Sistema cardiovascular: La sang (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofisiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 17
Fecha de subida 05/03/2015
Descargas 61
Subido por

Vista previa del texto

Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega INTRODUCCIÓ AL SISTEMA CARDIOVASCULAR El sistema circulatori està format per: sang, cor i vasos sanguinis.
Les cèl·lules de l'organisme NO poden moure's i per tant no poden: Obtenir oxigen/nutrients Eliminar CO2/residus Aquestes necessitats es poden dur a terme gràcies a 2 líquids corporals:  LÍQUID INTERSTICIAL (banyen les cèl·lules i es renovat per la sang).
 SANG: és un teixit connectiu compost per una matriu extracel·lular de líquid anomenat plasma (on es dissolen diverses substàncies i es troben nombroses cèl·lules).
Funcions del sistema cardiovascular Té tres funcions generals: 1. TRANSPORT La sang transporta:  Oxigen: pulmons  CO2: cèl·lules cèl·lules pulmons  Nutrients: tracte gastrointestinal cèl·lules  Hormones:glàndules endocrines cèl·lules  Calor/productes de rebuig:diferents òrgans exterior del cos 2. REGULACIÓ  Ajuda a mantenir la homeòstasi de tots els líquids.
 Regula el pH substàncies amortidores (buffers).
són substàncies que converteixen els àcids en dèbils i les bases en fortes.
 Regulació de la temperatura a través de: propietats refrigerants i l'absorció de calor des de la pell.
l'excedent de calor serà transferit al medi ambient  Pressió osmòtica ( ~ aigua intercel·lular -> interacció d'ions i nutrients).
1 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega 3. PROTECCIÓ  Coagulació: la sang té la propietat de coagular-se i això pot prevenir la pèrdua d'aquesta després d'una lesió.
 Glòbuls blancs: protecció de malalties a través de la fagocitosis.
 Proteïnes sanguínies: contribueixen a la protecció de malalties.
Estructura bàsica del sistema H20 Proteïnes Altres soluts (8% del pes corporal) LA SANG PLASMA SANGUÍNI ELEMENTS CORPRUSCULARS Plaquetes Glòbuls vermells Glòbuls blancs (neutròfils, limfòcits, monòcits, eosinòfils i basòfils) Definició d'artèria i vena Artèria: vas sanguini que porta la sang del cor a òrgans i teixits. Constituïda per tres capes o túniques: la túnica interna o intima, la túnica mitjana i la túnica externa o adventícia.
Vena: vas sanguini que duu la sang dels capil·lars al cor. Les venes del cos poden ser agrupades en tres sistemes: el pulmonar, que duu la sang dels pulmons al cor; el de la vena porta, condueix la sang del tub digestiu cap al fetge; i el general que recull la sang de la resta de l'organisme i la duu també al cor. Totes les venes, excepte les pulmonars, porten sang venosa.
2 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Esquema general: circulació major i menor Hi ha dos tipus de circulació:  Circulació menor o pulmonar: la sang va del cor als pulmons a través de l'artèria pulmonar. Als pulmons es carrega d'O2 i descarrega el CO2 i torna al cor (amb O2) a través de la vena pulmonar.
 Circulació major o general: un cop la sang carregada d'O2 està al cor a parar per tot el cos gràcies a l'artèria aorta on descarregarà tot l'O2 que el cos necessita. Després tornarà al cor sense O2 per tornar a començar el cicle a través de la neva cava.
Blau: pobre en O2 3 Vermell: ric en O2 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega LA SANG Característiques generals. Teixit connectiu. Volèmia La seva densitat i la seva viscositat és = H2O Presència de elements cel·lulars Volèmia: volum de sang que té un individu.
o Normovolèmia: valors normals o Hipervolèmia: valors superiors del normal.
o Hipovolèmia: valors menors del normal La sang, juntament amb cartílag i ossos, forma part del teixit conjuntiu especialitzat.
En quant al grau d'acidesa de la sang és de 7,4.
Component de la sang La sang està formada per: 1. PLASMA (55%): matriu extracel·lular líquida aquosa que conté diferents substàncies dissoltes.
