Llenguatge audiovisual (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Llenguatge audiovisual
Año del apunte 2013
Páginas 18
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Llenguatge audiovisual I  Alfabetització audiovisual  ● Poder crear productes audiovisuals (films i programes).  ● Facilitar l'anàlisi crític de productes audiovisuals.  Acte comunicatiu  ● Qualsevol producte audiovisual és un missatge comunicatiu.  ● Per xifrar qualsevol missatge, un ha de conèixer el codi.  Esquema acte comunicatiu     Llenguatge i narrativa  Composats  per   codis  i  regles  que  han  anat  consolidant­se  al  llarg  d’aquests  més  de  cent  anys d’història del cinema.  S'ha  anat  consolidant  amb  la  pràctica  cinematogràfica  i  s'ha  perfeccionat  especialment  amb  la creació de relats de ficció.   ➢ Llenguatge cinematogràfic  Sorgeix  de   l'esforç  per  elaborar  missatges  audiovisuals  utilitzant  els  mitjans  tècnics  de  captació i reproducció existents.    1  Llenguatge audiovisual I  ORÍGENS DEL CINEMA  Els  mitjans  tècnics  es  consideraven  instruments perfectes de captació objectiva de la realitat.  Semblava  que  fossin  capaços  d'enllaunar  la  vida.  De  seguida,  els  creadors  es  van   adonar  que  això  no  era  així.  La  vida  no  era  en  blanc  i  negre,  no  era  muda,  ni  estava  emmarcada  ni  es limitava a dues dimensions.  Evolució tècnica  ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● Arribada del cinema sonor (incorporació del so)  Aparició del color  Acostament de la càmera als personatges  Ús creixent dels moviments de càmera  Utilització de la profunditat de camp  Aparició dels formats panoràmics  Utilització del so espectacular  Arribada de la televisió i el vídeo  Alta definició  Comunicació multimèdia  Filmació i Vida  Les  evolucions  del  mitjà  han  significat  una  evolució  de  la  capacitat  expressiva.  Però  la  càmera no ha pogut substituir mai l'ull humà.  Els  creadors  de seguida es van adonar que ni la  càmera actuava com l'ull humà ni la  resta de   mitjans podien reproduir la vida mateixa.   ➢ Representar la Vida  A  partir  d'aquesta  constatació  van  intentar  REPRESENTAR  la  vida  i  van  començar  a  RELATAR­LA.  Aquest  esforç   és  el  que  va  crear  i  constituir  el  llenguatge  audiovisual:  les  formes  de  representació que han convertit el cinema en l'art narratiu més popular de la història.  Convencions narratives per representar la realitat  ● PP:  no  es  considera  un  cap  de  gegant,  sinó  que  assumim  que  es  tracta  del  punt  de  vista d'un espectador invisible i privilegiat.  ● La  música  que  se  sent  contínuament  sense  que  hi hagi cap aparell o transistor que la  justifiqui  ● Enfosquiment de la pantalla per indicar pas de temps  ● Muntatge paral∙lel de dues accions que passen alhora en llocs molt diferents  ● Veure  algú  que  puja  a  un  avió  i  al  cap   de  pocs  minuts  torna  a  baixar  a  milions  de  quilòmetres de distància  2  Llenguatge audiovisual I  ● ● ● ● Elipsis temporals/ espacials  Plans subjectius (càmera: ulls personatge)  Efectes visuals per sugerir estats mentals  Etc.  ➢ Exemples de convencions narratives  Taxi driver (Martin Scorsese, 1976): inici pel∙lícula PP de Robert de Niro. Punt de vista.  2001:  una odisea en el espacio (Stanley Kubrick, 1968): inici pel∙lícula condensació d'un munt  d'anys amb el pla de conversió entre l'os i la nau.  Raiders of the lost ark (Indiana Johnes en busca del arca perdida) (Steven Spielberg, 1981)  Possibilitats i limitacions de la càmera  Les  possibilitats  perceptives  dels  sentits  humans  +  les  possibilitats  i  les  limitacions  de  la  càmera  han  arribat a  un grau tan  alt  de  complementació  i  desenvolupament en l'evolució del  llenguatge  audiovisual  que  actualment  és   possible  comunicar  qualsevol  acció  o  sentiment   amb  missatges  audiovisuals  si  utilitzem  els  codis  adequats  amb  la  seguretat  que  seran  compresos per l'espectador.  Aparença de realitat  Malgrat  tot,  l'aparent  semblança  de la imatge cinematogràfica amb la realitat (significant igual  a  referent)  transmet  una  forta  sensació  de  naturalitat  que  fa  que  com  a  espectadors  ens  oblidem   que  tot  plegat  és  una  articulació  artificiosa  d'imatges basada  en  la  convenció  i,  per  tant, en un llenguatge audiovisual.  Realitat filtrada  Aquesta  realitat  material  és  la  principal  matèria  prima  en  la  construcció   dels  missatges  audiovisuals, però és una realitat filtrada per l'"ull de la càmera".   