Llenguatges audiovisiuals Tema 4-5 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Llenguatges audiovisiuals
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Del tema 4 al 5
Professors Morales i Blanco

Vista previa del texto

-­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐       4| La IMATGE i el SO a L’AUDIOVISUAL   En  l’audiovisual,  ningun  dels  dos  és  important.  És  tant  important  tenir  coneixement  del   so  com  de  la  imatge,  ningun  ha  de  tenir  més  so  que  l’altre.     El  so  no  enriqueix  la  imatge,  si  no  que  MODIFICA  la  percepció  global  del  missatge  per   part  del  receptor.       4.1  Coherència  perceptiva.     El   sistema   perceptiu   tendeix   sempre   a   actuar   de   manera   global   i   coherent,   fent   interactuar   a   la   vegada   tots   els   seus   sentits   i   a   tots   nivells.   Quan   veiem   un   audiovisual,   costa  separar  la  imatge  del  so.     El   llenguatge   audiovisual   usa   la   nostra   capacitat   perceptiva   i   la   nostra   cerca   de   coherència   per   tal   de   construir   sentit   dens   de   la   proposta   narrativa   audiovisual.   Tot   això  te  a  veure  amb  la  dificultat  que  tenim  de  separar  elements.       S’ha  de  saber  utilitzar  bé.  Ho  ha  propostes  naturalistes  que  responen  als  mecanismes   lògics  de  coherència  de  la  percepció,  busquen  un  so  molt  fidel  a  la  realitat.  (Exemple:   Salvar   al   soldado   Ryan)   També   hi   ha   propostes   que   trenquen   la   lògica   perspectiva   i   que  el  receptor  resol  a  través  de  la  interpretació,  de  la  construcció  del  sentit.   1.2 Sincronia     La   sincronia   imatge/so   l’entenem   com   la   coincidència   exacta   en   el   temps   de   dos   estímuls   distints,   que   el   receptor   percep   clarament   diferenciats.   Per   exemple,   parlaríem  d’un  so  i  una  imatge  d’una  acció:  un  cop  a  la  taula  i  el  soroll  del  cop.     Tipus  de  sincronia,  segons  ...  ***  mirar  PPT     1. Sincronia   permanent   i   precisa.   El   receptor   percep   que   els   dos   fenòmens   (imatge   i   so)   provenen   de   la   mateixa   font   o   de   dues   fonts   en   relació   Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b1   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐     directa.  |  Veiem  una  persona  que  fa  un  gesti  i  ho  conectem  tot  i  que  hi  hagi   més  plans  després.     2. Extensa   en   el   temps.  No  és  una  sincronia  precisa.  El  receptor  percept  els   fenòmens   com   a   provinents   de   fonts   diferents,   però   que   busquen   harmonitzar-­‐se   en   moments   concrets:   els   punts   de   sincronia.   |   Una   substància   sonora   que   escoltem   que   ajuda   a   organitzar   els   elements   d’imatge,  i  en  certs  moments  estan  seguint  el  ritme  de  la  música.         3. Punt   de   sincronia.   Determinats   moments   en   els   que   hi   ha   una   plena   coincidència   de   l’estimul   visual   i   l’estímul   sonor.   Es   tracta   d’un   recurs   narratiu   que   ens   permet,   per   exemple,   conduir   l’atenció   del   receptor.   És   possible,   també,   evitar   els   punts   de   sincronia   per   tal   de   controlar   l’impacte   emocional.     4. Puntual.  Esporàdica  i  no  buscada.  El  re             4.3 Ritme.     Es  tracta  d’una  activitat  perceptiva  que  ens  permet  captar  una  estructura  determinada   per   raó   de   l’aparició   o   desaparició,   i   la   repetició   d’un   fenomen.   L’associem   a   moviment,  però  també  a  velocitat.       El   ritme   es   relaciona   amb   l’organització   dels   diversos   components   sonors   i   la   seva   durada   en   el   temps,   és   a   dir,   amb   el   nombre   i   ordre   d’aparicions   i   durada   de   cada   forma   sonora   o   no   sonora   que   s’inclogui   en   el   producte   radiofònic.   Referint-­‐nos   a   Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b2   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐     l’expressió  oral,  el  ritme  es  relacionarà  amb  la  paraula  i  la  pausa,  per  tant  a  l’ordre  en   què  apareixen  i  desapareixen,  i  a  la  durada  de  la  presència/absència  de  cadascuna.  