tema10. Cnidaris i ctenòfors (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

10. CNIDARIS I CTENÒFORS ZOO X/1  filogènia → Eumetazous (veritables teixits), Radiata (simetria radial)  cos en forma de sac; amb cavitat gastrovascular (celènteron → celenterats, tal com s’anomenaven abans); sense cavitat corporal entre el digestiu i la paret corporal (no són “acelomats” perquè només es pot parlar de celoma en els triblàstics) fílum CNIDARIS  diploblàstics → dos fulls blastodèrmics/embrionaris (ectoderma i endoderma)  paret del cos amb dos teixits: epidermis (exterior) i gastrodermis (interior); enmig hi ha la mesoglea (capa gelatinosa acel·lular que ajuda en la flotació)  simetria radial primària  cavitat digestiva (gastrocele) de vegades molt ramificada; única obertura (boca); digestió extracel·lular  sistema nerviós reticular (en forma de xarxa) sense centres ganglionars com el cervell  sense sistema circulatori  sense òrgans excretors ni per a l’intercanvi de gasos  cèl·lules musculars primitives  reproducció asexual per gemmació i sexual per gàmetes  cèl·lules urticants (cnidocists → cnidaris)  poden tenir esquelet de quitina i/o CaCO3 Morfologia externa  pòlip  bentònics i sèssils, tot i que de vegades formen colònies nedadores (sifonòfors)  fixats a un substrat pel disc basal mitjançant proteïnes adhesives  de vegades la boca s’eleva en un hipostoma per ajudar a capturar i ingerir  generalment reproducció asexual  medusa  mòbils i pelàgics  òrgans dels sentits: estatocists (orientació), ocels (fotorecepció) i quimioreceptors  tentacles al marge de la ombrel·la (de vegades també en el manubri)  simetria radial tetràmera → 4 canals radials gastrovasculars amb gònades unides  tipus: hidromedudes (amb un vel del lloc d’on surten els tentacles per ajudar en l’alimentació; en hidrozous) i escifomeduses (sense vel; en escifozous i cubozous) Morfologia interna: teixits i tipus cel·lulars  epidermis → ectodèrmica (recobreix la superfície exterior del cos); cèl·lules principals:  epiteliomusculars → en forma de T; amb miofibril·les contràctils amb orientació oral-aboral per al recobriment i la contracció muscular (escurcen l’animal longitudinalment)  neurosensorials → formen part del sistema nerviós; amb terminacions lliures en la superfície del cos i cilis per rebre informació tàctil i química  intersticials (= ”petita escletxa entre dues parts del cos”) → glàndules en el disc basal, tentacles...
 cnidocists o cnidoblasts → per a defensa i captura; derivats d’epiteliomusculars (conserven la capacitat contràctil); conté un vacúol amb fluid urticant: quan rep un estímul gràcies al cnidocil (evaginació sensorial), trenca l’opercle (membrana) i evagina un filament, expulsant el contingut del vacúol  gastrodermis → endodèrmica (recobreix la superfície interior del cos); cèl·lules principals:  epiteliomusculars → com les de l’epidermis però amb flagels i les seves fibres musculars són perpendiculars a les d’aquestes (escurcen l’animal pels costats)  glandulars → secreten mucus i enzims digestius  totipotents  sensorials  sistema nerviós:  cèl·lules sensorials i transmissores sense centralització, tot i que algunes tenen agrupacions sensorials (ropàlia = tentacles curts amb estatocists, ocels i quimioreceptors) Cicle vital  generalment metagènics (“canvi de generacions”) → alternança en les formes pòlip i medusa (amb larva plànula, ciliada i lliure nedadora), amb les gònades en meduses i en pòlips antozous (coralls, anemones...)  dioics o monoics  segons la classe hi predomina un tipus morfològic o els dos Classificació  antozous  només en forma pòlip (tant la reproducció sexual com l’asexual s’han de donar en aquesta forma)  marins  classe més nombrosa  boca invaginada (faringe) i gastrodermes plegada i amb septes  colonials (coralls) o solitaris (anemones, cerianthus)  grups: o hexacoral·laris → simetria radial hexàmera (base de 6 septes) (anemones, cerianthus, grans coralls) o octocoral·laris → simetria radial octàmera (coralls tous, gorgònies i corall roig)  estaurozous o estauromeduses (nom antic)  només en forma pòlip, però morfològicament molt semblants a les meduses  marins  8 braços amb tentacles  escifozous [les que solem veure a les platges]  hi predomina la fase medusa  marins  grans (fins a 1 m) → ↑mesoglea → ↑col·lagen → ↑ flotabilitat  òrgans sensorials en la ropàlia  escifomeduses (sense vel)  fixament larva plànula → escifostoma → estròbil (gemmes de pòlips) → èfira (gemmes separades, meduses joves) → meduses adultes  cubozous (molt semblants als escifozous)  hi predomina la fase medusa  també anomenades vespes de mar perquè són molt verinoses  simetria tetràmera i algunes tenen forma cúbica  hidrozous  equilibri entre les formes pòlip i medusa  marines o dulciaqüícoles  grups: o hidromeduses → petites i amb vel o hidropòlips → petits pòlips, generalment colonials (originats per gemmació a partir d’una cèl·lula inicial) ·tipus de zooides (= cadascun dels pòlips de la colònia): hidrants o gastrozoides (alimentació i defensa), gonangis o gonozoides (reproducció), dactilozoides (defensa)  casos particulars: o hidra d’aigua dolça o sifonòfors → colònies flotants amb pneumatòfors (cavitat compartida per a la flotació) fílum CTENÒFORS (“portadors de pinta”)  marins generalment pelàgics  tenen una única forma, no són mai colonials i no tenen cnidocists (al contrari dels cnidaris) Organització corporal  epidermis, gastrodermis i mesoglea luminescent (o mesènquima cel·lular desenvolupat, una substància gelatinosa)  cos generalment de forma esfèrica o ovoide amb un eix oral-aboral  simetria biradial: tenen dos plans que poden dividir el seu cos en dues meitats iguals  pla tentacular → 2 bosses de tentacles  pla estomodeal → estomodeu aplanat (boca)  sistema nerviós format per una xarxa neuronal descentralitzada (sense ganglis ni cefalització)  digestiu complet, amb boca (pol oral) i porus anals (pol aboral), faringe, estómac i conductes gastrovasculars molt ramificats  generalment tenen 2 tentacles llargs i retràctils, uns filaments o tentícules, sacs tentaculars i col·loblasts (per a secretar substàncies i capturar preses)  tenen 8 fileres que van del pol aboral a l’oral formades per petites làmines pectinades transversals (“en forma de pinta”) formades aquestes per cilis parcialment fusionats per a la locomoció → quan baten alhora desplacen l’animal generalment amb la boca cap endavant Alimentació i digestió  generalment depredadors de zooplàncton gràcies als col·loblasts i als tentacles que els porten a la boca  a la faringe s’hi produeix digestió extracel·lular  als canals gastrovasculars s’hi produeix també digestió extracel·lular i distribució i absorció de nutrients  les substàncies de rebuig s’eliminen pels porus anals i per la boca Reproducció  capacitat de regeneració  sense alternança de generacions  reproducció asexual  reproducció sexual → generalment hermafrodites; alliberació de gàmetes per la boca; fecundació externa; desenvolupament indirecte passant per larva cidipoide i amb metamorfosi gradual tentacle sac tentacular ...