La matèria prima  La  REALITAT  =  matèria  prima  de  l’audiovisual.  Però  aquesta  realitat  està  filtrada  per  l’ULL   DE LA CÀMERA.  ➢ Recreació de la realitat  Si  la  càmera  fos  capaç  de  captar  la  realitat  tal  com  és,  simpliment  l’home  es  limitaria  a  reproduir­la.  Com  que no és així i el mitjans tenen característiques i limitacions, el que fem és  RECREAR­LA a partir d’aquestes.    3  Llenguatge audiovisual I  Convencions del relat  ● ANALOGIA: Relació de semblança entre coses diverses.  ● HOMOLOGIA: correspondència en les funcions de l'objecte i l'objecte real.  ● CONNATURALITAT:  utilització  de  recursos  coneguts  en  altres  contextos  que  fan que  la interpretació sigui immediata   Aquestes   característiques  són  les  que  fan  el  relat   audiovisual  tan  efectiu.  El  vivim  com  si  forméssim part d’ell.  Captació imatges  La  càmera  utilitza  procediments  tecnològics  semblants  als  mecanismes  fisiològics  de  l'ull  humà.  Malgrat això:  La seva captació és molt menys perfecta.  La interpretació de les imatges és molt diferent.  Diferències entre ull i càmera   ➢ Respecte la captació:  ○ Rapidesa davant les situacions crítiques.  ○ Dificultats  per  enfocar  simultàniament;  l'ull  passa  d’un  objecte  a un altre sense  problemes.  ○ Enquadrament limitat de l’espai i molt menys angle de visió.  ○ L'ull  explora  i  processa  amb  molta  rapidesa,  la  càmera  presenta  no  distingeix  entre senyal i soroll.  ○ L’exploració de la càmera es registra en la filmació.  ○ La  càmera  ha  de  seleccionar  sempre  el  punt  d’atenció.  En  la  visió  real,  és  el  cervell qui processa naturalment.  ➢ Respecte a la interpretació:  ○ Les imatges de la càmera són interpretades tal com li són presentades.  ○ La  càmera  presenta  una  visió  de  la  realitat.  Tot  el  que  es  presenta  ja  està  prèviament seleccionat i esdevé significatiu.  ○ La  càmera  ha  vist  per  nosaltres  i  utilitza  un  llenguatge  pactat  per  emetre  missatges que puguin ser descodificats de manera comú.  ○ El llenguatge audiovisual és doncs el que permet la comunicació.   Origen cinema  ● Necessitat de comunicació  ● Necessitat de trobar un llenguatge d'imatges en moviment  4  Llenguatge audiovisual I  ● Necessitat de construir una màquina de/per refer la vida.  Realitat en moviment  Ens podem remuntar tan enrera com vulguem:  ● ● ● ● ● Pintures rupestres  Divinitats índies amb dotze braços  Titellaires de Java, la Xina o l'Índia (4000 aJC)  Les ombres xineses  El  mite  de  la  caverna  de  Plató  (La  República)  és  considerada  pels  historiadors  com  una primera referència a la idea del cinema  ● Columna  trajana:  relat  de  les  gestes  de  l'emperador  Trajà  de  Roma  a  partir  d’una  successió d'imatges  ● Els  afusellaments  de  la  Moncloa  de  Francisco  de  Goya  són  una  seqüència  temporal  d’imatges pintades  Invenció del cinema  Fou  un   procés  complex  composat  de  molts  esforços,  frustracions,   assajos,   imaginació,  il∙lusió, fantasia, enginy i creativitat.  La Humanitat va haver de recórrer un camí llarguíssim.  ➢ Càmera fosca  A  principis  del  segle  XVI,  Leonardo  da  Vinci  parla  d'un  enginy  fabulós  anomenat  camera  obscura o fosca que l'any 1558 és materialitzat pel savi napolità Battista della Porta.  Ja  feia  temps  que  s'havia  observat  que  quan  la  llum  travessava  un  petit  orifici  com  el  forat  d'una  persiana  o  finestra  dibuixava  a  la  paret  oposada  la  imatge  dels  objectes   exterior   a  l'inrevés.  Aquest  fenòmen  fou  utilitzat  pels  pintors  per  dibuixar  a  escala  reduïda,  però  amb  les  proporcions corresponents, els moviments i els paisatges.  ➢ Llanterna màgica  A  partir  d'aquest  descobriment  i  a  mitjan dels sege XVII, la gent senzilla d'Europa començarà  a  conèixer­ho  de  la  mà  d'uns  personatges  que  recorren  pobles  i  ciutats  amb  el  que   s'anomenà la llanterna màgica.  Es   tractava  de   la  inversió  de  la  cambra  fosca.  Més  o  menys  el  que  avui  coneixem  com  projector  de  diapositives. El  seu  inventor  fou  el  misteriós  jesuïta  alemany Athanasius Kircher  (1601­1680).  5  Llenguatge audiovisual I  ➢ Les fantasmagories  Al  segle  XVIII  encara fou més misteriós Mr. Robertson, un expert en llanternes màgiques que  presentà les fantasmagories.  