Cal   tenir  present  que  el  ritme  és  una  sensació  que  percep  l’oient  a  partir  de  l’organització   que   fem   dels   diversos   elements.   Així,   per   exemple,   si   combinem   intervencions   molt   llargues   d’un   locutor   amb   pauses   també   molt   llargues,   tindrem   sensació   de   ritme   lent,   tranquil;   si   l’organització   es   caracteritza   per   intervencions   sempre   de   la   mateixa   durada  combinades  amb  pauses  que  també  durin  el  mateix,  possiblement  percebrem,   tindrem  sensació,  de  monotonia.     El   ritme   ens   serà   útil   perquè   es   relaciona   amb   la   sensació   de   velocitat,   però   també   perquè  ens  permet  controlar  l’atenció  d’aquell  qui  ens  escolta  –un  canvi  de  ritme  és   una   important   crida   d’atenció-­‐,   i   perquè   és   un   excel·∙lent   recurs   descriptiu,   tant   dels   estats  d’ànim  (per  exemple  la  tristesa  l’associarem  a  un  ritme  lent)  com  de  la  pròpia   realitat   que   vulguem   descriure   (la   rapidesa   d’un   partit   de   bàsquet   precisarà   d’una   descripció  verbal  àgil).     Dins  el  ritme,  trobem  el  ritme  intern  i  el  ritme  extern:   • Ritme  intern.  Determinat  pels  moviments  intern  i  externs  dels  plans  i  aspectes   com   l’enquadrament,   composició,   etc.   Ritme   del   guió,   de   la   música   iguals.   Agafes  un  pla,  i  per  si  mateix  passen  coses,  el  pla  ja  dóna  sensació  de  ritme.  |   Carrer  Aragó  i  cotxes.     • Ritme  extern.  Determinat  pel  muntatge,  per  la  durada  dels  plans  i  les  figures  de   muntatge.  La  manera  de  muntar  el  vídeo,  jugues  amb  el  ritme  intern  del  pla  i  hi   estàs  posant  el  ritme  extern  determinat  per  la  cadena  de  plans.     La  relació  sincrònica  de  la  imatge  i  el  so  ens  faciliten  el  treball  amb  el  ritme  audiovisual.   Dins  el  ritme  també  hi  trobem:     • Ritme   compassat.   Com   els   del   videoclips.   L’estructura   de   la   forma   sonora   marca  els  aspectes  de  la  imatge.   Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b3   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐       • Ritme  lliure.  Es  força  la  desincronia.  Es  juga  amb  el  contrast.     Hi  ha  varies  aportacions  del  so  a  l’audiovisual:   » Crea  impressió  de  la  realitat.   » Facilita  la  continuïtat  narrativa.   » Permet   economia   de   plans,   no   cal   que   tot   aparegui   a   l’enquadrament,   és   suficient   amb   el   so   fora   de   camp   o   ambient.   |   Suposicions   d’alguna   acció   gràcies  al  so.  Escoltem  un  so  però  no  el  veiem.   » Organitza  el  discurs  audiovisual.       4.4 Organització  de  la  imatge  mitjançant  l’àudio.     El   so   juga   un   paper   essencial   en   la   narrativa   audiovisual   com   a   element   d’organització,   unificant  o  separant  estructuralment  seqüències  visuals  que  es  composen  de  múltiples   moviments  (interns  o  externs)  i  canvis  de  punt  de  vista.       4.5 Recursos  organitzatius  del  so.     El   so   correspon   a   un   pla   s’inicia   abans   que   el   propi   pla   o   s’allarga   un   cop   el   pla   ha   acabat.   L’efecte   d’encavalcament   (overlapping)   afavoreix   la   unió   formal   de   dos   plans   que  poden  pertànyer  a  imatges  diferents.  Connexió  entre  dos  plans  separats.   Una   música   o   un   so   ambient   que   s’estén   de   manera   homogènia   al   llarg   de   diversos   plans  de  continguts  visuals  molt  diversos:  el  so  cohesiona  aquests  plans  amb  l’efecte   narratiu  d’acció  o  situació  unitària.     A  més,  també  pot  ser  que  es  mantingui  estable  el  punt  d’escolta  al  llarg  d’una  sèrie  de   plans  visuals  amb  punts  de  vista  diferents.  Aquest  recurs  permet  que  la  sèrie  de  plans   s’insereixin  en  un  mateix  espai  sonor  i  temps  narratiu.       Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b4   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐     4.6 Retòrica  audiovisual     Destresa   en   l’ús   dels   elements   i   recursos   dels   llenguatges   comunicatius   per   tal   de   construir  un  discurs  audiovisual  que  resulti  eloqüent,  atractiu  i  persuasiu.   