ja que és un contrasentit.
Avui dia, la resocialització és més un desig que no pas una realitat.
FONTS - Antecedents legislatius Totes les normes a la LOGP es caracteritzen per la seva dispersió, la seva proliferació (van ser molts) i normalment de rang inferior a la llei.
L’aprovació de la LOGP ha estat considerada com la consagració del Dret penitenciari espanyol. Està inspirada en les regles mínimes pel tractament dels reclusos de les Nacions Unides, i també en les Regles Penitenciaries Europees.
Art. 1 LOGP: consagra el principi de resocialització.
- La normativa penitenciaria Les fonts que regulen el Dret penitenciari són: - - - Constitució: art. 117.3, 25.2 i altres. Parlen de la subjecció de l’Administració a la llei.
LOGP: és Orgànica perquè desenvolupa Drets Fonalmentals. Estableix un sistema d’individualització científica molt més flexible que l’anterior sistema proporcional.
Reglament penitenciari: 1996, substitueix el reglament del 81. Es promulga per varies raons: més presos, més població, més dones, més estrangers, etc.
S’introdueixen millores pel que fa el tractament dels presos.
Altres fonts Jurisprudència del T. Constitucional i el T. Europeu de Drets Humans Codi Penal LeCrim Declaració universal dels Drets Humans Pacte internacional dels Drets civils i polítics de NY Regles mínimes de l’ONU Regles penitenciaries europees 2 Dret penitenciari TEMA 2: ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS SISTEMES PENITENCIARIS 2.1. ORIGEN DE LA PENA PRIVATIVA DE LLIBERTAT La pena privativa de llibertat no ha existit sempre. Avui dia està orientada a la resocialització, però no sempre ha estat així. Hi ha dues grans etapes: 1- Fins al segle XVII, la privació de llibertat no és una pena, sinó simplement és una custòdia, amb funció de guardar a la persona mentre no se la jutja. Només té una funció cautelar, serveix per retenir a les persones fins al moment en què se les jutjarà o fins al moment que seran executades (mortes). Privar del dret a la llibertat no tenia gaire sentit, donada la situació d’esclavitud, etc. Pena de mort, penes corporals, penes infamants, penes pecuniàries. A part de l’Estat, també esglésies, els nobles, etc., tenien presons.
Segle XVI, comencen a aparèixer les cases de treball per la necessitat de mà d’obra més econòmica, amb clara influència religiosa (normalment les organitzaven ordres religioses). Aquestes cases serveixen per acollir gent amb conducta social fora dels cànons normals (prostitutes, rodamóns, etc.). A partir del segle XVII s’introdueix la idea de presó com a pena i s’arriba a considerar com el gran invent de la època. A Espanya és molt similar, també s’introdueix la presó sobre aquesta mateixa època (amb finalitat de retenció cautelar), i abans d’introduir-se aquesta existia la presó “flotante”, les galeres (embarcacions que havien de portar als condemnats en condicions higièniques i de salut nefastes).
Causes de la transformació de la presó custòdia en pena de presó 1- Raons de política criminal: a finals del segle XVII grans masses de poblacions es traslladen del camp a les ciutats i nuclis urbans, de forma que a les presons hi ha més desordres i a les ciutats hi ha delinqüència.
2- Raons penològiques: la pena de mort comença a quedar en desús, per la seva crueltat.
3- Raons socioeconòmiques: si no maten als condemnats i s’aprofita la mà d’obra que aquests poden aportar, això pot contribuir a la millora de l’economia.
4- Raons religioses: no tots els autors hi estan d’acord. Avui dia encara la presó com a penitència, en segons quins àmbits, es pot sentir. La religió busca el càstig pels pecadors.
2- A partir del segle XVIII, la pena de presó passa a ser considerada una pena més.
Primeres manifestacions científiques 3 Dret penitenciari Durant els primers anys les condicions en què es trobaven els presos normalment no interessaven a ningú. A partir de mitjans - finals del segle XVIII que la doctrina comença a posicionar-se a favor d’un tracte digne de les persones privades de llibertat.