L'invent  consistia  en  donar  moviment  a  les  imatges  projectades  per  les  llanternes  màgiques  posant rodes al suport. D'aquesta manera les imatges s'apropaven o s'allunyaven.  Però  no  es  tractava  de  qualsevol  tipus  d'imatges.  Les  sessions  s'organitzaven  en  espais  decorats   com  castells  en  ruïnes,  masmorres  terrorífiques  o  soterranis  tenebrosos.  S'hi  afegien crits esglaiadors, sons de cadenes, boira prefabricada...   ➢ El panorama  L'any  1791  també  apareix  a  Londres  el  panorama:  successió  d'enormes  escenes  pintades  que giraven al voltant dels espectadors.  Eren  animades  per  un  joc  de  llums  i  representaven  batalles  famoses o escenes de carrer de  grans ciutats del món.   ➢ El diorama  Semblant  al  panorama,  i  ja  al  segle  XIX,  aparegué  el  diorama  de la  mà  de  Louis  Daguerre  que més tard perfeccionarà la fotografia.  El  diorama  va  tenir molt èxit al París de 1820. Els espectadors, situats en una plataforma que  donava  voltes,  es  desplaçaven  i  observaven   grans  imatges  que  canviaven  de  llum  i  de  paisatge.  S'utilitzaven  mampares  i  obturadors  per  graduar  la  quantitat de llum i aconseguir la   il∙lusió del moviment.   ➢ La persistència retiniana  En  el  camí  cap  al  cinema,  apareixen  al  segle  XIX  tot  un  seguit  de joguines  òptiques cosines  del cinematògraf que es basen en el fenomen de la "persistència retiniana“.  Qualitat  de  l'ull  humà  per  la  qual  les  imatges   captades  romanen  a  la  retina,  no  s'esborren  immediatament   i  permeten  crear  la  il∙lusió  del  moviment  davant  una  projecció  successiva  i  intermitent d'imatges immòbils.  El  procés  de  filmar  i  de  mirar  pel∙lícules està  basat  en  aquest  principi. La velocitat idònia per  produir aquest efecte és de vint­i­quatre imatges per segon.   ➢ Taumàtrop  Inventat  l’any  1826 pel londinenc  John  Paris  a  partir  d'un  disc de cartolina amb una imatge a  cada costat i un cordill als dos extrems.  6  Llenguatge audiovisual I  ➢ Zoòtrop  Inventat  per  William  George  Horner,  es  va  posar  a  la  venda  a  partir  de  1860  i  funcionava  a  partir d'una franja de dibuixos que eren mirats a través d'un tambor giratori.  ➢ Praxinoscopi  Praxinoscopi d'Émile Reynaud. Es basava en el zoòtrop i utilitzava miralls situats al centre del  tambor  per  projectar  les  imatges  en  una  pantalla  posada  en un  petit escenari. L'any 1892 en  va construir un de molt gran que va impressionar el públic del Teatre Òptic de París.  ➢ La fotografia  La  fotografia  i  la  seva  evolució  serà  la  cosina  germana  del  cinema.  La  primera  fotografia  necessitava  una  exposició  de  vuit  hores,  però  ràpidament Daguerre va aconseguir simplificar  l'operació  i  el  resultat  fou  el  daguerrotip,  la  fotografia  primitiva.  L'any  1840  ja era possible fer  un retrat en un minut.  A  la  segona  meitat  del  segle  XIX,  neix  la  fotografia  tal  i  com  l'entenem  avui.  A  partir  d'aquí  s'enceta  una  etapa  caracteritzada  per  un   interès  creixent  en  la  imatge,  el  periodisme  i  la  informació.   ➢ La cronofotografia  Amb  la  cronofotografia ja  serem  a  un  pas  de  la  meta. Inventada per Muybridge i Marey entre  1888  i  1893,  consistia en  una  càmera en forma de petit canó (fusell fotogràfic) que era capaç  de  captar  12  imatges seguides  cada  vegada que es premia l'obturador. Perquè fos cinema la  diferència entre fotograma i fotograma havia de ser d'un quart de segon.  ➢ La invenció del cinema  Tot  i  que  la  invenció  del  cinema  s'atribueix  a   Edison  i  als  Lumière,  per  ser  justos  hem  de  deixar  ben  clar  que  el  cinema  és  el  final  d'un  llarg  procés  que  unes  condicions  socioeconòmiques i tecnològiques van permetre que tingués lloc.  Entre  1893  i  1896,  van  veure  la  llum  trenta­dos   invents  que  es  poden  considerar  cinema.  Cada país europeu i més d'un americà podria reinvindicar el seu inventor.  El cinema no apareix com un atzar sinó com la consecució d'un desig llargament esperat.  Si  se  cita   Edison  o  els  Lumière  no  és  només  per  la  seva  qualitat,  sinó  també  per  disposar  d'una base industrial i d'una xarxa de comercialització que els altres no tenien.  ➢ El cinetoscopi  L'any  1894  Edison  va  presentar  el  cinetoscopi,  una  gran capsa rectangular amb un aparell al  seu  interior  que  per  mitjà  d'un  visor permetia veure una escena en moviment enregistrada en  7  Llenguatge audiovisual I  una cinta de cel∙luloide.  