TEMA 4; T. ECOLOGIQUES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Teories Criminológiques I
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya Teories criminologiques TEMA 4. TEORIES ECOLOGIQUES.
1. les preguntes de les teories ecològiques 2. el marc teòric i la recerca de la Escola de Chicago 3. la teoria de la desorganització social 4. la recerca ecològica en l’actualitat 5. programes ecològics de prevenció de la delinqüència Es dona un salt molt important, perque es situa la criminologia i el seu objecte en les colectivitats. Es a dir, es com un canvi radical, el centre de la criminologia no es la persona si no les colectivitats. El concepte ecologia és ecologia humana. L’escola de chicago, lo que estudien es com s’organitzen les colectivitats socials. L’escola de chicago es des del punt de vista criminologic es el començament de la perspectiva sociologica de la criminologia, ja que es comença a estudiar les colectivitats, per entendre en quina mesura aquestes expliquen la delinquènica. No és l’individu el que explica la delinquencia si no com les colectivititats permeten entendre la delincuencia. Per tant, es un canvi de perspectiva en la criminologia molt rellevant.
Les preguntes de les teories ecològiques Les preguntes que es fan les teories ecologiques, cap ‘aqueste spreguntes que son les que la escola de chicago volen donar resposta, son pregunts sobre les colectivitats. Perque uns barris tenen més delinquencia que altres? Es un factor que segueix present en la actualitat. No hi ha una distribució igualitaria de la delinquencia en el espai. Perque el creixement de les ciutats va associeat a un increment de la delinquencia? Aixo es un concepte que va relacionat amb la revolució industrial. Una gran aglomeració de persones que van a les ciutats a la recerca del treball. Aquest canvi va asociat a un gran increment de la delinquencia. Per aixo, aquesta pregunta. Que caracteritza a les comunitats més efectives en exercir control informal? La esocla de chicago esta molt centrada en el seu origen en el tema del control informal (es aquell que es exercit per les persones y no per les autoritats). Les t.e. estan molt centradas en saber quines son les comunitats que exerceixen més control informal. Que es una cosa que esta vinculada a la delinquencia.
Aixo es una mica el marc de les preguntes, que es un altre mon en relació amb les altres teories.
Marc teoric i la recerca de l’escola de chicago Com ens deia, el context en la escola de chicago es coneix amb un conjunt de academics, que estan dins del departament de sociologia i es preocupen molt per aquest tema de les migracions i del creixement de la ciutat. Estats units es va anar colonitzar territoris on habien colonies i van passar a María Aperador Montoya Teories criminologiques creixer a ciutats. Una vegada que la industria comença a crearse el reclam de persones cap alla es enorme, y es produeix un fenomen de migracions (que venen de europa paisos més pobres Italia, Irlanda, alemania etc). Llavors, es pregunten com pot afectar aquest canvi de les persones que passen de la vida rural a la vida urbana. Ja que hi han moltes diferencies, com per exemple, la religió, les cultures, etc. Aquests son societats on el control informal es molt potent, zones agricoles, rurals, exerxeixen un gran control informal. Si es compara aixó amb una altra societat on arrien persones on notenene la mateixa religió, els mateixos constums, no parlen la mateixa llengua, en aquestes societats els autors pensne que sera mes dificl mantenir la unió i consideren que aquestes societats urbanes sera molt mes dificil que mantengin la unió i la cohesió.
A partir d’aquí, aquests autors analitzen com es produeix el creixement de les ciutats. Ells van analitzar com es produia el creixement. Hi ha una zona inicial (zona 1)  mapa. En un primer moment la societat es concentraba en la zona 1, que es on es concentraven les industries que arrivaben. Aquesta es una zona que en principi no molt atractiu per viure, y la gent en la mesura en que arriba y tenen recursos emigren, es traslladen a una zona més periferica que seria la zona 2. Una vegada que adquereixen es van anant ampliant a diferents zones i son les zones periferiques les zones més afluents on la gent va a viure porque son les zones més bones, les persones van fugint en la mesura que poden.
Perque no hi ha tanta contaminació, hi ha més millores de vida… etc. La gent es van desplaçant d’una zona a altra de manera continua. En les zones inicials, zones centrals (mes barates) estan les migracions més recents, son les persones que arriben perque no hi ha tants recursos, i quan adquereixen els recuross es vn traslladant. Aquest fenomen, la gent busca viure lo més periferic posible del centre.
