Tema 8 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

BAV: BOTÀNICA PARCIAL 1 8.CLOROFITS Comunament anomenats algues verdes – les algues verdes són l’origen de les plantes terrestres. Se’ls divideix en 2 grans grups, però recentment s’han dividit en 4 grups.
Hi ha molta diversitat: des de unicel·lulars fins a pluricel·lulars, totes les morfologies possibles.
CARACTERÍSTIQUES - Gran diversitat morfològica i reproductiva Unes 7000‐8000 espècies d’aigua dolça (majoritàriament) i marines Tan sols un 10% de les espècies són marines Membranes cloroplàstiques: 2 Pigments: clorofil·la a i b, α‐carotè, xantofil·les Paret cel·lular: cel·lulosa i pectina (algunes amb carbonats) Substància de reserva: midó Flagels: 2 o 4 flagels llisos, isocontes 1 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 1 1. PRASINOFÍCIES CARACTERÍSTIQUES - Cloròfits unicel·lulars amb caràcters primitius, sovint amb 4 flagels.
No tenen paret de cel·lulosa, sinó plaques minerals no poligonals.
Comuns en els tolls de les marees.
2. CLOROFÍCIES CARACTERÍSTIQUES - Unicel·lulars, colonials, filaments, tal·lus laminars o pseudoparènquimes Cèl·lules mòbils amb flagels apicals (2) Reproducció sexual per isogàmia, anisogàmia o oogàmia Cicle generalment haploide Marines, d'aigua dolça o terrestres o implicades en simbiosi liquènica Lolíkeneh 2 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 1 3. ULVOFÍCIES CARACTERÍSTIQUES - Filamentoses, laminars, pseudoparenquimàtiques o parenquimàtiques Reproducció sexual per iso‐, aniso‐ o oogàmia Cèl·lules mòbils amb flagels apicals (2) Predominantment marines, algunes espècies d'aigua dolça.
Cicle vital normalment diplo‐haploide, de vegades és només diploide o només haploide.
La Ulva: és la lechuga de mar que comen los chinos. A part d’això, té un cicle vital diplohaploide (hi ha gametòfit i esporòfit) amb generacions isomòrfiques. Està format d’un tal·lus laminar amb únicament 2 capes de cèl·lules.
CICLE VITAL ULVA Hi ha un gametòfit haploide que forma les estructures reproductores positiva i negativa, els gametangis, que formen gàmetes que fan isogàmia (gàmetes iguals en 3 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 1 forma i mida, amb 2 flagels) els quals formen un zigot diploide que per mitosi dóna lloc a un esporòfit de dotació cromosòmica 2n, que és exactament igual al gametòfit haploide, únicament que en lloc de formar gametangis forma esporangis, els quals donen unes espores mòbils (per meiosi) amb 4 flagels, denominades zoòspores.
Aquestes zoòspores maduren i fan els gametòfits.
Una altra forma és mirar al laboratori si són haploides o diploides.
4. CAROFÍCIES CARACTERÍSTIQUES Són els mes evolucionats; gràcies a ells es passa a plantes terrestres.
- Unicel·lulars, filamentoses, pseudoparenquimàtiques, parenquimàtiques (de todo tipo) Les cèl·lules mòbils són asimètriques amb 2 flagels laterals o subapicals Cicle haploide Majoritàriament d’aigua dolça És la línia evolutiva que dóna lloc a les plantes vasculars 4 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 1 Si són unicel·lulars, la reproducció sexual és per cistogàmia (o conjugació). Que dóna lloc a un zigot que farà meiosi. Un exemple n’és Clostèrium.
En el cas de les filamentoses, també fan cistogàmia però una mica especial. Creen un tub de conjugació, que és un pont d’unió que traspassa el contingut citoplasmàtic duna cèl·lula a una altra. El zigot per meiosi donarà lloc a 4 nous individus. Dins aquest tub es dóna el fenomen de l’Espirogira. El zigot s’envolta d’una coberta esfèrica (zigòspora) i pot romandre molt temps en aquest estat de repòs.
Dins de les carofícies trobem un grup de pseudoparenquimàtiques que són les antecessores de les plantes terrestres. Parlem del gènere Chara. Algunes evidències que són les antecessores són: - Comparació seqüències ADN nuclear i cloroplàstic Esporopol·lenina als zigots de les carofícies Fragmoplast 5 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 1 Apareix en elles per primer cop un compost, l’esporopol·lenina (**PONED ESTRELLITA**) – és una de els substàncies més importants i vitals per les plantes terrestres. És suuuuperresistent, pot aguantar pHs inexistent de 15 i tot! Es troba als zigots de les carofícies.
En un principi, les cèl·lules es dividien per ficoplasma; la paret cel·lular s’invaginava i donava lloc a dos cèl·lules filles.
Més endavant, es passa al fragmoplast – és una prova d’evolució de com una cèl·lula es pot dividir per donar-ne una altra. En Chara apareix per primer cop el fragmoplast, que és una forma diferent de divisió de les cèl·lules, i per tant totes les plantes terrestres que en deriven es divideixen per fragmoplast.
Així doncs, el fragmoplasma implica una condensació del RE i de l’aparell de Golgi, els quals formen el fragmoplast i provoquen la separació de la cèl·lula en dos.
REPRODUCCIÓ La reproducció sexual és per oogàmia. Hi ha gametòfit masculí i un femení, que són produïts en els anteridis i els oogonis. No tenen teixits verdaders, però són organismes les làmines de les quals es disposen en trossets i es van unint en zones de fals teixit anomenats nusos tot deixant zones entre nusos anomenades entrenusos. Poden tenir ramificacions a partir dels nusos. Aquestes estructures les trobarem en moltes plantes superiors.
Els gametangis sempre es trobaran localitzats en els nusos.
6 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 1 Aquests gàmetes fecunden i produeixen un embrió que està protegit per l’esporopol·lenina, i que es nodreix per la planta mare; es produeix un preembrió, un embrió molt primitiu, que viu a expenses de la seva mare.
Una altra particularitat: són les primeres algues verdes que són capaces de sortir a l’exterior; apareixen en alguns rius d’aigua cristal·lina. No només estan dins sinó que també poden viure fora d’aquestes aigües. Com si són poiquilohidres? Pues no se però me da igual. Es produeix el que són ara sistemes conductors; estan buits per dins; la base està dins l’aigua i la part externa fora. La part externa no s’asseca ja que des de dins es produeixen corrents d’aigua que la foten cap a l’àpex.
7 ...