Les  imatges  il∙luminades  per  una  bombeta  passaven  per  davant  d'una  lent  d'augment  i  podien  ser  observades  per  un sol espectador. Les  imatges no podien ser projectades, només  duraven 20 segons i feien força pampallugues.  Malgrat  això,  aviat  Edison  va  començar  a  fabricar  i  a  comercialitzar   aquestes  màquines  i  comença  a  produir  pel∙lícules  on  sortien  lluites  de  galls,  gats  boxadors,  atletes  famosos,  danses imperials japoneses. Fins i tot hi va sortir el mateix Buffalo Bill.   ➢ El cinematògraf  El cinematògraf l'inventà Louis Lumiere.  Va  resoldre  el problema de la projecció utilitzant un mecanisme  semblant al de la màquina de  cosir per fer moure la tira de cel∙luloide.  Era  l'aparell més  simple  i perfecte  dels  construïts  fins  llavors.  Servia per filmar, projectar i fer  còpies.   Funcionava  amb  una  manivela  que  arrossegava  la  pel∙lícula  a  una  cadència  de  quinze imatges per segon.  No s'arribaria a les 24 fins 1920 amb la incorporació de motors a les càmeres.   28 de desembre 1895  Fou  el  dia  que els  germans  Lumière  realitzaren  la  primera  projecció  cinematogràfica. Plenes  festes nadalenques. Al soterrari del Grand Cafe, al número 14 del boulevard des Capucines.  De 35 persones el primer dia a 2000 que feien cua dues setmanes després.  La  projecció  durava  mitja  hora  i  estava  composada  per  deu  petites  pel∙lícules  filmades  al  carrer.  Pel∙lícules  d'un minut­minut  i  mig  que  reproduïen  la  vida:  La  sortida  dels obrers  de la  fàbrica  Lumière,  El  nadó  que  menja  sopa,  El  tren  entrant  a  l'estació de  la  ciutat,  El  regador  regat, etc.   Espectacle de fires  Atès  l'èxit  espectacular,  els  Lumière  van  enviar  una  legió  d'operadors  arreu  del  món  a  fer  demostracions del seu cinematògraf i també a recollir imatges.  Però  no  només  foren  ells  els  qui  ho  feren.  Una  munió  d'operadors  es  llençaren  a  caçar  imatge i a projectar­les a les barraques de fira.  El  cinema  neix  doncs,  com  un  invent  industrial  i  del  poble.  Surt  del  poble  i va dirigit al poble.  Durant  els  primers  anys,  les  pel∙lícules  eren  comprades  per  petits  empresaris  de  fires.  S'anunciava  com la  darrera  meravella del segle  i estava al costat de pallassos, malabaristes i  cantants. Li deien "les vistes".  8  Llenguatge audiovisual I  Georges Méliès  La transformació del cinema com a espectacle té un nom: Georges Méliès.  Ell fou una de les 35 persones que va assistir a la primera projecció de cinema a París.  Construí  uns  estudis  cinematogràfics  a  dins  una  gran  galeria  de  vidre per  aprofitar  al  màxim  la  llum.  Inventà  Star  Films  una  productora  que  feia  pel∙lícules  amb llenguatge fantàstic i amb  els primers efectes especials de la història del cinema.  Méliès  inventà  molts  trucs  cinematogràfics  que  després  s'han  fet  servir  a  dojo  en  tota  la  història del cinema.  El  primer  dels  trucs  els  va  aconseguir  per  atzar:  truc  per  substitució  o  truc  per  parada  de  la  càmera.  Inventarà   les  sobre  impressions,  utilitzarà  creativament  la  marxa   enrera,  les  maquetes  o  decorats a petita escala o el pas a pas.  El  seu   període  de  màxim  esplendor  serà  de  1902  a  1908  en  el  qual  realitzarà  més  de  4000  pel∙lícules.   ➢ Films de Méliès  ○ El diable en el convent (1899)  ○ Viatge a la lluna (1902)  ○ El regne de les fades (1903)  ○ El viatge a través de l'impossible (1904)  ○ A la conquesta del Pol (1912)  ○ Etc.  ➢ Contribució i declivi  La  gran  contribució  de  Méliès  fou  pensar  que  si  es  podien  reproduir  els  paisatges,  els  objectes  i  les  persones  que  ens  envolten,  també  es  podia  representar allò que imaginem. Ell  estava fundant les bases d'un nou llenguatge diferent del llenguatge escrit i verbal.  Cap   al  1912,  Méliès  començarà  a  tenir  seriosos  problemes  i  finalment  s'arruïna.  La  seva  estètica passa de moda.  Oblidat  de  tothom  viurà els  seus  darrers anys venent joguines  i llaminadures en un quiosc de  l'estació Montparnasse de París.   The Great Train Robbary  L'any  1903,  als  Estats  Units,  assistim  amb  un  dels  primers  westerns,  The  Great  Train  Robbary,  d'Edwin  S.  Porter,  a  un  descobriment  molt   transcendent:  ni  el  temps  ni  l'espai  cinematogràfic ja no corresponen al teatral.  