Exemples: 1- Howard: es va interessar per les condicions dels condemnats i va proposar moltes millores perquè ell va estar mol de temps provat de llibertat. Proposa que durant el període de privació s’hauria de treballar, cal una educació, cal separar els interns, etc. (propostes molt avançades per la època).
2- Beccaria: denuncia la crueltat de les penes, la necessitat de proporcionalitat, les garanties penals.
3- Bentham: autor del panòptic (vigilància però l’individu no sap des d’on el miren), idea per a la presó, que després es va expandir per altres institucions com en les fàbriques.
A Espanya, penitenciaristes més famosos: 1- Sandoval: com haurien de ser les presons, com s’hauria de curar que s’ha de tenir amb els presos pobres 2- Tallada: advocat que denuncia els abusos constants als que són sotmesos els presos.
3- Chaves: explica les irregularitats de les presons de Sevilla.
4- Lardizábal: escriu “Discursos sobre las penas”. Les seves idees serviran pel primer Codi espanyol.
5- Concepción Arenal: segle XIX-XX. És nomenada visitadora de les presons, i té una obra extensa proposant millores per les presons.
2.2. ELS SISTEMES PENITENCIARIS Sorgeixen com a resposta a la necessitat d’organitzar les presons. En primer lloc a les colònies angleses d’Amèrica i després a Europa. De l’evolució de tots aquests sistemes s’han anat formant els sistemes penitenciaris actuals.
1- SISTEMA DE PHILADÈLPHIA O DE PENSILVÀNIA Neix a finals del segle XVIII com a reacció als problemes d’aglomeració de gent i per tant de la salut de les persones i les seves condicions infrahumanes. Aquest sistema instaura un aïllament absolut durant el dia i la nit, i amb silenci absolut. El pres està tot el dia sol a la seva cel·la, sense cap activitat i sense cap visita, l’únic que deixaven que tingués és la Bíblia. Aquest sistema contribueix a la separació dels interns, i a la millora de les condicions higièniques i de salubritat. L’aspecte negatiu d’aquest sistema és el deteriorament psíquic que produeix aquest aïllament total. El sistema s’exporta cap a Europa, i s’intentarà introduir a Espanya, però no triomfa en absolut la idea, 4 Dret penitenciari bàsicament per dos motius: raó econòmica (sistema molt car), i perquè era un sistema que xocava moltíssim amb el caràcter d’aquí de la gent acostumada a fer vida en comú, de xerrar a totes hores.
2- SISTEMA D’AUBURN Neix a la ciutat d’Auburn, als Estats Units (NY), a principis del segle XIX. En aquest sistema es manté l’aïllament nocturn, però s’incorpora el treball i la vida en comú durant el dia, però amb silenci absolut, exigència que s’acompanya de durs càstigs corporals per qui trenqui aquest silenci.
3- SISTEMA PROGRESSIU Sorgeix a Europa al segle XIX. És un sistema que persegueix la reforma de la persona, a través de la millora de les condicions en funció del bon comportament. Es van cremant etapes a mesura que millori el comportament. Com millor ens comportem abans podrem passar a la següent etapa (de l’aïllament a la llibertat total). Aquest és l’anterior a la nostra Llei orgànica penitenciària. Es va aplicar a la presó de València, pel Coronel Montesinos al 1835, a la presó del Penal de San Agustín (era un convent). Va dividir la presó en 4 períodes: hierros, trabajo, libertad intermedia y libertad definitiva.
És el més utilitzat a la pràctica penitenciaria dels segles XIX i XX. Les fases d’aquest sistema progressiu són: - Inicial aïllament cel·lular per observar i classificar el penat.
Vida en comú amb instrucció i treball.
Preparació prèvia per la vida en llibertat, fomentant les sortides a l’exterior.
Llibertat condicional com a llibertat a prova.