Marcel  Martin  |  Metz,  són  autors  que  parlen  de  la  retòrica  audiovisual.     4.6.1 Figures  retòriques  i  trops   Les  figures  retòriques  impliquen  la  modificació  de  l’estructura  del  discurs  audiovisual   per  tal  d’innovar  en  la  significació.   Els   trops   són   formes   retòriques   que   impliquen   la   substitució   d’un   element   icònic   i/o   auditiu  per  un  altre  element  que  pot  ser  similar,  diferent  o  oposat  al  primer.     4.6.2 Metàfores   S’empra   un   mot,   una   imatge   o   un   so   substituït   d’un   altre   perquè   ambdós   tenen   un   aspecte  comú.   Veiem  la  paraula  “protejemos”  i  veiem  com  una  senyora  com  tanca  una  botiga.       4.6.3 Metonímia   Un   concepte   es   designat   per   un   altre   concepte   (paraula,   imatge,   so=)   amb   el   que   té   una  relació,  un  vincle  concret:  continent  per  contingut,  l’instrument  per  la  persona,  la   causa  per  l’efecte.  |  Veiem  persones  fent  sorolls  d’un  cotxe.     4.6.4 Sinècdoque   Tipus  de  metonímia  en  el  que  s’usa  el  tot  per  la  part  o  la  part  pel  tot.  El  tot  significa   una  part,  o  la  part  el  tot.  |  Anunci  Iberia,  “trae  la  navidad  a  todas  partes”:  significa  el   Nadal  amb  un  floc  de  neu.       4.6.5 Símbols   Ús   dimatges   o   sons   que   es   prenen   com   a   signe   figuratiu   del   concepte   que   es   vol   mostrar,  per  rao  de  la  seva  analogia  o  per  convensio     4.6.6 Repetició   Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b5   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐     Reiteració  d’un  mot  o  una  imatge  per  tal  d’emfatitzar  i  persuadir.     4.6.7 Comparació   Un  element  es  comapra  amb  un  altre  per  tal  de  remarcar  una  qualitat  del  primer.       4.6.8 Ironia   Expressió  d’una  idea  a  través  d’un  enunciat  el  sentit  del  qual  és  oposat  al  que  es  pensa   i  es  vol  comunicar.       4.6.9 Prosopopèia   O  personificació.       4.6.10 Hipèrbole   Alteració  del  significat  o  exageració  per  donar  ènfasi  al  contingut.       PREGUNTES:   1. MUNTATGE   VISUAL.   Descriu   i   analitza   el   tipus   de   transicions   emprades   en   el   muntatge.   Valora   el   ritme   de   la   peça   i   argumenta   quins   elements   creus   que   resulten  essencials  en  la  percepció  rítmica.   2. BANDA   SONORA.   Descriu   i   analitza   els   sistemes   expressius   usats   en   el   muntatge.  Valora  el  paper  de  l’àudio  en  la  continuïtat  de  la  peça.       5| Guió i procés de planificació de l’enregistrament   5.1  Procés  creatiu  publicitari     1.  Definició  o  concepte  publicitari.   Expressió   que   comunica   –   és   a   dir,   que   representa   amb   paraules   i/o   imatges   i   sons  -­‐  l’estímul  publicitari.  Volem  transmetre  un  concepte  concret,  que  amb   aquest  el  consumidor  faci  una  acció  o  una  conducta  determinada.       Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b6   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐     2. Transformació  del  concepte  (Idea)   Com  expliquem,  dramatitzar  el  concepte  proposat.  Per  tant,  fer  la  base  de  la   historia  que  incorpora  el  concepte  inicial.   És  el  primer  pas  d’un  guió  audiovisual.       3.  Conversió  del  primer  concepte  convertit  en  idea,  en  realització.   Un   cop   definit   el   missatge,   es   busca   la   manera   de   convertir-­‐lo   a   missatge   audiovisual:  els  elements  que  utilitzarem  per  convertir  el  missatge.  És  la  peça   publicitària  en  sí,  com  ho  representem  amb  imatges.     5.2  Guió  (  de  la  idea  al  guió  )     Transcripció  escrita  esquemàtica  i  detallada  de  tots  els  elements  que  han  d’aparèixer   en   el   producte   audiovisual.   Ens   mostra   la   línia   narrativa   o   d’acció   d’una   peça   i   ens   descriu   de   forma   detallada   totes   i   cadascuna   de   les   seqüències,   blocs   o   apartats   d’aquesta  peça  i  els  elements  que  hi  intervenen.       1. Story-­‐line:  Es  tracta  d’una  redacció  sintètica  de  la  historia  en  no  més  de  5  linies   i   que   ha   dincloure   les   tres   fases   de   l’arc   dramàtic.   