Format per:  H2O (91,5%)  SOLUTS (8,5%) o Proteïnes (7%) -> PROTEÏNES PLASMÀTIQUES, sintetitzades pels hepatòcits i s'encarreguen de mantenir la pressió osmòtica que permeten l'intercanvi de líquids i nutrients a nivell capil·lar.
 Albúmina 54%: transport AG i de diverses hormones.
 Globulines 38%: ajuden a atacar virus i bactèries. També s'anomenen anticossos.
 Fibrinogen 7%: paper essencial en la coagulació sanguínia.
Algunes es converteixen en cèl·lules productores de gammaglobulines (anticossos o immunoglobulines).
o Altres soluts (1,5%): electròlits, nutrients, hormones, enzims...
2. ELEMENTS CROPUSCULARS (45%) Tres components principals:  GLÒBULS VERMELLS (GV) o ERITRÒCITS  GLÒBULS BLANCS (GB) o LEUCÒCITS  PLAQUETES fragments cel·lulars.
gran número de funcions especialitzades (neutròfils, limfòcits, monòcits, eosinòfils, 4 basòfils) cèl·lules completes Tenen poques funcions Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Formació de les cèl·lules sanguínies La quantitat/abundància de cèl·lules sanguínies està regulat GV + PLAQUETES = Sistemes de retroalimentació negativa GB = variarà segons l'exposició de patògens Majoria d’elements corpusculars de la sang – només duren hores, dies o setmanes s’han d’anar renovar contínuament.
HEMOPOESI/HEMATOPOESI = desenvolupament dels elements corpusculars HEMATO = sang POESIS = formació L'òrgan encarregat de l'hemopoesi principal: medul·la òssia vermella.
Teixit connectiu molt vascularitzat localitzat en els ossos esponjosos (cintura escapular i pelviana i epífisis proximals de l'húmer i del fèmur).
Examen de la S'encarrega de generar cèl·lules sanguínies que, al principi medul·la òssia són les cèl·lules mare pluripotencials que tenen la Per diagnosticar trastorns sanguinis (leucèmia capacitat de diferenciar-se en diversos tipus cel·lulars.
i anèmies), fem un examen de la medul·la òssia que es pot fer:  Aspiració: extracció amb agulla fina i xeringa.
 Biòpsia: extracció amb agulla + grossa.
Cavitat medul·lar (moll de l'ós):  Vermell: fabrica sang.
 Groc: dipòsit d'energia (reserva lipídica) Normalment s'extreuen a la cintura pelviana.
Les cèl·lules mare de la medul·la òssia vermella es reprodueixen i es diferenciaran en cèl·lules que donaran l'origen a les cèl·lules sanguínies i altres (macròfags, adipòcits...) Per formar les cèl·lules sanguínies, les cèl·lules mare pluripotencials formen 2 tipus més de cèl·lules mare:  CÈL·LULES MARE MIELOIDES: es desenvolupen en la medul·la òssia vermella.
Formaran: Glòculs vermells, plaquetes, monòcits, neutròfils, eosinòfils i basòfils.
5 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Durant l'hemopoesi a vegades es diferencien en cèl·lules progenitores.
 CÈL·LULES MARE LIMFOIDES: es desenvolupen en la medul·la òssia vermella però el completen en els teixits limfàtics. Formaran:  Limfòcits Aquests dos tipus de cèl·lules mare produiran altres cèl·lules sanguínies que donaran lloc a les plaquetes, GV i GB.
Al moll de l’os hi ha unes cèl·lules mare que son les que s’encarregaran de formar els leucòcits, els hematies i les plaquetes.
El moll de l’os pot ser vermell MOV ( fabrica sang) o pot ser groc MOG que es un tipus de sistema de dipòsit d’energia que servirà en situacions de falta d’energia. El problema dels ossos de moll groc llargs poden formar embòlies de greix perquè si hi ha una fractura de l’os surt l’energia ( que aquesta energia es en forma de greix) i pot arribar a taponar arteries i venes i per tant el greix faria una obstrucció a la sang i causar efectes molt greus.
