Neurolingüística AC3 exercici 3 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Lingüística - 4º curso
Asignatura Neurolingüística
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professor: Faustino Diéguez Vide
Nota: 8/10

Vista previa del texto

NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO TABUENCA EXERCICI 3, AC3 Descriviu les característiques principals d'una alèxia superficial, d'una agràfia fonològica i d'una agràfia profunda.
Alèxia superficial És una alteració de la lectura a causa d’un dany cerebral. Tenen problemes amb les paraules irregulars però, en canvi, preserven les paraules regulars i les pseudoparaules. Els pacients llegeixen mitjançant la conversió de grafemes en fonemes, però cometen errors de “regularització”: Hollywood com a [‘oʎiβ̞ooö] , boutique com a [bou’tike]. Hi ha tres subtipus d’alèxia superficial: - Alèxia superficial d’input: no poden reconèixer ni llegir les paraules irregulars.
Alèxia superficial central: no entenen el significat de les paraules irregulars, però sí que entenen les paraules regulars per mitjà fonològic.
Alèxia superficial d’output: entenen les paraules irregulars, però les “regularitzen”; és a dir, les fan regulars a l’hora de pronunciar-les. como regulares. Sense alteracions semàntiques. Segons Ardila (2007: 95), aquests pacients tendeixen a presentar un nombre important d’errors de regularització, ja que llegeixen les paraules irregulars amb regles grafo-fonèmiques estandarditzades.
Agràfia fonològica Es tracta d’una lesió cerebral que provoca alteracions en el mecanisme fonema-grafema o la via fonològica. Produeixen una incapacitat per escriure paraules noves, ni paraules de baixa freqüència que el pacient no té en el seu lèxic. Preserva la capacitat per escriure paraules familiars regulars o irregulars, però no pot lletrejar pseudoparaules. Els pacients amb aquesta afectació tenen bona execució en paraules legítimes irregulars de baixa freqüència amb formes inusuals. La imaginabilitat és una variable summament influent, juntament amb la freqüència, ja que aquests pacients presenten més dificultats a l’hora d’escriure paraules de baixa imaginabilitat o abstractes que al escriure noms concrets.
Agràfia profunda És un trastorn de l’escriptura que diferents símptomes: incapacitat d’escriure paraules de baixa freqüència que no es trobin en el lèxic del pacient, pseudoparaules i paraules funcionals; millor lletrejat en paraules altament imaginables que les que tenen baixa imaginabilitat; i, finalment, errors semàntics en el dictat (parafàsies semàntiques). També influeix en la seva execució de la categoria gramatical, ja que les paraules que els resulten més difícils d’escriure són els verbs i les paraules funcionals; i les que millor escriuen són els substantius. Cometen errors semàntics, derivatius i ortogràfics.
A continuació, indiqueu: 1. Quins estímuls (paraules o no) hauríeu de fer servir per fer el diagnòstic d'una alèxia superficial? Poseu exemples d’estímuls que utilitzaríeu (paraules, pseudoparaules, sons, síl·labes, etc.).
Per diagnosticar una alèxia superficial, s’hauria de fer: - Tasca de denominació NEUROLINGÜÍSTICA - - CRISTINA BENITO TABUENCA Avaluació del procés de lectura normal, amb substantius i verbs (conjugats) regulars: nen, vestit, menjar, estimar, etc.
Diferenciar entre lectura en veu alta i comprensió del missatge escrit.
Tasca de decisió lèxica: presentació de paraules irregulars, substantius (de baixa freqüència o compostos –per longitud- i conceptes abstractes) i verbs (conjugats) i estrangerismes: llevataps, tornavís, ploure, fregir, film, pc, pub, estimar, espai, etc.
Discriminació visual amb tasca d’emparellament de lletres, síl·labes, paraules, pseudoparaules escrites amb diferents grafies: w, pres, sinapo, hospital, etc.
Paraules homòfones: ola, hola, vaca, baca, etc.
2. Quins estímuls (paraules o no) hauríeu de fer servir per diagnosticar una agràfia fonològica i una profunda? Com es poden diferenciar aquests dos símptomes? Poseu exemples dels estímuls que utilitzaríeu (paraules, pseudoparaules, sons, síl·labes, etc.).
Per diagnosticar una agràfia fonològica, hauríem de fer servir: - Avaluació del procés de lectura en veu alta i escriptura amb paraules (regulars i irregulars) habituals en l’entorn del pacient: llit, got, menjar, etc.
Discriminació amb tasca d’escriptura en lletres, síl·labes i pseudoparaules: si-na-po, hospi-tel.
Presentació de paraules que no es trobin en el lèxic del pacient, per baixa freqüència i longitud: otorinolaringòleg, oftalmòleg, internet, software, etc.
Per diagnosticar una agràfia profunda, necessitaríem fer: - Discriminació amb tasca d’escriptura en lletres, sil·labes i pseudoparaules: si-na-po, hospi-tel.
Presentació de paraules que el lèxic del pacient no tingui, per baixa freqüència i/o longitud: otorinolaringòleg, oftalmòleg, internet, software, etc.
Presentació de paraules funcionals: determinants (el, la, etc.), complements d’objecte, conjuncions i preposicions buides (a, en), sense contingut sintàctic.
Discriminació amb tasca d’escriptura en lletres, síl·labes i paraules difícilment imaginables: donaire, concepte, dogma.
Aquests dos símptomes es poden diferenciar a partir de l’extensió de la lesió i si queda preservada la circumvolució angular.
...

Comprar Previsualizar