Apuntes complestos de la asignatura "Societat, família i escola I" (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura Societat, família i escola I
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 13/02/2015
Descargas 10
Subido por

Descripción

En éste archivo estan todos los apuntes de la asignatura "Societat, família i escola I" que se cursa en primer curso de educacion primaria en Blanquerna.

Vista previa del texto

Societat:   Sociologia com a ciència social:   ● Societat: grup de gent que viu en un mateix territori, i que està sotmès a un sistema comú d’autoritat política i que és conscient de posseir una identitat que els distingeix dels altres. Les societat democràtiques acullen a gent que té idees diferents i per això i ha tanta diversitat.   ● Ciències socials: disciplines que estudien un aspecte de la societat (economia per exemple). Estudien l’ésser humà i les seves relacions mitjançant mètodes generals de la ciència (Mètode científic) aplicats a la realitat social.   ● Sociologia: És una ciència social més general: investiga la naturalesa de la societat humana en general, el seu funcionament i les seves formes d’organització i de canvi.
L’objecte de la sociologia és l’ésser humà (animal social) i estudia la dimensió social de l’ésser humà. És l’estudi sistemàtic de l’home social. Es sociòlegs estudien la conducta humana inserida en el món social i com influeix la societat en els seus membres.   Especialització en la sociologia, té diferents àmbits:   ● Micro-sociologia: sociologia dels grups petits (família)   ● Macro-sociologia: estudia les col·lectivitats i compara diferents societats   ● Sociologia general: part més teòrica de la sociologia   ● Sociologies aplicades: treballen en camps d’aplicació com l’educació. Treballa per a produir canvis (hi ha grups que ho necessiten)   Sociologia de l’educació (és una branca de la sociologia):   ● Investiga els fets i problemes educatius des d’una òptica sociològica   ● Educació = fenomen social   ● Estableix relacions entre la societat i l’educació (macro-sociologia)   ● Aborda fenòmens socials en les institucions escolars (micro-sociologia: la família influeix en l’educació dels infants?)   ● Investiga: relació entre el sistema educatiu i l’estructura social, les institucions escolars, els personal docent com a grup professional,...   ● Té una funció crítica (molt dura amb la societat)   Qüestions sobre el mètode: les ciències humanes observen una realitat que està sotmesa a les consideracions ètiques i té moltes dificultats per aconseguir l’objectivitat, ja que l’objecte i el subjecte d’estudi són una mateixa cosa, la persona. Per això, s’han de respectar amb escrupolositat les regles de la investigació sociològica:   ● R. de la concreció: partir de fets concrets, observar-los, relacionar-los i explicar-los   ● R. de la ignorància conscient: s’ha de buscar sense prejudicis que poden influir en els resultats.   ● ● R. de la objectivitat: només tenir en compte els fets, no interpretacions.   R. de la determinació del fet: delimitar molt bé el fet a estudiar i definir els conceptes utilitzats.   ● R. de la totalitat lligada: fenòmens socials mai aïllats, són simultanis en vida social.   Deontologia de la investigació educativa: tota investigació s’ha d’ajustar a unes normes ètiques recollides per institucions oficials (APA) entre les quals hi ha:   ● L’investigador ha d’avaluar l’abast ètic de la seva investigació   ● L’investigador és responsable de mantenir una pràctica ètica   ● La pràctica ètica exigeix que l’investigador informi als participant de les característiques de la investigació   ● L’investigador ha de respectar la llibertat individuals dels subjectes a negar-se a participar o deixar-ho   ● L’investigador ha d’informar als participants dels resultats de la investigació   ● Mantenir la confidencialitat de la informació   ● Protegir als participants d’incomoditats, amenaces,...   Procés d’investigació: selecció d’un tema, identificació d’un problema, revisió de la literatura, selecció d’un mètode i disseny de a investigació, recol·lectar dades, analitzar les dades, interpretar els resultats, elaboració de conclusions i redacció informe final   Mètodes i tècniques d’investigació: descriure / explicar / solucionar problemes pràctics / correlacionar.     