EPO hormona estimulant de la formació dels hematies A través de l’enginyeria genètica podem aconseguir l’elaboració de proteïnes que anteriorment les havíem de extreure dels animals.
6 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Eritròcits (sèrie vermella) I.
ESTRUCTURA  Tenen una estructura simple, consten d'una membrana plasmàtica resistent i flexible que permet la deformació dels glòbuls però sense que aquests es trenquin.
 No tenen nucli i per tant no poden reproduir-se o dur a terme activitats metabòliques (anuclears)  Contenen hemoglobina en el citosol, una proteïna transportadora d'O 2 que dona pigmentació de la sang.
 Com que no tenen mitocondris generaran ATP de forma anaeròbica.
II.
FUNCIONS  Transport d'O2 a través de l'hemoglobina (Hb).
També dona el color vermell a la sang.
L'hemoglobina és una molècula formada per: o Globina (proteïna) o 4 cadenes polipeptídiques o 1 grup hemo (pigment no proteic) o Centre hi ha un Ió Fe2+: es combina amb la molècula d'O2 i això permet el transport d'oxigen. També transporta CO2 (producte de desús metabòlic).
 Regulació del flux sanguini i de la tensió arterial (gràcies a la unió de l'òxid nítric NO que causarà la vasodilatació quan la Hb l'alliberi).
III.
CICLE VITAL ( ~ 120 dies) Degut al desgast de les membranes plasmàtiques i com que no tenen orgànuls ni nuclis no poden sintetitzar nous components per reemplaçar els danyats.
Seran retirats de la circulació i destruïts per macròfags, que els fagociten. Es dividiran en hemo i globina i seran reciclats i usats per nombrosos processos metabòlics i també en la formació de nous glòbuls vermells.
7 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega 1. Els macròfags fagociten els eritròcits morts.
2. L’eritròcit allibera l’Hb i es separen l’hemo i la globulina.
3. Globulina: (catabolisme) passa a aa – seran reutilitzats per sintetitzar altres proteïnes.
4. El ferro s’elimina de la porció hemo i s’uneix a la transferrina.
5. Múscul , fetge i melsa – el ferro s’allibera de la transferrina i s’associa amb la ferritina.
6. Torna a unir-se amb la transferrina 7. el ferro és transportat a la medul·la òssia vermella on les cèl·lules precursores dels glòbuls vermells els captaran i seran útils per la síntesi d’hemoglobina.
8. Eritropoesi a la medul·la vermella – producció glòbuls vermells els quals entren a la circulació i torna a morir.
9. Quan el ferro és eliminat del grup hemo : - Porció no fèrrica del grup hemo: biliverdina que després es dirà bilirubina.
10. Bilirubina – entra a la sang i va al fetge.
11. Al fetge: bilirubina és alliberada per els hepatòcits i va – intestí prim – intestí gros.
12. Intestí gros: bilirubina es diu – urobilinogen.
Urobilinogen – es converteix en - 13. un pigment groc urobilina – excretat per orina.
- 14. Estercobilina – excretat com a matèria fecal.
8 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega IV.
ERITROPOESI És el nom que rep la producció de glòbuls vermells.
Medul·la òssia vermella Proeritroblast divisions Circulació Cèl·lules que sintetitzen en hemoglobina Reticulocito es desfa del nucli GLÒBULS VERMELLS (després d'1 o 2 dies) La eritropoesi i la destrucció dels glòbuls vermells tenen un ritme similar, és a dir, si la capacitat del transport d'O2 de les cèl·lules disminueix perquè l'eritropoesi no està equilibrada amb la destrucció dels glòbuls vermells, el sistema de retroalimentació negativa accelera la seva producció.
9 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Leucòcits (sèrie blanca) I.
ESTRUCTURA  Tenen nucli i orgànuls cel·lulars.
 No contenen hemoglobina  Contenen antígens del complex major d'histocompatibilitat (CMH). Són com marcadors d'identitat.
II.
