5.1. Grècia Època Arcaica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Grècia durant l’Època Arcaica Període que compren des de finals de l’Època Fosca fina al final del segle VI.
Aproximadament del 750 al 500 aC.
Els processos més importants són: - Ciutats-estat (polis-poleis) - Sistemes polítics: s’intentarà arribar a la democràcia, però amb molts passos: de les oligarquies passant pels legisladors i els tirans.
S’acabarà el procés colonitzador: tota la mediterrània i les ribes del mar negre.
La polis Definició La polis, en plural poleis, és una comunitat independent i auto governada.
La polis és un conjunt social constituït sobre un territori proveït d’un hàbitat central que és la seu de les institucions polítiques i en el qual, si més no teòricament, tots els ciutadans tenen els mateixos drets (isonomia).
És un concepte abstracte el de polis: no es refereix a un territori, sinó a la seva gent.
Territorialment però, la dividim així: - “asti”: nucli urbà.
- “chora”: territori controlat per l’asti.
La ciutat doncs és l’asti + la chora. Poden haver més ciutats, en el sentit físic, dins d’una polis.
1. L’asti: funcions - Reagrupar la població en un nucli d’hàbitat sociable i civilitzat.
- Seu de les institucions que regeixen el control que regeixen el control de la polis.
Els grecs consideren la gran diferència amb altres cultures perquè ells eren civilitzats ja què vivien en polis.
2. L’asti: Parts de la ciutat - Àgora: plaça pública on hi havia els òrgans administratius i religiosos.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com - Acròpolis: espai elevat i fortificat, evolucionat dels palaus micènics. Funcions defensives i protectores en cas d’atacs enemics. No tenia perquè tenir funcions religioses com si passa a Atenes.
Com més diversitat geogràfica hi hagi, més possibilitat d’aconseguir l’ideal autàrquic grec, que mai es podrà aconseguir del tot.
El que acabarà definint la polis seran els “politai” (d’aquí la paraula política). No serà la polis el que farà una decisió, seran sempre els ciutadans que prenen les decisions: declaren la guerra a altres ciutadans. Els ciutadans són sempre gent lliure i barons. Dins dels habitants de la polis a inicis de l’època arcaica trobem: - Aristòcrates: fills de família noble.
- Ciutadans privilegiats, no aristocràtics.
- Ciutadans, la major part de la població.
- Estrangers1 que viuen dins de les polis. No tenen drets ciutadans.
- Esclaus.
Sinecisme: procés de naixement de les ciutats. Condueix a la unificació. Diversos “chómai” (aldees) fan una unificació a una polis, compartint aspectes socials i religiosos.
Exemple espartà: hi havia 4 aldees durant el segle IX que es van unir. Al segle VIII, per dret de conquesta, adopten una cinquena.
Tot això podem obtenir-ho, aquests coneixements, a partir de fonts literàries com ara de Xenofont i Aristòtil. Tanmateix, hi ha una gran sèrie de factors arqueològics per comprendre les polis: 1. Augment demogràfic i rendiment agrícola.
Al segle VIII aC: augment poblacional i un augment del rendiment agrícola, que és la base de l’economia grega. Al haver-hi més mans, hi havia una major collita. La conseqüència és una superpoblació(que crearà situacions de crisis en un futur).
1 A Atenes reben el nom de “metecs”.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com 2. Aparició del santuari extraurbà Aparició d’edificis amb una finalitat exclusivament religiosa (durant el segle VIII aC a Grècia, al Egeu i a l’Àsia Menor.
Parts del Temple-Santuari Compta amb un territori que pertany a la divinitat: el Tèmenos.
Dins del tèmenos tindrem el temple, amb l’altar com a una eina principal. A l’exterior del temple és on es podia reunir el públic corrent, a dins no podien entrar els simples ciutadans. Dins del Temple trobem la “naos”, que és el cor del temple on hi ha un monument del déu, precedida la sala amb un pòrtic (prenaos).
A la part del darrere està l’”opistodomos”, la sala del tresor. Tot això té origen en el “mègaron” micènic.
S’acostuma a trobar el temple a molt a prop de la frontera amb altres polis, sent així una situació de limítrof.
3. Mode de producció agrícola i la noció de “territori” Concepte de frontera. Abans, com el centre econòmic era la ramaderia, les fronteres eren més permeables. Amb l’agricultura, hi ha molta importància definir el teu territori per evitar altres grups humans que t’explotin el teu terreny.
Noció de territori com a defensa militar.
Relacionat amb el temple extraurbà, que farà augmentar la religió, augmenta la fe de la divinitat de la polis i de la fertilitat. Cada anys es feia una gran processó en honor a la divinitat, de l’atri al temple (a excepció d’Atenes, que feien una volta a la ciutat només).
