T.3 Farmacologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura farmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3. FARMACOVIGILANCIA 1.
EFICÀCIA: resultat beneficiós en condicions ideals: • distribució aleatòria en ACC • nº petit de pacients i amb determinats criteris d’inclusió i exclusió (embarassades, edat avançada, edat pediàtrica..) • amb problema estudiat ben definit (exclusió de pluripatologies i polimedicació) • dosi del fàrmac en estudi generalment fixa i continuada • major seguiment i major informació del pacient.
2.
EFECTIVITAT.
grau en que una determinada intervenció aconsegueix el que pretén aconseguir en una població determinada. Pràctica clínica habitual. Moltes vegades, com que els assajos clínics s’han donat en persones sanes, l’eficàcia i l’efectivitat pot canviar molt.
2.1. Vacuna fabricació.
Es tarda molt en fabricar una vacuna, sobretot és especialment densa la part de controls de qualitat i les mesures de seguretat( imagineu-vos que la patologia no està prou inactiva i t’inoculen la patologia.) 3.
Fases del desenvolupament d’un fàrmac.
Una vegada els fàrmacs estan al mercat, encara s’han de vigilar els efectes adversos que puguin causar. La industria es cura en salut i posa molts efectes adversos.
Investigació preclínica: per a que un fàrmac es pugui comercialitzar hem de introduir una molècula. Abans s’ha d’investigar amb animals. Sobretot es mira la toxicologia aguda i es van provant les formes farmacèutiques.
Fase clínica: un cop el fàrmac ha passat la fase preclinica s’inicia la fase zero del assaig clínic. Aquesta fase es fa amb persones sanes però no està comercialitzat. Es demanen voluntaris que els paguen perquè puguin provocar aquests fàrmacs i es puguin provar els primers nivells de seguretat del fàrmac. ( 10 persones).
Fase 1: s’investiga l’efectivitat del fàrmac amb poca gent, però si el que s’investiga és un fàrmac determinat per persones amb determinada malaltia, s’agafa un grup de persones que tinguin la mateixa malaltia.
Fase 2: s’investiga un fàrmac concret per una determinada malaltia. S’incorpora un nombre de persones molt més gran, mostra N per obtenir resultats més representatius.
Fase 3: es troba amb bon nombre de persones ( milers) per acabar de veure si presenta efectes adversos i mira la supervivència. És la fase de confirmació, realment ja busques efectes adversos ( poc freqüents perquè augmenta la mostra). A partir de la fase 3 pots comprar el fàrmac.
L’agència espanyola del medicament regula els medicaments i els decideixen si s’aprova o no el fàrmac i el preu del fàrmac.
La farmacovigilància només engloba una vegada el fàrmac ja esta comercialitzat. Els passos anteriors només fan referència a la investigació, no és farmacovigilància.
L’efectivitat arriba qual el fàrmac es troba en el mercat.
Des de que un fàrmac descobreix la molècula fins que surt al mercat pot durar uns 12 o 15 anys.
4.
FARMACOVIGILÀNCIA “conjunt d’activitats dirigides a identificar i valorar els efectes de l’ús agut i crònic dels tractaments farmacològics en el conjunt de la població o en subgrups de pacients exposats a tractaments específics” (OMS) símbol medicaments subjectes a un seguiment més intensiu: • informació limitada sobre la seva toxicitat • recentment comercialitzat • calen més dades per a l’anàlisi de la seva relació benefici-risc després de la seva autorització.
FINS fa 5/10 els unics que podien notificar informar/notificar els efectes adversos eren els professionals i ara a partir del nou decret també ho poden fer les persones.
5. Objectius principals: 1. Identificar els efectes indesitjables (EI) o reaccions adverses a medicaments (RAM) no descrits prèviament 2. Quantificar el risc d’EI associats a l’ús de medicaments 3. Informar als professionals i autoritats sanitàries 6. Reaccions adverses a medicaments (RAM) • “qualsevol efecte perjudicial o no desitjat, que es presenta amb l’administració d’un fàrmac a les dosis normalment utilitzades en l’espècie humana per a la profilaxi, diagnòstic o tractament d’una malaltia” (OMS) • “ totes les conseqüències clíniques perjudicials derivades de la dependència, abús i ús incorrecte dels medicaments, incloses les causades per l’ús en indicacions no autoritzades i les causades per errors de medicació” (RD 1344/2007) • “qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament” (Reial Decret 577/2013).
