Tema 6. La teoria de l'evolució darwiniana (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Història de la Ciència i Cultura Científica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/03/2016
Descargas 45
Subido por

Descripción

Classe de dimarts 08/03.

Vista previa del texto

TEMA 6. LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ DARWINIANA (II) Llegint els records personals de Darwin o la seva autobiografia, enormement interessant, malgrat tots els filtres que va posar, es veu que, d’una banda, és molt integrat dins dels prejudicis propis de l’època, els mites de la classe victoriana a la qual pertanyia i, d’altra banda, era un personatge amb un perfil moralment molt compassiu. Per exemple, una de les coses que el van impactar va ser l’esclavitud. Un dels primers conflictes que va tenir amb el capità del Beagle, purità, girava al voltant d’aquest tema.
Als inicis del viatge, a Bahia, Brasil, la primera vegada que toquen a terra fora de les illes, el capità defensa i elogia l’esclavitud. Darwin el contradiu, en aquell moment és un jove de 20-30 anys. A les Galàpagos, Darwin no hi va acabar de treure totes les conseqüències, però amb les notes que va aprendre i amb la informació que va obtenir es van desenvolupar força les seves idees, de manera que van ser una aturada important.
Darwin coneixia les obres del seu avi, Erasmus Darwin (1931-1802; Zoonomia, 1794-6; The Temple of Nature, 1803), com també les obres de Lamarck, les teories del qual veia amb poca força.
La Zoonomia és més especulativa que l’obra de Lamarck, on hi ha més dades de biologia.
L’argument de la Zoonomia és que els animals tenen moltes característiques que només s’expliquen si aquests animals s’esforcen en desenvolupar trets per a una finalitat concreta: és una resposta del cos per a l’adaptació.
La de Jean Baptiste Lamarck (1744-1829) és la sofisticació de la idea d’Erasmus Darwin, amb Filosofia zoològica (1809), on trobem idees especulatives. Com a historiador de la naturalesa, va fer contribucions fonamentals, i va ser el primer que va introduir una mica d’ordre i classificació en el món dels invertebrats. La seva plasticitat va associada a una capacitat de cada esser viu per respondre a les exigències a les quals l’ésser s’ha d’adaptar per sobreviure (plasticitat lligada a la resposta del cos a la voluntat de sobreviure, que fa que es faci una determinada cosa). Un altre argument és que el cos es forma d’acord amb l’ús o el desús dels òrgans pertinents (per exemple, els talps són pràcticament cecs perquè no utilitzen els ulls baix terra).
Robert Malthus (1766-1834), Assaig sobre el principi de la població (1799). Era un bon científic, però una persona difícil. Darwin el llegia “com a entreteniment”.
1 Charles Lyell (1797-1875). Principis de geologia (1830-1832). Darwin segueix el seu exemple durant part de la seva carrera. Està considerat el primer text de geologia moderna.
Els catastrofistes, els que interpretaven els fenòmens geològics acceptant un lloc especial per a les grans catàstrofes geològiques, volien que aquesta interpretació fos compatible amb els relats de la Bíblia, on apareixia com a destacat el diluvi universal, d’unes dimensions tan colossals que deixa marca a l’escorça de la Terra i permetria entendre espectacles o situacions que, des d’un punt de vista geològic, són espectaculars o molt difícils d’entendre d’una altra manera.
Davant d’una interpretació catastrofista, en la qual els grans canvis s’explicarien a partir de grans catàstrofes, l’escola uniformista deia que només cal imaginar que les mateixes forces que avui dia veiem en acció, que afecten la superfície de la terra, i amb això en tenim prou. Igual que escalons per on s’hi passa acaben desgastats, a base de milers o milions d’anys, l’aigua que va circulant acaba fent el Gran Canyó del Colorado. No necessitem grans catàstrofes per explicar fenòmens com aquests.
Ara bé, avui dia, el catastrofisme ha entrat per la porta del darrere a la geologia. S’accepta que va ser probablement el xoc d’un meteorit contra la Terra allò que va provocar un núvol de pols i un canvi en les condicions climatològiques del planeta, i aquesta pogué ser una de les causes per a explicar la desaparició els dinosaures. És una teoria que segueix essent una hipòtesi, però és versemblant, i s’ha considerat seriosament només a partir dels anys 1980 i cada cop hi ha més evidències que la reforcen.
La idea del molt de temps i petits efectes que acaben acumulant diferències és un fet que en Darwin acaba acumulant a la seva teoria.
