TEMA 4 - Conducta Sexual y Parental (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica II
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 30/03/2016 (Actualizado: 30/03/2016)
Descargas 44
Subido por

Descripción

Resumen del TEMA 4 - Conducta Sexual y Parental, de la asignatura Psicologia Fisiológica II, de la Universidad Autonoma de Barcelona (UAB). Entra en examen.

Vista previa del texto

PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 TEMA 4. CONDUCTE SEXUAL I PARENTAL 1. Efectes organitzadors de les hormones sexuals: òrgans sexuals i sistema nerviós Les hormones sexuals actuen durant el desenvolupament organitzat (a la etapa prenatal): desenvolupament i diferenciació dels òrgans sexuals per una banda, i per altra en el desenvolupament d'estructures i vies neurals involucrades amb la conducta sexual i reproductora.
A) Desenvolupament dels òrgan sexuals: • Desenvolupament de les gònades: Els cromosomes sexuals (XX i XY) són els responsables de la diferenciació sexual de les gònades cap a la setmana 5 de gestació. En el cas dels homes, el cromosoma Y conté un gen anomenat SRY que crear el Factor de diferenciació testicular (FDT), una proteïna que la seva funció és convertir les gònades indiferenciades en masculines (testicles). En el cas de les dones, al no haver-hi la presència del cromosoma Y, les gònades indiferenciades és tornen per defecte en femenines (ovaris).
• Desenvolupament dels òrgans sexuals interns: En els cas dels homes un cop formats els testicles, cap a la 7 setmana de gestació, aquest comencen a alliberar unes hormones anomenades Testosterona i Antimül·leriana. La funció de la Testosterona és activar el sistema de Wolf, encarregat de formar els òrgans sexual interns masculins, i la funció de l'hormona antimül·leriana és inhibir el sistema de Müller, encarregat de formar els òrgans sexuals interns femenins. En el cas de les dones els ovaris no alliberen cap hormona, i per tant s'activa per defecte el sistema de Müller.
• Desenvolupament dels òrgans sexuals externs: Es produeix la diferenciació dels òrgans sexual externs cap a la 12-16 setmana de gestació. En el cas dels homes és necessari la presència de l'hormona dihidrotestosterona (derivada de la testosterona a partir de l'enzim 5-α-reductasa) per la formació dels òrgans sexuals externs masculins. En el cas de les dones els òrgans sexuals externs no depenen de cap hormona, i es desenvolupen per defecte en femenins.
B) Desenvolupament d'estructures i vies del SN Les hormones són promotores d'un dimorfisme del sistema Nerviós, originant diferencies cerebrals entre els homes i les dones. L'hormona responsable d'aquest dimorfisme sexual cerebral és la Testosterona. Aquesta hormona té la capacitat d'entrar en les cèl·lules del SNC i transformar-se en estradiol (mitjançant l'enzim aromatasa). Aquest Estradiol por incidir en els gens de les neurones, i modificar els circuits neurals durant el desenvolupament. Aquest efecte organitzador de les hormones no només afecta a la diferenciació d'estructures cerebrals, sinó que també afecta a la conducta sexual, l'orientació sexual, i possiblement en l'identitat sexual (Bed Nucleus de l'estriat terminal).
2. Maduració sexual En la maduració sexual les hormones agafen un paper activador, és a dir promouen l'aparició de trets sexuals secundaris i l'activació de conductes sexuals prèviament organitzades. És a la pubertat on s'alliberen els esteroides gonadals responsables d'aquesta maduració sexual del subjecte. El procés s'estructura de la següent manera: 1.
La Leptina (hormona que s'allibera pel teixit adipós) informa a l'hipotàlem de que hi ha unes reserves de greix òptimes per poder començar la maduració sexual.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 1 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 2.
L'hipotàlem secreta hormones alliberadores de Gonadrotropines, que incideixen a l'Adenohipòfisi, i fan que secreti les hormones Gonadrotropes (HFE i HL). A partir d'aquí: • En el cas del homes aquestes Gonadrotropes estimulen i activen els testicles perquè alliberin testosterona, i comencin a produir espermatozoides.
• En el cas de les dones les Gonadrotropes estimulen i activen els ovaris perquè alliberin estradiol, i comencin fer a madurar els òvuls.
A part, totes aquestes hormones alliberades per les gònades durant la maduració sexual, originen la diferenciació dels caràcters sexuals secundaris: • La Testosterona estimula el creixement del teixit muscular i del pèl (púbic, facial, axil·lar), canvis en el to de veu i la maduració genial masculina.
