TEMA 2 - EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret de Família
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 08/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ 1. El matrimoni.
El matrimoni és una de les figures jurídiques (institució) fonamentaldel Dret de Família, la configuració de la qual està tenyida per la concepció que es té del mateix en cada societat i moment històric i pels valors ètics, morals i polítics que pren en consideració el legislador quanla regula; el que comporta que el concepte i caracterització siguin, jurídicament, d’una part relatives, d’una altra, variables en el temps.
La relativitat del concepte de matrimoni està lligada a les dadesen què es fonamenta la regulació; la norma jurídica, sempre posteriusreflecteix el que ja existeix a la realitat i, en conseqüència, la societatd’un temps; i recull les apreciacions, principis i criteris més comuns o,generalitzats.
El model de matrimoni vigent és tributari d’una part de la Constitució de 1978 i les lleis de desenvolupament dictades i d’una altrade les reformes introduïdes en l’any 2005. A través de les primeres elmatrimoni es configura com una institució civil, separada del modelcanònic o religiós (encara que es tingui en compte). En les lleis de2005 s’acaba d’assentar d’acord amb les concepcions basades en elsvalors socials europeus i occidentals sobre la parella, com una institució jurídica que permet la realització de la vida en comú de duespersones amb independència de l’orientació sexual.
a) Concepte i característiques El matrimoni és un vincle jurídic entre dues persones que originauna comunitat de vida entre els cònjuges. Situació jurídica en què tots dos gaudeixen dels mateixos drets i deures i que els obliga a guardarse lleialtat, ajudar-se i prestar-se mutu auxili (arts. 231-2 CCCat, 66 i67 CC). El matrimoni jurídicament és: - Una institució jurídica: El matrimoni-institució no és, de manera exclusiva, una figura estrictament privada sinó que transcendeix en tant que afecta la societat, té una vessant pública.Del caràcter públic se segueix la imperativitat (ius cogens) deles normes jurídiques que el regulen (constitució, formes de celebració, dissolució i efectes).
- Un negoci jurídic entre particulars: és l’acte jurídic que estableix un vincle de caràcter familiar generat del consentimentde dues persones que té com a finalitat l’establiment d’una comunitat de vida entre ells. És un negoci bilateral, essencialmentformal, fruit de l’autonomia i llibertat dels contraents (arts. 32CE i 44 CC). La caracterització del matrimoni com a negoci jurídic ha propiciat que un sector de la doctrina consideri que ésun contracte. En termes molt generals si s’identifica el contracteal negoci jurídic bilateral, com a acte d’autonomia privada, podria admetre aquesta qualificació. No obstant això, des d’unaapreciació més tècnica, convé separar-lo del contracte ja queaquest és un negoci jurídic, com es coneix (art. 1254 CC) dirigita regular interessos de caràcter patrimonial (econòmic), el queno succeeix en el matrimoni.
- Una situació jurídica entre els consorts: l’efecte vinculació creala relació jurídica conjugal entre les persones que roman mentre el matrimoni es manté. El matrimoni és una unió de caràcter permanent o indefinit, una situació estable, que no suposaindissolubilitat; és possible la dissolució del matrimoni en vidaper divorci (art. 85 CC).
- Una unió en la qual, a diferència del model clàssic el sexe dels membres de la parella no és rellevant. És matrimoni la unió heterosexual i l’homosexual. “El matrimoni tindrà els mateixosrequisits i efectes quan ambdós contraents siguin del mateixo de diferent sexe” (art.
EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ 44.2 CC). En conseqüència no hi hadubte sobre la possibilitat de contraure matrimoni de la persona transsexual intervinguda o no quirúrgicament que obté larectificació registral de la menció del sexe en el Registre Civil (Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones) “la rectificacióregistral permetrà a la persona exercir tots els drets inherentsa la seva nova condició” (art. 5.2.). No obstant això, la mancad’informació a l’altra persona amb la qual es contreu matrimoni sobre la circumstància de la transsexualitat sí que pot tenirconseqüències jurídiques (als efectes de l’emissió i validesa delconsentiment matrimonial).
2. Sistema matrimonial.
El sistema matrimonial és el criteri que segueix cada ordenamentjurídic per dotar dels efectes jurídics corresponents a la manera en laqual es constitueix la unió, necessitat plantejada a partir que el legislador civil assumeix la tasca de regular el matrimoni. D’aquí la seva vinculació a la distinció entre el matrimoni celebrat en forma civil i elmatrimoni celebrat en forma religiosa.