També per aquesta raó que en aquesta època veiem escultures de nois i noies joves dels temples (Kourois i Koré). (Divinitats: Hera i Apol·lo).
Totes aquestes fronteres s’han de defensar: reformes militars que indiquen també canvis en la mentalitat i de les relacions de la comunitat.
4. Reforma militar (falange hoplítica) HOPLON: Escut rodó (1 m de diàmetre), amb dos punts de recolzament: a la mà (antilabé) i a l’avantbraç (porpax). Fustes reforçades amb metall i cuir.
L’armament hoplític constava d’una llança de 2 metres per punxar (no llançar), una espasa, un elm (pel cap), una cuirassa (per protegir el pit) i unes gamberes (grebas), reforçant la protecció de les cames.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com L’escut només cobreix la meitat del cos, per tant, cobreixes part del cos del teu company del teu costat. És un tipus de guerra dirigida i no una guerra heroica com en temps micènics. Aquest tipus de formació rep el nom de falange hoplítica (el cas més representatiu és la lluita de forma espartana).
És una mena de guerra solidària, que pot ser una expressió d’isonomia, en forma de mentalitat.
Eren ciutats-soldats: rebien un tipus d’entrenament habitual.
La supervivència de la batalla no depèn únicament de tu, sinó també dels teus companys.
5. El paper de l’heroi fundador Veiem a principis de l’època arcaica i a finals de la fosca, en algunes tombes micèniques (Tholoi), comencen a rebre ofrenes. Potser els grecs volien donar història a la ciutat com si fos molt antiga: associen la tomba amb l’heroi fundador i civilitzador local.
En algunes ocasions s’emporten les restes del fundador a una tomba majestuosa a l’àgora. Es considera com una mena de divinitat i segueixen rebent cultes en el temps.
- Teseu (Atenes), fa fundar la polis atenesa, no la ciutat. Va ser el impulsor del sinecisme atenès.
- Cadmos (Tebes).
La crisi de la polis A la pràctica, a inicis de l’època arcaica, trobem tot tipus de desigualtats: tan polítiques, com socials i econòmiques, entre d’altres, que provocaren tensions. Hi ha un ambient de crisis socials i polítiques que anomenem com “Stásis”.
Les condicions de vida són cada cop més miserables pels més pobres a causa de la forta jerarquització social i la superpoblació, així com un excés autocràtic en les elits dominants.
1) Al Camp.
- Aristòcrates amb grans latifundis passats per herència familiar. La resta de la població tenia les pitjors terres.
- La família que només té una terra depèn totalment dels capricis de la climatologia. La solució en cas de crisi és demanar préstecs als aristòcrates. La aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com garantia que es posarà seran les terres o la pròpia llibertat. Si la climatologia segueix sent adversa, hi haurà una pèrdua de la terra + la esclavització, sent un fenomen molt habitual. Hi ha un enclauament per préstec. Una solució era vendre malament les terres i marxar banalment a la ciutat.
2) Ciutat.
- Condicions econòmiques precàries: molt desocupats.
- Vet a les magistratures: només reservades als aristòcrates.
- El ciutadà pot anar a l’assemblea però no poden parlar, només fer murmuri.
Aparició de la moneda Invent atribuït al regne lidi a mitjans del segle VII aC. Primeres monedes gregues conegudes són de les ciutats asiàtiques a finals del VII.
Hem d’entendre la diferència entre diners i moneda. Els diners són la unitat de valor d’intercanvi en una societat, sent acceptada per la majoria d’aquests. La moneda en canvi, és un objecte, que acostuma a ser de metall. Tota la moneda és diners però no tots els diners són moneda.
Va arribar al continent grec a inicis del segle VI aC. La finalitat era gestionar les tributacions i les multes d’una forma àgil, sense la burocràcia dels regnes orientals. La seva incorporació al comerç és posterior.
La moneda té dos valors: el valor intrínsec i el valor legal o nominatiu. El primer és el valor del metall en que està feta. El segon és el valor que atorga la institució emissora (superior sempre al intrínsec).
La primera funció va ser facilitar la vida interna.
Les primeres monedes eren fetes amb electró (or+argent) ja que als rius de Turquia n’abundava. Se sap que eren monedes perquè sempre eren iguals, però no tenien cap marca. L’ús de símbols és posterior.
Quan es va descobrir la tècnica de separació d’or i argent, es van poder fer diferents tipus de monedes pures. Per fer les marques de decoració s’utilitzava un quadrat d’incisió per subjectar-la.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com En etapa clàssica, la moneda de Tetradama de plata de Siracussa és especialment exquisida. Dos elements bàsics: tipus (dibuix, només les més antigues) i missatge (autoritat emissora, amb el nom dels ciutadans).
