Tema 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 26/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

La individualització

Vista previa del texto

Maria Gasull Cobacho Unybook.com TEMA 4 - LA INDIVIDUALITZACIÓ - Què és la individualització? La individualització és un procés social. Socialització i individualització. La individualització és un procés històric. La modernització i el procés d’individualització. - Aproximació des de Marx, Durkheim, Weber i Simmel. La individualització com a característica estructural de les societats modernes. Individualització com a ‘individualisme institucionalitzat’. Segons Beck à La biografía del ser humano se desliga de los modelos y de las seguridades tradicionales, de los controles ajenos y de las leyes morales generales y, de manera abierta y como tarea, es adjudicada a la acción y a la decisión de cada individuo se convierte en una biografía elegida. Desintegració dels modes de vida reglats, dirigits per l’Estat, o per la tradició, o per la religió. La biografia normal esdevé la ‘biografia escollida’. Desintegració de les identitats col.lectives (classe social, família, barri, rols de gènere). La individualització genera individus desincrustats o desancorats. Disembedding o desanclaje: ‘desenganxar’ les relacions socials dels seus contextos locals d’interacció i reestructurar-les en intervals espacio-temporals indefinits. - Característiques contemporànies. La individualització afecta tots els estrats socials - democratització dels processos d’individualització: – Millora de les condicions de vida de la majoria de la població a les societats occidentals. Influència de l’estat del benestar a Europa – protecció bàsica dels individus. – Emancipació de les dones: les dones tenen un projecte individual propi. 1. Llibertat precària (↔ dependència, rutina) (emancipació i anomia al mateix temps): La llibertat com a desrutinització: no hi ha rutines evidents; tot s’ha de pensar i decidir: ‘Pensar, calcular, planificar, ajustar, negociar, definir, revocar. 2. Preponderància de les qüestions privades sobre les públiques. Bauman l’individu és el pitjor enemic del ciutadà. 3. Incertesa. Biografia de risc i fragmentació de la biografia (↔ seguretat, continuïtat). Vida = aventura 4. Reflexivitat (↔ certesa). Giddens: la reflexivitat és la susceptibilitat de revisar permanentment la major part dels aspectes de la activitat social així com les relacions amb la natura a la llum de nova informació o coneixements. - La identitat del jo com a projecte reflexiu. - Actitud calculadora envers les possibilitats obertes de l’acció. Exemple à Família posfamiliar - La família normal es converteix en la família escollida. Elecció de parella com ‘la trobada entre dos estranys’. Temporalitat de la família. La família posfamiliar és una família fracturada però també una família reconstituïda. La família com esforç de coordinació cada cop més gran. - El context de la individualització: el capitalisme flexible. Les multinacionals es descentralitzen i reemplacen la seva estructura burocràtica piramidal per una estructura en forma de xarxa. Desestandarització o flexibilització dels contractes i condicions de treball. Canvis en l’organització industrial. Règims de sub-contractació organitzada, que permeten la proliferació de petites empreses (inclús sistemes artesanals, domèstics i familiars). Les economies d’escala es reemplacen per economies de producció molt més petita. Atenció al consum. Una nova concentració descentralitzada feta possible per à La informació s’ha convertit en una mercaderia molt valorada. La completa reorganització del sistema financer global i el gran augment de les capacitats de coordinació financera. Aquest sistema financer global ha eludit qualsevol control col·lectiu inclús dels estats capitalistes més poderosos. - La corrosió del caràcter (Sennett). Acumulació flexible: atac a les formes burocràtiques rígides i nou èmfasi en el risc. La flexibilitat introdueix nous controls sobre els individus, però aquests són incomprensibles. Caràcter: els valors ètics que donem als nostres desitjos i a la nostra relació amb els altres. Es refereix als aspectes de més llarga durada de la nostra experiència emocional. Com podem decidir quins són els valors duradors que apreciem en nosaltres mateixos en una societat impacient, centrada en el moment immediat? Lleialtat. Ja no hi ha estructures com els sindicats que protegeixin les condicions de treball i que serveixin com a instància per a negociar amb les empreses. També hi ha una manca de lleialtat per part dels treballadors cap a les empreses. Incertesa. La inestabilitat ha esdevingut part de la pràctica quotidiana d’un capitalisme fort. Democratització del risc des de baix cap a dalt. Patrons laborals flexibles à Flexibilitat en l’organització del temps (flextime): la jornada laboral com un mosaic de gent que treballen horaris individualitzats i diferents . Però els treballadors no tenen més control sobre el procés de treball. El que canvia és la forma de submissió al poder, que ja no és cara a cara sinó de forma electrònica. El treball està físicament descentralitzat, el poder sobre el treballador és més directe. Superficialitat à Forn de pa de Boston: com més fàcil i senzilla es torna la feina de fer pa més indiferent i superficial és per als treballadors. Es valora la joventut, no l’experiència. Un règim que valora tan sols les capacitats immediates dels treballadors i on aquestes capacitats canvien ràpidament. Treball en equip: flexible, orientat a tasques específiques a curt termini (Sennet l’oposa a la responsabilitat de l’ètica protestant). El poder està present, però l’autoritat absent. Nou tipus de personalitat: l’home irònic. ...

Comprar Previsualizar