Errors de medicament • Efectes col.laterals: són aquells inherents a la pròpia acció del medicament però l’aparició dels quals resulta indesitjable en un moment determinat, pe: efectes anticolinèrgics per alguns antidepressius. ( tu tens un fàrmac que té uns efectes i aquest efectes com que el fàrmac pot actuar amb un receptor o diversos alhora doncs provoca efectes inherents). La seva acció farmacològica no és la què provoca el seu efecte indesitjat. La provoca el fàrmac però no perquè tu vulguis que passi aquesta acció. Ex: efectes anticolinèrgics per alguns antidepressius que provoquen sequedat a la boca i perquè es produeixi aquest efecte antidepressiu s’ha d’assecar la boca si o si.
• Efectes secundaris: NO són deguts a l’acció farmacològica principal sinó a la conseqüència del seu efecte desitjat, pedisbacteriosi per antibiòtics d’ampli espectre. Ex: prens un antibiòtic amb amoxiclabulànic que produeix diarrea. Tu no vols fer diarrea tu vols matar el bacteri, però passa que per la seva acció es carrega la bactèria, i per altres motius que no son deguts a la seva acció es carreguen la flora bacteriana i produeix diarrea.
• Idiosincràsia: ”característica pròpia de l’individu degut a la seva dotació genètica, etc” • Reaccions immunoal.lèrgiques 7.
Tipus de Ram: TIPUS A ( RESPOSTA EXAGERADA) MECANISME CONEGUT PREDICTIBLE RELACIÓ AMB LA DOSI INCIDÈNCIA ELEVADA BAIXA MORTALITAT TRACTAMENT  AJUSTAR LA DOSI EX: HEMORRÀGIES AMB ANTICOAGULANT TIPUS B( RESPOSTA PECULIAR) MECANISME DESCONEGUT NO PREDICTIBLE INDEPENDIENT DE LA DOSI.
BAIXA INCIDÈNCIA ELEVADA MORTALITAT TRACTAMENT  RETIRAR EL FÀRMAC.
EX: REAC. IDIOSINCRÀTIQUES O AL·LERGIQUES TIPUS C ASSOACIAT A TRACTAMENT PROLONGATS EX: ALTERACIONS MOTORES PROVOCADES PER LEVODOPA TIPUS D ASSOCIAT A APARICIONS TARDANES EX: TRACTAMENT AMB DOSIS ESTRÒGENS ELEVADES A TEMPS PERLLONGAT POSSIBLE CAUSA DE TUMORS EN ORGANS GENITALS.
Hi ha 4 tipus de ram: A: ja saps lo que pot pasar. Ex: si dones un anticoagulant saps que pot provocar hemorràgia.
Pasa molt sobinr pero no mor molta gen. Està molt relacionat amb la dosis.
B: tu no saps que pasa, ni res. Pasa molt poc pero quan passa es molt probable la mort.
C: son tracctaments que no apareix el primer dia, sino quan duus molt de temps amb el fàrmca es quan apareix.
D: es que t’apareix l’efecte advers al molt de temps.
8.
RAM Pacients més susceptibles de presentar RAM: 1. Edat avançada 2. Nens 3. Immunodeprimits (VIH positiu, trasplantats, etc) 4. Trastorns renals o hepàtics ja que pot afectar-se l’eliminació o la biotransformació dels medicaments 5. Situacions especials com embaràs, lactància 6. Polimedicats 9.
Notificació de RAM. La targeta groga Sospites de RAM quan son: • desconegudes o inesperades • greus o mortals, que requereixen ingrés Hº o allarguin estada Hº • efectes irreversibles i malformacions congènites • de fàrmacs de recent introducció en terapèutica (triangle groc) • Interaccions, errors de medicació..
