10. MESURES CAUTELARS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Procesal penal
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10: MESURES CAUTELARS Amb les mesures cautelars el que es busca és combatre el perill del desenvolupament i assegurar l'execució de la resolució.
Mentre que el procés penal perduri es poden adoptar mesures cautelars. Els prenen perquè es pugui dictar sentència. Uns quants exemples:  Citació: que es presenti. A la persona a qui se li imputi un acte punible haurà de ser citat només per una oïda. Aquesta ordre de comparecència, haurà de ser un ordre de detenció quan així ho decreti l'òrgan jurisdiccional.
 Detenció: la persona no s'escapi.. Privació de llibertat que es fa per posar una persona a disposició judicial. Existeix el dret fonamental de no ser detinguit excepte supòsits previstos legalment. Aquesta detenció pot ser comunicada o incomunicada. A una hi trobem més limitació de dret que a l'altre.
 Llibertat condicional: exigeix que en el temps que marqui hagi de presentar-se al jutjat.
 Presó preventiva: la persona no s'escapi.
 Ordre d'allunyament.
Es tracta de que hi hagi una sentència i sigui eficaç, que no s'escapi la persona. Hi poden haver de dos tipus: 1. Personals: afecten a la persona determinada.
2. Embargar 3. Finança (la 2 i la 3 asseguren la responsabilitat pecunària, mesures cautelars reals).
Les mesures cautelars són imprescindibles.
Presupòsits i característiques Hi ha 4 característiques:  Jurisdiccionals: l'adopta un òrgan judicial, la detenció no ho seria però les altres sí.
 Idoneïtat: han de servir per cumplir la seva finalitat, per exemple: vols que la persona no destrueixi proves.
 Instrumentalitat: no són un fi en sí mateixa, serveixen perquè la sentència sigui efectiva.
 Proporcionalitat: suposa afectar a drets fonamentals, amb la qual cosa ha d'haver una proporció entre la finalitat i la mesura que adoptes.
Els presupòsits que hi ha d'haber:  “Periculum in mora” perill en el retard, si no actues, hi ha perill que es destrueixin proves, que marxi la persona... etc.
 “Fumus boni iuris” hi ha d'haver indicis racioals que la persona ha comès un delicte. Si hi ha aquestes dues coses poden adoptar mesures cautelars.
Ordres de protecció Consisteix en una col·lecció de mesures. Dins de l'ordre de protecció integral, estaria l'ordre d'allunyament.
Art. 544 ter. Possibilitat de la víctima, MF, jutge d'instrucció... quan una d'aquestes acudeix al jutge de violència sobre la dona i es movilitza. Mesures a la patria potestat d'aquella persona.
 Mesures cautelars personals: o Citació: citar a una persona per què se l'està investigant i aleshores es fa la imputació del delicte. Et criden en condició d'investigat. Si no acudeixes a la citació, es converteix en una ordre de detenció. La persona a qui se l'imputi un acte punible haurà de ser citada només ser escoltada, a no sigui que la llei disposi del contrari o que procedeixi a la seva detenció.
o Detenció: privar a una persona del dret de llibertat momentàneament. La detenció més lleugera és la detenció per identificació (ets suspitòs, vina a la comisaria amb mí) no pot superar més de 6 hores per identificar-te.
 La detenció pròpiament com a mesura cautelar; art. 490 LECrim és possible detenir a una persona si està apunt de cometre el delicte, si està infraganti, al que s'escapi de la presó, persona per està cridada per anar a judici, però no hi va. En tots aquests casos, qualsevol particular podria detenir-lo.
 Detenció per l'autoritat policial. La policia, no només té el dret sinó també el deure. Detenir és privar llibertat per portar-lo davant del jutge. 72 hores té la polícia com a màxim per mantenirte detingut. Per posar- te a disposició judicial i el jutge té 72 hores més (serien 6 dies de temps per resoldre si et posa en llibertat o adopta mesures). Pot detenir a qualsevol dels cassos de l'art. 490 LECrim; al processat per delicte per el qual hi hagi una pena a partir de 3 anys de pressó; el fet que fessin presumir que no compareixerà quan fos trucat, donat que es presenti una fiança suficient, el que estigués en el cas anterior, encara que no estigui processat si l'autoritat tenen motius suficients per creure en l'existència d'un fet delictiu o va tenir participació en ell.
 Detenció incomunicada:cas típic és el terrorisme, no té dret al advocat de la seva confiança, li posen un d'ofici. No pots possar-te en contacte amb la persona de confiança (trucada). Pot demanar que el vegi el metge forence. El detingut moltes vegades diu que l'han pagat i no es pot saber, les persones volen càmeres per veure-ho alemenys.
Art. 520: DRETS QUE TENEN ELS DETINGUTS o  a que la detenció es fagi de la manera menys perjudicial  a ser informat  a guardar silenci  a no declarar contra sí mateix  a que no es posi a coneixement d'un familiar Presó provicional: el temps que pot durar és molt més gran.
Requisits: indicis de criminalitat, se l'imputi un fet punible que sigui superior a 2 any de presó, fins hi tot amb una pena minoritària (risc de fuga i no ha fet cas a requisitòries). Art.503.
Motius: risc de fuga, evitar la destrucció de proves, evitar que es pugui actuar contra béns jurídics de la víctima (tornar a maltractar a la víctima), reiteració (que torni a fer-ho).
El termini si és per assegurar la presència de la víctima (risc de fuga, reiteració o evitar que actui contra béns jurídics de la víctima) si la pena és superior a 3 anys, la presóo provisional pot durar 2 anys. Sí la pena és més petita de 3 anys pot estar 1 any de presó provisional. Si el termini és per evitar la destrucció de proves, només pots tenir a la persona 6 mesos a presó provicional.
Si una persona està a la presò provisional durant la determinació de judici, la condemnen i el termini de la presó provicional no ha acabat, recorren a la sentència, el jutge ha de tornar a justificar les raons pels quals aquella persona ha de tornar a la presó provisiona fins que la sentència sigui ferma.
Per decretar la presò provisional ha de demanar-ho alguna part o el Ministeri Fiscal.
Llibertat provisional: limitació de llibertat de l'imputat, que queda subjecte de determinades prestacions que poden garantitzar-se a travñes de diverses mecanismes.
Es recullen un conjunt de mesures cautelars per protegir a la víctima, aplicables als asos en què s'investigui el deicte. Aquestes mesures consisteixen en la prohibició de residir en un determinat lloc, acudir a determinats llocs i aproximar-se amb determinades persones.
 Mesures cautelars reals: serveixen per assegurar la responsabilitat civil.
o La fiança (caució): aquesta mesura preten assegurar l'execuxió de qualsevol pronunciament de contingut patrimonial que pogui contindré la resolució que posi fí al procés, el que inclou: a) el contingut de la pretensió civil acumulada a la pena.
b) una eventual pena de multa c) la codemna en costos La presentaicó de fiança s'exigirà mitjançant la resolució motivada (aute) en la que es fixarà l'import. Per determinar la qualitat i quantitat es tindrà en compte la naturalesa del delicte, l'estat social i antecedents del processat i les demès circunstàncies. L'aute és recurrible.
La falta de presentació o ampliació de fiança condueix ex lege, l'adopció de la presó provisional.
Tribunal que coneix la causa. El seu import servira per satisfer els costos.
o L'embargament: una mesura subsidiaria de la fiança consisteix en la afecció provisional i anticipada dels béns que l'investiga (com en el civil) o en la seva naturalesa jurídica, es l'embargament preventiu que no permet el pas a la via “de apremio” quan existeixi sentència de condemna.
...