TIPUS  GRANULÒCITS: tenen grànuls citoplasmàtics plens de substàncies químiques (visibles). Tenen diferent coloració o Neutròfils: grànuls petits en parells. Defensa cel·lular contra bacteris. Es tenyeixen d'un color violeta clar o Eosinòfils: grànuls grans i uniformes. Defensa cel·lular contra els paràsits. Es tenyeixen d'un color taronja - vermellós.
o Basòfils: grànuls arrodonits i de mesura variant. Resposta inflamatòria. Es tenyeixen d'un color violeta - blau.
 AGRANULARS: grànuls al citoplasma no visible, ja que són molt petits.
Limitada capacitat de tinció.
o Limfòcits: nucli rodó amb petita fenedura i de tinció intensa. Es classifiquen com a petits o grans segons el seu diàmetre cel·lular.
Defensa cel·lular contra virus.
o Monòcits: són més grans que els limfòcits i els seu nucli té forma de ferradura. La sang els transporta i augmentaran el seu volum es diferenciaran entre macròfags fixes (resideixen en un teixit particular) o circulants (viatgen pels teixits i s'acumulen en els focus d'infecció o d'inflamació).
o Cèl·lules NK: s'encarreguen de destruir alguns tipus de cèl·lules infeccioses i canceroses perforant-les.
Es desconeix el mecanisme de distinció de les cèl·lules perjudicials i no perjudicials.
10 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega III.
FUNCIÓ LEUCOCITOSI = resposta fisiològica i de protecció d'infeccions, estrés, cirurgia...
LEUCOPENIA = nivell anormalment baix de GB La funció principal dels GB és combatre els patògens que ingressen en els nostre organisme a través de la fagocitosi o de la resposta immunitària.
Abandonaran la circulació i s'acumularan en els llocs de la invasió del patogen o d'inflamació i en el cas dels limfòcits que circulen pel líquid intersticial dels teixits i per la sang.
La migració, é el nom que rep el procés pel qual els GB surten de la circulació.
1) Els glòbuls blancs circulen per l'endoteli i s'adheriran a ell, gràcies a l'ajuda de les molècules d'adhesió.
2) S'obriran pas entre les cèl·lules endotelials, que contenen molècules d'adhesió anomenades selectines, substàncies la seva funció principal consisteix a controlar el trànsit dels glòbuls blancs que roden sobre les cèl·lules endotelials del corrent sanguini i els teixits.
3) En la superfície dels neutròfils trobem unes altres molècules d'adhesió anomenades integrines que fixen els neutròfils a l'endoteli i col·laboren en el seu moviment a través de la paret del vas fins al líquid intersticial del teixit lesionat.
11 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Plaquetes o trombòcits Són fragments cel·lulars discoïdals que provenen dels megacariòcits.
Hormona trombopoetina + Cèl·lules mieloides megacarioblasts megacariòcits (cèl·lules grans que es trenquen) Circulació sanguínia Tenen grànuls que contenen substàncies que promouen la COAGULACIÓ, aquest fet ajudarà a frenar les pèrdues de sangs dels vasos lesionats mitjançant la formació d'un tap plaquetari durant la hemostàsia.
Homeòstasia NO confondre amb homeòstasi.
És una seqüència de reaccions que detenen el dessagnat. Quan els vasos sanguinis es trenquen, la resposta hemostàtica ha de ser ràpida al focus de lesió i controlada per a que sigui efectiva.
I.
VASOESPASME Quan les artèries o arterioles es lesionen el múscul llis de la paret vascular es contrau i això frena la pèrdua de sang.
II.
TAP PLAQUETARI Les plaquetes emmagatzemen una gran quantitat de substàncies químiques.
Contenen factors de coagulació o serotonina.
1) Les plaquetes entren amb contacte i s'adhereixen a les parets dels vasos lesionats (ADHESIÓ PLAQUETÀRIA).
2) Les plaquetes s'activaran després de l'adhesió i interaccionaran entre elles i alliberaran el contingut de les vesícules (ALLIBERACIÓ PLAQUETÀRIA).