9  Llenguatge audiovisual I  En  aquesta  pel∙lícula  hi  ha  diverses  accions  que  passens  en  llocs  diferents.  Finalment,  les  històries  conflueixen  i  els  bandits  són  vençuts.  A  la  darrera  escena  hi  observem  un  primer  pla, per primera vegada, dels caps dels bandits que dispara a la càmera.  Amb el  tall i les seves combinacions posteriors, no només els films esdevenen més dinàmics i  adquireixen  ritme,  sinó  que  es  comença  a  desenvolupar  una  gramàtica  nova  basada  en  el  muntatge de fragments.  El  públic  del  cinema  començava a  iniciar­se  en  un  nou  llenguatge,  aprenia a relacionar dues   situacions diferents. Així doncs, apareix el muntatge que esdevé la base del llenguatge fílmic.  Inicis cinema  En  la  primera  fase,  Edison  encapçala  la  guerra  de  les   patents  i  com  a  resposta  a  aquest  intent  de  monopoli,  es  crea  a  Hollywood  un  espai   per  a   un  munt  de  productores  independents.  El director més rellevant d'aquest període  és David Wark Griffith (1875­1948): autèntic mestre  de la tècnica cinematogràfica.   David Wark Griffith  Neix el 1875 i mor el 1948. És un autèntic mestre de la tècnica cinematogràfica.   Griffith  és  un  cineasta innovador  en  l'aspecte  formal  i  ultraconservador en  els  continguts. En  la seva obra, sempre tindrà present la defensa de la virtut contra el mal.   ➢ Aportacions Griffith  ○ Inicia  el  muntatge  alternant (dues  accions  que  ocorren  de manera  simultània  i  que finalment convergeixen)  ○ Inicia la selecció del temps i deixa de banda els temps morts  ○ Seleccionarà  allò  que  vol  mostrar  a  l'espectador:  anirà  abandonant  els  PG  i  prioritzarà  els PP pel seu poder expressiu, la seva càrrega psicològica i la seva  capacitat emotiva  ○ Farà servir progressivament els moviments de càmera: panoràmica i travelling  ○ Intentarà utilitzar la profunditat de camp  ○ Utilitzarà  amb   profusió  el  pla  americà  per  establir  un  clima  dialogal  entre   els  personatges.  I  és  que  ell  també  canviarà  els  esquemes  interpretatius.  Deixarà  de  banda  la  interpretació  habitual  i  crearà  un  nou  estil  més  sutil,  real  i  convincent.  ○ Aconseguirà  augmentar  el  metratge  dels  films. Amb quinze  o vint minuts no en  tenia prou per explicar històries que emocionessin el públic.   Ja podem parlar de la fundació d'un llenguatge cinematogràfic propi.  La  utilització  del  PP  va  fer  que  el  públic  es  quedés  embadalit  amb  les  actrius  de  l'època  i  10  Llenguatge audiovisual I  s'encetés l'star system.   ➢ Pel∙lícules Griffith  ○ El  neixament   d'una  nació  (1915):  aconsegueix  augmentar  el  metratge  en  aquesta  pel∙lícula  èpica  de  clar  contingut  racista.   És  un  èxit  de  públic  aclaparador.  Molest per  totes  les  crítiques,  emprèn  un  nou projecte amb ribets  pacifistes i moralitzadors.  ○ Intolerància   (1916):  reflexió  sobre  la  manca  de  comprensió  mútua  entre  els  éssers  humans   construïda  a  partir  de  quatre  històries  que  succeïen  en  llocs  i  moments  diferents  i  que arribaven  a  culminar  en  el  seu desenllaç. Intolerància  deixà  la   crítica   desorientada  i provocà  un  enorme  rebuig  del  públic  que  no  va  saber entendre el desenvolupament de tantes accions a la vegada.   Fundació llenguatge  Però  la  feina  ja estava  feta.  A  partir  d'aquest  moment,  el  llenguatge  de  les  imatges  ja  és  un  mitjà de comunicació de masses.  No  és  un  llenguatge  substitutiu  del  verbal  ni  de  l'escrit,  és  un  llenguatge  diferent  amb  les  seves característiques pròpies.  Serguéi Eisenstein (1898­1948)  Un altre cineasta que contribueix a la fundació d'aquest nou llenguatge.  D'origen jueu, prové del món del teatre.  El  seu  cinema  no és  un  cinema  d'actors,  inclús  moltes  vegades  utilitzava  gent  normal en les  seves  pel∙lícules.  La  seva  narrativa  defugia  la  individualitat  i  s'orientava  a  qüestions  més   àmplies de la societat, especialment a conflictes de classe.   ➢ El muntatge i Eisenstein  És  un  pioner  i  un  innovador  en  l'utilització  del  muntatge i la seva aportació influirà  la resta  de  directors posteriors.  Per  a  ell,  el  muntatge  no  era un un mètode que simplement servia per enllaçar escenes, sinó  que era sobretot un mitjà per manipular les emocions de la seva audiència.   ➢ Pel∙lícules Eisenstein  ○ La vaga (1924)  ○ L’acuirassat Potemkin (1925)  ○ Octubre (1928)  ○ La línia general (1929)  ○ Alexandre Nevski (1938)  ○ Ivan el terrible (1943­45)  11  Llenguatge audiovisual I  Consolidació del llenguatge  ➢ Charles Chaplin (1889­1977)   La dècada dels anys vint és la millor època d'aquest entranyable poeta del cinema.  Mestre  del  melodrama,  les  seves  pel∙lícules  estan  carregades  d'inquietud  social  i  d'una  voluntat de justícia social que recorden la seva dickensiana infantesa pels barris de Londres.  Ell  no  es  caracteritza  per  les  seves  innovacions  tècniques,  sinó  per  aprofitar  al  màxim  els  ensenyaments de cineastes com Griffith.   ★ Chaplin  Chaplin  crea  un  personatge  emblemàtic:  un  petit  rodamón  romàntic,  enamoradís,  sensible,  inconformista i defensor dels febles, de pantalons enormes, bastó i barret.  A  partir  de  1917,  expressarà  amb  intensitat  les  seves  vivències  amb  el  seu  primer  llargmetratge: The Kid (1921).   ★ Pel∙lícules Chaplin  ○ La quimera de l'or (1924)  ○ El circ (1928)  ○ Llums a la ciutat (1931)  ○ Temps moderns (1936)  Malgrat  l'entrada  del  cinema  sonor,  Chaplin  no  assumeix  la  paraula  fins  1940  amb  El  gran  dictador.  ➢ Buster Keaton (1895­1966)  Ell  serà  contrapunt  del  sentimental  Chaplin  desenvolupant  una  crítica  burlesca  i  trista  al  mateix  temps  de  l'automatisme  d'una  societat  cada  vegada  més  deshumanitzada.  Entre  les  seves pel∙lícules, cal destacar:  ● ● ● ● La llei de l'hospitalitat (1923)  El navegant (1924)  El modern Sherlock Holmes (1924)  El maquinista de la General (1927)  El so al cinema  Abans   de  l'arribada  del  cinema  sonor,  ja  existia  el  so  al  cinema.  Poques  vegades  s'exhibien  pel∙lícules en silenci absolut.  Ja  l'any  1897,  els  germans  Lumière  van  contractar  un  quartet  de  saxofonistes  perquè   acompanyessin les projeccions en aquell local de París.   12  Llenguatge audiovisual I  El cinema sonor  En  el  moment  que  va  ser  possible  incloure  una   pista  sonora  en  el  cel∙luloide,  fou  possible  ajustar  el  so   a  la  imatge  i  fer  que  el  cinema  fos  sonor.  El  cinema  mut  havia  durat  35 anys,  però quan va aparèixer el so, aquest va passar a la història.  La  primera   pel∙lícula  sonora  de  la  història  del  cinema  és  The  Jazz  Singer d'Alan  Crossland.  S'estrena als Estats Units el 6 d'octubre de 1927.   El 1930 el cinema sonor ja era un fet i el cinema mut ja era història.  Una   gran   crisi  va  planejar  sobre  les  grans  figures  del  moment.  El  cinema  havia arribat  a  la  seva perfecció en pocs anys i ara havia de replantejar­se gairebé tot el seu llenguatge.  Griffith,  Keaton,  Chaplin  i  altres  signaren  manifestos  on  denunciaven  el  nou  cinema.  Alguns  d'ells  quedaren  per  sempre  fora.  D'altres  amb  el  temps  s'adaptaren  a  la  nova  realitat  com  Chaplin i Eisenstein.   ➢ Conseqüències  ○ Crisi d’alguns cineastes que s’havien desenvolupat en el cinema mut.  ○ En  un  primer  moment,  el cinema  va  perdre  fluïdesa,  creativitat  i ritme, però de   mica en mica va viure una transformació i un augment impressionant de públic.  ○ El  muntatge  es  va fer  més  complex  perquè  ara  en  comptes de tenir un tros de  pel∙lícula, n'hi havia com a mínim dues.  ○ Canvi en l’humor  ■ L'arribada  del  sonor  també  va  transformar  les  pel∙lícules  còmiques.  Diversos  estils   d'humor  que  fins llavors  havien  donat  bons  resultats  es  van adaptar al cinema.  ■ Un  d'ells  era  la  farsa  en  la  qual  una  situació  ordinària es  duia  al  caos  més  absolut.  I  aquesta  fou  l'especialitat  d'uns  germans  irrepetibles:  els  germans Marx.  Cinema i llenguatge  Per  tal  de  provar  que  el  cinema  era  un  art  era  necessari  dotar­lo  d'un  llenguatge  específic  diferent del de la literatura o el teatre.  Atribuir­li  un  llenguatge,  ha  implicat  el  risc  de  fixar­ne  les  seves  estructures  a  través  d’una  gramàtica.  És  per  això  que  l'acceptació  d'un  llenguatge  cinematogràfic  ha  implicat  molts  i diversos mals   entesos que omplen la història de la teoria del cinema fins avui.  ➢ Nus de la discussió  La  discussió  teòrica  d'aquests  debats  s’ha  centrat  en  saber  com  funciona  el  cinema  com  a   13  Llenguatge audiovisual I  mitjà de significació en relació a d'altres llenguatges i sistemes expressius.  La  idea  constant  dels  teòrics  serà  la  d'oposar­se  a  qualsevol  intent  d'assimilar  el  llegnuatge  cinematogràfic   al  llenguatge  verbal.  