4- SISTEMA REFORMATORI S’aplica en una primera etapa a la justícia juvenil, per persones entre 16 i 30 anys. Es basa en l’exercici físic, la instrucció, la progressió en graus, i la sentència indeterminada fins a la reforma de l’intern. Aquest sistema reformatori va ser, com a crítica, disciplinàriament molt dur, i es critica la dificultat de reformar des d’una institució que arquitectònicament no està preparada.
2.3. EL SISTEMA PENITENCIARI DE LA LLEI ORGÀNICA GENERAL PENITENCIARIA En un primer moment, el sistema penitenciari espanyol va seguir el sistema progressiu, que es dividia en quatre fases: règim tancat, règim ordinari, règim obert i llibertat condicional. La LOGP, l’any 79, adopta el sistema d’individualització científica, un sistema que també està separat en graus, però la peculiaritat respecte el sistema 5 Dret penitenciari progressiu és la flexibilitat: en aquest no cal passar per tots els graus, res impedeix la classificació inicial en règim obert.
Crítiques: està massa objectivada la separació en graus, perquè es té en compte la gravetat del delicte comès, inclús el tipus de delicte comès a l’hora de classificar.
A Europa, la tendència és la de fer plans individualitzats de tractament, segons la personalitat i l’evolució de la persona.
TEMA 3: ELS ESTABLIMENTS PENITENCIARIS A Espanya hi conviuen presons de fa molts anys (la Model, la Trinitat) i presons relativament modernes (segueixen una construcció horitzontal, organitzada en mòduls i en extensions gegants de terreny).
3.1. CONCEPTE I PRINCIPIS INFORMADORS Art. 10 Reglament Penitenciari: unitat arquitectònica, administrativa i funcional amb organització pròpia formada per unitats, mòduls i departaments que faciliten la distribució i al separació dels interns.
- - L’aspiració màxima és que es compleixi el principi cel·lular, en el sentit de que cada intern tingui la seva pròpia cel·la.
Pel que fa a les condicions d’habitabilitat, tota cel·la hauria de tenir l’espai, la llum, la ventilació natural i el mobiliari suficients per fer-los habitables, així com serveis higiènics.
Cal garantir a cada intern la roba necessària pel llit i pel seu ús personal, així com assegurar també un lloc on deixar les seves pertinences.
3.2. CLASSIFICACIÓ Les penes privatives de llibertat s’executaran segons estableix l’art. 72 LOGP, segons el sistema d’individualització científica, separat en graus, l’últim dels quals és la llibertat condicional.
La pena de presó es divideix en quatre graus, als quals corresponen diferents règims de vida: règim tancat, règim ordinari, règim obert, llibertat condicional. La classificació en qualsevol d’aquests graus determinarà el destí de l’intern als establiments corresponents, i per tant, l’aplicació del seu propi règim en quant a sortides, activitats, hores de pati, etc.
Només es prohibeix que un pres entri directament en quart grau (llibertat condicional).
Cal distingir la classificació de la separació (art.16 LOGP); principis generals: 6 Dret penitenciari - Homes separats de dones, amb excepcions.
Detinguts i presos que estiguin en presó provisional separats de condemnats.
Primaris (primera vegada) separat de reincidents Joves separats d’adults.
Malalts psíquics separats de persones sense cap malaltia.
Condemnats per delictes dolosos separats de condemnats per delictes imprudents.
Art 63 LOGP: quan es tracti de condemnats, la decisió sobre el centre penitenciari al qual haurà d’anar correspon a l’Administració Penitenciària, en funció dels següents factors: - - Personalitat.
Historial individual, familiar, social i delictiu.
Durada de la pena imposada.
Medi al que retornarà aquesta persona (quan acabi de complir, quin és el seu entorn, feina, família, etc.).
Recursos que hi hagi en un centre determinat per a què pugui tenir èxit el tractament.
Criteris generals de classificació Tots els criteris són ambigus, perquè és molt difícil determinar què és la perillositat o valorar la capacitat de viure en semi llibertat o llibertat.
- - Primer grau: penats qualificats de perillositat extrema o d’inadaptació manifesta i greu a les normes de convivència ordenada.
