tractament mèdic habitual (nefrourinari) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Clínica I
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS DEL SISTEMA NEFROURINARI: TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL: OBJECTIUS: - Control de la simptomatologia (edemes, hipertensió, febre, inflamació) Preservació de la funció renal fins que el tractament substitutiu esdevé imprescindible (insuficiència renal crònica) - El farmacològic dependrà de la situació del pacient (agut, crònic) Crònic: controlar més la HTA, la simptomatologia derivada de la patologia.
L’objectiu principal és mantenir la funció renal lo més possible fins el moment que s’ha de substituir o trasplantar.
FARMACOLÒGIC: - Diürètics:  Ajuden a eliminar líquids per mitjà del augment de l’emissió d’orina. Eliminació de líquid i ions  El problema de l’excés de diürètics la persona té risc de deshidratació.
 Es donen diürètics en aquella persona que encara té funció renal perquè la persona té HTA i hipervolèmia.
 HTA: la pressió arterial depèn del gasto cardíac, que depèn del volum d’ejecció.
 Ajuden a disminuir els edemes en els pacients que tenen augment de líquid  Ahorradors de potassi: vigilar molt els nivells de potassi en el pacient que orini mínimament.
 Eliminació de clor: hi ha risc que al final el pacient acabi desenvolupant una alcalosi metabòlica - Vasoactius:  Ronyó hipoperfundit: la causa pot ser per pèrdua de líquids. En aquest cas es dóna líquid.
 Dopamina: vasopresor. Però a dosis baixes provoca una vasodilatació  millora la perfusió al ronyó.
 S’augmentarà el flux renal  A dosis més elevades, la dopamina no tindrà un efecte sobre el ronyó.
 Sempre s’ha de donar per un catèter venós central. En el cas d’un catèter perifèric, si hi ha una extravasació, hi haurà una necrosi. Sempre amb bomba perfusió (ml/h).
Es va reduint lentament, perquè es tracta d’un fàrmac que actua sobre el sistema cardíac, i baixaria la pressió ràpidament. Via única per evitar l’arrossegament.
 S’ha de veure l’efecte - Antibiòtics:  Síndrome nefrítica està indicat, sobretot en el cas de la glomerulonefritis aguda (causa bacteriana)  Antibiòtics: betalactàmics, macròlids (en el cas de pacients al·lèrgics a la penicil·lina)  Sempre s’han de completar la dosis dels antibiòtics perquè produeixen resistència  La major part de la gent els deixen abans de temps perquè produeixen efectes secundaris (infeccions fúngiques, molèsties gastrointestinals...)  Sempre identificar les al·lèrgies - Antihipertensius:  Factor de risc de nefropatia  Per hipertensió crònica, a la llarga el ronyó sol fracassar  Enalapril, captopril: incrementen filtració de proteïnes, el que provoca encara més els problemes renals  IECAS: controlar els efectes secundaris, sobretot en el cas de la tos - Corticoides:  Indicats en la síndrome nefrítica: inflamació de la membrana basal del glomèrul  Baixar la inflamació = corticoides  Trasplantament de ronyó: també s’administren corticoides (fàrmac inmunosupressor)  Prednisona, metilprednisolona: més freqüents  Hidrocortisona  Mai es poden suspendre de forma brusca perquè es pot provocar una insuficiència surparenal, que és on es produeixen els corticoides  baixar de forma progressiva  Hiperglucèmia, sobretot en el cas dels diabètics (augmenta encara més)  Cara de lluna plena: el pacient s’infla perquè els corticoides retenen aigua i sal.
 Baixen les defenses: més risc d’infeccions  Descalcificació òssia  Fragilitat capil·lar: sobretot en el cas de pacients que prenen corticoides de forma crònica  Efectes secundaris: o Augment predisposició a les infeccions - - - o Increment PA (retenció hidrosalina amb edemes) o Hirsutisme o Hiperglucèmia o Hiperglucèmia o Risc d’hemorràgia gastrointestinal o Fragilitat capil·lar o Osteopènia o Cara de lluna plena o Increment de pes o Nerviosisme o Insomni  Retirada progressiva i graduat  No bruscament  RISC d’insuficiència adrenal Albúmina:  Proteina  En el cas de pacients que eliminen proteïnes per la orina  Amb l’eliminació de proteïnes dels vasos, el líquid surt fora dels vasos i s’acumula  Pot provocar trastorns (no són freqüents)  El pacient té una funció renal  Després d’administrar la albúmina, s’administra un diürètic  Indicació: hipoproteinèmia greu amb nivells baixos d’albúmina en sang (síndrome nefròtica i síndrome nefrítica)  Via d’administració: endovenosa  Efectes secundaris: o Reaccions al·lèrgiques: hipotensió, bradicàrdia, rubor i urticària o Trastorns de la coagulació: alteracions de l’agregació plaquetar i dilució de factors de coagulació Suplements vitamínics:  El pacient renal ha de vigilar amb el tipus proteïnes que menja  Se’ls recomana menjar verdures congelades i bullir-les dues vegades  les vitamines es queden en l’aigua  Reducció en el aport proteic, disminució en la ingesta de vitamines exògena  Pèrdues en el malalt en diàlisi  Vitamines hidrosolubles: o Grup B: tiamina (B1), piridoxina (B6), vitamina B12 i àcid fòlic. Comprimits polivitamínics o gotes o Vitamina C  Vitamines liposolubles: per regular calcèmia i tractar hiperparatiroïdisme secundari o Vitamina D o calcitriol (1-25 hidroxicolecalciferol). Promou l’absorció intestinal de calci. Administració oral Electròlits:  Desequilibri fòsfor-calci  Com que el pacient no orina, acumula el fòsfor (que el pacient sa elimina per la orina)  La única manera d’eliminar el fòsfor és per les femtes.