12 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega 3) L'ADP provoca que les plaquetes s'adhereixin més i aquesta acumulació Factor de creixement derivat de les plaquetes (PDGF): hormona que provoca la proliferació de les cèl·lules endotelials vasculars, fibres musculars llises vasculars i fibroblasts que ajudaran a reparar.
forma un tap (AGREGACIÓ PLAQUETÀRIA).
III.
COAGULACIÓ SANGUÍNIA COÀGUL = fibres proteiques insolubles (fibrina) entre les quals trobem els elements corpusculars.
Normalment la sang es manté en forma líquida dins dels vasos sanguinis. Quan s'extreu del cos es torna espessa i forma un gel. El gel es separa de la part liquida que s'anomena "suero" (plasma sanguini). El gel és el coàgul.
El procés de formació del gel són una sèrie de reaccions químiques. Lla coagulació conté unes substàncies anomenades factors de coagulació que 13 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega activen un seguit de molècules fins que obtenim la proteïna insoluble fibrina.
Lla majoria són identificats en números romans.
Procés: 1) Les vies intrínseques i extrínseques duen a terme la formació de la protrombinasa.
2) Protrombinasa – es converteix la protrombina (proteïna plasmàtica formada en el fetge) en trombina.
3) Trombina - converteix el fibrinogen soluble (proteïna plasmàtica formada en el fetge) en fibrina insoluble – encarregada de formar el coàgul.
14 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Grups sanguinis La superfície dels eritròcits conté un determinat nombre d’antígens. Depenent de la presència o la absència de diferents tipus d’antígens hi trobem diferents sistemes de grups sanguinis.
 SISTEMA ABO La sang es classifica en quatre grups principals, segons la presència o l’absència de dos antígens o aglutinògens a la superfície dels hematies.
Format per dos antígens anomenats A i B.
o Grup A: persones que als seus glòbuls vermells només contenen antígens A a la seva superfície.
o Grup B: persones que als seus glòbuls vermells només contenen antígens B a la seva superfície.
o Grup AB: persones que als seus glòbuls vermells tenen antígens A i antígens B a la seva superfície.
o Tipus 0: persones que al seus glòbuls vermells NO contenen ni antígens A ni antígens B a la seva superfície.
El plasma sanguini conte anticossos (que s’anomenen aglutinògens) que reaccionen amb els antígens A i B.
o Anticòs anti - A: reacciona amb l’antigen B.
o Anticòs anti – B: reacciona amb l’antigen A.
15 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega  FACTOR Rh A més del sistema de grups sanguinis AB0, hi ha d’altres sistemes que tenen importància en les transfusions de sang. El més important és el sistema Rh.
Aquelles persones que els seus glòbuls vermells contenen l’antigen Rh – Rh+ (factor Rh positiu), els que NO contenen l’antigen Rh als seus glòbuls vermells – Rh- (factor Rh negatiu).
Normalment el plasma sanguini no té anticossos anti – Rh. Si una persona Rh- rep una transfusió de sang Rh+ - el sistema immunitari començarà a produir anticossos anti- Rh i quedaran a la circulació. Si es fa una segona transfusió, els anticossos anti- Rh causaran una aglutinació i pot produir reaccions greus.
16 Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega CASOS CLÍNICS - Leucopènia: nivell anormalment baix de glòbuls blancs en sang.
- Trombosi: coagulació en un vas no danyat.
- Hemorràgia: quan es tarda massa a fer el procés de coagulació.
- Anèmia ferropènica: falta de ferro a la sang i pot ser crònica i per tant s’ha d’injectar ferro a la sang.
Una persona que te anèmia te una dificultat de transport d’oxigen a nivell tissular i per tant es cansa molt perquè li falta oxigen als pulmons i per tant te molt poca resistència però en canvi una persona que va a l0everest que la pressió atmosfèrica es major però hi ha molt menys oxigen tindrà els mateixos hematies però cada cop es cansarà mes a mesura que vagi augmentat l’alçada perquè cada cop hi ha menys oxigen i el cos s’encarregarà de fabricar mes hematies. Es per això que la gent que viu en poblacions o freqüenta en llocs on l’alçada es considerable tenen mes hematies que els que viuen a nivell del mar.
17 ...