Segon grau: penats en els que concorrin circumstàncies personals penitenciaries de normal convivència, però que no tinguin capacitat per a viure en semi llibertat.
Tercer grau: penats que sí que estan capacitats per a viure en semi llibertat.
- Criteris específics de classificació - (Instrucció 9/2007 de la Dirección General de Instituciones Penitenciarias) No hi ha cap altra instrucció en matèria de classificació penitenciaria a Catalunya.
- Primer grau: la LOGP no recull el primer grau. L’objectiu del primer grau ha de ser, en la mesura del possible, la reincorporació immediata de l’intern al règim ordinari de vida. Principis: o Caràcter excepcional (quan no hi hagi altres mecanismes disponibles).
7 Dret penitenciari - - o Transitorietat (no pot ser permanent).
o Subsidiarietat Segon grau: és el grau més generalitzat, perquè a part de la gent que pugui estar en segon grau, també estan totes aquelles persones que no estan classificades, perquè o bé no volen o bé encara no s’ha rebut el manament de que estan penats.
Tercer grau: la instrucció diu que com a classificació inicial, el tercer grau es concedirà a les persones condemnades per primera vegada, que no tinguin condemnes altes. Quan es tracti d’alguna progressió, passarà a tercer grau si hi ha hagut evolució positiva i participació activa en activitats de tractament.
Seran classificats en tercer grau aquelles persones que presentin un pronòstic de reincidència de mig baix a molt baix, i no presentin factors d’inadaptació representatius. El pronòstic de reincidència serà apreciat per l’existència de factors tals com: o Ingrés voluntari.
o Condemnes no superiors a 5 anys.
o Primarietat delictiva o reincidència escassa.
o Antiguitat en la causa per la que ha ingressat (que faci més de 3 anys).
o Correcta adaptació social.
o Baixa presonització.
o Recolzament familiar.
o Assumpció del delicte.
o Personalitat responsable.
o En cas d’addiccions, que estiguin en tractament.
o Cal que no presenti factors d’inadaptació significatius, com poden ser: pertinença a organitzacions delictives, personalitat de trets de caràcter psicopàtic, inadaptació a presó i escala delictiva.
La normativa penitenciaria ha establert un principi de flexibilitat del sistema d’individualització científica (art. 100.2 RP): permet que es combinin característiques de diversos graus de tractament. Aquesta possibilitat l’ha de proposar la junta de tractament i l’ha d’aprovar el Jutge de vigilància penitenciaria.
 Procediment de classificació La classificació inicial s’ha de fer, com a màxim, en els dos mesos següents a rebre la sentència. Aquesta proposta inicial la formula la junta de tractament, i ha de ser ratificada, en el nostre cas, per la Direcció General d’Institucions Penitenciaries (Catalunya). En matèria de classificació, es pot recórrer al Jutge de vigilància, i les decisions del JV es poden recórrer al jutge Sentenciador.
8 Dret penitenciari Cada 6 mesos ha d’haver-hi una revisió del grau.
3.3. CLASSES D’ESTABLIMENTS PENITENCIARIS - PREVENTIUS DE CUMPLIMENT ESPECIALS Avui dia, la tendència és fer construccions molt grans, en què pugui haver-hi els tres tipus en un sol. Per regla general, els centres penitenciaris no haurien d’acollir més de 350 interns per presó. En qualsevol cas, les condicions d’habitabilitat de cel·les i dormitoris venen establertes a l’art. 14 RP.
 PREVENTIUS Centres d’àmbit provincial, la finalitat dels quals és la retenció i custòdia de retinguts i presos. La llei estableix que en els centres de penats preventius es podran complir condemnes de fins a 6 mesos. Es garanteixen 8 hores de descans nocturn, 2 hores per dedicar-se a assumptes propis i temps suficient per poder anar a activitats culturals, terapèutiques, etc. El jutge del que depenen els pot concedir algun permís extraordinari.
Art. 3.4 RP: permet l’accés de preventius a activitats culturals, formatives, esportives...