La llibertat religiosa i la aconfesonalitat de l’Estat, al costat delprincipi d’unitat jurisdiccional que implica la competència dels tribunals no religiosos (arts. 16 i 117. 5 CE) justifica el sistema matrimonial espanyol. Aquest és un sistema de pluralitat de formes del tipusdenominat anglosaxó, d’acord amb el que existeix un únic matrimonique és el regulat per la legislació civil, si bé pel que fa a la forma decelebració s’admet una pluralitat sempre que es compleixin els requisits establerts per la legislació civil.
Qualsevol espanyol (art. 49 CC) pot contraure matrimoni, dinso fora d’Espanya en forma civil, o en la forma religiosa legalmentprevista. I, respecte al matrimoni que es contregui per espanyol foradel territori, es reconeix el que es faci d’acord amb la forma del llocde celebració. Si tots dos contraents són estrangers es pot celebrar elmatrimoni a Espanya d’acord amb la forma prescrita per als espanyols o complint l’establerta per la llei personal de qualsevol d’ells(art. 50 CC).
L’Estat és l’únic que té competència (reserva) per legislar sobre lesformes del matrimoni, l’edat i capacitat per a contreure’l, els drets ideures dels cònjuges, les causes de separació i els seus efectes (art. 32i 149.1. 8a CE).
En el negoci jurídic del matrimoni és essencial la forma, el consentiment matrimonial, sense el qual no hi ha matrimoni (art. 45 CC)s’ha d’expressar d’acord amb la forma, i formalitats si escau, legalment establertes. Estudiem per separat el matrimoni civil i les sevesformes especials i el matrimoni en forma religiosa.
3. La promesa de matrimoni La promesa de matrimoni és l’acte jurídic mitjançant el qual lespersones, que han de ser majors d’edat o estar emancipades, manifesten la seva voluntat seriosa (“promesa certa”) de contraure matrimoni en un futur (art. 43 CC).
D’acord amb el principi de llibertat, la regla és que de la promesade matrimoni no sorgeix cap obligació per a qui l’emet de contreurei tampoc està obligada a complir el que s’hagi estipulat per al supòsit de la seva no celebració (les clàusules penals). En conseqüènciano hi ha acció judicial, no s’admetrà a tràmit la demanda en què espretengui el compliment de la promesa (la celebració del matrimoniprojectat) (art. 42 CC).
EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ Tanmateix, la promesa de matrimoni pot haver provocat despeses i desemborsaments que els futurs contraents han fet en previsióde la celebració; despeses que esdevenen inútils si la promesa nocristal·litza en el matrimoni. Disposa l’art. 43 CC que l’incomplimentsense causa de la promesa certa de matrimoni feta per persona major d’edat o per menor emancipat només produirà l’obligació derescabalar l’altra part de les despeses fetes i les obligacions contretesen consideració al matrimoni promès i que aquesta acció caduca alcap d’un any comptat des del dia de la negativa a la celebració delmatrimoni.
Aquesta acció és de reemborsament, no indemnitzatòria, ja quenomés es pot pretendre la recuperació de la despesa efectuada; subsidiària, opera quan no hi hagi un altre règim; abasta únicamentdespeses i obligacions efectuades en consideració al matrimoni,s’exclouen aquells que, d’igual manera, s’haguessin hagut d’efectuar, il’incompliment de la promesa ha de ser injustificat.
4. Capacitat per contraure matrimoni (prohibicions i dispensas) En general, d’acord al principi de llibertat nupcial, les exigències legals concretes en cap cas poden establir un límit injustificat i hand’estar d’acord amb la caracterització jurídica del negoci. El matrimoni té els mateixos requisits siguin del mateix o de diferent sexe elscontraents (art. 44.2 CC).
Les regles específiques de capacitat (arts.45, 46 i 47 CC) es refereixen a l’edat, al vincle matrimonial anterior,al parentiu i al delicte. Els requisits de l’edat i la subsistència del vinclesón absoluts, impedeixen el matrimoni amb qualsevol persona; els delparentiu i el delicte són relatius, només veden el matrimoni entre lespersones en els quals concorren.
