Pràctica encefalogràma (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

Pràcticà Encefàlogràmà Es col·loquen els elèctrodes segons el sistema internacional 10-20: fem unes mesures per saber exactament on es col·loquen els elèctrodes. C3 = posició central, F1= frontal 1, 01= occipital 1. Els elèctrodes ens indiquen les posicions i hi ha un parell i un imparell un per cada costat. Per el registre del son és imprescindible fer un registre dels frontals, els centrals i els occipitals. Ens permet el registre d'uns grafoelements, d'unes característiques especials de cada estadi del son. D'on surt l'activitat encefalogràfica que recollim del son? El 80% venen de les cèl·lules piramidals. Segons la seva activitat excitatòria o inhibitòria, quedarà recollit per l’elèctrode. Mesurem l'activitat a nivell de còrtex superficial. Però s'han de superar moltes capes (meninges, etc), es necessiten moltes neurones perquè l’elèctrode pugui captar la informació (són necessàries moltes neurones activades per registrar l'activitat i els canvis que es produeixen).
En un eeg, tenim com a resultat unes ratlles, unes senyals que venen donades per la diferència de potencial entre dos punts. La diferència de potencials ens donarà les senyals que són el que capta l’elèctrode. L'activitat cerebral a nivell de còrtex és molt petita i seria impossible de veure, justament per això s'amplifica el senyal per tal que després puguem enregistrar l'activitat. I quan tenim registrada l'activitat, veurem que els ritmes encefalogràfics cerebrals varien segons l'estat conductual en què estiguem (vigília, amb molta son, més desperts....) i aquesta senyal que captem i que anomenem ritmes encefalogràfics varien molt i es poden relacionar amb estats patològics.
Els ritmes encefalogràfics normalment correlacionen amb tres ritmes cerebrals diferents:    Ritme beta: ritme ràpid, amb freqüències ràpides i amplituds petites.
Ritme alfa Ritme delta: freqüència lenta, amplitud molt gran.
Amb epilèpsia veuríem pics alts.
La freqüència vol dir quants cicles hi ha per segon. Cicles per segon es tradueixen en Hz. El ritme de la diapo va a una f de 4 Hz. Diem que és una freqüència ràpida quan en un segon caben més cicles. L'amplitud es mesura en microvols, quina amplada té la senyal. Quan les freqüències són més lentes, l'amplitud normalment és més gran. L'amplitud de la senyal depèn de la sincronia de l'activitat de les neurones. Amb això volem dir que en una situació normal, les cèl·lules piramidals reben diferents estímuls, entrades sinàptiques; si les entrades són a diferent temps, les respostes de les cèl·lules piramidals seran més dispars en el temps (ara una, després una altra); en canvi, si les entrades són simultànies, les piramidals dispararan al mateix moment i la senyal serà més gran.
Com generem els ritmes cerebrals El funcionament cerebral funciona normalment de dues maneres: tenim un rellotge central que regula els ritmes, un director d'orquestra. I tenim una altra manera de regular els ritmes mitjançant mètodes col·lectius, és a dir, les neurones comparteixen funció excitant-se o inhibint-se conjuntament (piques de mans i els altres et segueixen). Això és important perquè ens hem de quedar amb el tàlem: tots els relleus sensorials (excepte olfacte) fa d'integració de tots els relleus sensorials. El tàlem farà de director d'orquestra però a més, per les seves propietats intrínseques, pot crear els seus propis ritmes a nivell intertalàmics excitatòris i inhibitòris sense presència d'estímuls. Això és important perquè quan estem dormint, totes les vies en les quals les terceres neurones de les vies passen pel tàlem, aquest últim mentre dormim crea uns ritmes propis. És a dir, fins ara dèiem que a la majoria de vies sensorials, del tàlem passava a còrtex. Quan dormim, aquest pas queda disminuït a nivell de tàlem (amb algunes excepcions com l'oïda) i a més a més, el tàlem pot establir els seus propis circuits activant i inhibint. La qüestió és que a més de tallar les vies sensorials, crea els seus propis grafoelements. Aquests propis ritmes estaran implicats en tasques de memòria i altres tasques cognitives.
...