Tot i que és només per preventius, l’art. 10 LOGP permet que s’apliqui un règim tancat quan es tracti d’interns extremadament perillosos o inadaptats al règim ordinari.
Els centres de compliment poden ser de 3 tipus: - - Centres tancats: les activitats estan més limitades, i les mesures de control i de vigilància són més grans. Només hi haurà permisos extraordinaris, que els concedeix només el JV. En aquests centres la cel·la és individual, i en principi són 4 hores diàries de vida en comú, que poden ampliar-se a 3 hores més, però en tot cas, en les activitats no podran participar més de 5 interns. El metge visita periòdicament a aquests interns i la decisió, que és del director, d’enviar a algun intern a aquest tipus de presó, s’ha de comunicar al JV. Dins d’aquest sistema de règim tancat, hi ha 2 modalitats diferents: o Modalitat de vida en departaments especials: visites del metge diàries.
Els professionals dissenyen un programa per a què l’intern pugui passar de seguida a la vida ordinària. La cel·la és individual.
o Modalitat de vida en mòduls o centres tancats Centres ordinaris: són el pont entre centres tancats i centres oberts. Seguretat habitual. Hi ha tot un seguit d’activitats bàsiques, algunes obligatòries (higiene, 9 Dret penitenciari -  neteja), i d’altres que són de lliure elecció, com la participació en diferents activitats. S’ha de garantir 8 hores de descans nocturn, 2 hores d’assumptes propis i temps suficient per fer les activitats que es considerin. Màxim de 36 permisos a l’any (36 dies).
Centres oberts: l’intern surt a l’exterior, normalment a treballar, i torna a la presó per dormir. Mínim de 8 hores a la presó, però pot ser que amb control telemàtic, no estigui ni aquestes hores mínimes. L’ordre i la seguretat són mínimes en aquestes presons, normalment no hi ha controls com escorcolls i registres. Hi ha tres tipus de centres oberts: o Centre obert o d’inserció social: art. 164 RP, són centres en els que es complia la pena de l’arrest de cap de setmana i es portava el seguiment de les mesures de seguretat.
o Secció oberta: forma part d’un centre penitenciari, en depèn. Pot ser una unitat, un mòdul, un departament, etc., però destinat sempre al compliment del tercer grau.
o Unitats dependents: estan instal·lades fora dels centres penitenciaris, normalment en nuclis urbans, tot i que depenen d’un centre penitenciari, i estan gestionades tan per institucions públiques com per institucions privades.
ESTABLIMENTS ESPECIALS Recollits a l’art. 11 LOGP. Preval un caràcter assistencial. Poden ser centres hospitalaris, centres psiquiàtrics i centres de rehabilitació social.
Han de disposar d’una infermeria, amb un infermer/a i un metge.
A qualsevol presó ha d’haver una unitat de malalts, així com també una d’observació quirúrgica i atenció al toxicòman.
sala Qualsevol intern pot ser traslladat a un hospital.
o Centres psiquiàtrics: destinats al compliment de mesures de seguretat.
Pot ser que algun intern estès en un centre d’aquest tipus. No regeix el règim disciplinari. Les comunicacions s’adapten al règim de tractament.
o Centres de rehabilitació socials: no estan desenvolupats en la llei. Són els centres psiquiàtrics, unitats extrapenitenciaries per al tractament de la deshabituació.
o Centres especials d’execució: art. 163 RP recull com a formes especials d’execució un seguit d’establiments, de vegades nous o modificacions dels centres oberts.
 Centres d’inserció social 10 Dret penitenciari       Unitats dependents Unitats psiquiàtriques, penitenciaries Departaments mixtes. Art. 99.3 RP. Ningú pot estar condemnat per delictes contra la llibertat sexual, s’intenten que siguin conjugues, és un règim ordinari que en algun cas pot ser obert, però que s’exclouen expressament pels que estiguin en règim tancat (1r grau) Departament de joves. Fins als 21 anys i excepcionalment fins als 25 anys. S’intenta potenciar la vesant educativa. També poden ser primer, segon i tercer grau.