 És recomanable prendre els fàrmacs amb els àpats, per tal de disminuir els efectes secundaris  Ferro: suplements orals de ferro (dosis de 100-500mg/dia de sulfat o gluconat ferrós) o El ronyó no produeix eritropoetina, el que provoca anèmia o Aquests pacients porten suplements de ferro o Prendre en dejuni o Efectes secundaris: molèsties gastrointestinals  nàusees, dispèpsia, còlics abdominals i restrenyiment o Tenyeix la femta de negre -  Regulació fosfo-càlcica (calci, quelants del fòsfor)  Millora de la funció eritropoiètica (ferro)  Quelants del fòsfor: captació de fòsfor a nivell del budell evitant absorció cap al torrent sanguini i eliminant-lo amb la femta o Quelants del fòsfor basats en el calci (carbonat càlcic...) o Quelants del fòsfor no basats en el calci (hidròxid d’alumini...) o Presentació oral: gran número de comprimits diaris. Dificultat de compliment terapèutic.
o Administrar amb els àpats. Millor absorció o Efectes secundaris: digestius. Més risc d’abandonament del tractament  Calci: suplements de calci en forma de sals Glucoproteïnes: eritropoetina humana (EPO):  Estimula la formació d’eritròcits a partir dels seus precursors al moll de l’os  Via d’administració: subcutània. En malalts en HD via endovenosa al final de la sessió  Dosis habituals: 25-50UI/kg 3 cops/setmana  Efectes adversos: símptomes gripals, HTA, increment del número de plaquetes i risc de trombosis TRACTAMENT QUIRÚRGIC: TRASPLANTAMENT RENAL: - - Implantació d’un ronyó nou:  Supleix tant la funció excretora com la metabòlica i endocrina  Donant: viu o cadàver  Col·locació heteròptica (1r TR) (fosa ilíaca dreta o esquerra) o ortotòpica  Èxit: grau d’histocompatibilitat HLA entre donant i receptor o Cross-match: creuar els Ag del donant amb el sèrum del receptor per detectar la presència d’’anticossos en el receptor contra Ag del donant que puguin derivar en rebuig hiperagut de l’empelt Cures preoperatòries:  Constants vitals  Pes  Analítica sanguínia amb proves funcionals renals  Proves creuades per banc de sang  ECG  Rx tòrax  Sessió d’hemodiàlisi o diàlisi peritoneal, si precisa  Higiene preoperatòria  Preparació de la pell - - - - -  Col·locació d’un CVC  Pre-medicació antibiòtica Immunosupresors: s’inicia en el post-trasplantament immediat o prèvia a la cirurgia  Objectiu: evitar el rebuig de l’empelt  Fàrmacs: o Corticoides o Ciclosporina o Micofenolat mofetil (Cell-Cept) o Tacrolimus, sirolimus, everolimus Complicacions a curt termini:  Rebuig agut: febre, augment del tamany de l’empelt i oligúria  HTA  Infeccions  Infecció de la ferida quirúrgica  Hemorràgia  Linfolece  Trencament de l’empelt renal  Fístula urinària  Obstrucció urinària  Trombosi arterial i venosa  Estenosi de l’artèria renal  Poliúria  Anúria  NTA Complicacions a llarg termini:  Rebuig crònic amb deteriorament gradual de la funció renal i urèmia progressiva  Increment de la susceptibilitat a les infeccions  Neoplàsies Fracàs renal crònic  els dos ronyons no funcionen, el filtrar glomerular és baix Es realitzen unes proves i la persona es posa en la llista d’espera Mentre espera que li toqui per el trasplantament, la persona pot tenir un tractament per diàlisi o hemodiàlisi.
L’avantatge del trasplantament és que la persona recupera les dues funcions (l’excretora i la hormonal o endocrina) Abans del trasplantament cal comprovar que hi ha compatibilitat.
El donant pot ser viu: s’ha de fer per mitjà d’un jutjat, per tal de donar el consentiment.
Però el donant pot ser un cadàver, del qual podem aconseguir dos ronyons, que no es trasplantaran al mateix pacient sinó a dos diferents Col·locació heterotòpica: la primera col·locació de ronyó no es posa al mateix lloc perquè els vells no es treuen.
En el cas del trasplantament hi pot haver rebuig Abans del trasplantament es comprova el grau de concordança del donant i del receptor per tal de disminuir el risc de rebuig.
...