I  si  no  té  res  a  veure  amb  el  llenguatge  verbal,  com  es  defineix?     ORÍGENS  L'expressió "llenguatge cinematogràfic" la trobem als escrits dels primers teòrics del cinema:  Riccioto Canudo (1879­1923)  Crític de cine pertanyent al futurisme italià.  El 1911 va publicar el seu assaig "Manifest de les Set Arts“.  És considerat el primer teòric del cinema al qual considerava com “art plàstica en moviment”.  ➢ Manifest de les Set Arts, 1911  L’home  té  una  necessitat  d’inmortalitat  que  aconsegueix  creant  la  dimensió  espacial  (arquitectura) i temporal (música).  De cada una d’elles en sorgeixen dues més.  La  síntesi  de  les  sis  arts  (dels  dos  ritmes)  origina  el  teatre  que  és  un  art  més  imperfecte per  efímer.  El  cinema  aconsegueix la  perpetuació  física  i  manté  l’exhibició  a  un  gran  nombre  de  persones.    Louis Delluc (1890­1924)  14  Llenguatge audiovisual I  ➢ Formalistes russos  Després  de   la  revolució  russa  l’octubre  de  1917,  el  cinema  va  sorgir  a la  Unió  Soviètica  de  manera natural com a manera d’educar les masses.  Rússia  fou  el primer país del món en el qual el govern va  reconèixer la funció del cinema com  a  mitjà  de  cultura  de  masses.  Lenin  el  1920  va  afirmar:  “De  totes  les  arts,  la  més  important  per a Rússia és el cinema”. I va nacionalitzar el cinema i el teatre  En  aquest  període  ,  que  abarca  de  1910  a  1930,s’analitzaren  i  es  provaren  diversos  conceptes que van ajudar al desenvolupament del cinema.  Per primera vegada es teoritza sobre el cinema com a llenguatge.  S’incideix molt en la funció del muntatge i se sistematitza.  ➢ Estetes francesos  Per  als  estetes  francesos  especialment,  es  tractava  d'oposar  el  cinema al llenguatge verbal  i  el definien com un nou mitjà d'expressió.  Aquesta  oposició  entre  cinema  i  llenguatge  verbal  apareix  al  centre  del  manifest  d'Abel   Gance "La música de la llum".  El  caràcter  essencial  d'aquest  nou  llenguatge és  la  seva  universalitat.  Permet  dur  a  terme el  somni d'un "esperanto visual".  Abel Gance (París, 1889­1981)  “La música de la llum”  “No  me  canso  de  decirlo,  las  palabras  en  nuestra  sociedad  contemporánea  ya  no  encierran  su  verdad.  Los  prejuicios, la  moral,  las  contingencias,  las  taras  fisiológicas  han  quitado a las  palabras  su  verdadera  significación...  Habría  que  callar  durante  bastante  tiempo para olvidar  las  antiguas  palabras  gastadas,  envejecidas.  Incluso  las  más  hermosas  han  perdido  su  imagen (…) Habría que encontrar un nuevo lenguaje. El cine ha nacido de esta necesidad.”  Les gramàtiques  Les  gramàtiques  del  cinema  pròpiament dites es desenvolupen després de l'Alliberació, quan  la  promoció  artística  del  cine  començava  a  estar globalment reconeguda (sobretot a França i  Itàlia).  El  cinema  era  un art total dotat d'un llenguatge propi. La proliferació doncs de llibres didàctics  cal  relacionar­la  amb  l'expansió  dels  cineclubs  i   els  moviments  d'educació  popular,  quan  el  cinema esdevé el primer art veritablement popular per les dimensions de la seva audiència.   15  Llenguatge audiovisual I  Alliberació francesa, 26 d’agost de 1944  Primeres gramàtiques  ● Raymond J. Spottiswoode: Gramàtica del film (Londres, 1935)  ● André Berthomieu: Essai de grammaire cinématographique, 1946  ● Robert Bataille: Grammaire cinegraphique, 1947  Robert Bataille  "La  gramàtica  cinematogràfica  estudia  les  regles  que  presideixen  l'art  de  transmetre  correctament les idees per una successió d'imatges animades que formen un film".  Aquestes   gramàtiques  transmeten  una  estètica  anàloga:  la  de  la  transparència  (la  millor  tècnica   és  la  que  no  es  veu)  i  la  del  realisme  (és  necessari  que  la  imatge  doni sensació  de  veritat).   ➢ Característiques  Roger  Odin   (professor  de  ciències  de  la  informació  i  la  comunicació  de  la  Sorbona)  ha  demostrat  que  aquestes  gramàtiques  es  basen  en   el  model  de  les  gramàtiques  normatives  del llenguatge verbal d'ús escolar.   I  d'alguna  manera  simplifiquen  el  cinema  i  el  redueixen  a  la  intel∙ligibilitat  i  la  correcció  quan  és molt més.   Cal  dir  que  aquestes  gramàtiques  han  tingut  la  seva  utilitat  i  que  cal  emmarcar­les en el seu  moment històric determinat.   Marcel Martin  Marcel  Martin  escriu  l'any  1955  el  llibre  El  llenguatge  cinematogràfic que es pot prendre com  a base del que entenem per concepció clàssica del llenguatge cinematogràfic.  