Drets dels infants: A l’amor. A rebre l’atenció necessària per créixer. Tots són iguals. A rebre un nom i una nacionalitat. A menjar de manera saludable. A l’educació. A l’atenció mèdica. A jugar. A accedir a la seva cultura. A un medi ambient saludable. Protegits de qualsevol abús. A no patir explotació laboral. A ser protegits de la guerra. A expressar-se lliurement. A ser respectats en els seus valors. A practicar la seva religió. A associar-se amb altres. A la informació. Els infants amb situacions especials físiques, psíquiques o socials, els infants sense família, els refugiats i els que estan en conflicte amb la llei tenen dret a rebre una atenció/protecció/assistència especial     Hessel: Berlín 1917 - París 2013. Jueu fuig amb la seva família d’Alemanya per l’increment del nazisme. Va formar part de la Resistència francesa. Condemnat a mort per la Gestapo. Va passar diverrsos anys a camps de concentració. Va ser testimoni de la Declaració Universal dels Drets Humans. No creia en la violència i va escriure llibres de caràcter reivindicatiu.   Al llarg de la seva vida té diverses indigancions:   ● Nazisme/Totalitarisme: indignat perl totalitarisme i feixsme. Al veure la quantitat de moviment dictatorial va creure que eren necessaries les armes.
● Gestapo: arrestat per aquest òrgan per haver participat a la resistència francesa i crims greus. Millor tractat del que s’esperava ja que parlava Alemany ● Camps de concentració: tancat en un camp de concentració per haver participat a la resistència francesa. Condemnat a mort va poder fugir. El van tronar a tancar però es va escapar dels càstigs físcis ja que parlava alemany.
● Bush, Blair i Aznar: els creu responsables de trencar el dret internacional i d’haver fet una entrada dolenta al S XXI (torres bessones) ● Palestina: indignat pel comportament del govern palestí i la permisivitat de EEUU.
  Morin: 1921 a París. Va estudiar història, geografia i dret. Formava part del partit Comunista, va col·laborar amb el govern republicà durant la Guerra Civil i amb la resistència francesa durant la 2GM. Va ser professor d’univarsitat, fundà una revista i director de diversos centres.
Doctor Honorris Causa per diverses universitats, ha rebur diversos premis d’honor.   Set sabers necessaris per a l’educació del futur:   1. Ensenyança de la indentitat planetària 2. Capacitat per a fer front a la incertesa: futur, validesa de coneixements,...
3. Ensenyança de la comprensió 4. Ensenyança de l’ètica del gènere humà 5. Ensenyar la condició humana 6. Principis d’un coneixement pertinent 7. Cegueses del coneixement: error i il·lusió   Castells: va nèixer l’any 1942. Sociòleg i professor d’universitat. Va estar exiliat durant la dictadura de Franco a França, tot i que va ser expulsat i va anar a USA. Durant els últims anys ha fet una recerca en la que relaciona l’evolució econòmica i les transformacions polítiques, socials i culturals en el marc d’una teoria integral de la informació. És un autor de referència en el camp d’estudi de la societat de la informació; ha estudiat amb profunditat la nostra societat globalitzada produida per el gran ús d’internet entre d’altres coses. Considera la eina com a positiva ja que veu sociable tota la gent que hi està posada, si nosaltre tenim una visió negativa (així és) és per culpa de la manipulació dels mitjans de comunicació. També creu que la nostra societat necessita més informació (educar-se) per tal de fer servir la eina d’internet i que tothom la pugui entendre. Creu que pel fet d’estar a una societat globalitzada, fa impossible mantenir a la societat una cultura determina i tenir control dels nostres diners. Internet fa per una banda que dubtem més per la quantitat d’informació que tenim però per altra és essencial per a l’autonomia de les persones. El problema de la política és que no està obert al diàleg ni a la participació i això sumat-li que a través d’internet trobem moltes coses, fa que encara disti més la proximitat.   Escriu “La era de la información: economia, sociedad y cultura” Defineix la tecnologia com “l’ús del coneixement científic”. Dins de l’àmbit de la informació destaca quatre àrees:   ● Microelectònica ● Informàtica ● Televisó, ràdio,...