- L’edat: els menors d’edat no emancipats no poden contreure matrimoni (art. 46. 1r CC). Es requereix majoria d’edat o,si escau, l’emancipació (cf. arts. 211-7 CCCat i 323 CC).
Enl’actualitat ha desaparegut la possibilitat, recollida a la llei anterior, de dispensa d’edat que es preveia a partir dels catorzeanys.
- Vincle matrimonial subsistent: no poden contraure matrimoni(art. 46 2º CC) aquelles persones el matrimoni de les quals nos’hagi dissolt. El requisit obeeix a la configuració del matrimonicom a unió monogàmica. El Codi Penal tipifica com a delicte (matrimonis il·legals), castigat amb la pena de presó de sismesos a un any, contreure segon o ulterior matrimoni sabentque subsisteix legalment l’anterior (art. 217 CPen).
Atesa la configuració formal i oficial del negoci matrimonial, perla dissolució del vincle matrimonial s’exigeix no només la causa (lamort, la declaració de mort i el divorci, art. 85 CC) sinó la acreditacióde l’acte jurídic de dissolució: en el divorci i la declaració de morts’ha d’esperar a la fermesa de la resolució corresponent. Si el matrimoni anterior era nul és necessari instar el procés judicial de nul·litati que s’obtingui la sentència. El segon matrimoni contret subsistintl’anterior és sempre nul (art.
73 2º CC), no hi ha convalidació possiblei tampoc dispensa de cap tipus.
- El parentiu: no poden contraure matrimoni entre si els parentsen la línia recta per consanguinitat i adopció (art. 47. 1º CC) iels col·laterals per consanguinitat fins al tercer grau (art. 47. 2ºCC). El parentiu pot ser dispensat pel jutge (art. 48 CC).
- El delicte: tampoc poden contraure matrimoni entre si els condemnats com a autors o còmplices de la mort dolosa del cònjuge o de la persona amb la qual hagués estat unida per anàlogarelació d’afectivitat de qualsevol d’ells (art. 47 3º CC).
EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ Ha de: a) existir sentència penal ferma condemnatòria de qui pretengui contreure matrimoni, com a autor o còmplice i b) per qualsevol dels delictes que, d’acord amb el Codi Penal comportin la mort dolosa.
El jutge, a instància de part i amb una causa justa, pot dispensar elparentiu de tercer grau entre col·laterals i la mort dolosa, prèviamenta la celebració del matrimoni, en expedient de jurisdicció voluntària(art. 48 CC), la concessió permet la celebració vàlida. És competentper a l’atorgament o denegació de la dispensa el jutge de primerainstància del domicili o de la residència de qualsevol dels contraents.Aquest expedient de dispensa (arts. 81-84 LJV): - - - Es promou, sempre, a instància de la part en qui concorril’impediment i no requereix advocat ni procurador.
En la sol·licitud s’han d’expressar els motius particulars, familiars o socials en què es basa.
S’han d’adjuntar els documents iantecedents que acreditin la causa de la dispensa. També, s’hade proposar la prova. A la de parentiu s’ha d’expressar ambclaredat el parentiu i acompanyar de l’arbre genealògic delscontraents.
Admès a tràmit se cita als contraents i als que puguin estar interessats, als quals se’ls dóna audiència; en la dispensa de la mortdolosa ha de citar-se al Ministeri Fiscal. En la compareixença espractiquen les proves.
El jutge, resol, concedeix o denega la dispensa.La dispensa ulterior convalida, des de la seva celebració, el matrimoni la nul·litat del qual no s’ hagi estat instat judicialment peralguna de les parts (art. 48 3. CC).
5. El consentiment matrimonial.
L’element fonamental, imprescindible, del negoci de matrimoni ésel consentiment: no hi ha matrimoni sense consentiment matrimonial (art. 45 CC). Aquest consentiment es forma mitjançant la concurrència de les declaracions de voluntat dels contraents sobre el seu contingut (arts. 231-2 CCCat i 66 a 68 CC), ha de ser lliure, conscient isense limitacions (arts. 45 2 i 73 CC).
El contingut del consentiment està prefixat de manera imperativaper la llei i es concreta en el conjunt de drets i deures entre els cònjuges que es defineixen en els arts. 231-2 CCCat i 66 a 68 CC. Atès elcaràcter imperatiu les parts no poden eliminar ni modificar substancialment el mateix. És nul el matrimoni celebrat sense consentimentmatrimonial (art. 73 1. ° CC).