Unitats de mares. On van les mares que han estat autoritzades a viure amb els seus fills menors de 3 anys.
Unitats extrapenitenciaries. Tractaments de desintoxicació a penats de tercer grau. Art. 182 RP.
3.4. ORGANITZACIÓ GENERAL DELS CENTRES PENITENCIARIS  INGRESSOS l’ingrès d’una persona a la presó pot ser per ordre de detenció que no pot durar més de 72 h, per ordre judicial o per presentació voluntària. Un cop a la presó e l’ha d’identificar, han de quedar clares les dades d’afiliació i ressenya dactilar.
Qualsevol persona que entra a la presó ha de ser escorcollada. Tots els objectes prohibits queden dipositats a la presó.
La persona que ingressa passa al mòdul/ departament d’ingressos i en 24 h ha de ser examinada pel metge, treballador social i educador. En el cas que sigui penat també l’ha de visitar el psicòleg i el jurista. Màxim 5 dies pot estar una persona al departament d’ingressos.
S’han de procurar les mesures d’higiene adequades. A cada intern se li assigna un expedient: situació penal, processal, penitenciaria.
S’ha de dir amb l’idioma que entén els seus drets, deures i normes de règim interior.
En cas d’incomunicació només es podrà comunicar amb les persones que el jutge permeti. Si el jutge ho permet podrà disposar de premsa, tele, correu...
En quan als estrangers, tenen dret a comunicar el seu ingrés a les autoritats diplomàtiques o consulars de seu país.
Una mare amb un fill menor de tres anys caldrà acreditar l’afiliació i que no hi ha risc pel menor. S’ha de comunicar al fiscal. També són reconeguts pel metge i e queden a la cel·la amb la mare.
11 Dret penitenciari  LLIBERTATS En el cas de detinguts, si en 72 h no ha arribat la ordre, el director ha d’ordenar la excarcelació.
Pel que fa a penats, s’haurà d’esperar a la ordre d’excarcelació.
 SEPARACIÓ I CLASSIFICACIÓ La separació respon a necessitats pràctiques de cada centre per agrupar als interns el més homogeni possible i el més compatible possible.
La competència per decidir el mòdul assignat correspon al director tenint en compte alguns criteris com l’edat, el delicte, etc.
 CONDUCCIÓNS I TRASLLATS Canviar d’un CP a un altre. Mentre que la conducció és el transport que s’utilitza.
El trasllat és competència de l’Administració a proposta de la junta de tractament o del director. Si es tracta de penats el trasllat es comunica al JVP. L’intern ha de complir el més pròxim possible al seu domicili.
Les conduccions són custodiades per les FFCS de l’Estat. Normalment es fan per carretera. Han d’efectuar-se amb les condicions respectuoses amb la dignitat humana.
Els penats en tercer grau poden fer els desplaçaments pels seus propis mitjans sempre que ho autoritzi el director.
Si són nens han de ser traslladats per la família.
 RECLAMACIONS DELS INTERNS Han de ser informats en el moment de l’ingrès dels procediments per formular queixes, recursos... s’eleven al director i han de ser respostes amb un termini raonable, tot i que no s’especifica quin ha de ser.
 SEGURETAT I VIGILÀNCIA La seguretat exterior és competència de les FFCS de l’Estat o dels cossos de les CCAA.
Dins la presó la vigilància correspon als funcionaris. Excepte en situacions de greu alteració, on podrien entrar els FFCC. Art 64 RP.
Existeixen diverses mesures per salvaguardar la seguretat interior com poden ser la observació dels interns.
La legislació regula: Recomptes, registres, escorcolls i requises.
12 Dret penitenciari - Recomptes: ordinaris (matí i nit); extraordinaris si hi ha necessitat.
Registres: de manera excepcional quan sigui necessari per motius de seguretat.
No cal que l’intern estigui present.
TEMA 5: DRETS I DEURES DE L’INTERN I LA RELACIÓ JURIDICO-PENITENCIARIA.