● Enginyeria genètica Ha fet diverses investigacions.   Pensament de Castells:   ● Internet: eina d’extensió del coneixement ● La tecnologia distancia la política de la ciutadania ● Societat globatitxada = nova societat = “sociedad red” ● Manipulació dels medis de comunicació ● Internet: espai de comunicació lliure ● Internet = autonomia = desconfiança de les institucions ● No es pot controlar internet ● Internet és un espai de comunicació lliure, ens proporciona autonomia tot fent-nos desconfiar de les institucions tradicionals, tot i que és mold útil per a la nova “societatred”   Bauman: 1925 a Polònia. Sociòleg i filòsof. Va escapar del país amb la seva família fungint de l’Holocaust. Va fer una carrera militar, després d’any de servei va ser expulsat i va fer la carrera de Sociologia tot i passant-se a fer filosofia i ciències socials. Al principi era fidel a la doctrina Marxista, però va anar modificant el pensament i cada vegada era més crític. Va haver d’emigrar amb la seva dona i les seves filles tot renunciant a la seva nacionalitat.   Denomina a la postmodernitat “Modernitat Líquida” ja que considera que no pot mantenir la seva forma al llarg del temps. Entén la modernització com obsessiva i compulsiva. Considera que la societat resol problemes del present que no resolen problemes del futur, per tant, una mirada sense perspectiva. Les conseqüències d’aquesta modernitat líquida són la incertesa (confiança en les institucions), la inseguretat (amb el lloc social de cadascú) i la vulnerabilitat (en les possessions). Bauman afirma que cal menys llibertat per poder tenir seguretat, l’equilibri és impossible ja que són incompatiles i mútuament dependents, però de la seva relació sorgeix la idea d’estat de benestar. Bauman també defensa que les comunitat només existeix si ella mateixa no és concsicent que és una comunitat. El concepte de comunitat és un experimennt ideal que implica la solidaritat i la companyia. “Ens hem d’acostar a la comunitat de tota la humanitat o acabarem matant-nos els uns als altres.”   En l’educació Bauman hi participa dient que la incapacitat dels polítics per crear un projecte educatiu i els canvis constants en la societat dificulten l’educació perquè no parteix d’un futur estable i segur.     Oliveres: Nascut a Barelona l’any 1945 Arcadi Oliveres és un economista i un reconegut activista per la justícia social i la pau. Oliveres defensa que hi han unes raons per les quals hi ha desigualtat i aquestes les divideix en:   ● raons internes: el creixement poblacional, l’accés de l’ús de la terra, dels condicionants geogràfics i de recursos naturals, dels nivells educatius, de les guerres i la corrupció. (El nivell educatiu és el factor més clar d’empobriment a causa de la precarietat dels pressuposts estatals i la fugida cap el Primer Món.
● raons externes: colonialisme, comerç internacional (diferència del preu de la exportació i la importació), companyies transnacionals (mà d’obra barata), fluxos tecnològics (mercaderies de més valors en el tercer món, però per altra banda disponibilitat de tecnologies baixa), especulació financesa (comprar i vendre per obtenir un guany diferencial) i processos migratoris (països del Sud cap al Nord i se’ls tanquen portes).
El món globalitzat és tabmé internacionalitzat i per això l’economia es mou a nivell mundial.
