PAC 1 - Nota B (2017)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Acció col·lectiva
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 06/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PAC 1: PROCESSOS COL·LECTIUS I ACCIÓ SOCIAL: TURISME(FÒBIA) I COMPORTAMENT COL·LECTIU ÍNDEX Índex pàg 2 Les accions dels turistes com a comportament col·lectiu pàg 3 Aparició de noves modalitats d’activitats turístiques pàg 3 - 5 Bibliografia pàg 6 Annex pàg 7 2 Actualment, a diferents destins del litoral mediterrani es rep un tipus de turisme anomenat "turismo de borrachera" format per grups de joves, majoritàriament estrangers, atrets per la festa descontrolada amb l'al·licient d'un preu assequible tant de l'estada com de les begudes alcohòliques.
Els joves turistes, no només ocasionen molèsties constants als veïns de les diferents poblacions, sinó que també posen en risc la seva pròpia integritat amb pràctiques com el balconing, el consum de drogues i diferents pràctiques sexuals a canvi de begudes alcohòliques.
Segons Le Bon (1895), s'entén que la multitud de joves turistes es comporten com a massa en el sentit que els seus pensaments i sentiments, en formar part d'aquesta, van en una sola direcció. Així doncs, l'ànima col·lectiva seria la idea de llibertinatge i la festa descontrolada. El fet de ser lluny de casa i els eslògans "lo que pasa en Magaluf se queda en Magaluf", "las chicas buenas van al cielo, las malas a Magaluf" Fanjul, S.
(2016, Abril 21) Turismo de borrachera: la ruta del desenfreno etílico que esconde España. El País,recuperat de: [[https://www.elpaís.com]] inciten a cedir als instints primitius amb la garantia de l'anonimat, el que porta a adoptar conductes irresponsables, immorals i il·legals com ara el nombre elevat de denúncies enregistrades per violacions en grup, robatoris i comportaments incívics a causa del sentiment de potència invencible a conseqüència de la desaparició del sentiment individual de responsabilitat que experimenten els membres de la massa irracional, suggestionats pels processos d'influència interpersonal.
És a dir, els turistes probablement, no actuarien de la mateixa manera si no formessin part de la massa. Així doncs, tal com explica M.Blurner(1895) si una persona reacciona de la mateixa manera que una altra davant d'un esdeveniment fa que la conducta de la primera persona quedi reforçada i acceptada per la resta.
En aquest segon punt compararem la capacitat explicativa de diferents teories amb les protestes de la ciutadania davant el turisme.
Aquest article a grans trets, explica els diferents motius i problemes que porta el turisme massificat a una ciutat com és Barcelona.
Des del punt de vista de la teoria del contagi les protestes dels ciutadans de Barcelona envers el turisme es poden veure explicades en base als processos d’influència interpersonals. És a dir, per a que una protesta sigui escoltada hi ha d’haver diferents persones que es manifestin i finalment acabin formant un grup ampli per a poder ser significant. Per a poder formar aquest grup doncs, hi ha hagut un moment en el qual una primera persona ha donat la seva opinió tot dient que no estava d’acord amb la massificació del turisme i ha explicat els inconvenients que això produeix. En aquest moment hi ha hagut altres persones que al escoltar-ho han reaccionat de la mateixa manera. Aquest simple fet ha portat a reforçar l’opinió del primer individu en el moment que altres persones que pensen i es manifesten igual que aquest, difonen d’una persona a una altre aquesta conducta.
En relació a l’article, la primera persona en donar la seva opinió sobre la massificació turística ha hagut de fer servir exemples i dades reals extretes d’investigacions. Per exemple, per a poder acabar formant l’associació de veïns del Barri Gòtic, la presidenta Remedios Gómez ha pogut ser la primer en manifestar aquest desacord amb el turisme.
Per fer-ho, fa referència a la massificació turística juntament amb la falta de gestió, la qual ha produït una pèrdua de població, en un quaranta per cent degut a l’augment dels preus. A més a més, a subratllat el problema de la industria dels creuers que genera a més a més d’un impacte ambiental, un impacte social ja que arriben milers de persones en un període temporal limitat i, com a conseqüència d’aquesta immediata massificació es genera una incapacitat de realitzar vida quotidiana dels veïns i ciutadans de Barcelona.
