POSTOPERATÒRI - UNITAT DE CURES POSTANESTÈSIQUES (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura CLÍNICA II
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

PROCÉS D’ATENCIÓ D’INFERMERIA A LES PERSONES AL POSTOPERATORI UNITAT DE CURES POSTANESTÈSIQUES

Vista previa del texto

PROCÉS D’ATENCIÓ D’INFERMERIA A LES PERSONES AL POSTOPERATORI UNITAT DE CURES POSTANESTÈSIQUES Hem de tenir en compte que un pacient sedat o en procés de despertar  pacient totalment dependent.
COMPLICACIÓ POTENCIAL  RESPIRACIÓ Activitats independents: Mantenir la via aèria permeable: - - Obrir la via aèria:  Aspirar secrecions, si cal  Posició lateral de seguretat, si cal  No retirar la cànula de guedel fins que es recuperi el reflexa de nàusees.
Vigilar  Sorolls respiratoris, freqüència respiratòria, utilització de músculs accessoris (eliminació dels relaxants musculars)  Somnolència excessiva.
Activitats de col·laboració: - Administrar oxigeno teràpia segons prescripció o proporcionar ventilació mecànica.
Administrar fàrmacs endovenosos (naloxona).
Ajudar amb accessoris respiratoris.
COMPLICACIÓ POTENCIAL  CURES POST ANASTÈSIQUES: Activitats independents: - Fixar tots els drenatges, vies, TET...i comprovar-ne la permeabilitat.
Reorientar al pacient:  Explicant de manera clara tots els procediments que farem  Observar que no hi hagi al·lucinacions, deliri, agitació...
 Avaluació de la sensibilitat i dels moviments de les extremitats i del tronc.
Activitats de col·laboració: - Avaluar la necessitat d’allargar més l’estada a la sala de reanimació.
Contactar amb alguna persona d’algun servei perquè estigui amb ella al seu domicili, ja que potser no es pot fer sol les seves cures.
Administració de fàrmacs.
COMPLICACIÓ POTENCIAL – DÈFICIT DE VOLUM DE LÍQUIDS Activitat independent: Registrar al balanç hídric ENTRADES: - Mirar full intraoperatori per detectar desequilibris.
Facilitar la primera micció (intimitat, postura, control del dolor) Control de les constants vitals (risc de hipertensió pel risc de sagnat)  control de la temperatura de la pell i els polsos perifèrics (indiquen deshidratació.
SORTIDES: - Detectar presència de nàusees o vòmits (si cal SNG) - Inspeccionar embenats i drenatges a intervals regulars  avaluar ferides per detectar possibles tumefacció (hematoma local) Activitats de col·laboració: - Administrar líquids parenterals, hemoderivats o expansors del plasma, segons prescripció.
Dosificar la velocitat necessària.
Inserir la sonda vesical i control de la diüresi amb l’urinometre.
Reiniciar la ingesta l’oral progressivament.
La manipulació dels òrgans abdominals en la cirurgia, produeix una pèrdua de peristaltisme en 24-48 hores.
Revisar i comparar proves de laboratori pre i post quirúrgiques.
COMPLICACIÓ POTENCIAL – DÈFICIT DE VOLÈMIA: Activitats independents: - - Monitoritzar les constants vitals: FC, FR, Saturació d’oxigen, TA, PVC, temperatura  Avaluar la turgència de la pell i la humitat de les mucoses (llavis...)  Control del balanç hídric: o Registrar les pèrdues digestives: vòmits i diarrees o Control de la diüresi horària.
 Avaluar: o Nivell de consciència  oxigeno teràpia si cal o Temps d’emplenament capil·lar o Signes i símptomes de sobrecàrrega de líquids  dispnea, tos, augment de la PVC Trendelenburg, si hipotensió.
Activitats de col·laboració: - Monitoritzar amb l’electrocardiograf si cal Administrar oxigenoteràpia, si cal Control de la PVC Col·locar / mantenir SNG en hemorràgies agudes (fer rentats amb sèrum per aturar hemorràgia).