Presentació   –   Nus   –   Desenllaç.     2. Argument.  Ens  ajuda  a  situar  l’escena  amb  els  protagonistes  determinats,  per   tant  fa  el  context  de  la  peça  a  realitzar.  Visió  del  que  passarà.  És  per  tant  una   peça  descriptiva,  més  amplia  que  l’story-­‐line,  que  planteja  els  escenaris  on  es   desenvolupa  cadascuna  de  les  accions.     3. Escaleta.  Defineix  més  l’acció  en  relació  a  l’espai.  En  el  pas  anterior,  no  es  fa   relació   a   l’espai:   aquí   ja   sí,   es   determinen   quantes   escenes   o   seqüències   es   duran  a  terme  per  desenvolupar  la  peça  total.  Com  es  distribueix  el  temps  a  les   distintes  parts  de  l’argument.  Informació  més  exacta.  No  inclou  diàleg.     4. Guió  literari.  Com  ja  tenim  la  quantitat  de  seqüències  i  el  temps  que  es  dedica   a   elles,   es   practica   més   la   part   interior.   El   guió   literari   descriu   el   context   de   situalització   de   l’escena,   es   presenta   l’espai.   S’inclou   el   desenvolupament   de   l’acció.     Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b7   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐     5. Guió  tècnic.  Tenim  la  historia  totalment  desenvolupada  amb  el  guió  literari.  És   el   desglossament   de   la   peça.   Enquadrament,   tipus   de   pla,   Escena,   descripció   situació,  text,  so.   6. Guió  tècnic-­‐literari.  Combina  ambdós,  és  el  minutat.  Sequencia,  imagen,  audio   (Sonido  y  texto)  i  temps.       5.3  Etapes  de  la  producció.     1. Pre-­‐producció.  És  la  fase  prèvia  al  rodatge.      Planificació:   elements   que   necessitarem   per   a   una   escena.   Maquillatge,     vestuari,  altres.  És  un  pas  essencial  pels  actors.     2. Producció.  Fase  d’enregistrament.   Hi  estàn  involucrats  l’equip  de  realització  i  l’equip  de  producció   3. Post-­‐producció.  Fase  de  muntatge  i  sonorització.         Procés  creatiu  publicitari.     1. Dins  el  procés,  el  client  demana  l’encàrrec  on  mostra:     • Concepte:  què  ofereix  el  producte  (comoditat)   • Idea:   com   volem   vendre   el   producte.   (són   tant   còmodes   que   oblidem   que   les   portem)   • Producció:  idea  de  com  mostrar  el  producte  a  l’anunci    (diverses  situacions  amb   les  sabatilles,  se  les  ha  deixat  posades)     2. Planificació  de  la  producció-­‐  Pre-­‐producció.     Elaboració  del  guió  literari:  Story-­‐line,  argument,  escaleta     Informació  que  podem  proporcionar  a  través  d’enllaços:   > Exemples   > Escenaris   Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b8   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   -­‐  Gemma  Rozas  Belmonte  -­‐     > Casos  pràctics   > Llistes  de  temes  relacionats   > Informació  de  context   > Informació  de  aiz  interès...  etc     Amb  l’enllaç  s’ha  d’aportar  valor  afegit,  sinó  no  cal.   Cal   sempre   ubicar   al   lector   d’ON   es   troba   dins   el   nostre   lloc   web   pel   que   fa   a   l’estructura   de   continguts   (taula   de   continguts   visible,   identificació   edl   lloc   web,   obertura  en  pagines  noves  quan  sortim  del  lloc...)     Globalitat   Web  2.0,  3.0,  4.0....   Computació  i  emmagatzemament  en  un  núvol  (recursos  compartits)  Tags  (llenguatge   lliure)     Interfície  d’usuari   Molts  estímuls  diversos.  Dificultat  de  seguiment  dels  continguts  en  pantalla.   Dificultat  de  lectura  dels  textos:  cos  de  lletra,  manda  de  costum,  conexxions  lentes...   Manca  d’estabilitat  del  missatge.   MCT>  dificultat  de  seguir  la  navegació.     Provocar   més   impacte   social   a   instagram   i   twitter.   Uabexperiencia   =   fer   fotografies   amb  el  hastag  #expressatuab.   Presència  de  5  dels  millors  instagramers  de  Catalunya  que  seran  membres  de  la  uab.   Premi=    Samsung  galaxy  s4  i  beca  de  despeses  de  transport.   El  2n  i  3r  tamb  tindran  premi     Mostrar  activitats  creatives  al  campus  de  la  uab         Lectura.  F  Fernandez,  J  Martinez:  Manual  b9   ásico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual.   Del  capítol  5  al  9.   ...