Fonaments psicosocials del comportament humà - Mòdul 5 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments psicosocials del comportament humà
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 02/10/2014
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 1. El procés de normalització: Normalització: Procés de creació de les normes que regulen la conducta, la percepció, el pensament o els desitjos de les persones en una situació concreta.
1.1 Les normes socials: Es poden considerar com les obligacions que tenen les persones en una situació, però també les expectatives que aquestes tenen sobre quin serà el comportament de les altres persones i sobre el seu mateix comportament.
Erving Goffman:  Distingim entre: o o Prescripcions → Obligacions Proscripcions → Prohibicions o o Principis: Normes de caràcter intrínsec.
Ex: No mataràs Convencions: Normes sense cap valor però útils a la vida quotidiana.
o o Ordres: Aquelles que la gent s’espera que compleixi + o Normes: Ningú complirà encara que sigui desitjable aproximar-s’hi.
o o Normes substantives: Regulen assumptes de valor.
Normes rituals: Ho fan indirectament (cerimònies, rituals, expressions...).
o o Drets: Quan hi ha una norma i desitja complir-la Deures: Qui ho compleix, no ho desitja.
ex: Aplaudir després espectacle.
ex: No parlar tant a prop d’un desconegut.
Normes implícites i explícites / formals i informals.
Les implícites o formals són aquelles normes que passen desapercebudes per al qui les compleix. No sabem que son normes i no estan escrites enlloc. Ex: Ascensor, no mirar ulls, silenci...
En canvi les explícites o informals son aquelles que sabem que hi son.
El trencament de les normes.
Comporta una sanció que dependrà de quin tipus de norma s’hagi incomplert.
  Implícita → Sanció informal: Aplicades per les altres persones (burles, ridícul...) Explícita → Òrgan competent com l’administració.
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ La normalitat.
Connexió entre normalitat i norma social. Tots volem ser normals. Tanmateix, qualsevol característica individual no pot excedir els marges de la normalitat.
La violació d’una norma implícita, provoca una qualificació per part dels altres com a poc hàbils socialment i és més fàcil marcar-lo com a persona imprevisible, poc fiable o inclús anormal.
L’ordre social.
Son mecanismes de control social que garanteixen que la “maquina social” o “l’organisme social” funcioni eficaçment.
Les normes estan lligades als valors (només cal veure els efectes de saltar-se-les).
Restricció o possibilitat.
Les normes no regulen tots els àmbits de la vida quotidiana.
Ens permeten adaptar ràpidament a situacions no familiars només observant la conducta dels altres. La majoria dels nostres comportaments tenen un origen social i no pas exterior (Déu).
1.2 La creació de normes: Neixen de situacions concretes històricament contextualitzades, i moren per desús.
 Normes de percepció: Les persones generen unes normes individuals de percepció. (experiment pàg. 19).
Tendeixen doncs a ordenar l’entorn i a percebre regularitats inclús si no existeixen (inventant-se-les).
En cas de ésser en grup, aquests posen en comú les seves experiències i son capaços de modificar el seu judici previ individual i adaptar-lo a la percepció de l’altre → Norma grup.
En canvi, si primerament s’estableixen normes de grup, i després es deixa judici individual, es manté la percepció comú al grup previ.
Teoria de la comparació social: Quan les persones necessitem avaluar les nostres opinions i habilitats, i no hi ha artefactes disponibles per a comprovar-les, comencem un procés de comparació amb altres persones per tenir-ne alguna certesa.
Es pot relacionar directament amb la teoria de la categorització social, la qual la comparació amb altres persones és un element essencial per avaluar-nos a nosaltres mateixos. Tanmateix sempre es farà amb un grup que ens sentim identificats.
 Normes de responsabilitat: Es pot concloure, que quan més gent hi ha present en una situació d’emergència, menys probable és que es doni la ajuda necessària. Les normes implícites sempre van per davant de les explícites, per tant, davant de la norma explicita d’ajudar a qui ho necessita, primer s’imposa saber quina es la norma e la situació.
