Tema 4: Fongs ameboides i fongs inferiors (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 13/04/2016 (Actualizado: 13/04/2016)
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4: Fongs ameboides i fongs inferiors Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB BOTÀNICA – Tema 4: Fongs ameboides i fongs inferiors Els “Fongs” són els organismes estudiats per la Micologia, malgrat que aquests són polifilètics i s’inclouen en Fílums i, fins i tot, en regnes diferents.
Coses que en realitat no són fongs, però que els micòlegs també els estudien com els fongs ameboides.
- Fongs Ameboides Pseudofongs Fongs veritables Els FONGS són fonamentals pel funcionament de l’ecosistema. Amb la seva activitat metabòlica produeixen la biodegradació de gran quantitats de matèria orgànica, i retornen a l’atmosfera uns 85 bilions de tones anuals de CO2. La major part d’aquest CO2 prové de la degradació de la cel·lulosa i la lignina, els biopolímers més abundants del planeta.
Generalitats Els Fongs són organismes eucariotes i heteròtrofs. Tota l’energia que necessiten per viure l’han de treure de l’oxidació de matèria orgànica preformada. Poden ser saprobis (la gran majoria), paràsits, mutualistes o comensals (simbionts són els tres).
Fongs ameboides: es nodreixen per fagotròfia, destrossen la seva estructura en pseudòpodes i fagociten el menjar. Cos vegetatiu: Ameba – Plasmodi Pseudofongs: es nodreixen per lisotròfia, és trencar i després menjar. Tenen el cos vegetatiu amb filaments anomenats Hifes, i el conjunt Miceli, extreuen els enzims cap a fora, aquests enzims degraden les molècules que hi ha a l’exterior, i trobem els monòmers. Per exemple: degraden els polisacàrids fins a tenir glucosa, i aquests monòmers passen cap a dins de les hifes. Després ho han d’absorbir per osmosi, per això necessiten l’aigua, sinó no hi hauria absorció.
Els fongs estan dins dels unikonta, molt a prop dels animals, i estan bastant llunyans de les plantes. I els fongs ameboides estan dins dels amebozous, les amebes. I els pseudofongs estan dins d’un grup d’algues (oomycets).
Tema 4: Fongs ameboides i fongs inferiors Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB 4.1.- FONGS AMEBOIDES: ECOLOGIA  Es tracta d’organismes primitius que s’alimenten per fagocitosi (pseudòpodes) de petits organismes com bactèries, llevats, fongs petits, algues, protozous, etc.
 Viuen en zones riques amb matèria orgànica i humitat elevada. Són difícils d’observar per la seva mida reduïda.
Fongs Ameboides: Caràcters generals  Són PROTOZOUS pertanyents a l’extens món de les Amebes (Unikonts Amebozous)  Tenen caràcters afins als fongs i també caràcters afins als animals. Generen espores en esporangis aeris (com els fongs) i tenen una fase vegetativa ameboide: cèl·lules nues, amb pseudòpodes i fagocitosi (com els animals). També poden fer un plasmodi, és un ameboide gegant, és una sola cèl·lula.
 Tenen una organització unicel·lular del cos vegetatiu Plasmodi de Mixomicot  Tot comença quan d’una espora surten unes amebes que es van alimentant, aquests amebes es poden reproduir per mitosi o sexualment si es troben dos amebes. I creen una ameba 2n, que va creixent però no divideix els nuclis. I va creixent fins a formar una massa viscosa fins a formar el plasmodi. I fan unes reticulacions que són les venes, i es van desplaçant pel substrat i es van alimentant fins que s’acaba l’aliment i comencen a fructificar, aprofiten l’energia acumulada per reproduir-se. En el cas dels fongs ameboides, aquestes estructures de reproducció són esporangis. Per formar el plasmodi cal dues amebes compatibles n. Una ameba és una sola cèl·lula amb molts nuclis, perquè no hi ha separació entre les membranes, i dues d’elles comencen a formar plasmodis, que tenen reticulacions. D’un plasmodi poden sortir molts esporangis.
Fongs Ameboides: Mixogàstria: plasmodial slime molds (Mixomicots) Mixomicots  és el nom que se li donava abans, però avui en dia que se saben que no són fongs sinó protozous se’ls diu mixogàstia i són els fongs plasmodials (però són protozous).