En segon lloc, la teoria de la convergència es pot relacionar amb l’article escrit per Daniel Verdú amb el fet que les confluències del problema de pisos turístics ha creat interacció 3 entre els veïns i el gremi d’hostalers. Aquesta associació i formació d’una massa o grup ha sigut deguda a que comparteixen característiques comunes. Així doncs, aquests integrants, segons la teoria de la convergència tindran una conducte homogènia i similar degut a les característiques que comparteixen.
Ho podem veure representat a l’article ja que, tant per als veïns dels barris, en concret el barri gòtic, i el gremi d’hostalers, el problema principal són els pisos turístics i la gestió d’aquests.
Els pisos turístics tenen com a conseqüència l’augment dels preus de l’habitatge (6% en un any), la privatització dels espais públics com és el cas del Parc Güell, la destrucció del teixit social i comercial del centre i el soroll nocturn, entre d’altres. Segons Agustín Cócola, amb un estudi de la Universitat de Lisboa, deu aquest augment en el preu dels habitatges al fet de que el 52% dels pisos són turístics. Dels trenta milions de visitants que rep Barcelona, la mitat dorm en hotels i l’altre mitat en rodalies. Així doncs, podem concloure que aquest fet té com a conseqüència la producció d’habitat turístic i la gentrificació la qual ha estat d’un 17,6% en els últims deu anys.
En tercer lloc trobem la teoria de la norma emergent. Els principals representants d’aquesta teoria són Turner i Kilian (1987). Expliquen que el comportament col·lectiu no es produeix en circumstàncies normals sinó en les que s’experimenta tensió i ambigüitat.
En aquestes situacions les normes són difuses i les persones busquen indicadors que marquin la seva conducta. És a dir, busquen noves normes ben definides que s’adeqüin a la seva situació. Amb aquest fet doncs, la conducta d’uns pocs membres es convertirà en una nova norma. Ho podem veure en l’article tractat en aquesta pràctica on els individus viuen en una Barcelona en tensió. Els ciutadans busquen la manera d’acabar amb la massificació turística i, com que les institucions no els donen respostes, busquen noves normes per a poder-ho aconseguir. Concretament, per exemple, l’associació de veïns del Barri Gòtic, crearia la norma de pressionar als individus que no pensen com ells per a que s’hi uneixin i cada vegada tinguin més representació. O, també exerceixen pressió sobre l’ajuntament de Barcelona perquè els legitimin la disminució del turisme.
Seguidament trobem la teoria del valor afegit o tensió estructural la qual emfatitza en el fet de la conducta col·lectiva. Smelser (1963) destaca el paper reivindicatiu d’aquest comportament col·lectiu ja que només apareix quan les persones actuen per aconseguir canvis en alguns aspectes de la societat on viuen. Així doncs, els veïns del Barri Gòtic de Barcelona estarien posant en pràctica aquesta teoria en el moment en que actuen per aconseguir una reformulació del turisme. Tot i això, aquest comportament només es du a terme quan es compleixen diferents factors. Primerament, s’ha de produir una conductivitat estructural, els individus que vulguin acabar amb el problema del turisme, hauran d’estructurar la seva conducta. Seguidament, per a poder-se produir aquesta reivindicació hi ha d’haver una tensió estructural entre els ciutadans i els turistes. A més a més, per a que pugui ser efectiu es necessitarà expandir i desenvolupar les creences o opinions que tenen aquests veïns a més individus. Finalment, per a que es pugui realitzar una mobilització dels veïns per aconseguir aquesta reformulació del turisme, és necessari que es produeixin factors desencadenants de la reivindicació. Juntament però amb la necessitat del control social que serà efectuat, en aquest cas, per agents policials o pel propi ajuntament per intentar evitar la manifestació o reivindicació.
Per últim, la teoria de la identitat social es veu molt ben representada en aquest article quan parlem de la despersonalització i la identitat social positiva.