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 1.3 Que són les normes socials? És difícil definir el que són. En ocasions es recorre a l’ús de sinònims per a definir-ho. Àdhuc quan percebem una regularitat en la conducta de les persones, pensem en que hi ha una existència de les normes.
  Dins de l’individu: S’explica a partir de la psicologia cognitiva, entenent així les normes com a esquemes o blocs de processament d’informació.
o Esquemes de persones o Autoesquemes (imatge i esquemes de nosaltres mateixos) o Esquemes per a resoldre problemes o Esquemes de grups (estereotips) o Esquemes de normes  Rols: Grup d’expectatives atribuïdes a una determinada posició social.
 Esdeveniments: Com actuar.
Fora de l’individu: Son les normes externes, així com les lleis per als qui estudien dret.
Permeten interaccions entre persones, faciliten la comunicació i creen un marc en el qual moure’s.
o Problemes d’aquest plantejament:  Converteix en estàtic allò que és dinàmic. Normes neixen creixen i moren.
 Fa pensar que les normes socials poden tenir algun tipus d’expressió verbal. Ex: Si veus un veí al ascensor l’has de parlar del temps.
 Planteja una visió idíl·lica i poc conflictiva.
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 2. Factors socials en la percepció: 2.1 Percepció i percepció social: Percepció: Procés pel qual obtenim informació del nostre entorn mitjançant els sentits.
Percepció social: La percepció de les persones o tot allò que tingui significat social.
En la percepció, la Gestalt → El tot fa més que la suma de les seves parts.
→ La figura s’imposa per sobre del fons.
Des de la psicologia social, el significat social és la que determina quins elements esdevenen figura i quins fons.
2.2 Percepció i actituds: Bruner, la percepció és una negociació entre les capacitats biològiques i el que selecciona per ser percebut. L’aprenentatge doncs determina quines percepcions són més rellevants fent així que semblin mes grans, vívids, brillants ...
Les normes no son esquemes individuals que estan dins el cap de les persones, sinó que son narracions que es creen en les converses amb els altres. Aquestes narracions actuen com a marcs de referencia en els quals situem les accions de les persones, elaborem el seu significat i per tant, es un producte cultural.
La percepció es doncs un procés de dalt a baix, organització cognitiva determina la percepció.
No és individual, ja que no depèn de la experiència particular, sinó que depèn de la posició que aquest individu ocupa en la xarxa de relacions socials i eines lingüístiques i afectives que aquesta xarxa ha construït.
  Percepció interpersonal Percepció intergrupal 2.3 Percepció social i relacions interpersonals Formació d’impressions: Una qualitat no es inherent, sinó que depèn del context. Sol haver expectatives prèviament al contacte interpersonal.
El que la gent pensa de nosaltres no es aliè al que pensen que som. És un procés circular, per tant les impressions que tenen de nosaltres (d’origen social i cultura més enllà de les interaccions directes), repercuteixen directament amb la nostra identitat. Per tant, tot i que biològicament som plàstics, la combinació de possibilitats del que podem ser en societat no son infinites, sinó serem producte del que aquella societat ens considera que podem ser.
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Teoria de l’atribució i els biaixos cognitius Les persones intenten actuar com a “analistes” i intenten donar sentit, ordre i estabilitat al mon que els envolta així com atribuir la pròpia conducta al individu. Ex: Codi penal.
Son teories que busquen comprendre la manera que proporcionem en la via quotidiana explicacions de les conductes de les altres persones.
 Heider i la anàlisis ingènua de l’acció: Es basa en la atribució. Tendim a percebre en termes unitaris, per lo que es vinculen dues accions properes com una conseqüència de l’altre i no pas per atzar. Això fa que atribuïm a les persones les responsabilitat de les accions de forma interna, és a dir (esforç, voluntat, intenció...) i no pas de forma externa (casualitat, atzar...).
Es diu ingènua perquè no es te en compte totes les explicacions possibles de la conducta d’una persona.