En el seu cicle formen: 1) MIXAMEBES I MIXOFLAGELATS: estadi unicel·lular ameboide o flagel·lat 2) PLASMODI: massa protoplasmàtica multinucleada i sense parets.
3) ESPORANGIS: cos fructífer. Productors d’espores unicel·lulars amb paret de cel·lulosa.
Tema 4: Fongs ameboides i fongs inferiors Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB 4.2.- REGNE FONGS Amebozous Fongs ameboides Dictiostèlids Protostèlids Mixogàstria Heteroconts Pseudofongs Cl. Peronosporomicets = Oomicets Fongs veritables “Quitridis” Fíl. Zigomicots Fíl. Glomeromicots Fíl. Ascomicots Fíl. Basidiomicots Fíl. Criptomicots Fongs (Fíl. Mixomicots) Aquests sí que són FONGS Característiques dels “FONGS VERITABLES”: - Són eucariotes Heterotròfics Lisotròfics (digestió externa) Poden ser saprobis o simbionts Cos unicel·lular (llevats) o pluricel·lulars (hifes, miceli) Presència de quitina a la paret cel·lular i ergosterol en la membrana plasmàtica (esterols que tenen en la membrana).
Reproducció mitjançant espores. Només els grups més primitius presenten un flagel opistocont (Quitridiomicots) REGNE FONGS: FÍLUM ZIGOMICOTS Els zigomicots són fongs ubics, popularment anomenats “floridures”, que apareixen sovint damunt de matèria orgànica en descomposició. Tenen un paper molt important com a degradadors de MO, podent usar un ampli ventall de polisacàrids més o menys simples per al seu creixement i reproducció. Fan floridures esponjoses, amb gran densitat d’esporangis que dispersen milions d’espores aerovagants.
Característiques  Fongs filamentosos. Creixen molt ràpid.
 Hifes generalmet cenocítiques, o bé amb septes per delimitar estructures reproductives del tal·lus.
 Esporangis amb una o més epores, càpsules en forma d’esfera. Espores asexuals no flagelades i adaptades al medi terrestre.
Tema 4: Fongs ameboides i fongs inferiors Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB  Fruit de la reproducció sexual es formen zigòspores (Gr.zygon = jou, parella) de paret gruixuda = òrgans de resistència, fan aquesta funció. S’uneixen dues hifes compatibles i es forma un zigot, just abans que germini el zigot es produirà una meiosi i a partir d’aleshores es formaran esporangis haploides.
 Ecologia molt diversa: aquàtics, terrestres; sapròfits, paràsits, mutualistes…  Alguns causen patologies humanes: zigomicosis (respiratòries i circulatòries) REGNE FONGS: Fílum Zigomicots: ORDRE MUCORALS  L’Ordre de les MUCORALS és el grup més important de la classe. La majoria són saprobis.
 Usats en indústria i medicina pels composts metabòlics (àcid fumàric, cítric, succínic, làctic…) Estructura de Rhizopus stolonifer  Rizoides: els fongs a vegades formen un tipus d’arrels, però com que no són plantes les anomenem rizoides. Els rizoides formen els estolons, a partir dels quals es formarà un altre esporangiòfor, que farà esporangis i l’esporangi esporangiòspores.
 Columel·la és la porció apical de l’esporangiòfor, i la part que entra dins la càpsula de l’esporangi. Sobre de la columel·la hi ha les espores.
Mucorals usats en la indústria alimentària: El tempeh: menjar asiàtic, fet a base de faves de soja bullides i fermentades amb diverses espècies de Rhizopus.
El su-fu (asiàtic) es fa amb soja (tofu) fermentada amb Actinomucor eleganas. Se’n diu “formatge xinès”.
Tema 4: Fongs ameboides i fongs inferiors Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB REGNE FONGS: Fílum Zigomicots: ORDRE ENTOMOFTORALS        Paràsits d’insectes i altres artròpodes Les hifes creixen dins el cos de l’animal Formen espores adherents Els esporangis surten per parts toves de l’animal Formen zigòspores (espores de repòs) dins hoste Manipulen el comportament de l’hoste Exemple: hi ha unes mosques que quan estan sota els afectes d’aquests fongs el que fan (inconscientment, els ho fa fer el fong) és anar a part altes de parets, per tal de que el fong pugui dispersar les seves espores des d’una bona alçada.
...