El consentiment matrimonial ha de ser pur: la condició, terme omodo del consentiment matrimonial es té per no posat (art. 45.2 CC).
a) Absència de consentiment És nul el matrimoni celebrat sense consentiment matrimonial (art.73 1º. CC). Falta consentiment en els casos en què no concorren lesdeclaracions de voluntat o el consentiment matrimonial manifestat nocoincideix amb l’autèntica voluntat ja de tots dos contraents, ja només d’un. En ambdós supòsits malgrat que no hi hagi consentiment,l’aparença material condueix a un matrimoni format irregularment ila nul·litat s’ha d’instar expressament.
Falta el consentiment: EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ - En aquells casos en què la persona no té la capacitat d’entendrei voler (natural) en el moment de contraure matrimoni siguiquina sigui la causa (alcoholisme, toxicomania, malaltia psíquica o mental) i amb independència de si es tracta d’una situació habitual o transitòria. Tot i això, l’existència habituald’anomalies psíquiques només es considera falta de consentiment quan es va contraure el matrimoni sense haver sol·licitatel dictamen del facultatiu que aquest ha d’exigir a l’expedientmatrimonial.
- Quan s’ha revocat o extingit el poder, abans de la celebració delmatrimoni, en aquesta forma de matrimoni (art. 55 CC).
- En els supòsits de discordança conscient entre la declaració ila voluntat que són la reserva mental i la simulació (art. 73 1rCC).
En el matrimoni contret sota reserva mental el contraent emetla declaració de contraure matrimoni que apareix formalment comvolguda sota la qual s’amaga la voluntat real de no voler contreure(voluntat reservada o restricció mental); característiques són la unilateralitat i que es manté secreta, oculta a l’altra part contraent quedesconeix la manca de voluntat matrimonial; en el cas en què la donésa conèixer s’estaria davant d’una simulació.
En inici el matrimoni en el qual una de les parts s’ha reservat laseva voluntat ha de considerar-se nul ja que falta consentiment matrimonial i així s’entén per un sector de la doctrina. Davant d’aquestaqualificació altra opinió doctrinal posa en dubte l’oportunitat de qualificar la reserva mental com a causa de nul·litat ja que donada la sevaunilateralitat seria tant com deixar la validesa del matrimoni en mansd’un dels cònjuges. Naturalment, en aquest supòsit, sens perjudici quel’altre consort quan detecti l’existència de la reserva mental pugui pretendre la separació matrimonial o el divorci. A la pràctica judicial delstribunals, per evitar el pelegrinatge processal del consort perjudicat, sis’aconsegueix provar la reserva mental s’acaba admetent com a causade nul·litat del matrimoni.
Hi ha simulació en general quan en la celebració negoci s’emetenles declaracions només volgudes en l’ expressió formal, sense voluntatnegocial i amb la finalitat d’aparentar davant de tercers. En la simulació divergeixen la voluntat declarada i la voluntat realment volguda.Simulen el matrimoni quan mitjançant pacte (acord simulatori) exclouen el contingut del mateix (arts. 231-2 CCCat i 66 a 68 CC) o elmodifiquen o alteren de manera substancial.
La simulació matrimonial sempre és absoluta, no pot donar-se lasimulació relativa ja que no és possible la coexistència, com succeeixen els negocis patrimonials, de dos negocis (el de cobertura i el simulato dissimulat). Diferent és que el matrimoni que es simula es contreguiper aconseguir un efecte que es vincula al mateix (per exemple, es casaper obtenir la nacionalitat, o el permís de residència…); en aquestscasos s’està a més davant un negoci en frau a la llei.
b) Vicis del consentiment Els vicis són aquells fets que interfereixen en la correcta formació de la declaració de voluntat que està cridada a integrar el consentiment matrimonial que no impedeixen que hi hagi voluntat si bé de maneradefectuosa ja que no es correspon amb l’autèntica. La interferència enel procés de gestació de la voluntat pot afectar l’autonomia o llibertatde la persona o a les representacions mentals a l’hora de prendre ladecisió. Doncs bé, si s’atén a aquestes nocions es consideren vicis delconsentiment (art. 1265 CC), la força i la intimidació, que suposenfalta de llibertat i l’error i el dol que comporten la formació defectuosa del consentiment. D’aquests no tots són aptes per al negoci matrimonial i els que es recullen EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ tenen característiques específiques. Elsúnics vicis que s’admeten en aquesta seu són l’error en la persona, lacoacció (violència) i la por (la intimidació) (causes de nul·litat de l’art.73 4t i 5è CC).