 Jones i Davis i la inferència corresponent: Estudien les condicions necessàries les quals s’atribueix una conducta a una disposició estable d’una persona. (pàg. 41) És mes fàcil fer una inferència sobre una conducta que trenca les expectatives i normes, i marcar-la com d’anòmal, desviat o rebel.
 Kelley i l’anàlisi de la covariança: Quan som capaços d’atribuir la causa d’una conducta a un factor intern o extern en base als següents factors:  Consens: Tothom es comporta de la mateixa manera.
 Distintivitat: Es comporta igual amb objectes semblants o únicament amb un cert objecte.
 Consistència: Es comporta de la mateixa manera amb aquell objecte o de vegades ha actuat diferent.
Ex:  En un examen suspenen tots → Era difícil.
Suspèn només una persona → És un beneit.
Sempre aprova excepte ara → Se li va morir l’àvia Weiner i les atribucions d’èxit o de fracàs: Les atribucions a l’èxit o fracàs en la realització d’una tasca (un mateix) pot ser atribuït a diferents factors com:  Capacitat  Dificultat  Sort  Esforç Aquests factors depenen de la controlabilitat (si el fa o no), locus de control (interior o exterior) i l’estabilitat (més o menys permanent).
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Ex:  Atribució d’un fracàs a l’atzar → Poques conseqüències (externa) Atribució a la seva capacitat → Conseqüències greus (interna) Biaixos cognitius: Atribucions o altres raonaments que fem o Error fonamental d’atribució: Formular atribucions de causalitat perquè es veu actor i acció com d’un sol, sense fixar-se en les conseqüències.
o Efecte actor-observador: Si fem nosaltres la conducta, ho justifiquem a factors situacional, en canvi, si som observadors veiem a l’altre com a possible causa de la conducta.
o Creença en un mon just: Cadascú es te el que es mereix (ideològic a creences) o Fals consens: Quan en un grup no comparteixen la mateixa idea, ens auto atribuïm la percepció d’originalitat o unicitat → falsa originalitat o ignorància pluralista.
o Biaix a favor d’un mateix (Self-serving bias): En un èxit atribució interna, en fracàs atribució externa per a mantenir la nostra autoestima.
2.4 Percepció social i relacions intergrupals: estereotips i discriminació La categorització és el procés bàsic mitjançant el qual es creen els esquemes de coneixement.
Aquest acte, és tan fonamental que aquesta es la nostra forma de percebre el món.
Cal entendre el organisme com una metàfora economicista. Hi ha massa informació al mon, per tant cal racionalitzar l’energia fins a desenvolupar una economia de pensament.
Quan es classifiquen persones s’anomena esterotipació. S’assigna a una persona en una categoria i després se li atribueixen les característiques.
Es pensa que el fet de ajuntar a dues persones estereotipades, aquestes permetrien un coneixement més objectiu, tanmateix els efectes solen ser pitjors que el remei.
L’objectiu de la esterotipació, seria reforçar la identitat social positiva cap al meu grup, atribuint de negatives als altres.
De vegades, si no es te consciència de la relació de dominació de l’altre grup sobre el propi, es tendeixen a fer atribucions invertides, és a dir, les accions positives del grup dominant seran atribuïdes a característiques positives dels seus membres mentre que les positives del propi grup, seran atribuïdes a circumstàncies diverses.
Ex: Nazis i jueus, els darrers no oposaren resistència.
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 3. Influencia de la majoria: Conformitat La pregunta clau és perquè de vegades anem en contra dels nostres valors o creences.
3.1 Asch i la pressió grupal Per pressió grupal, no volem que pensin malament de nosaltres o inclús ens fan dubtar de les nostres opinions. Els altres constitueixen dons la mesura de la nostra percepció. (pag. 50) Normes en conflicte: L’explicació possible és la d’influència Informacional, la qual la persona considera que la informació que els altres proporcionen son millors que els d’ella mateixa.
També la influència normativa, la qual es mostra acord amb la norma del grup per poder continuar sent-ho.
