TEMA 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: Les polítiques de comunicació 1. Introducció Les diferents formes de regulació dels mitjans responen a determinades idees de com haurien de funcionar aquests per tal de servir a l’interès públic. Tot el què s’aporva en quant a lleis es fa amb l’objectiu de delimitar els perills potencials dels mitjans. Afavorir l’interès públic, a ninú en concret, sinó a tot en general. Per aquest motiu l’interès públic és difícil de definir i és dinàmic, canvia. Tot i que hi ha valors que hi responen.
2. Els valors de l’interès públic    Valors transversals que podem identificar en les polítiques de comunicació dels països occidentals.
Ara bé, cada país intentarà garantir aquests valors de manera diferents.
No tots els valors es regulen amb la mateixa intensitat.
Van relacionats a diferents tipus de benestar: polític (causant un enfortiment de la democràcia), social, cultural i econòmic.
1. Llibertat La llibertat fonamenta l’organització. Hi ha d’haver llibertat per establir o exercir la funció d’esfera pública a la vegada que de crítica, funció d’innovació, cultural i creativa. És un valor indiscutible que s’ha convertit en un dret humà.
 Llibertat d’expressió i informació: emetre i rebre informació i opinió  Principi bàsic de la regulació dels mitjans de comunicació i condició per a la democràcia.
Condicions perquè hi hagi llibertat: - No censura Transparència per part del poder als mitjans No influències polítiques o econòmiques en els periodistes.
2. Diversitat Es relaciona amb la llibertat. La diversitat comporta què tot estigui representat, tant la majoria com la minoria. Es relaciona amb les funcions d’innovació, és una forma de cohesió (tot i que podria anar-hi en contra), educació i donar riquesa social i cultural a la societat.
 - Representació de: Diferents opinions i ideologies Diferents cultures i llengües  Continguts adreçats a diferents necessitats, gustos i grups socials  Especial atenció a les minories Debats què es generen:    Ha de representar les proporcions de la realitat? La seva presència ha de ser proporcional? Per exemple, en la política, si el 50% de la població és de dretes s’ha de dedicar un 50% del temps a aquests? Això ocasiona el problema del domini dels majoritaris i alimenta l’espiral del silenci. L’altra opció és fer-ho de forma no proporcional però es pot perdre la cohesió.
Tothom i totes les idees han de tenir espai en els mitjans? Maltractadors, Falange...
Com es mesura la diversitat? Internament, que hauria d’estar coberta per cada un dels mitjans. Externament, aconseguint la suma de tots els mitjans. Varia en cada país 3. Igualtat Tots els individus han de tenir el dret a accedir a determinats mitjans. Això facilita la cohesió social.
 Igualtat d’accés/ recepció: servei universal 4. Qualitat informativa      Veracitat Objectivitat i imparcialitat Informació pertinent i contextualitzada (esdeveniments explicats en un context amb causes i conseqüències) Evitar el sensacionalisme (evitar la cerca de l’impacte, d’allò irrellevant – premsa groga) Independència (crear una independència respecte el poder polític) Cal establir una distància entre aquests principis i la realitat, els propis lectors haurien de ser qui regulessin la informació què volen conèixer o no. En el Regne Unit es va inventar una comissió anomenada Levenson que va pensar com regular les noticies. Van decidir que ho havia de fer persones independents a qualsevol nivell polític però enteses en el sector comunicatiu. Aquest funcionament de regulació no va ser tirat endavant.
5. Ordre social i solidaritat Funcions de cohesió i control. Segons això, els mitjans s’han de mantenir dins dels límits socials.
No poden cridar a la revolta de la població. Té a veure amb valors i amb moral i decència. Tot i que això no es regula per lleis.
  Legitimar les institucions i l’autoritat No posar en perill la seguretat nacional o el funcionament de les institucions (regular a quina informació pot o no pot accedir la societat)    No promoure comportaments antisocials (violència, ús de drogues) crear un nivell de moralitat.
Respecte als drets bàsics dels ciutadans: no incitar a l’odi, dret a l’honor, dret a la intimitat...