En primer lloc, el fet de tenir un objectiu comú com és acabar amb el turisme massificat i corrosiu, ha creat associacions i grups amb objectius comuns. En aquestes associacions, com pot ser l’Assemblea de barris per a un turisme sostenible, es produeix un procés de despersonalització ja que no es vetlla per els objectius personals sinó socials. Es passa d’un nivell personal a un col·lectiu.
4 A més a més, com que aquests grups són únics, son auto categoritzats, comparteixen característiques comunes que els diferencia dels altres grups fet que produeix un reforç de la identitat social que les caracteritza. Seguint amb l’exemple de l’assemblea de barris, aquest grup tindrien l’objectiu d’acabar amb el turisme massificat i passar a tenirne un de sostenible. Així doncs, finalment, per a poder aconseguir-ho voldran establir una identitat social positiva on el seu grup, surti afavorit envers als turistes causants del problema.
5 Bibliografia • Fanjul,S. (2016). Turismo de borrachera: la ruta al desenfreno etílico que esconde España.Octubre3,2017, de El País Sitio web: https://elpais.com/elpais/2016/04/20/tentaciones/1461172147_507687.html • Freud, Sigmund. Obras completas de Sigmund Freud. Volumen XVIII - Más allá del principio de placer, Psicología de la masas y análisis del yo, y otras obras (1920-1922). 2. Psicología de las masas y análisis del yo (1921). Traducción José Luis Etcheverry. Buenos Aires & Madrid: Amorrortu editores. ISBN 978950-518-594-8.
• Muñoz,J & Vázquez,F(2015).Processos col·lectius i acció social.En Acció col·lectiva (61). Barcelona: Material docent UOC.
• Reicher,S. “Cap.VIII.Conducta de masa como acción social”.En: Turner,J.C.
Redescubrir el grupo social: una teoría de categorización del yo. P.235-237.
Madrid,(1987). ISBN 847112338X • Verdú,D. (2016).Barcelona, parque temático.Octubre3,2017, de El País Sítio web:https://elpais.com/economia/2016/07/11/actualidad/1468255500_835764.h tml 6 Annex Finalment, per a la realització d’aquesta primera pràctica d’avaluació continua ens hem distribuït la feina en funció de l’enunciat i de les persones que fermem el grup.
En primer lloc ens hem llegit l’enunciat i observat que al ser quatre integrants podriem fer dues persones el primer apartat i, les altres dues el segon. Així doncs, la Maria José i la Tura realitzen el primer apartat i en Pau i la Carla el segon apartat.
La divisió de la feina en aquest apartat ha sigut la següent. En primer lloc les dues primeres persones han fet feina complementaria ajudant-se i posant en comú les seves opinions i idees. Per alta banda, en el segon, en Pau s’ha encarregat de la teoria de la norma emergent i de la tensió estructural i la Carla de la teoria del contagi, de la convergència i la identitat social.
Un cop feta la nostra part l’hem penjat al Wikispace i cada integrant del grup ha llegit les altres parts per a poder aportar idees i millorar alguns aspectes.
A més a més la bibliografia ha sigut feta per la Tura i la Maria José i la recopilació de tota la informació i creació del document final de la Carla.
El calendari dut a terme ha sigut el següent: • 30/09 – 02/10 à Escollir tema del punt número dos.
• 02/10 – 04/10 à Organització de la feina • 05/10 – 09/10 à Canvi de tema del punt número dos • 10/10 – 13/10 à Entregar parts fetes ( no vam poder fer-ho a temps) • 15/10 – 16/10 à Reorganització i entregar parts fetes • 15/10 – 18/10 à Posada en comú de la feina feta individualment i correcció d’errors.
• 16/10 – 20/10 à Ajuntar treball i fer annex en comú Per últim, els èxits que hem assolit amb més facilitat ha sigut la distribució de la feina juntament amb les redistribucions quan hi ha hagut algun inconvenient. A més a més, també hi ha hagut una bona posada en comú.
Per altra banda, els aspectes a millorar ha sigut al principi la falta de comunicació , la qual ha sigut millorada amb l’ús del Whats App i la dificultat que han tingut a l’hora de realitzar la part corresponent alguns participants del grup. Finalment també hi han hagut alguns malentesos amb alguns membres del grup que han estat arreglats.
7 ...

Comprar Previsualizar