Un altre explicació podria ésser que sense grups, l’individu no existeix en sí. És a dir, som els conjunt de normes de diferents grups. Tanmateix entra en conflicte entre la norma de no mostrar-se diferent als altres en públic i la norma que considera l’objectivitat com un valor.
Individu i ciència.
Implicacions per la dinàmica de grups: Pensament grupal: Els esforços que fa un grup per evitar el conflicte i mantenir el grup aparentment unit.
3.2 Conformitat, conformisme i uniformitat.
Uniformitat: Producte que resulta del seguiment de les normes socials per part d’un grup compartint creences, percepcions i comportaments.
Conformitat: Fet que una persona canviï les seves accions com a resultat de la pressió d’una persona o grup. Existeixen 3 tipus    Submissió: Acord per por a rebuig o càstig.
Identificació: Acord per sentir-se membre del grup.
Interiorització: Acord per creença que l’origen de la influencia té raó.
Conformisme: Actitud d’acceptar passivament les nomes del a societat i es degut a 3 raons anteriors.
Espiral de silenci → Quan hi ha una opinió global i hom no diu res per ser minoria.
3.3 Formar-se i conformar-se No existeixen persones més conformistes, sinó societats que tenen mecanismes per a crear subjectes més o menys conformistes que altres.
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Ex: Mitjans de comunicació generen conformisme difonent punts de vista massius.
3.4 Abast de la influència de la majoria Es considera doncs que no existeix influència ja que al haver-hi pressió social, no es canvien pas les creences, únicament se’n modifica la conducta. Àdhuc estem més preocupats del que diran els altres més del que ens pensem. Model genètic de Serge Moscovici; model amb objectiu d’entendre processos de canvi i com una minoria dissident pot provocar que la majoria canviï la manera de veure les coses.
4. Influència de la minoria: innovació Una minoria pot arribar a influenciar a una majoria sense que aquesta darrera ho sàpiga.
4.1 Majories i minories La influència va en dos sentits. Normalment les majories influencien a la minoria, però aquestes intentaran defensar el seu punt de vista.
Segons el grup que sigui rellevant en una situació específica serem de la majoria o minoria.
La quantitat en un grup no determina la majoria.
Ex: Valors dominants masculins no vol dir que hi hagin més homes que dones.
Tenim doncs: o o Minoria nòmica: Posseeix normes pròpies i les proposa a la societat.
Minoria anòmica: Creences diferents sense proposta de canvi de la societat i no es preocupen per a que passin a adoptar-se per majoria.
o o Minoria ortodoxes: Lluiten per la conservació.
Minoria heterodoxes: Busquen canvis socials.
4.2 Conformitat o conversió.
Mentre que la conformitat és fer que una persona canviï les seves accions com a resultat de la pressió d’una persona o grup (i els tres tipus que hi ha; submissió, identificació i interiorització), existeix absència de consideració de la informació que la majoria fa arribar.
La conversió en canvi, és l’assumpció del nou punt de vista. (Les minories al no tenir poder nomes poden convèncer).
Normalment la majoria no aconsegueix mai una influencia latent o indirecta, mentre que la minoria si. Tanmateix no solem acceptar que la minoria tingui influencia sobre nosaltres, mentre que quan ho fa la majoria, sempre es pot justificar pel fet de ser-ho.
4.3 Característiques de la minoria innovadora.
Per a aconseguir la conversió cal mantenir algunes condicions:  Conflicte que provoca que un grup de persones qüestioni la situació, i que sigui visible (espaio públic). Un conflicte obert permet un espai on reflexionar i desenvolupar arguments..
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ  La influencia que la minoria aconsegueix es per la consistència que pot ser  Acrònica: Coherència durant un temps llarg.
 Sincrònica: Diferents persones de la minoria aconsegueixen la mateixa postura de manera coherent. També s’anomena unanimitat.
Per tant a major consistència major influència. La majoria al ser més, no s’ha de preocupar per la consistència, àdhuc tampoc té capacitat per a realitzar-la en un grup tan gran.
  Pot aconseguir canvis en la majoria si és autònoma i genera confiança. A autònoma ens referim a reflexions pròpies, conclusions arribades per ells mateixos.