(i) L’error és l’equivocada o inexacta representació de la realitatque serveix de pressupòsit per a la formació de la voluntat.En relació amb el matrimoni s’admet com a causa de nul·litatl’error que recau en la identitat de la persona de l’altre contraent o en aquelles qualitats personals que, per la seva entitat,hagin estat determinants de la prestació del consentiment (art.73, 4. ° CC).Quant a l’error en les qualitats de l’altre contraent han de concórrer les següents dades: - De tots els atributs que acompanyen les persones únicamentsón presos en consideració els de caràcter personal. S’han dedescartar les d’índole econòmica (que la persona tingui méso menys fortuna o patrimoni) i també les professionals quanla raó que s’addueix sigui únicament patrimonial.
- Aquestes qualitats han de tenir entitat: han de ser el suficientment rellevants, perquè d’haver-se conegut en el momentde contraure matrimoni haurien determinat una voluntatcontrària a aquest.
- L’error ha de ser anterior o coetanial moment de celebració del matrimoni.
L’equivocació oerror posterior només legitimarà, si escau, per a l’exercici del’acció de separació o divorci.L’error, quant vici, és sempre individual i, generalment, es produeix sense la intervenció de ningú. No obstant això, tambépot ser el resultat d’una activitat aliena dirigit a produir: l’errorocasionat per l’activitat dolosa ja de l’altre contraent, que en ganya al seu futur consort, ja d’una tercera persona. En aquestscasos només es pot pretendre la nul·litat del matrimoni si esprova que existeix o es pateix error en les qualitats personals,ja que el dol com a vici del consentiment no s’admet.
(ii) La coacció i la por greu (causa de nul·litat, arts. 73 5º i 76.2CC). Què vicis del consentiment s’integren en aquesta fórmulalegal? Està d’acord la doctrina a considerar, amb les precisionspròpies del negoci matrimonial, que inclouen la violència i laintimidació (cf. art. 1267 CC). Silencia la normativa els requisits que han de concorre per apreciar quan hi la coacció i lapor, el que fa necessari acudir a l’aplicació analògica, amb les adaptacions pertinents, dels arts. 1267 i 1268 CC.
S’emet el consentiment sota violència com a resultat d’emprar unaforça irresistible sobre qui es casa que no pot ser superada i indueix(per por) a celebrar el matrimoni. L’única manera d’eludir la força quees pateix és contraure matrimoni.
La intimidació, coacció greu, és l’amenaça exercida sobre el contraent, de produir un mal imminent i greu que li provoca un temorracional i fundat que només pot evitar si consent a la celebració delmatrimoni. El matrimoni es contrau impulsat per la por. La por ha deser greu (racional i fundat) el que exclou tant la por o terror ambiental, el qual té la seva causa en situacions anòmales o extraordinàries(conflictes bèl·lics, catàstrofes…) com la por reverencial (la por a desagradar a les persones a les que s’ha de submissió i respecte). És indiferent el caràcter just o injust del mal amb què es amenaci, ja que,a diferència del que succeeix en l’àmbit dels contractes, la llibertatnupcial (el ius connubi) és un dels principis fonamentals del negocimatrimonial. Per idèntica raó ha d’apreciar-se que hi ha coacció qualsevol que sigui la persona o béns sobre els quals es diu que actuarà elmal amb el que s’amenaça.
EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ A l’efecte de l’existència de la coacció i la por greu és indiferentqui sigui la persona, ja l’altre contraent o un tercer, que els faci servir.
6. Inscripció del matrimoni (publicitat) Per a l’existència jurídica del matrimoni és suficient que concorrinels requisits de capacitat, consentiment i forma que exigeix la llei, lainscripció en el Registre Civil no el constitueix, produeix efectes desde la seva celebració, sigui quina sigui la forma de celebració. Entreles parts, els contraents, és plenament eficaç i es poden exigir el contingut del negoci des d’aquella sense necessitat que consti inscrit enel Registre Civil; però el matrimoni afecta a tercers, d’aquí que siguinecessària la publicitat a través de la publicació en un registre oficial.