10. Establiment de la relació de causalitat 1. Seqüència temporal: si acabaes de introduïr un fàrmac a una persona i apareix l’efecte advers, i si el deixes de donar desapareix.
2. Plausibilitat biològica que tingui sentit.
3. Efecte de la retirada 4. Reaparició amb la reexposició 5. Descartar altres possibles relacions causals Cal determinar la gravetat, incidència, població de risc, prendre mesures reguladores i posar-ho en coneixement de les autoritats sanitàries i laboratoris farmacèutics.
11. ERRORS DE MEDICACIÓ Un error de medicació és qualsevol incident previsible que pot causar danys al pacient o ocasionar una utilització inapropiada del medicament, quan es troba sota control del personal sanitari o del mateix pacient.
QUI NOTIFICA ? Infermeria 48,3% Farmacèutics 42,3% Estudiants de farmàcia 5,2% Metges 1,9% ON ES PRODUEIXEN ELS ERRORS? 12. TIPUS D’ERROR.
13. PRESCRIPCIÓ: • Prescripció incorrecta : possibilita confusió alhora de prenscriure un medicament • Prescripció il·legible : la lletra dels metges costa molt d’entendre.
• Prescripció verbal : falta de comunicació • Prescripció incompleta: falta d’informació 14. Dispensació: • Dispensació sense la qualitat necessària • Dispensació no correcta 15. ADMINISTRACIÓ: Administració del medicament de manera correcte i raonada.
16. CONCILIACIÓ MEDICACIÓ • Els errors de conciliació són aquelles discrepàncies o diferències no justificades clínicament entre la medicació crònica del pacient prèvia i l’activa posterior a una transició assistencial, sigui a l’ingrés, el trasllat d’unitat, l’alta o diferents consultes mèdiques.
Fases : 1. Obtenció de la història farmacoterapèutica del pacient.
2. Verificació de la medicació activa del pacient.
Comparar la medicació prèvia a la transició assistencial del pacient i l’activa en qualsevol dels punts d’atenció sanitària, tenint en compte la situació clínica del pacient. Poden classificar-se en els tipus següents: • Omissió: interrupció en l’administració d’un medicament necessari • Comissió: administració d’un medicament que el pacient no prenia amb anterioritat i que no és necessari.
• Dosi, freqüència o via d’administració diferent: • Duplicitat: prescripció d’un mateix medicament • Interacció: interacció clínicament rellevant • Manteniment de medicació contraindicada en la situació clínica del pacient: • Prescripció incompleta: manca d’informació de la dosi, la freqüència o la via d’administració.
3. Comunicació dels canvis de prescripció i de la medicació resultant al proper responsable sanitari del pacient i al mateix pacient.
Tipus d’error de medicaments: - error per omissió de tractament: el pacient no rep la dosi de medicament quan li correspon -errors de dosi: el pacient rep una dosi diferent a la prescrita.
-medicamnet no prescrit: el pacient rep un medicament que no li ha prescrit o se li administra el medicament a un pacient erroni.
-hora d’administració errònia: el pacient rep la medicació fora del període de temps establert en l’horari d’administració.
-forma farmacèutica errònia: s’administra al pacient un medicament en una forma farmacèutica diferent a la prescrita.
-preparació errònia del medicament: medicament incorrecte formulat o manipulat abans de la seva administració -error a la tècnica d’administració: procediment o tècnica d’administració no apropiada.
-medicament deteriorat: s’administra al pacient un medicament caducat o un medicament que té la seva integritat física o química.
- error de monitoritatge: es produeix quan no es revisa el tractament prescrit per verificar-ne la idoneïtat i detectar-ne problemes possibles.
-incompliment al pacient: el pacient no compleix correctament amb el tractament prescrit.
-altres: altres errors de medicació no inclosos en les categories anteriors.
Erros produïts durant el procés d’administració: - error d’omissió: 42.9% -dosi inadequada: 18.1% -medicament no autoritzada: 11% -dosi extra: 8.5% -hora equivocada: 8.1% -persona equivocada: 4.8% - error de prescripció: 3.9%.