Això porta avantatges però també comporta problemes, cal una governabilitat mundial reequilibradora, doncs hi ha suficients recursos per tal que tothom visqui bé, s’ha de creure en que un altre món és possible.   Les grans institucions internacionals amb molt de poder són poc democràtiques i per tant satisfan els interessos dels poderosos. Això fa crèixer moviments antiglobalització.   Vivim en una societat on la informació és poder i on els mitjans haurien d’informar sense cap tipus de manipulació ni interessos amagats, informar el poble.   L’educació ha d’educar per el canvi d’hàbits de consum (consumim 8 vegades més del que cal), l’acolliment migratori (per disminuir les desigualtats), i quan calgui l’objecció de consciència i desobediència civil (perquè no ens deixem manipular per el sistema)       Touraine:   - neix l’any 1925. Sociòleg que es caracteritza pel fet d’haver analitzat els models de conducte de l’individu en base al sistema de treball, un mètode que s’anomena mètode accionalista i que consisteix en analitzar sociològicament la civilització, que es caracteritza per la importància que es dóna al procés de treball.   - el 1958 crea el Laboratori de Sociologia Industrial   - 3 períodes en què desenvolupa les seves idees principals   ● se centra en els estudis del treball i en la sociologia de la consciència obrera ● desenvolupa els moviments socials en general ● estudia el paper del subjecte considerat com a principi central de l’acció dels moviments socials - Idees:   ● àmbit polític: rebutja el marxisme (hi veu un reduccionisme econòmic). La societat és un sibjecte històric que es troba en permanent actuació per superar les seves pròpies normes. La historicitat és la capacitat de la societat per escapar dels loquejos que apareixen en el seu procés evolutiu. Les classes socials són els que provoquen els canvis (no la societat en general, que o té poder com a tal), perquè defensen uns valors i tracten d’imposar unes normes derivades dels seus propis interessos.
● àmbit social: analitza els models de conducta de l’individu sobre la base del sistema de treball. Desenvolupa el mètode accionalista que consisteix en una anàlisi sociològica de la civilització industrial que es caracteritza per la importància que es dóna al procés de treball.
● societat actual: societat hipermoderna amb comunicació i coneixement. Aquesta societat es caracteritza per l’hiperconsum (absorbeix i integra esferes socials i empeny l’individu a consumir per la seva satisfacció personal) i per l’individu hipermodern (que pateix tensió perquè afronta un futur incert). Aquesta societat ha arribat al que és gràcies a la globalització, i la globalització i el capitalisme fan que augmentin les desigualtats i per tant també augmenta la concsicència de que cal tenim més control sobre la societat de la informació. Aquesta desigualtat també és present en l’educació, i la desigualtat en l’educació aporta la desigualtat entre la societat. Cal donar educació, informació i capacitat de comunicació a aquells que no ho tenen i tots ens em d’adaptar als canvis de la societat en comptes de fer més evidents les diferències al món.
  Societat   ● Característiques de la societat actual:   ● Bauman parla de la societat líquida en la qual tot sembla inestable, per tant la nostra societat té caducitat, és provisional i insegura.   Reptes educatius: les migracions (viure i conviure amb la diferencia, l’escola com a gresol de cultures: les diferents cultures ens enriqueixen) matrícula viva: comencen 25 i al final de curs hi són tots però 15 han canviat de lloc de residència.