L’estil de negociació de la minoria flexible/rígid. Per la minoria, mostrar-se segons circumstàncies flexible o rígid.
 Flexible per a demostrar que les opinions no son tancades.
 Rígid per a mantenir el conflicte viu.
La majoria en canvi ha de sempre mantenir-se flexible, ja que si es manté rígid pot ser interpretada com abús de poder i pot provocar simpatia a la minoria.
 Efecte bola de neu: Consisteix en que la minoria aconsegueix que un defensor del grup majoritari, passi al minoritari i per tant, faci replantejar-se a altres membres del grup majoritari, la postura del minoritari.
També es pot donar al revés amb el majoritari sobre el minoritari, per així treure-li consistència al minoritari tant necessària per aquesta.
4.4 Resistències a la influència de la minoria.
Denegació: Negació de la validesa de la postura minoritària posant èmfasi en la absurditat.
Censura: Prohibir la difusió de postures de la minoria.
Ambdues provoquen encara un efecte més positiu per la minoria que no pas per la minoria.
Psicologització: l’ús d’arguments ad hominem. Treure credibilitat als membres de la minoria per particularitats mentals (obsessiu, dogmàtic, poc objectiu...) 4.5 Explicacions de la influència.
Models cognitius:  Teoria de la conversió: Model dual per a explicar la influència minoritària.
La majoria provoca conformitat perquè s’activa un procés de comparació social la qual deixen de donar importància a la tasca que han de fer perquè estan preocupades pel que diran els altres.
Provoquen pensament convergent; un sol punt de vista.
JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ La minora en canvi produeix un procés de validació pel qual els subjectes estudien activament la postura de la minoria i desenvolupen arguments i contra arguments a l’entorn de la tasca que se’ls demana que facin.
Provoquen pensament divergent; perspectives diverses.
 Teoria de l’impacte social: El procés psicològic darrera la influencia (conformitat o innovació) és un de sol. El canvi que provoca en un individu la presencia d’altres individus → impacte social.
Funció de relació entre variables: (F) força, (P) proximitat, (N) nombre de persones.
𝐼𝑝 = (𝐹, 𝑃, 𝑁) Models sociocognitius:  Teoria de l’autocategorització: Derivació de la identitat social la qual es basa amb identitat social positiva per als membres del propi endogrup.
 Teoria de l’elaboració del conflicte: Agafa alguns postulats del a teoria de la conversió.
Reconeix que hi ha conflicte cognitiu i sobretot no es pot oblidar que el context en el qual tenen lloc els processos d’influència esta marcat per la definició de categories socials i la tensió corresponent entre grups.
Una minoria endorupal influencia més quan accentua el conflicte (sent rígid).
Una minoria exogrupal influencia més quan manté negociació (flexible).
El més important és el significat que l’individu atorga a la divergència que la minoria introdueix.
4.6 Relacions de poder.
El poder no és una cosa que és te, ja que consisteix en una relació, per tant no es cert que les minories no en tinguin.
En la recerca de ser igual i diferent que els altres ens porta a la conclusió en que únicament cedirem a la pressió social en públic, però en l’àmbit privat estudiarem les diferencies.
Augmentar el conflicte o provocar la identificació dels subjectes amb la minoria, bloqueja la conversió. Per tant la minoria es una expressió de canvis que ja estan en procés.
Si la majoria no vol canvi, no n’hi ha pas, però la minoria activa és el resultat d’un canvi que es vol començar a produir.
Model funcionalista de la influència:  Influencia intervé en situacions d’interacció social marcades per la asimetria entre membres del grup  La seva finalitat es l’establiment i el reforç del control social  S’exerceix o s’accepta influència perquè sempre tenen relació amb la incertesa JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ  Els efectes de la influencia en direcció cap a la qual es resolen incerteses estan de terminades per al dependència.