12. comprovació dels 5 CORRECTE.
COMPROVAR ELS ‘5 CORRECTES’ 1. PACIENT COREECTE 2.
3.
4.
5.
1.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE NOM DEL PACIENT CORRECTE HABITACIÓ CORRECTA PACIENT NO AL·LERGIC AL MEDICAMENT PACIENT SENSE CONTRAINDICACIONS.
MEDICAMENT CORRECTE NOM GENERIC CORRECTE PRESENTACIÓ CORRECTE SEGONS VIA D’ADMINISTRACIÓ.
MEDICAMENT NO CADUCAT MEDICAMENT PERFECTAMENT ETIQUETAT MEDICAMENT ADEQUAT CONSERVAT MEDICAMENT NO ALTERAT DOSI CORRECTA LA QUANTITAT DE FARMAC A ADMINISTRAR ES CORRESPON AMB L’ORDRE MÉDICA S’ADMINISTRA A LA CONCENTRACIÓ CORRECTA EL DILUENT UTILITZAT ÉS EL CORRECCTE S’HA EFECTUAT COMPROVACIÓ DOBLE EN FÀRMACS PEDIÀTRICS I D’ALT RISC EN FÀRMACS ADMINISTRATS EN INFUSIÓ, LA VELOCITAT ÉS LA CORRECTA TÈCNICA D’ADMINISTRACIÓ CORRECTA LA VI D’ADMINISTRACIÓ ÉS LA CORRECTA LA MEDICACIÓ QUE S’ADMINISTRA PER SONDA NASOGÀSTRICA ÉS LA QUE PERMET SER TRITURADA.
SI S’ADMINISTRA PER VIA ENDOVENOSA LA VIA ÉS PERMEABLE I NO HI HA EXTRAVASACIÓ.
NO HI HA INTERACCIÓ AMB ALTRES MEDICAMENTS QUE S’ADMINISTREN SIMULTÀNIAMENT.
NO HI HA INTERACCIÓ ENTRE MEDICAMENTS I ALIMENTS ( EX: MEDICAMENTS QUE S’HAN DE DONAR ABANS AMB, DESPRES O FORA D’APATS.
HORA CORRECTA CORRESPON A UNA PLANIFICACIÓ CORRECTA DE L’INICI I LA PERIODICITAT DEL MEDICAMENT COMPTANT QUE HI HA UN MARGE DE +- 1 HORA PER ADMINISTRAR LA MODIFICACIÓ.
EL MOMENT DEL DIA EN QUÈ ÉS FA L’ADMINISTRACIÓ ÉS L’ADEQUAT PER A LA INDICACIÓ DEL MEDICAMENT QUE S’ADMINISTRA.
Abans de prendre el medicament, assegurar-se del correcte estat del medicament.2. un cop s’ha pres el medicament, aquest s’ha de guardar en el seu envàs original i posar-se en el lloc adient per a la seva conservació correcte.3. si el medicament ja no s’ha de prende per canvi de medicació o bé no està en condicions de prendre’s. 4. Si el medicament requereix manipulació prèvia, aquesta es farà correctament. 5. Facilitar algun telèfon de contacte per poder consultar sanitari davat de qualsevol dubte.
17. ANAMNESI FARMACÈUTICA • Imprescindible per aconseguir una bona adherència al tractament (“compliment”) “ grau de coincidència del comportament d’un pacient (en relació als medicaments que ha de prendre, el seguiment d’una dieta o els canvis que ha de fer en estils de vida) amb les recomanacions mèdiques o dels professionals de salut que l’atenen” • Mala adherència inclou: • no prendre la dosi correcte, • no respectar els intervals de dosificació, • oblit de dosis i • suspendre el tractament abans del temps recomanat.
• Estratègies per millorar l’adherència: • disminuir la complexitat del tractament, • facilitar informació verbal i escrita, • millorar la relació sanitari-pacient, • ús de recordatoris, etc ...

Comprar Previsualizar