COMPLICACIÓ POTENCIAL – PREVENCIÓ HIPOVOLÈMIA: Activitats independents: - Observar signes d’hemorràgia: melenes, equimosis, sagnat de les genives o dels punts de punció, hematúria...
Utilitzar agulles fines per la injecció Aplicació de pressió més temps de lo habitual després d’una punció venosa.
Recomanar l’ús d’una esponja i col·lutoris enlloc de raspall de dents.
Activitats de col·laboració: - Administrar medicació segons prescripció:  Vitamina K  Administrar hemoderivats (sang, plasma, plaquetes)  Administrar plasma fresc segons indicació  Antiàcids: ranitidina, pantoprazol  Evitar l’ús d’AAS o AINES, i sobretot si hi ha una lesió gàstrica.
 - - Revisar les proves de laboratori: electròlits, glucosa, albúmina, proves de coagulació, funció renal i hepàtica....
Administrar fluïdoteràpia segons prescripció:  Solucions isotòniques  Solucions hipotòniques  Solucions de ringer lactat  Solucions col·loides (albúmina) Col·laborar amb la endoscòpia digestiva.
XOC: Es manifesta per signes d’insuficient irrigació perifèrica (pal·lidesa, cianosi...), descens de la tensió arterial amb taquicàrdia i pols filiforme, disminució de la funció renal, nàusees, set...Quan s’inicia al xoc, la persona respon amb una reacció compensadora (taquicàrdia, vasoconstricció....).
INTERVENCIÓ NIC: Prevenció del xoc: Detecció i tractament d’un pacient amb risc de xoc imminent.
Activitats independents: - Investigar els canvis de nivell de consciència, detectar marejos, cefalees...
Investigar si el pacient refereix dolor al tòrax.
Auscultar el pols apical. Comprovar FC, el ritme i si cal fer ECG continu.
Valorar la pell si presenta fredor, pal·lidesa, retard de l’ompliment capil·lar i els polsos perifèrics dèbils...
Precaucions en l’embolisme: disminució del risc de formació d’un èmbol en la persona amb èmbols o en situacions de risc de desenvolupar-ne.
Activitats independents: - - Mobilització precoç:  Ensenyar-li exercicis per fer al llit.
 Sedestació i deambulació el més aviat possible.
 Intentar evitar posar coixins sota les cames o tenir-les penjant del llit.
Vigilar:  L’aparició edema, eritema, dolor a la palpació del ventre de la cama i peu...
Activitats de col·laboració: - Utilitzar mitges antiembòliques segons indicació.
Administrar fàrmacs per a la profilaxi del tromboflebitis segons prescripció.
COMPLICACIÓ POTENCIAL – DOLOR: Activitats independents: - - Valoració del dolor:  Localització, durada, característiques, factor desencadenant  Explorar els factors que alleugereixen o augmenten el dolor  Utilitzar l’escala de likert per quantificar el dolor.
Observació de l’expressió no veral del dolor Proporcionar mesures de benestar no farmacològiques: massatges, distracció, fred – calor...
Activitats de col·laboració: - Administrar l’analgèsia prescrita Intentar administrar l’analgèsia abans de que el dolor es faci molt intens Valorar regularment l’efecte de l’analgèsia per adequar el tractament del dolor.
COMPLICACIÓ POTENCIAL  CURA CUTÀNIA (és una CP, perquè afecta al teixit profund i requereix un tractament de col·laboració).
Activitats independents: - - Immobilitzar la zona abdominal i del tronc amb un coixí.
Mesures d’asèpsia tant en l’apòsit com en la ferida.
APÒSIT:  Treure’l amb suavitat per no lesionar la pell  Canviar-lo sovint per no macerar la pell  En el cas que hi hagi molt dèbit, col·locar una bossa col·lectora.