La cultura en societat líquida (tot va canviant. Cultura basada en eleccions individuals, debat arran de la integració i cohesió social). La comunicació intergeneracional   ● Castells es refereix a la societat en xarxa per designar un nou tipus de sociabilitat centrada en les TIC. Diu que això provocarà una fractura digial i que estem intoxicats (infoxicació) per accés d’informació.   Reptes educatius: nous paradigmes educatius, aprendre a seleccionar la informació, utilitzar el gran volum de dades accessibles   ● Morin considera la complexitat com a tret de la societat actual, que requereix una base ètica per relligar tot i les parts, el realisme i la utopia (la societat té perill d’anar cap a l’abisme) Té una visió global.   Reptes educatius: fer front a les cegueses del coneixement: l’error i la il·lusió, alimentar els principis d’un coneixement pertinent, ensenyar la condició humana, ensenyar la identitat de la terra, fer front a les incerteses, ensenyar la comprensió i cultivar l’ètica del gènere humà.   ● Hessel fa referència a una societat que fa passes per evolucionar però s’atura i torna enrere.   Reptes educatius: compromís (la ràbia i la indiferència no du enlloc), educar en valors dignes i treballar per la democràcia real (vot directe, no a representants)   ● Punts més rellevant de la societat que incideixen en l’educació:   ● Globalització. Fenomen resultant de la caiguda de barreres tècniques, jurídiques i econòmiques. La globalització es manifesta en tres àmbits: tecnoeconòmic, sociopolític i cultural.   Implicacions educatives: augments immigració, domini d’uns models culturals i socials per sobre dels altres i possibilitat d’accés a informació diversa i d’arreu del món   ● Avenços tecnològics i científics: Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Agrupen un conjunt d’elements necessaris per a gesionar la informació i la transmeten de forma ràpida i en gran quantitat. NTAE (Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació): L’escola ha d’adaptar-se i integrar les TIC el repte és convertir la informació en coneixement, convertir les NTAE en TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació).   ● El fenomen de la diversitat: la diversitat esdevé un fenomen social. La societat diversa fa que hi hagin aules amb diversitat, per tant, cal una implicació per part de l’educació i els mestres han d’estar ben preparats per entendre i gestionar l’aula ajudant-se de recursos humans i materials adequats.     ● Els drets de l’infant i l’educació en diferents contextos socials:   ● La Convenció sobre els drets de l’infant: tractat internacional adptat per l’ONU el 20 de Novembre de 1989: van veure que els nens eren el que quedaven més marcats després de la guerra ▪ Se sustenta en 4 principis: 1. No discriminació, 2. Interès suprior de l’infant, 3. Dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament, 4. Participació.
▪ Crida Mundial per a una nova mobilització a favor de la infància (2009): Lluitar contra tota forma violència, Garantir una educació de qualitat, Donar suport a les famílies fragilitzades, i Humanitzar la justícia juvenil (adaptació de la condemna pels menors) ▪ Eglantyne Jebb (1876-1928): elabora la primera Declaració dels Drets de l’Infant aprovada el 1924 per la Societat de Nacions. L’intenció era garantir els drets més enllà d’europa (Mestra, Voluntària a la 1ra Guerra Mundial, defensora dels infants, funda SAVE THE CHILDREN el 1919) La Declaració de Ginebra (1923): document precursor de la Convenció dels drets de l’Infant ▪ UNICEF: ajudar els infants després de la 2na Guerra Mundial, no distinció de raça, nacionalitat o religió, protecció dels seus drets per sobre de tot (els 10 primers drets de l’infant), el 1953 passa a ser un organisme dins el sistema de les Nacions Unides ● Promoció i protecció de la infància: Política de les 3 Ps (UNICEF): Provisió, Protecció i Participació; Politiques d’atenció cal distingir entre les Necessitat i els Drets.; Resiliència: capacitat per seguir projectant el futur malgrat condicions de vida difícils, per ser una persona resilient cal: compromís, control i obertura als canvis i reptes. El Docent té el rol d’enriquir els vincles prosocials, brindar suport i afecte, i transmet expectatives elevades. El dret de participar: opinar sobre allò que els ateny; 4 nivells: simple, consultiva, projectiva i metaparticipació; la participació reforça l’autoestima.
● El dret de participar: als infants els afectes moltes de les decisions preses i és per això que poden participar. Hi ha 4 nivells: simple, consultiva, projectiva i metaparticipació ● Discriminació i inclusió social: rebutjar una persona o col·lectiu degut a un tret que el caracteritza. Models de convivència entre cultures: aculturació (una cultura absorbeix a l’altra), multiculturalitat (moltes cultures però no es comuniquen) i interculturalitat (comunicació entre cultures). Escola catalana inclusiva: dóna resposta a la diversitat, elimina barreres, tot l’alumnat té els mateixos drets, fixarse en els alumnes en situació de risc.
● La infància al món: les societats desenvolupades incideixen en el malestar de bona part de la humanitat; UNICEF (2008) marca com a situacions greus: mortalitat intantil, accés a l’educació bàsica per nens i nenes, manca de protecció i SIDA; la cooperació promou solidaritat, pau, acció humanitària.
  ● Janusz Korczak: orígen jueu, pedagog innovador, investigació en el camp del desenvolupament.
● defensor dels drets dels infants. Mor en una cambra de gas amb els “seus 200 nens” tot i que podria haver escapat de la mort.
● defensa que la responsabilitat d’educar els nens és de tothom ● projecte korczak: el nen té dret a ser ell mateix, té dret a l’error, l’autogestió és útil perquè els permet aprendre autodisciplina, els infants s’eduquen mútuament, tenen capacitat innata per resoldre conflictes, reivindica el dret al respecte.
  Família:   ● Família i procés de socialització ● Socialització i reproducció ○ Socialització: necessària per a la vida col·lectiva. Consisteix en el procés mitjançant el qual els individus aprenen les formes “normals” de vida d’una comunitat (algunes normes són implícites i altres les marquen les lleis). Viure en societat és renunciar a una part de la nostra llibertat. Dins d’una societat hi ha les conductes “normals” les quals si les violes la societat et castiga. Els grups socials dominant són els que tenen la capacitat d’imposar la seva visió (a l’escola el nivell és mig-alt, els que no estan a aquesta classe, tenen més % de tenir fracàs escolar) ○ Educació: és un tipus particular de socializació. La funció dels sitemes educatiu són educar i fer possible l’ordre vigent. Les estratègies de reproducció d’una determinada cultura són l’arbitri cultural (els mestres ara ja poden dir el que pensen, sense manipular els nens) i la violència simbòlica (normes arbitràries, les quals no t’expliquen i no les entens; et poden violentar: fer pujar i baixar escales, portar uniforme, etc.) ● Els estadis del procés socialitzador: la socialització inicia amb el naiement i acaba amb la mort, mai acaba ○ socialització primària: família. Interiorització de comportaments afectius, normatius i cognitius que s’assumeixen en un ordre natural.
○ socialitzacions secundàries: entorn. No requereixen l’establiment de vincles afectius.
● ● Agents i àmbits de socialització ○ família: institució social necessària perquè hi hagi societat ○ agents de socialització: el grup de companys, mitjans de comunicació mestres ○ Àmbits de socialització: espais a on es produeixen els processos Evolució de la família, models i polítiques familiars ● Família, parella, matrimoni i llar ○ Família: unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
○ Etimologia: del llatí famulus: el que es troa sota la dependència d’un paterfamilies. Família: conjunt d’esclaus domèstics pertanyents al mateix amor.
○ En el dret civil es defineix com el conjunt de persones unides per l’afecte, el matrimoni o la filiació que viuen juntes i posen en comú els seus recursos econòmics.
● Models de família ○ Tipologies: nuclear o conjugal (matrimoni i fills), extensa (convivència de diverses generacions) i unifamiliars ○ Tipus d’unió: monogàmia (1-1) poligàmia ○ Segons els vincles genètics: adopció, inseminació artificial, fecundació in vitro, donació d’òvuls, subrogació (nens sense pares són adoptats) i famílies reconstruides ○ ● Funcions bàsiques de la família: sociabilització, protecció, educació L’educació en el context familiar ● Condicionants familiars en l’educació: ○ Classe social: a mesura que s’ascendeix el nivell social les expectatives augmenten, el nivell cultural determina les expectatives ○ Medi educatiu i familiar: el clima educatiu familiar es defineix pel grup d’ajuda familiar als fills. Un clima familiar cohesionat forma individus adaptats, madurs, integrats,...
● Responsabilitat familiar i marc legal: 8 títols cada un d’ells subdividit ● Valors i rols en l’educació familiar. Estils educatius: els valors transmesos pels pares s’han de fer propis en la transició a l’edat adulta. Cal també a l’hora d’educar coherència i racionalitat en l’acció, coherència i responsabilitat entre els continguts de valor i coherència i responsabilitat entre pensament i acció. Diversos tipus d’educació familiar: ○ G1: educació com a inversió ○ G2: permissius ○ G3: compromesos en l’educació integral ○ G4: abandonament     ESCOLA   ● L’escola com a institució social ● Funcions de l’escola: entenem l’escola com un nucli radial d’una xarxa local i de barri que ha de desenvolupar el treball comunitari per atendre a totes les diversitats i ha d’autoalimentar-se per aconseguir una implicació dels alumnes, famílies,... Les funcions tradicionals de l’escola eren: transmissió de coneixement, socialització, selecció de l’alumnat i formació de la ciutadania tot donant les mateixes oportunitats. Actualment l’escola ha de assumir un nou rol, acceptar els límits d’allò que no pot aconseguir, garantir aprenentatges bàsics , atendre a la diversitat, preparar ciutadants i donar resposta a les necessitats educatives dels infants ● L’escola com a projecte social: l’escola és una institució significativa en relació al seu entron i és un element d’enriquiment i factor d’articulació i dinamització de la comunitat més propera. Acceptar que l’entorn també educa. L’educació escolar respon a un projecte col·lectiu , social i intencionat que està tenyit ideològicament, l’educació no és neutra. Els continguts bàsics que cal treballar són els que han d’incorporar totes les persones. La definició d’allò que resulta imprescindible en l’educació bàsica no és una qüestió tècnica, sinó que requereix un acord social.
● L’escola i les demandes de la societat, canvis i reptes davant els nous escenaris socials: ○ L’escola no pot ser vista només com un lloc de trobada entre mestres i alumnes. També és un espai social i polític ○ L’educació ha anat estenent la seva infuència i presència.
○ El sistema educatiu ha de formar gent que sempre estigui preparada per canvis ○ La societat vol que l’escola sigui capaç d’anar modificnt les seves pautes de funcionament i d’adaptar-se als canvis productius ○ Les intitucions públiques defineixen les seves polítiques educatives en relació a aquestes demandes socials i fent més o menys atenció a les veus del propi sector educatiu ○ De la sintonia entre aquestes vaiables dependrà que l’escola compleixi millor o pitjor el que la societat n’espera. Estem en ple procés de reestructuració, l’educació ha de ser entesa cada vegade més com una qüestió que requereix la colaboració de molts i cal una visió de treball educatiu més vinculat al treball en xarxa, a la col·laboració entre professionals de diversos serveis.
● El rol del mestre ● Les tres revolucions educatives i el paper del mestre: ○ En la societat del coneixement la relació entre l’educació i l’avanç econòmic impulsa una explosió tecnològica en els països més desenvolupats. L’educació a tothom dels 6 als 16. L’objectiu de l’educació és la inclusió dels infant.
○ Característiques antropològiques de l’èsser humà: crear instruments de 2n ordre, definir normes i capacitat simbòlica.
○ José M. Esteva diu que l’educació ha patit 3 revolucions: 1. aparició de la 1ra escola 2. S.XVIII organitazació d’una xarxa educativa escolar 3. escolarització universal ○ Primers anys de la 3ra revolució es treballava per la inclusió i per tant el paper protagonista el tenia l’alumne. S’havia de promoure la coresponsabilitat en la tasca educativa, enfortir les xarxes socio-educatives, afavorir una formació inicial i continuada de qualitat i agilitzar el sistema organitzatiu propi de l’escola ● L’escola i el mestre a la societat actual: l’estaus és la posició que ocupa un individu en el sistema social i ofereix privilegis envers a altres individus; l’estatus de mestre és molt inferior al d’altres professions ja que és considera vocacional, predominen les dones, la societat té una percepció limitada del nombre d’hores que té la jornada i de l’esforç físic i psíquic que requereix. Les característiques del rol del mestres són: femení, infantitzat, autoritari i rígid, petit burgès, tens. Per aquestes raons és un grup professional que té poca participació política, defensa la neutralitat ideològica, prefereix els valors socials abstractes i rep directament els canvis socioculturals.
