T1-Conceptes de salut pública, medicina social i medicina preventiva (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Ètica, medicina preventiva i salut pública
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Ètica, medicina preventiva i salut pública TEMA 1. CONCEPTES SALUT PÚBLICA, MEDICINA SOCIAL I MEDICINA PREVENTIVA La salut s'havia definit com l'absència de malaltia però no agradava i la van canviar perquè fos una definició positiva.
L'any 1941, Sigerist va dir que la salut no és simplement l'absència de malaltia, és alguna cosa positiva, una actitud joiosa i una acceptació alegre de les responsabilitats que la vida imposa a l'individu.
La definició acceptada per la OMS (1945) és que la salut és l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència de malalties o invalidesa.
El concepte dinàmic de salut Pot anar des de la definició de benestar fins la mort.
El va definir Milton Terris.
Hi ha dos pols: el subjectiu que seria la sensació de benestar i el pol negatiu que seria la capacitat de funcionament.
Continuum: - pol negatiu: malaltia, mort - pol positiu: òptim de salut (OMS) - zona neutra: difícil separació de lo normal i de lo patològic Continuïtat salut-malaltia Evolució del concepte de salut pública La salut pública és quan la salut de la població és una necessitat per adquirir l'estat de salut.
És una activitat organitzada de la societat per promoure, protegir, millor i quan sigui necessari, restaurar la salut dels individus, grups específics o de la població sencera.
Winslow va dir que és l'art i la ciència de prevenir les malalties, promoure la salut i perllongar la vida mitjançant els esforços organitzats de la societat mitjançant el sanejament del medi, el control de les malalties transmissibles, educació sanitària, organització dels serveis mèdics i d'infermeria i el 1 Ètica, medicina preventiva i salut pública desenvolupament dels mecanismes socials que assegurin a l'individu i a la comunitat un nivell de vida adequat per la conservació de la salut.
Als anys 40 es va fer la restauració de la salut (serveis de salut) també forma part de la salut pública.
Concepte de salut pública actual La ciència i l'art d'organitzar i dirigir tots els esforços de la comunitat destinats a defendre i promoure la salut de la població quan està sana i a restablir-la quan s'ha perdut.
Antecedents històrics - Pobles primitius: primers cuidadors.
- Egipcis i hebreus: higiene personal, aigua.
- Grecs i romans: millorar la salut i benestar individual lligat al refinament i l'estètica.
- Mahoma: prohibeix la carn de porc i alcohol.
- Edat Mitjana: retrocés, plagues (tifoidea, pesta i tifus exantemàtic), lepra. Mesura sanitària: aïllament.
- Segle XIV: la pesta s’estén a Orient (25 milions de morts).
- Renaixement: no hi ha avenços.
Naixement Salut Pública - JP Frank (1779, 1819): Política sanitària. Principis d'accions sanitàries governamentals.
- Informe Farr (1839): mortalitat infantil i riquesa a Londres.
- Chadwick (1842): pobresa i malaltia. Salut relacionat amb condicions socioeconòmiques i de sanejament ambiental.
- Virchow (1848): la relació entre condicionants socials, malaltia i mort (medicina social).
- Shattuck (1848): Comissió Sanitària de Massachussetts (salut pública).
- Jenner S. XVIII: vacuna verola - S. XIX- XX: vacunes, escorbut, pelagra, sanejament, desinfecció - Salvador Allende (1939): època dorada de la medicina social.
Dret a la salut - Disraeli S. XIX: la obligació dels governs a cuidar la salut dels ciutadans.
- OMS 1948: reconeix el dret a la salut. Declaració Universal dels Drets Humans (dret a la protecció de la salut).
- Constitució Espanyola: llei general de Sanitat (1986), cobertura universal (1990), cobertura als assegurats i els seus familiars (2012).
Concepte actual de Salut pública La nova salut pública és un enfoc multidisciplinari per protegir i promoure l'estatus de salut dels individus i de la societat mitjançant la provisió equilibrada a la població de serveis de control sanitari del medi ambient i de promoció de la salut de forma coordinada amb serveis curatius de rehabilitació i de cuidats a llarg termini.
Salut pública vs. Medicina social En termes de salut pública, la població és la suma d'individus i la salut és estàtica i dicotòmica.
En termes de medicina social, la població és considera en la seva globalitat i la salut és dinàmica.
2 Ètica, medicina preventiva i salut pública John Snow estudi epidemiològic de colera a Londres. Va trobar que provenia d'una bomba d'aigua contaminada amb aigües fecals.
Accions de la salut pública Activitats pròpies del sistema de salut Foment de la salut i prevenció de la malaltia: - Protecció de la salut (sobre el medi ambient): sanejament ambiental, seguretat alimentària.
- Promoció de la salut i prevenció de la malaltia (sobre l'individu): accions de massa (medicina preventiva concepte ampli) o accions personals (medicina preventiva concepte restringit).
Restauració de la salut: - Atenció primària - Atenció hospitalària Medicina preventiva Totes les activitats preventives dels serveis de salut pública que incideixen sobre l'individu: - Des d'una base individual (vacunació d'un nen en una consulta mèdica, case finding en un adult sa en el consultori, educació sanitària mitjançant el diàleg en la entrevista).
- Des d'una base col·lectiva (campanyes massives de vacunacions, d'educació sanitària, de cribatges, etc...) 3 Ètica, medicina preventiva i salut pública Nivells de prevenció Prevenció primària Té com a objectiu disminuir la probabilitat d'ocurrència de les afeccions i malalties. Des del punt de vista epidemiològic pretén reduir la seva incidència.
Actua en el període prepatogènic de la història natural de la malaltia. Inclou mesures de prevenció no clínica (protecció de la salut) i clínica (promoció de la salut i prevenció de la malaltia).
Gràfic Prevenció secundària Té com a objectiu detectar i traçar precoçment les malalties i afeccions en l'etapa presimptomàtica. Des del punt de vista epidemiològic pretén reduir la seva prevalença.
Actua en el període patogènic de la història natural de la malaltia en l'estadi presimptomàtic. Inclou bàsicament mesures de prevenció clínica (cribatges).
4 Ètica, medicina preventiva i salut pública Prevenció terciària Té com objectiu aconseguir la rehabilitació i la reinserció dels afectats permetent la seva reincorporació social en les millors condicions possibles.
Des del punt de vista epidemiològic pretén millorar la qualitat de vida limitada per la malaltia, reduint o limitant els efectes de les seves conseqüències.
Actua en el període patogènic final de la història natural de la malaltia quan es dóna una cronicitat invalidant.
Inclou mesures de naturalesa social i de suport.
Prevenció quaternària Accions desenvolupades per limitar o evitar les conseqüències d'un intervencionisme assistencial: excessiu, innecessari, amb insuficient evidència científica.
Medicalització de la societat contemporània (raons socials, culturals i psicològiques).
5 ...

Comprar Previsualizar