• En les dones, l'Estradiol indueix un creixement de la mucosa uterina, maduració genital, canvis en la disposició del teixit adipós, i creixements del pis. El creixement del pèl púbic i axil·lar és induït pels Andrògens, alliberats per les glàndules suprarenal.
3. Producció d’hormones sexuals en homes i dones La producció d'hormones sexuals en les dones és produeix de manera cíclica a partir de la pubertat (cicles reproductius). El procés s'estructura de la següent manera: 1.
L'hipotàlem de manera cíclica, secreta hormones alliberadores de Gonadotropines (GnRh) que incideix en l'Adeno-hipòfisi.
2.
L'Adenohipòfisi un cop activada allibera unes altres hormones, les gonodotropes (HFE i HL).
En aquest fase s'allibera més quantitat d'hormona Fol·lícle-estimulant (HFE), que és l'encarregada de fer madurar els fol·licles dels ovaris, que no pas de Luteritzant (HL).
3.
Un cop madurs els fol·licles, aquests fan augmentar els nivells d'Estrògens per informar a l'hipotàlem i l'adenohipòfisi de que ja s'ha finalitzat aquesta fase. Això produeix un augment de la secreció de l'hormona Luteritzant (HL), que la seva funció és trencar els fol·licles madurs, i permetre l'alliberació de l'òvul.
4.
Els fol·licles trencats es converteixen en el cos Luti, un glàndula que augmenta els nivells de Progesterona i Estrògens, hormones que ajuden a la preparació de l'úter. Si no hi ha fecundació, disminueix els nivells de progesterona i estrògens, es produeix la menstruació i s'envia informació al hipotàlem perquè torni a començar el cicle.
La producció d'hormones sexuals en homes és dóna de manera tònica a partir de la pubertat. El procés s'estructura de la següent manera: 1.
El procés és igual que en les dones fins a la alliberació de HFE i HL per part de l'Adenohipòfisis.
2.
A partir d'aquí, la HFE incideix en els testicles, concretament a les cèl·lules seminíferes de Sertoli, que comencen a produir espermatozoides. La HL activa les cèl·lules de Leidyg que comencen a alliberar la Testosterona, hormona que també participa en la producció d'esperma.
3.
Quan s'ha alliberat certs nivells de testosterona, llavors les cèl·lules de Leidyg envien informació a l'adenohipòfisi i a l'hipotàlem perquè disminueixin la secreció d'hormones.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 2 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 4. Efectes activadors de les hormones sexuals sobre la conducta sexual femenina Diverses hormones en la maduresa sexual, tenen un efecte activador respecte la conducta sexual femenina prèviament organitzada. Aquestes hormones i la seva activació en la conducta sexual són: • Hormones ovàriques: modulen tant la receptivitat com l'activitat sexual d'espècies subprimats, i s'alliberen durant l'ovulació (període estre). En el cas de les dones l'alliberació d'aquestes hormones influeix en la conducta sexual però no la controlen. Per aquesta raó en la menopausa, per exemple, no hi ha extinció de l'interès i la motivació sexual.
• Andrògens: semblen facilitar la motivació sexual, la conducta sexual, i l'augment dels nivells de gratificació. Hi ha un pic d'alliberació d'aquesta hormona durant l'ovulació.
• Oxitocina: La seva alliberació influeix en les contraccions d'úter i vagina. Està relacionada amb l'orgasme femení en el cas dels humans.
5. Efectes activadors de les hormones sexuals sobre la conducta sexual masculina Diverses hormones en la maduresa sexual, tenen un efecte activador en la conducta sexual masculina prèviament organitzada. Aquestes hormones i la seva activació en la conducta sexual són: • Testosterona (Andrògens): influeix en l'activació sexual, i s'allibera quan hi ha l'anticipació d'un acte sexual. És necessari uns nivells mínims perquè hi hagi activació. La castració pot afectar l'activació sexual, però pot no impedir la motivació i el desig.
• Oxitocina i Prolactina: hormones que es relacionen amb l'orgasme masculí, i amb el període refractari que es produeix després de l'orgasme.
6. Feromones Les Feromones són en general molècules no volàtils, secretades per glàndules epitelials especialitzades, que proporcionen senyals entre individus de la mateixa espècie. Les funcions de les Feromones són: preparar i activar les conductes reproductores, i funcions socials com la comunicació entre mare i cries, la demarcació del territori o l'atracció entre individus.
Aquestes molècules són detectades per l'epiteli olfactori o l'òrgan Vomeronasal, on hi han receptors que reconeixen diferents lligands, i cada neurona expressa un tipus de receptor. L'òrgan Vomeronasal projecta al bulb olfactori accessori, aquest últim cap a l'amígdala medial, i d'aquí a estructures sexualment dimòrfiques que modulen les conductes sexuals (Bed Nucleus de l'estrial Terminal, Hipotàlem anterior, Àrea preòptica Medial i l'hipotàlem ventromedial).