Per al ple reconeixement dels efectes cal que el matrimoni s’inscriguien el Registre Civil, de manera que el matrimoni no inscrit no perjudica els drets adquirits de bona fe per terceres persones (art. 61 CC).És la qualitat o condició de inoposabilitat del no inscrit. La bona fees predica del coneixement o no del fet que la persona de la qual s’haadquirit estava casada, no de la constància registral del matrimoni.
En tot cas, la inscripció del matrimoni, que és declarativa és unmitjà privilegiat de prova, en el procés i fora d’ell, de que hi ha matrimoni. La inscripció fa fe del matrimoni i de la data i lloc en què escontreu i produeix el ple reconeixement dels efectes civils del mateixdavant de tercers de bona fe (art. 59 LRC).
El matrimoni s’inscriu en els registres individuals dels contraents. El celebrat davant una autoritat estrangera accedeix al Registre Civilespanyol mitjançant la inscripció de la certificació corresponent.
Estesa l’acta o autoritzada l’escriptura pública, es lliura a cada undels contraents còpia acreditativa de la celebració del matrimoni i esremet pel autoritzant, en el mateix dia i per mitjans telemàtics, testimoni o còpia autoritzada electrònica del document al Registre Civilper a la seva inscripció, prèvia qualificació (arts. 62.2. CC, 58.8 LRC).
El matrimoni celebrat a Espanya en forma religiosa accedeix alRegistre Civil mitjançant la inscripció de la certificació emesa pel ministre de culte, es practica amb la simple presentació de la certificacióde l’església, o confessió, comunitat religiosa o federació respectiva, que haurà de expressar les circumstàncies exigides per la legislaciódel Registre Civil. Practicada la inscripció, l’encarregat del RegistreCivil posarà a disposició de cada un dels contraents la certificació dela inscripció del matrimoni (art. 59 LRC).
Quan el matrimoni s’hagi celebrat sense tramitació de l’expediento acta prèvia, si aquest és necessari, el Lletrat de l’Administració dejusticia, Notari, o el funcionari encarregat del Registre Civil que l’hagicelebrat, abans de realitzar les actuacions que siguin procedents pera la seva inscripció, ha de comprovar si concorren els requisits legalsper a la seva validesa, mitjançant la tramitació de l’acta o expedient.Si el matrimoni s’ha celebrat davant una autoritat o persona diferent, l’acta s’ha de remetre a l’encarregat del Registre Civil del lloc decelebració perquè es comprovin els requisits de validesa, mitjançantl’expedient corresponent. Comprovats s’inscriu el matrimoni (arts. 65i 58. 10 LRC).
7. El matrimoni civil.
Els requisits formals del matrimoni civil són el model al qual s’ajustaaquest negoci jurídic personal.
Es distingeix un doble moment: 1) Formació de l’expedient matrimonial, 2) Celebració del matrimoni.
a) L’expedient matrimonial EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ Els que desitgen contraure matrimoni han d’acreditar, prèviamenten una acta o expedient tramitat d’acord amb la legislació del Registre Civil que reuneixen els requisits de capacitat que exigeix la llei(arts. 56 1 CC i 58.1 LRC).
La competència per constatar mitjançant acta o expedient el compliment dels requisits de capacitat d’ambdós contraents i la inexistència d’impediments o la seva dispensa, o qualsevol gènere d’obstaclesper a contreure matrimoni correspon al Lletrat de l’Administració dejusticia, Notari o Encarregat del Registre Civil del lloc del domicilid’un dels contraents o al funcionari diplomàtic o consular encarregatdel Registre Civil de la demarcació en la qual resideixin a l’estranger(art. 51.1 CC i 58.2 i 9 LRC).
La persona que tramita l’acte o l’expedient escolta els contraentsreservadament i per separat per assegurar-se de la seva capacitat i dela inexistència d’impediment i pot sol·licitar els informes i practicarles diligències pertinents per acreditar l’estat, capacitat o domicili delscontraents o qualssevol altres extrems (art. 58.5 LRC).
L’expedient finalitza amb una resolució en la qual s’autoritza o denega la celebració del matrimoni.
La denegació haurà de ser motivada i expressar amb claredat la falta de capacitat o l’impediment en quèfunda la denegació (art. 58.3 LRC). Si és desfavorable es procedirà altancament de l’acta o expedient i els interessats podran recórrer davant la Direcció General dels Registres i del Notariat (art.