Aquests autors van fer Shaw i Mackay un estudi entre 1927-1933, van dividir la ciutat en espais (mapa2),espais que eren iguals. Hi han molts. Una vegada que ho tenien dividin analitzaven quina es la taxa de delinquencia juvenils per area, aixo ho fan calculant quin es el nombre de joves entre 1018 anys que viuen en una area d’acrod amb els censos, després mirne que d’aquests jvoes quants han passat per la jusitica penal, quants d’aquests jovess han passat per la jusiticia juvenil. Ells van observar que es la distribució desigual de la delincuecia juvenil per barris, es a dir que si ens fixem hi ha barris que son centrals que concentren unes taxes més altres i en canvi en els barris més periferics hi ha menys.
Resultats recerca Shaw i Mackay Troben cinc factors que caracteritzen als barris amb més delinquencia. 1) troben que la delinquencia es concentra més en les zones de transició (deterioriament), 2) predomini de la població immigrant que acaben de arribar, es a dir els de primera generació, comparativament amb les altres zones i es María Aperador Montoya Teories criminologiques parla de la heterogenietiat es a dir que hi conviuen persones de moltes hetnies. 3) la població decreixent, si analitzem la mobilitat de les zones son zones en les que viuen poques persones, es a dir la gent vol anar-se’n. 4) son els barris de renda més baixa, son els mes pobres. 5) son els barris en els que hi han més incidencia, problemes socials, (absentisme escolar, mortalitat infantil, delinquencia adulta). Aques estudi es de delinquencia juvenil, llavors veune que a part de la delinquencia juvenil hi han altres problemes.
La teoria de la desorganització social Parteix de un concepte de lo que es una societat organitzada. Una societat organtizada es aquella que pot transmetre eficament els seus valors, que te mecanismes per transmetre els seus valors. Una societat desorgantizada té m mes dificultats per transmetre els seus valors.
Com es fa per transmetre els valros? Ells van pensar en tres mecanismes: 1) associacions entre la gent, si pertanyem a una associació religiosa per exemple, et transmetren uns valors. Com més asosiada esta la societat i les persones mnys probabilitats hi ha de que hi hagi una taxa de delinquencia alta. Contra més associat estiguis més facilitat per transmetre els valors. 2) exerici del control informal, significa que sentirte observat per la gent que coneixes, no es el mateix estar passejant per un lloc on la gent no et coneix que per un lloc on si que et coneixen. Pot ser hi ha coses que en un contexte no faries pero si no coneixes a les persones t’es igual. Hi han contextes en els que la ent se senten mes observats. Aixo va vinculata moltes coses, les persones es poden sentir criticades, etc.
Aixo es una manera important de contorlar la delinquencia. 3) aillament de valors oposats, a més de estar en asociacions o tenir associacions, has de estar en contacte amb persones que no valorin positivament les teves accions desviades.
María Aperador Montoya Teories criminologiques Perque aquestes condicions dificulten que una societat? Perque aixo comporta a associacions mñes febles, controls informals mes febles y exposicions de valors opostats  delincuencia mes alta si vivim en un barri que hi ha molts heterogeneitat etnica pot se hi ha menys predispoció a asociarte amb aquestes persones.
La recerca ecològica en l’actualitat L’escola de chicago van tenir el seu desenvolupament (les teories), als anys 30. A partir d’un moment les teories ecologiques van tenir un periode el que van perdre interees en la criminolgia, les noves teories es van centrar més en el sindivudis i no en els contextes. Pero segueixen sent presents. Per aixo podem parlar de la recerca ecologica de la actualitat. La primera cosa important es que de les variables de la escola de chicago dos de les que han tingut molta importancia son la pobresa general i la mobilitat. Aquestes dues variables han sigut molt explicatives. La concentració de la pobresa (homogeneitat social) fa que hi hagi una disminució del capital social, aquest temre es un concept sociologic per explicar que una persona no nomes te unes capacitats humanes si no que hi altres aspectesque son importants  vincles amb les persones. Aquest ttipus de societats en les que les persones estan vinculades entre si, son aquelles que tenen més capital social. Un altre aspecte que s’ha destacat es la densitat dels barris, aixo ho veurem a les lectures num 3. Es fa molt visible la conducta delictiva, redueix el aillament conducta delictiva. Un altre nivell es la idea de la monoparentalitat (quina es la taxa de mres solteres) aixo es un indicador de desorganització, un altre facotr important es la taxa de delinquencia del barri.
Proposte preventives derivades de les teories ecologiques Que es el que es pot fer? Totes les propostes d’aquests autors van vinculades a dimensions més comunitaries. Es una criminoloiga orientada a la comunitat. Per exemple 1) evitar el deteriorament María Aperador Montoya Teories criminologiques fisic, hem de millorar el barri per a que la gent no vulgui marxar del barri. 2) evitar la homogeneització social (Guetos) 3) ajuda a les persones pobres 4) fomentar cohesió (instrument per la eficacia colecitva del barri) 5) incrementar la vigilancia.
...

Comprar Previsualizar