Model genètic:     Tot els membres del sistema col·lectiu han de ser considerat a la vegada com emissors i receptors d’influència El control no es l’única finalitat de la influencia, el canvi social es també una finalitat important L’estil de comportament d’aquell que proposa una norma a un grup te un paper decisiu n la consecució de la influència Els processos d’afluència tenen una relació directa amb la producció i la reabsorció dels conflictes.
5. Obediència a l’autoritat.
El principi per estudiar l’autoritat, radica en la personalitat autoritària.
5.1 L’experiment de Stanley Milgram: “Mestre” – Persona normal. El subjecte un actor.
Voltatge per aprenentatge. Si falla puja 15 V. La majoria arriben fins al màxim voltatge.
Diferents condicions experimentals: Tots son homes.
Pocs van actuar amb tranquil·litat, nerviosos.
Condició: Condició IV Proximitat V Proximitat de tacte VI Nova condició base VII Canvi de personal VIII IX X XI Absència d’experimentador Subjectes son dones Contracte de responsabilitat limitada Canvi de context institucional XII XIII Llibertat per escollir xoc elèctric Víctima dona ordres XIV Persona qualsevol dona les ordres XV Subjecte com a espectador Explicació Víctima en la mateixa habitació que el subjecte Per administrar la càrrega havia de posar mà en una placa Laboratori menys bonic i adició de tres queixes més per part de l’aprenent referents al cor.
Experimentador ara es físicament mes suau i poc agressiu Experimentador no és a la sala Tots els subjectes son dones L’aprenent abans de firmar menciona problemes de cor Es trasllada fora de la Universitat i es diu que es d’àmbit privat.
Es deixa escollir Experimentador als 150 V considera que s’ha de aturar l’experiment L’experimentador marxa i entra un còmplice “actor” que diu s’ha de continuar Com a l’anterior però “l’actor” deia Resultat 40% 30% 65% 50% 20,5% 65% 40% 47,5% 𝑥̅ = 50 V 0% 20% 68,75% no JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ que ell continuava amb l’experiment continuaven Més condicions a pàg. 76 Crítiques de l’experiment L’APA va trigar en aceptar-la pel fet de ser cruel fer passar a una persona per torturadora i sense informar-la de l’objectiu real de l’experiment.
5.2 Individu en una societat burocràtica No s’explica com pot ser que la majoria de persones estigui disposada a electrocutar brutalment algú si se li demana bé Explicació de Milgram El funcionament d’una societat implica treball i coordinació = Jerarquia.
El que transcorre en el experiment es bàsicament que l’individu es troba en un estat autoritari el qual ell no es veu com a individu, sinó que es veu com a agent que compleix els desitjos de l’altre.
Com entra aquesta persona en un estat “agent”? Ideologia cientifista: El fet que reconegui que la ciència es una forma de coneixement legítima i que el científic es la persona qui ostenta l’autoritat legítima en una situació de “ciència”.
El control de la impressió d’ell mateix (vol quedar com complidora i que es pot confiar amb ell), per tant, qui importa és l’experimentador, i el subjecte és únicament un destorb que pot trencar aquest objectiu de complidor.
La temporització també es clau, el fet d’haver aplicat abans 15V i després 15 més, justifica continuar endavant.
La responsabilitat de l’acció es delega a l’autoritat, és a dir, les conseqüències van directes al responsable o autoritat, ell es únicament responsable de seguir ordres.
- Cóm es possible que la responsabilitat d’alguna cosa la passi a un altre persona quan ho ha fet amb les seves pròpies mans? No hi ha individus que participen en determinades situacions, sinó determinades situacions que creen individus i determinades situacions ho fan.
Relacions de poder JESÚS TROCOLI MÒDUL 5 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ   Paradigma jurídic: El poder es pot tenir, i per tant hi ha persones que en tenen. El poder controla el saber, i qui te saber té poder.
Paradigma estratègic: El poder es una relació, no es algo que es posseeixi, es algo que s’exerceix. El poder produeix saber, i qui te poder té saber.
5.3 La presó de Stanford Experiment que estudia la desindividualització. Consisteix en que gracies a l’anonimat les persones son capaces de cometre actes més hostils.
Pàg. 92 ...

Tags: