Tema 26: Menopausa i Osteoporosi_Farmacologia i terapèutica 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Palmira Homedes Tema 26: Menopausa i osteoporosi La osteoporosi és una patologia òssia que te dos components: hi ha una reducció de la densitat de la massa òssia i un deteriorament de la microarquitectura dels ossos. Per tant, l’ós és més fràgil i té un risc de fractura més elevat.
Els fàrmacs contra al osteoporosi han de garantir que es disminueixi el risc de la fractura òssia.
Classificació: 1. Osteoporosi primària a. Tipus 1 (post-menopàusica): i. Com a conseqüència de la davallada dels estrògens que actuen coma factor protector dels ossos ii. Hi ha una pèrdua de massa òssia accelerada iii. La fractura típica afecta als óssos curts: aixafament de les vertebres b. Tipus 2 (senil): i. Com a conseqüència de l’edat (major de 70 anys): envelliment ii. Es produeix a tots dos sexes, però és més freqüent en homes iii. Pèrdua massa òssia no tant accelerada iv. La fractura més típica afecta els ossos llargs com la fractura de fèmur o el trencament de la cadera 2. Osteoporosi secundaria: com a conseqüència de patologies (hipertiroïdisme) o fàrmacs (com els corticosteroides) Els ossos no només es poden considerar com a òrgan de suport sinó que també ens ajuda a controlar hormonalment els nivells de calci en sang. Els ossos s’han d’anar renovant. Les cèl·lules que intervenen en aquest procés són: • • Els osteoclats: són les cèl·lules que comencen a produir la destrucció de l’ós. Es el que s’anomena la resorció òssia. Durada de 3 setmanes.
Els osteblast: reomplen els forats creats per els osteoclast. El que fan es formar nous ossos. Un cop es produeix l’ompliment de l’os hi ha la mineralització. La durada d’aquest procés és de 3 mesos.
Tractament farmacològic de la osteoporosis: • • Agents anti-resortius: o Teràpia hormonal substitutiva: Estrògens (TSH): no és de primera elecció per els seus efectes adversos RALOXIFÈ/BAZEDOXIFÈ: moduladors al·lostèrics de la recaptació d’estrògens o BIFOSFONATS o DENOSUMAB: anticòs monoclonal Agents formadors de massa òssia (anabòlics): o Hormona paratiroide sencera PTH o Hormona paratiroide (només els primers 34 aminoàcids TERIPARATIDA o RANELAT D’ESTRONCI: acció dual (és anti-ressorció i afavoreix la formació).
Palmira Homedes Agents anti-resortius Tractament hormonal substitutiu: si administrem estrògens, disminuïm els efectes produïts per la menopausa. La relació de benefici-risc en osteoporosi a llarg termini és desfavorable. Hi ha una alta incidència de càncer de mama. Raó per ala qual la seva administració es veu molt restringida.
Només s’administren en dones amb elevat risc de fractura que no tolerin o no responguin a altres fàrmacs.
Moduladors selectius del receptors estrogènics: RALOXIFÈ: és un agonista a nivell ossi i és antagonista a nivell del teixit mamari (no produirà a càncer de mama) i també és antagonista a nivell d’úter.
Només disminueix les fractures a nivell vertebral. Redueix el risc de càncer de mama.
Efectes adversos: • • • Sufocacions Rampes Edema perifèric Contraindicats si hi ha antecedents de trombosi venosa.
BAZEDOXIFÈ: és igual al Raloxifè. Menor experiència d’ús.
Bifosfats: és una estructura molt similar al pirofosfat que es una molècula que es troba en els ossos. S’ha substituït un grup oxigen del pirofosfat per un carboni i per tant, hem evitat que es degradi per les pirofosfatases. A més, guanyem dos valències on podem posar radicals, els quals donaran lloc als diferents bifosfonats.
• • Un radical serà un OH- que és el responsable de que el fàrmac s’uneixi a l’hidroxi apetita L’altre radicalconté una cadena alifàtica que conté nitrogen, que és el responsable de l apotencia del fàrmac.
Per el tractament de l’osteoporosi són: ETIDRONATE (no nitrogenat, menys potent), ALENDRONATE, RESIDRONATE, ZOLEDRONATE i IBANDRONATE.
Els bifosfonats quan s’administren per via oral, tenen una biodisponibilitat molt baixa perquè es fixen en la superfície dels ossos molt ràpid. Tenen afinitat per la hidroxiapatita. Un cop dipositat en eles ossos queden allà permanentment. Tenen una vida mitja molt llarga, degut a la estabilitat de l’enllaç P-C-P.
Quan passa un procés de remodelació ossi i arriben els osteoblast que fan la destrucció de l’ós, les molècules de bifosfonat que estan a la superfície passen a l’interior de l’osteoclast i es llavors quan provoquen la destrucció dels osteoblasts, induint la seva apoptosis.
Palmira Homedes Inicialment eren per administració diària però com que són de administració crònica, es fan dissenyar formules farmacèutiques per tal de poder espaiar les dosis.
Eficàcia clínica: • • ALENDRONAT, RISEDRONAT, ZOLEDRONAT: reducció del risc de fractura en qualsevol ós del cos IBANDRONAT, ETIDRONAT: reducció del risc de fractura vertebral Efectes adversos: • • • Orals: efectes gastrointestinals (nàusees, reflux gastroesofàgic) Administració oral: en dejú amb un got d’aigua entre 30 i 1 hora abans de l’esmorzar.
No estirar-se fins a 30 minuts desprès de prendre el fàrmac per evitar el reflux gastroesofàgic.
ETIDRONAT pot produir desmineralització òssia: raó per la qual s’ha d’administrar de manera discontinua(cicles). Com que es el menys potent, s’ha de donar dosis molt elevades. En els períodes de descans s’ha d’administrar calci i vitamina D.
Altres efecte adversos potencialment greus de poca freqüència: • • • • Osteonecrosi mandibular Fractures femorals atípiques Dolor ossi, articular o muscular Petit augment del risc de fibril·lació auricular Aquests efectes adversos no sempre han estat produït per els bifosfonats sinó que també s’ha vist que hi havia altres patologies que podrien influir.
Per raons de la durada del tractament: • • • • Revisar la necessitat de mantenir el tractament després de 5 anys d’alendronat, risedronat o ibandronat i després de 3 anys amb el àcid zoledronic Es raonable aturar els bifosfonats n aquells pacient que no siguin d’alt risc després de 5 anys En els pacient amb alt risc de fractura es recomana que el tractament amb biofosfonats persisteixi durant 10 anys Es pot fer un descansa en el tractament de 1 o 2 anys amb bifosfonats Palmira Homedes Anticòs monoclonal: DENOSUMAB: el RANKSL és un mediador fonamental per la formació, funció i supervivència dels osteoclasts. Quan el lligant de RANKL s’uneix al seu receptor, produeix la diferenciació dels osteoclasts immadurs als osteoclasts madurs. Per tal, es va pensar en aturar la diferenciació dels osteoclasts.
Quan el fàrmac s’uneix al lligand de RANKL, inhibeix la seva activitat i per tant, no hi ha l’activació de la diferenciació dels precursors dels osteoclasts.
Aquest fàrmac s’administra per via s’ubcutània,1 cop cada 6 mesos. Però és més car. Es reserva per dones que tenen un elevat risc de fractures. Redueix el risc de fractures vertebrals i no vertebrals.
Efectes adversos: • • • • Hipocalcèmia (requereix suplements de calci i vitamina D) Osteonecrosis mandibular per prevenir s’ha de tenir una bona higiene dental i abans de prendre s’ha de anar al dentista, per si hem de tenir alguna intervenció, fer-ho abans del tractament. No iniciar un tractament en cas de cirurgia odontològica.
Infeccions cutànies Fractura atípica de fèmur Agents anabòlics PARATHORMONA: • • PHT complerta PHT fragmentada (34 primers aminoàcids que són els actius): TERIPARATIDA La funció de la hormona es un activació dels osteoblasts per tal que el calci passi als ossis (acció hipercalcemiant). Es va veure que l’administració de la hormona de manera fisiològica, tenia un efecte catabòlic (destrucció). Si s’administra de manera diari ai de manera puntual i a dosis baixes, te un efecte anabòlic.
El que fan es actuar a nivell dels osteoblasts, disminuint la seva apoptosi i estimulen la seva diferenciació dels precursors cap als osteoblasts i per tant, augmenta la formació de massa òssia.
Les dues s’administren per via subcutània de manera diària. Són tractaments més cars que es reserven amb dones que tinguin un alt risc de fractura. Redueixen el risc de fractura vertebral i no vertebral. Però en el cas de la fractura de maluc no està demostrada la seva eficàcia.
L’administració d’aquest fàrmac està limitat a una durada de 2 anys per el risc de osteosarcoma (s’ha vist en animals, però per evitar que passi, no s’administra mes de 2 anys).
Efectes adversos: • • • Nàusees, cefalea Rampes (teriparatida) Hipercalcèmia transitòria (PTH) Palmira Homedes RANELAT D’ESTRONCI: és un fàrmac que serveix per el transport d l’estronci, el responsable de l’acció terapèutica (acció calcemiant). L’estronci presenta una acció dual: • • Afavoreix la replicació dels precursors d’osteoblast (augment dels osteoblasts) Inhibeix la sortida dels osteoclasts (inhibeix la resorció òssia dels osteoclasts.
S’administra per via oral en dejú per afavorir la seva absorció. No obstant, presenta un ús limitat a osteoporosi severa amb alt risc de fractura sense altres alternatives terapèutiques.
No s’utilitza si hi ha antecedents de cardiopatia isquèmica, malaltia vascular perifèrica, malaltia cerebrovascular i HTA no controlada.
Suplements de calci i vitamina D • • • • • • Requeriments de calci entre 1000-1200 mg/dia (millor si l’aport es a través de la dieta) Vitamina D facilita absorció de calci Suplements indicats en: o Pacients en tractament amb fàrmacs anti-osteoporòtics o amb glucocorticoides o Prevenció o tractament de la deficiència de calci El benefici dels suplements de calci en prevenció de fractures no està clarament demostrat Grup major benefici en prevenció de fractures: pacients institucionalitzats (dèficit de calci i vitamina D) persones que estan en residències de la tercera edat.
No es recomana l’ús rutinari en la població general.
Palmira Homedes Terapèutica de l’osteoporosi Osteoporosi en homes En homes el factor patogènic predominant no és la disminució d’estrògens sinó les causes secundàries (hipogonadisme, hipertiroïdisme, alcoholisme, etc.) o els factors de risc (edat, manca d’exercici físic, baixa massa corporal, ús previ d’esteroides).
Fàrmacs utilitzats: • • • Bifosfonats (Riserdronat, Zoledronat) Teriparatida Ranelat d’estronci ...