Sembla que l'efecte de les feromones en humans no és tan crítica com en els animals, tot i que l'estimulació de l'OVN amb substàncies químiques derivades de la pell pot provocar: alteracions sexualment dimòrfiques en l'activació del SNA, l'alliberació d'hormones gonadotropes i canvis en l'estat d'ànim. En els humans hi hauria dos vies d'influència: • S. Olfactori principal (receptors de l'epiteli olfactiu): processament conscient: com l'aprenentatge.
• S. Olfactori accessori: processament inconscient.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 3 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 7. Control neural de la conducta sexual masculina El control de la conducta i resposta sexual masculina implica mecanismes perifèrics i mecanismes centrals: • Mecanismes perifèrics: Per una banda hi ha l'activació dels mecanoreceptors dels òrgans sexuals externs. Per altra banda hi ha eferències parasimpàtiques que controlen l'erecció i l'alliberament de substàncies de la glàndula bulbouretral, i eferències simpàtiques que desencadenen el procés d'ejaculació del semen.
• Mecanismes centrals: L'àrea preòptica medial (APM) és l'encarregada de controlar la conducta sexual de la copulació, i la seva lesió la suprimeix (no es perd la motivació sexual).
Aquesta àrea rep informació del sistema vomeronasal per l'amígdala medial, informació tàctil dels genitals externs pel camp tegmental central del mesencèfal, i conté receptors de la testosterona (la presència d'aquesta hormona provoca activació sexual). L'APM projecta al nucli PGI, que és el promotor de la conducta d'aparellament.
8. Control neural de la conducta sexual femenina El control de la conducta i resposta sexual femenina implica mecanismes perifèrics i mecanismes centrals: • Mecanismes perifèrics: activació dels mecanoreceptors dels òrgans sexuals externs (clítoris).
Aquest mecanismes també engloben les eferències parasimpàtiques que promouen l'alliberació de substàncies lubricants en les parets vaginals, i les eferències simpàtiques que desencadenen fortes contraccions musculars, dilatació del conducte cervical, i augment de la mobilitat de l'úter i de les trompes de Falopi.
• Mecanismes centrals: el nucli ventromedial de l'Hipotàlem (NVM) és el responsable del control de la conducta sexual femenina. La seva estimulació facilita la resposta sexual, i la seva lesió suprimeix la conducta de lordosi. Projecta a la substància gris periacueductal (SGP) i d'aquí a la formació reticular per promoure la conducta d'aparellament. El NVM rep projeccions de l'amígdala medial, encarregada de processar les aferències del OVN, i per altra banda informació tàctil del genitals. Finalment cal destacar que tant el NVM, l'amígdala medial com la SGP, contenen receptors sensibles a la Progesterona i els estrògens. Quan s'injecta aquestes hormones en alguna d'aquestes àrees, es produeix un augment de l'activitat neural.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 4 PSICOLOGÍA FISIOLÓGICA II CURSO 2014-2015 9. Conducta parental La conducta paternal té com a finalitat facilitar la supervivència de les cries de la mateixa espècie, i depèn del grau d'immaduresa de les cries al néixer. Es pot dir que la conducta paternal se la considera una de les sexualment dimòrfiques.
En certs estudi amb rates s'ha descobert que la conducta maternal no és innata, sinó que rep certa influenciada dels sistemes olfactiu i auditiu. Sembla ser que les cries de rosegador es comuniquen amb les mares mitjançant els ultrasons. Aquelles rates que no han passat mai per un procés de gestació, al principi responen negativament a l'olor de les cries dels altres, però a la llarga s'acaben presentat les conductes paternals (procés de sensibilització). Per altra banda la conducta maternal està modulada per l'alliberació de certes hormones: • Prolactina: produeix efectes estimulants en la producció de llet materna.
• Estradiol: redueix el període necessari per establir la conducta maternal.
• Progesterona: estimula la construcció del niu.
• Oxitocina: facilita la conducta maternal i el contacte tàctil.
• Vasopressina: s'allibera amb el contacte cries – mare.
Per concloure, s'ha descobert que els efectes moduladors hormonals sobre la conducta maternal serien exercits a través de l’àrea preòptica medial, ja que la seva lesió provoca l'alteració i disminució de la conducta maternal. També s'ha observat que la presència d'estradiol en l'APM augmenta la conducta maternal. Per aquesta raó hi ha un augment de la concentració de receptors d'aquesta hormona durant l'embaràs, el part, i quan es produeix el contacte amb les cries.
Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) - SAMUEL GARCIA LANZO 5 ...