FORMES DE GOVERN DE LES POLIS EN ÈPOCA ARCAICA Oligarquia aristocràtica Els eupàtrides: “els ben nascuts” (s’ho autodenominaven), eren els nobles de la polis. La polis tenia el poder polític en les magistratures, que eren escollides per l’assemblea dels nobles.
Aquests nobles coneixien les lleis (de forma oral) i són els pocs que la coneixien; la podran manipular al seu interès. L’assemblea fa la justícia, què són ells mateixos (pot generar un conflicte social).
El poder militar el tenia un cos d’elit, ja que cadascú es pagava el seu equipament.
El poder econòmic també el controlaven aquests nobles, ja que tenen les terres i els ramats. Ells són els que inverteixen en el comerç.
A començaments d’aquesta època hi haurà una increïble bipolartizació social: creant grans stásis.
Crisi econòmica i política Reivindicacions polítiques a mans del poble: 1) Legislació escrita: per no ésser més manipulada. Això realment és relatiu ja que la majoria de la població era analfabeta.
2) Model polític de caire més populista: la tirania.
En l’antiguitat, el tirà grec no és el dèspota actual. En principi governa en solitari de forma populista i en contra de l’aristocràcia. Si que és cert que alguns van ser una mica dèspotes, però en molt pocs casos.
Hi ha nous protagonistes polítics: Legisladors (redactar codi de lleis) i Tirans (govern anti-aristocràtic i populista).
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Coincidència de fins a 4 sistemes de govern en l’Època Arcaica: Monarquia Tribal (Esparta), Oligarquia aristocràtica (Milet, Samos), Legisladors (Soló a Atenes) i Tiranies (Pisístrat a Atenes i Periandre a Corint).
Legisladors - Problema: oralitat de les lleis: monopoli aristocràtic (revoltes populars).
- Reivindicacions populars: els aristòcrates van cedir. Van demanar a un dels seus amb més reconeixement popular que posés per escrit les lleis i les exposés en un lloc públic i fes d’àrbitre imparcial.
- Sovint s’aconsegueix per la via de la violència.
- La finalitat és redactar un codi legal.
- Nomenament entre 5 i 10 anys on el legislador té el poder absolut de la polis.
- Té l’obligació de renunciar al poder i desprès retornar el poder als aristòcrates. A vegades però no renunciaven i es convertien en tirans.
Tirans Posar les lleis per escrit no solucionava la stási. Les desigualtats econòmiques i socials continuaven. Molta gent va començar a pensar en retirar els nobles de les magistratures i que governés una altra persona que fes polítiques a favor del poble.
El tirà utilitzava el descontentament popular, alguns d’ells seran els nous rics que abans estaven marginats per no ser nobles. En realitat utilitzaven el descontentament popular per fer-se amb el poder (inclòs algun aristòcrata ho va fer per mantenir el seu poder personal). Realment no hi ha masses amants del poble per vocació.
Hi ha lluites de classes entre aristòcrates; alguns es recolzen en el poble i es fan amb el poder i reparteix les terres dels antics nobles.
Al poble li interessa augmentar la seva qualitat de vida. Els períodes on van proliferar les tiranies a la Grècia continental va ser del 650-550 aC aprox.
Poden variar en funció de la seva motivació, entre d’altres, però hi ha coses en comú: - Activitats destinades a protegir i a incentivar les activitats comercials (agricultura, artesania).
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com - Satisfacció de les necessitats del poble: veuran que el tirà ha perjudicat als enemics i ha afavorit la seva vida amb un repartiment de terres. Els enemics voldran retronar al poder, però no tindran ni suports ni recursos.
- Hi ha un enfortiment del sentiment comunitari; tothom se sent de la polis i està capacitat per defensar-la. Hi ha grans construccions d’obra pública que farà generar llocs de treball i engrandirà la polis.
A vegades es fan festivals comunals per donar sentiment de grup de tots, no només de l’asti. Això ho pagava l’estat o inclòs a vegades el tirà, guanyant-se el títol de pare del poble.
En les tiranies sempre hi ha dues fases: - Fase moderada: en benefici del poble.
- Fase més despòtica: una mica més d’acord amb allò que nosaltres entenem com a tirà en l’actualitat.
Moltes d’aquestes tiranies no van més enllà de dues o tres generacions. Les tiranies es van voler fer hereditàries i, el poble, que molts cops considerava que la feina del tirà ja no era necessària al millorar la vida dels ciutadans, li van començar a retirar el suport.
Durant les tiranies es veu la importància del poder del poble: gràcies al poble ells estan governant i el poble comença a agafar consciència del seu propi poder. Es gesta la llavor de les primeres democràcies.
...