58.7 LRC).
Passat un any des de la publicació dels anuncis o de les diligènciessubstitutòries sense que s’hagi contret el matrimoni, no es podrà celebrar aquest sense nova publicació o diligències (art. 58.5 LRC).
Un supòsit particular és el del matrimoni de la persona afectadaper anomalies o deficiències psíquiques. El matrimoni és acte personalíssim de manera que, en cap cas, el consentiment matrimonial potser substituït pel d’una altra persona; per aquest motiu la llei disposaun règim particular que actua en aquesta fase: quan l’instructor estima que algun dels contraents està afectat per deficiències mentals,intel·lectuals o sensorials, ha d’exigir dictamen mèdic sobre la sevaaptitud per prestar el consentiment (art. 56 2. CC i 58 LRC), ambindependència que qui pretengui contraure matrimoni tingui o nomodificada judicialment la capacitat. A la vista del mateix autoritza ono la celebració del matrimoni. No obstant això, si ho autoritza i secelebra això no impedeix l’acció de nul·litat del matrimoni fundadaen l’absència consentiment (art. 73 1ºCC).
b) Celebració del matrimoni El matrimoni tramitat pel Lletrat de l’Administració de justicia oper funcionari consular o diplomàtic pot celebrar-se davant el mateix o un altre diferent, o davant el jutge de pau, alcalde o regidoren qui aquest delegui, a elecció dels contraents. Si s’ha tramitat perl’encarregat del Registre Civil, el matrimoni s’ha de celebrar davantel jutge de pau, alcalde o regidor en qui aquest delegui, que designin els contraents. Si és el notari qui ha estès l’acta matrimonial delscontraents a la seva elecció poden atorgar el consentiment davant elmateix notari o un altre diferent del que hagués tramitat l’acta prèvia,el jutge de pau, alcalde o regidor en qui aquest delegui (art. 57 CC i58 LRC).
El matrimoni s’ha de celebrar davant l’autoritat competent per raóde la funció (competència funcional) i del territori (competència territorial) i davant de dos testimonis majors d’edat (art. 51, 57, 62 i73 CC).
Els testimonis han de ser majors d’edat, no s’exigeix que coneguinels contraents. La seva funció es limita a donar testimoni de la celebració de l’acte i a signar, raó per la qual s’ha d’interpretar que, EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ encara que la norma no ho exigeixi, cal que tinguin la suficient capacitatde discerniment per entendre l’acte.
Són competents (art. 51 CC) funcionalment les següents autoritats: - El Jutge de Pau o l’alcalde del municipi on es celebri el matrimoni o regidor en qui delegui El Lletrat de l’Administració de justicia o notari lliurement elegit per tots dos contraents que sigui competent en el lloc decelebració.
El funcionari diplomàtic o consular encarregat del Registre Civil a l’estranger (art. 58.9 LRC).
La validesa del matrimoni no resulta afectada per la incompetència o falta de nomenament legítim del Jutge de pau, Alcalde, Lletrat del’Administració de justicia, Notari o funcionari, sempre que almenysun dels cònjuges hagi procedit de bona fe, i aquells exerceixin les sevesfuncions públicament.
Bona fe és el desconeixement del defecte o dela manca de nomenament de la persona que autoritza el matrimoni(art. 53 CCC).
El ritual de la celebració es descriu en l’art. 58 CC: la persona queautoritza el matrimoni procedeix a la lectura dels preceptes (art. 66,67 i 68 CC, cf. art 231-2 CCCat) en els quals s’enuncia el contingut(drets i deures) mínim legal del negoci matrimonial. Un cop llegitsha de demanar a cada un dels contraents si consenten a contraurematrimoni l’un amb l’altre i si efectivament el contraent en aquestacte, després aquests han de respondre i si la contestació és afirmatival’autoritat ha de declarar que queden units en matrimoni i estendrel’acta o escriptura corresponent.
Pel que fa al lloc en el qual s’ha de celebrar el matrimoni és el queelegeixin els contraents i sempre depèn de la persona que ho autoritzi.La celebració del matrimoni es farà constar mitjançant acta o escriptura pública signada per aquell davant qui se celebri, els contraents idos testimonis. Estesa l’acta o autoritzada l’escriptura pública, es remet pel autoritzant còpia acreditativa de la celebració del matrimonial Registre Civil competent, per a la seva inscripció, prèvia qualificació per l’encarregat del mateix (art. 62).