Ell uneix:  ● L'aparició del llenguatge cinematogràfic  ● Al  descobriment  progressiu  dels  procediments d'expressió fílmica, gràcies a cineastes  com D.W. Griffith i S.M. Eisenstein.   ● El  llenguatge cinematogràfic  està  doncs  doblement  determinat, primer  per  la història i  després per la narrativitat.   Jean Mitry  Correspon  a  Jean Mitry el paper d'ampliar les bases del llenguatge cinematogràfic i d'aquesta  manera reafirmar­lo com a concepte útil i convenient.  La  noció  de  llenguatge  ja  no es al conjunt de normes i elements necessaris per a la claredat i  16  Llenguatge audiovisual I  la intel∙ligibilitat, sinó que passa a anomenar un tot molt més ampli.   El  llenguatge  és  per  a  ell  un  sistema  de  signes  i  de  símbols  que ens  permeten  elaborar  un  discurs simple o altament complexe.  Mitry  comprèn que l'error fins ara és que s'ha comparat el llenguatge cinematogràfic al verbal.  Com  que  el  cinematogràfic  era  diferent,  fins  ara  no   s'havia  considerat  un  llenguatge  en   ell   mateix.  El cinema, doncs, tot i ser una representació de la realitat no és un simple calc i funciona amb  un llenguatge diferent al llenguatge verbal: el llenguatge de les imatges.  Christian Metz  Christian  Metz,  inspirat  en  els  conceptes  de  Ferdinand  de  Saussure,  oposarà  el  llegnuatge  cinematogràfic al concepte de llengua:  El  cinema  és   un  llenguatge  únic,  no  canvia  com  ho  fan  les  llengües  en  base  a  les  diverses  comunitats culturals.  La llengua permet la interacció entre el locutor i l'interlocutor, el cinema, no.  Les  unitats  de  significat  del  cinema  són  els  sons  i les imatges que tenen molt a veure amb el  seu  referent  real:  significat  i  signficant  són  molt  semblants.  Això  no  passa  en  el  cas  de  la  llengua.  El que caracteritza la percepció del film és la seva linialitat, la impressió de continuïtat.  La  diferència  més  radical  entre  el  llenguatge  cinematogràfic  i  la  llengua  és  que  aquell  no  es  basa   en  la  doble  articulació  per  la  qual  hi   ha  dos  tipus  d'unitats:  les  significatives  (amb  significat  en  elles  mateixes)  i  les  distintives  (sense  significat,  però  necessàries).  Tot  i  això,  Metz parla de cinc grans nivells de codificació que podrien considerar­se articulacions.  ● ● ● ● ● La percepció en ella mateixa.  El reconeixement i la identificació dels objectes visuals i sonors.  El conjunt de simbolismes i connotacions que tenen els objectes fora del film.  El conjunt de les grans estructures narratives.  El conjunt dels sistemes pròpiament cinematogràfics  Llenguatge heterogeni  El  llenguatge  cinematogràfic  és  heterogeni,  no  només  pel  que  fa  al  material  del  que  es  composa  (imatges  d'objectes,  paraules,  sons...),  sinó  també  en  el  fet  que  utilitza  elements  propis del cinema i d'altres que no ho són.  El cinema utilitza diverses matèries d'expressió.  17  Llenguatge audiovisual I  Banda imatge  ● Imatges fotogràfiques en moviment múltiples i col∙locades en sèrie  ● Anotacions gràfiques que poden substituir la imatge analògica: rètols i cartells  ● Anotacions  gràfiques  sobreimpresses  a  la  pantalla:   subtítols,  mencions  gràfiques  internes a la imatge  Banda sonora  ● El so fònic  ● El so musical  ● El so analògic (els sorolls)  Aquestes   tres   matèries  sonores  intervenen  simultàniament  amb   la  imatge.  Aquesta  simultaneïtat les integra en el llenguatge cinematogràfic.   Codis diversos  El  cinema,  a  banda  del  material  físic,  utilitza  codis  diversos   que   també  són  heterogenis,  perquè  no  tots  ells  són  cinematogràfics.  Entenem   codi  com  un  camp  de  significats  que  permet  entendre  el funcionament  d'un  àmbit de la realitat concret i específic. Codi penal, codi  lingüístic, codi de comportament, etc...  Pel  que  fa  als  codis  específics  del  cinema,  podríem  parlar  dels  que fan  referència al ritme, a  la composició, al muntatge, al color, etc.  Llenguatge no especialitzat  El  llenguatge  cinematogràfic  és  un  llenguatge  no  especialitzat,  la  seva  matèria  de  contingut  és indefinida. Pot parlar i referir­se a qualsevol cosa.  I  per  tant,  és  un lloc  d'encontre  no  només  de  molts  codis  no específics,  sinó  també  d'alguns  codis específics si decideix incorporar­los en un moment donat.         18  ...