Relació de dret públic. Entre una part de l’Estat i l’intern. Dóna una sèrie de drets i una sèrie de deures.
Aquesta relació jurídic-penitenciaria és de dret públic, existent entre l’estat, representat per l’Administració Penitenciaria o bé per un òrgan judicial com el JVP o de vegades el Sentenciador, i de l’altra banda trobem a l’intern el qual pot ser un pres o un penat.
La relació jurídic-penitenciaria neix amb un títol executiu que serà una sentencia ferma de condemna a una pena privativa de llibertat. També pot néixer a partir duna relació interlocutòria, es a dir, un auto.
La suspensió de la relació jurídic-penitenciaria es pot produir a conseqüència de qualsevol d eles hipòtesis de suspensió: suspensió condicional (art. 80 y ss. CP), suspensió de l’execució a conseqüència de l’alineació mental del pres (art. 60 CP), suspensió a causa de la sol·licitud d’un indult.
Modificació d ela relació jurídic-penitenciaria es produeix arrel de dif situacions previstes per la llei que determinen una alteració substancial de la forma de compliment com pot ser per exemple: llibertat condicional; o del temps de la condemna.
L’extinció de la relació jurídic-penitenciaria comporta la finalització d’aquella. Les causes d’extinció poden ser de dos tipus: - extinció de la responsabilitat criminal en els casos previstos al art. 130 CP.
extinció a conseqüència de l’anul·lació del títol executiu, en cas de recurs d’emparament, recurs de revisió.
Drets dels interns i obligacions: L’intern es troba en una situació de subjecció especial respecte l’Administració Penitenciaria. Es generen un seguit de drets i deures recíprocs.
Drets: - Fonamentals. Només es poden retallar en tres supòsits: sentencia, contingut del fallo i llei penitenciaria.
13 Dret penitenciari o o o o o o o o o o o o o o o Dret a la vida i a la integritat física i moral.
Dreta a la llibertat ideològica, religiosa i de culte.
Dret a la llibertat i a la seguretat.
Dret a l’honor a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Dret a elegir lliurement residència i a circular pel territori nacional. Art.
19 CE.
Dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions. Art. 20 CE. Inclou el dret a la producció i creació literària, artística, científica i tècnica.
Dret de reunió pacifica. Art 21 CE.
Dret a associació. Art 22 CE.
Dret a participar en assumptes públics i accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics. Art 23 CE.
Dret a la tutela judicial efectiva. Art 24 CE.
Dret a la reeducació i reinserció social i també dret a un treball remunerat. Art 25.2 CE.
Dret a l’educació. Art 27 CE.
Dret a la lliure sindicació. Art. 28 CE.
Dret de petició individual o col·lectiva. Art.29 CE.
Dret a la igualtat. Art. 30 CE.
- Penitenciaris. Ve recollit al art. 4 del RP. Tot i que cadascun d’aquests drets es troben també a la CE i a la LOGP.
o L’activitat penitenciaria s’exercirà [...] o Els interns tindran els següents drets:  Dret a que l’Administració penitenciaria vetlli per les seves vides, integritat i salut, sense que puguin ser sotmesos a tortura... art.
15 CE.
 Dret a que es preservi la seva intimitat, sense cap perjudici de les mesures exigides per la vida a presó. Tenen dret a ser designats pel seu propi nom.
 Dret a tractament sanitari.
 Dret a treball remunerat.
- Garanties processals.
o Igualtat d’armes processals.
o Garantia d’audiència i contradicció amb les seves dues manifestacions: dret a la notificació dels actes processals i dret a ser informat de l’acusació.
o Dret de defensa.
 Prohibició d’indefensió.
14 Dret penitenciari    Dret a l’assistència jurídic gratuïta.
Dret a la lliure elecció d’advocat.
Dret a utilitzar els mitjans els mitjans de prova pertinents per la defensa.
 Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.
o Dret a obtenir una resolució congruent fonamentada en dret.
o Dret a jutge ordinari predeterminat per la llei.
15 ...