Si els contraents volen contraure matrimoni a l’estranger, d’acordamb la forma establerta per la llei del lloc de celebració o en formareligiosa i s’exigeix que presentin un certificat de capacitat matrimonial, l’expedeix el Lletrat de l’Administració de justicia, Notari, Encarregat del Registre Civil o funcionari consular o diplomàtic del llocdel domicili de qualsevol dels contraents, previ expedient instruït oacta que contingui el judici del autoritzant acreditatiu de la capacitatmatrimonial dels contraents (art. 58. 12 LRC).
c) Formes especials de matrimoni civil (visto muy por encima en clase) Les formes especials de celebració del matrimoni civil es caracteritzen perquè suposen una modificació, total o parcial, d’algun delsrequisits, afecten la forma, els altres elements essencials del matrimonino es modifiquen.
- Matrimoni per apoderat En aquesta forma un dels contraents manifesta el seu consentimentmitjançant una persona diferent (l’apoderat) que és un mer transmissor de la voluntat de l’absent. Malgrat el nom l’apoderat no és representant voluntari del contraent i es limita a actuar com missatger(nuntius) de la voluntat aliena; el caràcter personalíssim del negocijurídic matrimonial impedeix que el consentiment del contraent essubstitueixi pel d’una altra persona. Aquesta forma de celebració requereix (art. 55 CC): EL MATRIMONI I LA SEVA CELEBRACIÓ (i) (ii) Que, almenys un dels contraents assisteixi personalment a lacelebració del matrimoni, presència que és inexcusable, en conseqüència, no pot realitzar-se amb dos apoderats.
Que s’atorgui poder especial per contraure matrimoni en formaautèntica en el qual ha de constar la persona amb qui s’ha decelebrar el matrimoni i l’expressió de les circumstàncies personals precises per establir la seva identitat. La validesa l’apreciala persona que tramiti l’acta o expedient previ al matrimoni.
Si el poder s’extingeix abans de la celebració del matrimoni no potcelebrar-se vàlidament perquè falta el consentiment (art. 73 1 ° CC).El poder s’extingeix per revocació de qui el va atorgar, per la renúnciade l’apoderat o per la mort de qualsevol d’ells. En el cas de la revoca- Matrimoni en perill de mort La simplificació dels requisits afecta la persona legitimada per autoritzar el matrimoni i l’expedient matrimonial que no requereix quees tramiti prèviament a la seva celebració, sense perjudici de les reglesespecials per a la seva inscripció al Registre Civil (art. 52 CC).
Perquè pugui celebrar-se el matrimoni en perill de mort (in articulo mortis) cal que un o ambdós contraents es trobin en una situacióde perill o risc per a la seva vida per causes objectives (conflagracióbèl·lica, terratrèmols, incendis…) o subjectives (malaltia greu, …) quepuguin desembocar en la mort. Si el perill de mort deriva de malaltiao estat físic d’algun dels contraents, cal dictamen mèdic sobre la capacitat per a la prestació del consentiment i la gravetat de la situació,excepte impossibilitat acreditada (art. 52 CC).
El matrimoni se celebra davant de dos testimonis majors d’edat i la persona que la llei legitima especialment.
- Matrimoni secret L’especialitat d’aquesta forma de celebració del matrimoni actuatant en la fase anterior a la seva celebració, com en aquesta i en la inscripció atès que s’estableixen mesures per evitar la publicitat delmateix. És la forma laica del matrimoni de consciència de la legislaciócanònica.
Perquè pugui tenir lloc s’ha de sol·licitar al ministre de Justícia quepot autoritzar el matrimoni secret a proposta de la Direcció Generalde Registres (art. 54 CC) quan hi hagi una causa greu suficientmentprovada.
En aquest cas l’expedient es tramita de forma reservada sense lapublicació d’edictes o proclames (art.
54 CC) i no es dóna publicitata la seva celebració, a la qual han de concórrer la persona autoritzadaper a això i els dos testimonis majors d’edat. L’original de l’acta decelebració es remet immediata i reservadament a Oficina Central del Registre Civil en què consta.
El matrimoni produeix efectes entre les parts però no perjudicaels drets adquirits per terceres persones sinó des que es publiqui en elRegistre Civil ordinari (art. 64 CC) mentre tant es de publicitat restringida (art. 83.1 e) LRC).
...

Comprar Previsualizar