4. Fecundació (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Bioquímica y Biología Molecular - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

MRDD FECUNDACIÓ Descripció del procés de fecundació La fecundació es dóna lloc al terç exterior de les trompes.
És en el moment de l’ovulació on les característiques dels òrgans sexuals femenins són les òptimes per a que es produeixi la fecundació, és a dir, normalment hi ha una incompatibilitat amb el pH vaginal (àcid) amb el de l’esperma (bàsic) i a més a més, hi ha una certa quantitat de mucositat en el coll uterí. És en el moment de la ovulació però, que aquesta mucositat té la màxima fluïdesa per a poder facilitar al màxim el pas d’espermatozous. A més a més, és en aquest moment en que hi ha una contracció de la musculatura de la trompa que afavoreix que els espermatozoides reconeguin cap a on han d’anar.
Procés d’aproximació de l’espermatozou per a penetrar dins l’òvul Dels milions d’espermatozous dipositats a la cavitat vagina, només seran uns milers els que arribaran fins al terç exterior de la trompa per a localitzar l’òvul i fecundar-lo.
L’òvul que trobaran els espermatozoides està en metafase i, aquest una vegada fecundat, acaba la seva divisió, apareixent el segon corpuscle polar i és en aquest moment quan s’organitzen els dos pronuclis. Aquests dos pronuclis es fusionen i automàticament comencen les primeres divisions de l’òvul fecundat (l’etapa d’òvul com a molècula haploide és molt curta).
El primer contacte que té l’espermatozou amb l’òvul és amb les cèl·lules fol·liculars de la corona radial.
Aquest primer contacte es basa en el contacte que hi ha entre els porus del plasmalema de les cèl·lules fol·liculars i els enzims alliberats per l’acrosoma. Aquests enzims són hialuronidases que permetran que l’espermatozou arribi a la zona pel·lúcida.
Quan l’espermatozou arriba a la zona pel·lúcida, percep unes proteïnes receptores (receptors de bindina) que hi ha en aquella zona. Aquestes quan s’uneixin a unes molècules complementàries que estan localitzades al plasmalema de l’espermatozou, generaran el trencament massiu de l’acrosoma, el que permetrà que s’alliberin tots els enzims i es fusionin els dos plasmalemes i es pugui introduir el material genètic dins de l’òvul.
La reacció acrosòmica és la que té lloc en la membrana de les cèl·lules fol·liculars que fa que apareguin els porus en el membrana per a que puguin reaccionar els enzims i la posterior identificació i acoblament de les dues molècules per a la trencada massiva de la zona pel·lúcida i alliberament de tot el contingut de l’acrosoma.
MRDD MRDD Activació de l’òvul. Especificitat dels receptors òvul – espermatozoide Canvis produïts per l’entrada dels espermatozoide. Bloqueig de la poliespèrmia.
1.
2.
3.
Unió dels espermatozoides als receptors de bindina de la zona pel·lúcida. Aquesta unió genera + una entrada d’ions Na dins de l’òvul que causa un canvi en el potencial de la membrana.
Aquest canvi de potencial és el primer mecanisme de bloqueig de l’entrada de més d’un espermatozous. Aquest procés té lloc en menys de 5 segons.
Fusió dels plasmalemes de l’òvul i de l’espermatozoide. En aquest moment hi ha una alliberació 2+ 2+ temporal d’ions Ca , que es produeix entre els 10-40 segons. Aquest augment de Ca estimula una altre reacció, la reacció cortical, la qual afavoreix la formació de la membrana de fecundació (zona pel·lúcida amb els receptors de bindina modificats). Aquesta modificació dels receptors per als espermatozoides, és el bloqueig total de l’entrada de més espermatozous.
Aquest bloqueig comença en el punt d’entrada del primer espermatozou però passen uns segons fins que la reacció es desencadena per tot l’òvul (ja que és molt gran), per tant la membrana encara es troba despolaritzada.
2+ + + Aquesta alliberació de Ca també és l’encarregat de l’activació del sistema d’intercanvi Na - H el qual generarà un canvi en el pH per a que aquest augmenti i el medi cel·lular es torni més alcalí. És aquest canvi del pH l’encarregat de la separació de les proteïnes inhibidores que no permetien que la divisió de l’òvul es dugués a terme (anafase II i telofase II). Aquesta separació de les proteïnes inhibidores permet doncs l’activació de la biosíntesi i el transport que donarà lloc a la divisió cel·lular i embriogènesi.
2+ [L’alliberament anterior de Ca també facilita aquesta activació de la biosíntesi].
Resum: + - Canvis primerencs depenent del Na : Bloqueig primerenc de la poliespermia 2+ - Canvis depenent del Ca : Reacció cortical - Canvis tardans depenent del pH: Síntesi DNA (30-45 min) ...