FERIDA:  Inspeccionar per detectar cicatrització retardada o algun signe d’infecció  Avaluar la quantitat i qualitat dels drenatges (mantenir la seva permeabilitat) Activitats de col·laboració: - Aplicar gel si és necessari (per disminuir l’edema, inflamació de la zona operada) Aplicar una fixació abdominal per prevenir la dehiscència (interrupció de la ferida) i la evisceració (protrusió del contingut de la ferida).
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA – RISC D’INFECCIÓ Associat a: exposició ambiental, tècniques invasives, defenses primàries insuficients, depressió del sistema immunitari, pell no integra, malalties cròniques, ús d’antibiòtics, deshidratació...
Manifestat per: signes i símptomes que estableixen un diagnòstic real.
NOC: Control del risc (procés infecciós)  accions personals per prevenir, eliminar , evitar o reduir el risc d’una infecció.
NIC: Control de la infecció  minimitzar el contagi i transmissió d’agents infecciosos.
Activitats independents: - - Etiquetar tots els contenidors per tal de seguir el protocol d’aïllament, allà on s’han de llençar els fluids corporals, la roba...
Establir mecanismes d’aïllament si cal.
ENSENYAR:  Limitar les visites, o aïllament si cal.
 Rentat de mans i ungles higiènic.
 Menjar carn i ous ben cuit.
 Precaucions universals del contagi directe per fluids corporals.
AVALUAR:  Constants vitals  Els punts d’inserció de les vies, sondes...per detectar que no hi hagi cap signe d’infecció.
 Freqüència respiratòria, profunditat respiratòria i sorolls respiratoris.
 Pell i mucoses bucals per detectar lesions o drenatges per ferides.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA – DÈFICIT DE CONEIXEMENT (sobre la malaltia, tractament, autocura...) Associat a: limitacions cognitives, falta de coneixement, memòria, falta de familiaritat amb els conceptes.
Manifestat per: moltes preguntes, seguiment incorrecte de les activitats...
NOC: Coneixement del procés patològic i coneixement del règim de tractament (grau de comprensió).
NIC: Ensenyament del procés patològic (ajudar al pacient a comprendre la informació relacionada amb el procés patològic específic).
Activitats independents: - - Informar:  Sobre l’autocura (de la ferida)  A mobilitzar-se sense donar tensió a la zona de la ferida  Com prendre els fàrmacs prescrits  Com identificar signes i símptomes que cal comentar al personal (vòmits, febre...) Ensenyar:  Les formes de transmissió de la malaltia  Al pacient i cuidadors a controlar les infeccions: rentat de mans, desinfecció de la roba, protecció...
 La necessitat de cuidar la pell diàriament  La cura de la boca correctament  Signes i símptomes que cal avisar, per una avaluació mèdica: febre persistent, dolor toràcic, diarrea...
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA - ANSIETAT: Associat a: risc de mort, canvi en l’estat mental...
Manifestat per: nerviosisme, inquietud, insomni, taquicàrdia, tremolors, sentiments d’indefensió...
NOC: Autocontrol de l’ansietat o temor (accions personals per eliminar o reduir sentiments de tensió, inquietud d’una font no identificada).
NIC: Reducció de l’ansietat Activitats independents: - Controlar les respostes fisiològiques (taquicàrdia, tremolors...) Informar en tot moment de tot el què se li farà (ttm, diagnòstics, efectes secundaris...) Crear un entorn segur perquè la persona pugi expressar les seves opinions i sentiments Crear una comunicació activa, eficaç i efectiva Detectar efectes d’aïllament i desenvolupar estratègies d’afrontament Estar el costat del malalt durant els procediments i preguntar si allò li produeix ansietat.
Incloure els familiars en els procediments i presa de decisions segons els desitjos del malalt.
En el cas, que passes a ser una ansietat PÀNIC, passaria a ser una CP, on hi haurien activitats de col·laboració: - Administrar ansiolítics: lorazepam o alprazolam Necessitat de un suport i assessorament extern.
...

Comprar Previsualizar