Tema 3 - Els Canvis de l'Holocè (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Prehistoria de la Península Ibérica
Profesor P.G.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona TEMA 3 - L’HOLOCÈ: CANVIS MEDIAMBIENTALS I ADAPTACIÓ CULTURAL INTRODUCCIÓ -> CANVI CLIMÀTIC Ens trobem amb el final del període glacial del Würm, amb l’anomenat tardiglacial o Würm IV, es tracta d’un moment en que les oscil·lacions climàtiques repercuteixen dràsticament en la flora i la fauna fins que el clima s’estabilitza.
Veiem com progressivament les glaceres que cobrien gran part de l’hemisferi nord comencen a retrocedir, deixant lliures moltes terres que eren o cobertes pel gel o periglacials inerts.
EPIPALEOLÍTIC Moment del final del paleolític, en el qual trobem diferents grups que estan evolucionant d’una economia caçadora-recol·lectora a una economia productora. Els indicis serien la domesticació i el progressiu sedentarisme entre d’altres. Es tracta d’una entrada suau al Neolític.
A banda del canvi glacial, la terra s’acomoda a aquest canvi de paradigma climàtic i genera uns certs canvis: 1 -> Desaparició de la Megafauna -> Mamuts, rinoceronts, etc... comencen a necessitar moure’s cap al nord i, arriba un moment en que no es poden mantenir en vida. A la PI no se n’hi troben gaires i els que es troben es situen només al nord.
2 -> Migració cap al nord -> Els grans mamífers que es desenvoluparen en base a la stepa i la tundra (rens, cavalls, bisons, etc...) es reubiquen dins del mapa europeu, situant-se cadascun d’ells en una zona on les seves característiques li siguin més favorables.
3 -> Substitució dels ungulants boscans -> Els grans mamífers i herbívors emigren i son substituïts per mamífers, també herbívors però, de menor mida com cabres, cérvols, etc...
que son animals menys gregaris i que, a més, poden viure sols o en grups molt més reduïts, una concepció molt més útil donada la nova flora.
4 -> Augmenta la massa forestal -> El bosc creix i conquesta nous territoris, a la vegada el sotabosc que es crea es magnifica i potencia el sorgiment de nova vegetació a l’hora que augmenten els recursos vegetals disponibles per la recol·lecció.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona 5 -> Augment de la diversitat paisatgística -> La biodiversitat es dispara raó per la qual s’entén que sorgeixen noves plantes les quals seran diverses i amb qualitats valuoses pels homos.
6 -> Estabilització de les línies de costa -> En desfer-se el gel i establir-se el nou paradigma climàtic anomenat Holocè, les costes retrocedeixen fins a les cotes en les quals les trobem en l’actualitat.
L’entorn ha canviat i d’igual manera els recursos han canviat en forma, mesura i quantitat així que els homos que van viure aquest canvi van haver d’adaptar-se al nou model climàtic per poder sobreviure: Fent els càlculs del que es produeix i el que necessita un home s’arriba ala conclusió que en el pleistocé, amb tundra i bosc boreal només es podria mantenir a una població de 1.595 habitants en el territori de Catalunta. Per altra banda en l’holocè, amb un bosc caducifoli s’hi podrien mantenir fins a 5.103 habitants, el triple que en l’anterior paisatge.
Pleistocè Holocè Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona En base a aquest nou medi i nous recursos disponibles, la població s’ha d’adaptar i aquesta és la raó pel sorgiment d’una major complexitat tecnològica que compleix noves necessitats per la supervivència. Per exemple aquest serà el moment en que es substituirà el llançador per l’arc, ja que en paisatges coscosos l’arc és infinitament més útil. Les puntes de fletxa es reconfiguren, afegint hendidures que rasguen la pell, etc… CANVI CLIMÀTIC ABRUPTE O GRADUAL? Amb l’estudi dels cavalls cérvols a la PI podem arribar a unes conclusions, veiem com durant tots els períodes del pleistocè, el cavall es situa al nord de la península i disminueix en presència a mesura que baixem al sud. A partir de l’Holocè aquest es va reduint i retirant cap al nord, pel que els dos elements van de la mà.
ADAPTACIONS CULTURALS Al llarg i ample de tota la Peninsula Ibèrica s’hi desenvoluparàn una sèrie de cultures, que crearan una gran diversitat d’adaptacions diferents als diversos nous medis sorgits. Parlem d’una regionalització de la cultura ja que en cada territori hi trobem uns habitants especialitzzats en explotar d’una forma o d’una altre els recursos que tenen a l’abast. En zones de costa trobem l’explotació dels concheros, sobretot al nord de la peninsula. Per altra banda al mediterràni hi trobem cultures especialitzades en les eines microlaminars, etc… Cada regió desenvolupa els i les eines necessàries per sobreviure en el seu entorn. En general el que aconsegueixen es diversificar la seva obtenció de recursos, aprofitant l’abundancia d’aquests i la desaparició dels recursos als que estaven acostumats.
Economia d’Ampli Espectre -> En aquesta diversitat, els individus del epipaleolitic han perdut l’economia dels seus avantpassats i, per tant, desenvolupen i diversifiquen la seva economia.
Seguiràn caçant com els vantpassats però amb objectius diferents i a l’hora tindràn altres objectius com els peixos, els cargols, les conchas, etc… Exploten una quantitat de recursos molt variada a la qual els seus predecessors no havien tingut accés, i tot és gràcies al canvi climàtic i als nous recorsos que aquest ofereix. Tot i seguir essent bàsicament carnivors i viure de la caça, tenen recursos de respaldo, en els quals es poden recolzar quan els altres fallen, de manera que les possibilitats de sobreviure es disparen exponencialment.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona Caça especialitzada -> Tot i que en la seva majoria, la PI era una zona en que es desenvolupà l’economia d’ampli espectre, hi ha casos en que cal parlar d’una economia més especialitzada: La Vall de Montsant (Tarragona) en seria un exemple, ja que hi trobem la especialització en la caça de la cabra salvatge. La caça d’aquesta cabra es centrava en les temporades de primavera i estiu, moment en que baixaven de les muntanyes a beure a la vall i eren caçades. Al País Basc succeeix una situació semblant amb els cérvols i al País Valencià amb el cèrvol i la cabra. A catalunya els conills seràn caçats com a principal font de carn. Una especialització de caràcter menor serà la elevadissima explotació que es farà del cargol a la costa mediterrània. A les zones cantpabriques i lusitanes hi trobem una especialització centrada en els recursos marins, que arribaràn a aportar el 50% dels recursos totals, concheros, pesca, etc...
...

Comprar Previsualizar