● La funció tutorial: ○ tutor: en llatí “persona que vetlla”. en l’àmbit jurídic: “persona encrregada d’exercir la tutela”. en l’àmbit educatiu “professor principal del grup d’alumnes, encarregaet de les relacions personals i de certes activitats burocràtiques”.
○ relació entre educació i progrès (a nivell internacional) a partir de dues teories: 1. teoria del capital humà: l’educació porta al progrés econòmic i social) i 2.
teoria del capital social: conjunt de normes de la societat.
○ responsabilitats: actuació amb els alumnes, relació família-escola, coordinació am altres professors que intervenen en el curs i coordinació amb altres professionals que atenen a algun dels nens o nenes de la seva classe.
○ Pla d’Acció Tutorial (PAT): conjunt d’accions educatives d’orientació personal, acaadèmica i professional dissenyada i planificada pels tutors i amb la col·laboració dels alumnes. Objectius: qualitat de les actuacions, coordinar les diverses tasques d’orientació, i proporcionar informació i orientació.
○ ● altres projectes: educatiu, curricular, lingüístic, de convivència Relació família-escola ● L’educació com a tasca compartida: família i escola agents socialitzadors més importants abans de l’adolescència. Diversificació dels recursos educatius (tele, internet, extraescolars) la responsabilitat d’educar és asimètrica: excés d’expectatives a l’escola, família paper rellevant. relació família-escola exigència estratègica per educar.
● La participació de la família a l’escola: AMPA, conciliació de la vida laboral i la familiar (menjador, servei d’acollida, oferta d’extraescolars) ● Agents educatius i xarxes socioeducatives ● ● Educació formal, no formal i informal ○ educació formal: intencional, planificada, reglada ○ educació no formal: intencional, planificada, no reglada ○ educació informal: no intencional, no planificada Noció de xarxa socioeducativa: treball en xarxa i organització de xarxes ○ treball en xarxa: té uns principis: corresponsabilitat, participació, reconeixement de la interdependència ○ comunitats d’aprenentatge (CA) (referides a l’aula, a l’escola, a l’entorn local, a l’entorn virtual): grups més o menys amplis que comparteixen alguna característica respecte l’aprenentatge ● La interacció entre l’escola i l’entorn: bones pràctiques ○ projectes educatius de ciutat (PEC): plans estratègis per convertir la polació en ciutat educadora. Fases: diagnòstic socioeducatiu, documents am finalitats, objectiu i línies de treball, i implementació.
○ plans educatius d’entorn (PEE): plans que donen continuïtat educativa fora de l’horari escolar augmentant la coordinació de l’escola amb els agents educatius del territori. Eixos: educació integral, foment de la cohesió social a partir de l’educació intercultural i de l’ús del català. Fases: sensibilització dels agents educatius, formalització del procés, inici (constitució comissió local i definició del pla d’actuació), ampliació (coordinació col·laoració i definició de pautes de treball comuns a nivell local) i avaluació (de l’eficàcia del pla i propostes per millorar)       TR:   ● Uniformes ● Privada - Pública ● Religió     Actualment només es fa religió en aquells centres que ho ofereixen de manera voluntària o centres privats que fan religió obligatòriament.   La llei d’Educació lOMCE vol que la religió sigui oligatòria, però no la història de la religió, sinó el cataquesis i per tant, l’adoctrinament.   El currículum d’educació infantil i educació primària de la Religió mostra clarament com en tots els valors que es treballen s’atribueixen a la “gràcia de Déu” i això, inconscientment, influeix als infants.   La ètica, en canvi, és una eina molt més neutra d’ensenyar i treballa valors.   Per la majoria de persones la religió ha de ser una opció i no una obligació perquè el dret per excel·lència és el dret a decidir.     ...