Moral, decència i bon gust (regulació de continguts i horaris d’emissió) 6. Ordre cultural    Qualitat Transmetre i preservar el llegat cultural i la llengua Creativitat i originalitat Les subvencions han esdevingut una eina per regular les qualitats i els programes d’emissió. Els mitjans públics, a més, garanteixen la permanència de les llengües i cultures.
7. Benestar econòmic Els mitjans han de ser capaços de generar o garantir:   Riquesa Ocupació Es considera oportú un avenç neoliberal on l’economia es fa més important.
3. El debat sobre la necessitat de regular els mitjans de comunicació   Llibertat com a valor absolut vs. Responsabilitat social dels mitjans.
Benestar econòmic vs. Benestar polític, social i cultural Actualment hi ha un consens modern d’aquest tipus. El valor de la llibertat d’expressió apareix quan neix la premsa (plataforma per expressar les idees polítiques). La lluita per la democràcia i per la llibertat d’expressió està molt lligada, per això el govern n’és amic natural.
A mesura que es va assolint la llibertat es comença a veure que podia tenir conseqüències polítiques, com més lliure fes l’esfera pública més canvis polítics es produïen. Si es parla de llibertat en els mitjans la guia de la política desapareix i es desenvolupa amb l’economia i la societat. Per això es comença a entendre el mitjà com a empresa, el sensacionalisme. I és quan comencen els grans magnats de la premsa i la concentració empresarial. La premsa sense cap regulació esta desprotegida davant l’aparició de la ràdio i la televisió. A partir de llavors hi comencen a haver regulacions i responsabilitat social de la premsa.
El debat es crea entorn de no regular i deixar llibertat d’empresa per fer diners o regular-ho per transmetre valors socials.
La premsa neix lligada a la burgesia com a plataforma on aquests parlen de l’opinió política.
 No regular fa que als mitjans siguin vulnerables a les pressions econòmiques. La regulació dels mitjans es sobre posa sobre el debat del benestar. Els mitjans actuen en un mercat capitalista i per tant estan sotmesos sota aspectes econòmics.
4. Les polítiques de comunicació A. Definició: Actuacions públiques en l’àmbit de la informació i la comunicació amb l’objectiu d’organitzar i guiar l’actuació dels mitjans d’acord amb l’interès públic.
B. Dos estadis:  Ordenar: determinar les condicions a partir de les quals s’ha de desenvolupar l’activitat dels mitjans. Com es crea el joc amb les regles i les estructures.
o o  Estructura: Es decideix a través de llicències qui pot emetre cers missatges. Si hi ha mitjans públics o privats. (EUA neix com a mitjà privat en l’àmbit televisiu).
Cada govern decideix que es passa i què no. La quantitat de llicències què atorga i l’estructura interna Actuació Controlar: Assegurar que l’activitat dels mitjans es desenvolupa correctament d’acord amb allò que està previst en l’ordenament. Qui controla? El propi govern? Estructures independents? C. Formes de regulació:   Regulació formal: Governs, lleis, parlaments, autoritats independents (ex: CAC) Autoregulació: El propi sector regula el que vol i hi ha col·legis i professionals i associacions dels mitjans *CAC: estudi dels mitjans, organismes públics, vinculats en parlaments i governs. Són autònoms i independents de l’ordre polític que hi ha en el moment.
5. Models de regulació No tots els valors públics, ni mitjans, es regulen amb les mateixes intensitats. Les regulacions dels mitjans dependrà del context històric, l’impacte, els usos socials i les característiques tecnològiques.
    La Premsa és un mitjà amb un grau de regulació molt baix ja què cada vegada més és un mitjà minoritari amb uns receptors actius de consum racional. Va néixer el s.XVIII – XIX en un bum de revolucions burgeses i sorgiment de democràcies.
La Ràdio i Televisió: són mitjans amb un grau de regulació molt fort ja què arriben a un públic massiu. Neix com a necessitat en l’estat del benestar (Europa) i crea un fort impacte emocional respecte la influència què poden tenir.
Cinema: és un mitjà cada vegada és minoritari i per tant la regulació és molt dèbil i sense límits físics dins lesa característiques tecnològiques.
Internet: aparegut en plena societat neoliberalisme i amb uns receptors actius que interactuen i es fragmenten dins la gran xarxa socials sense límits. Per motius d’expansió i de desconeixença dels seus límits la seva regulació és dèbil.
...