Tornant a Malthus, aquest va ser un economista, un seguidor de l’escola clàssica de l’economia, el pensament liberal-clàssic de l’economia que va fundar Adam Smith a la segona meitat del s. XVII. Es tracta d’una interpretació moderna dels fenòmens econòmics. Malthus era un clergue, un membre de l’església anglicana, conservador, i el seu assaig conté una de les primeres reflexions modernes sobre els fenòmens demogràfics (quantitat de gent que viu en un país, què influeix sobre el creixement i/o decreixement, si és bo o dolent, etc.), i això lligat, d’una banda, als problemes de l’economia i, de l’altra, als problemes morals que plantejava el problema del pauperisme urbà, de l’aparició d’unes classes urbanes que només podien sobreviure a través dels sous que guanyaven per una economia capitalista industrial que estava naixent.
2 “Els aliments creixen aritmèticament, però la població creix geomètricament”: la població, quan creix, creix multiplicativament. Si tenim 100 persones i, al cap d’un any, l’índex de creixement és de 10%, arribarem a 110. L’any següent serà el 10% de 110, i cada vegada la població va creixent més.
En canvi, la quantitat dels aliments només creix si tenim més terra, aleshores no es coneixia cap manera de millorar la productivitat, les plantes o els adobs que es feien servir. L’únic que es podia fer era talar més boscs. Com que la població no para de créixer i hi ha més gent disposada a treballar, els salaris baixaran. Els exèrcits podien ser més grans. La solució a aquells problemes requeria el control demogràfic. Això és el que Darwin explica que, per ell, va ser important.
L’origen de les espècies és una obra curiosa per uns quants detalls. És un llibre d’història natural, i l’única il·lustració que conté és una mena de xarxes que representen les espècies que han anat succeint i evolucionant al llarg del temps. És probablement l’única gran obra de la història de la ciència que pot llegir qualsevol persona mínimament educada. Una cosa curiosa és que parla de l’origen de les espècies però en cap moment el concepte “espècie” està definit. Es considera que dos animals pertanyen a una mateixa espècie si es poden creuar i produeixen descendència fèrtil: si s’agafa un ase i una euga, es poden creuar i tenir descendència, però les mules ja no tenen descendència. Per tant, l’ase i el cavall són considerades espècies diferents. En canvi, sí que serien de la mateixa espècie diferents classes de cavalls.
La primera part de l’argument de Darwin introdueix el tema de la variabilitat i de la variabilitat induïda, que és el resultat d’allò que ell anomena la “selecció artificial”. Aquest és un exemple típic d’una revista de l’època de Darwin en la qual apareixen classes diferents de coloms, que eren més o menys decoratius. En una segona imatge, veiem dos tipus de cavalls, un criat per córrer i l’altre per a arrossegar pesos. És el fenomen basic de la variabilitat: per què es produeixen aquestes variacions? Darwin subratlla: els fills de qualsevol espècie d’animal, per norma, no són idèntics als pares, tots presenten característiques lleugerament diferents. Els criadors professionals, els seleccionadors de plantes, s’aprofiten d’aquestes variacions per a crear varietats d’animals.
[Sobre la lluita per l’existència (cap. 3): .ppt, pàg. 20-21] Es diu que les idees de Darwin es fan servir per a la política, però és més complex que això: vénen de la política. De totes maneres, es va desmarcar del missatge socialment conservador de Malthus: no creia que la solució fos predicar l’abstinència als pobres. Així, totes les espècies estan obligades a conviure en una situació de competició per la disponibilitat de recursos, d’aliments.
3 Evolució i progrés no són sinònims a la teoria de Darwin.
Darwin reconeix que la seva teoria encara està oberta. Acaba amb una reflexió al paràgraf final de l’obra, on sembla que, per un moment, es posi poètic. La prosa de Darwin és extraordinàriament clara, tot i que ell diu que pensa que no s’expressa en claredat i que s’ha d’esforçar molt per a aconseguir expressar una idea com ell vol. Això es nota en la prosa de Darwin, ja que es veu elaborada i molt sistemàtica, quasi avorrit i sense ritme. És sempre molt factual, i només en aquest últim paràgraf té com una reflexió una mica més poètica o filosòfica: “És interessant de contemplar un turó embardissat, ple de plantes de moltes menes, amb ocells cantant...”.
L’últim llibre que Darwin publicà era sobre cucs: estudià la funció o l’efecte que els cucs produeixen en la terra, la importància que tenen com a recicladors de material, de la pols i de l’orgànic, i com alimentant-se acaben produint un us fonamental perquè el terra sigui fèrtil i capaç d’alimentar.
L’edició original es va esgotar el mateix dia que es va començar a vendre, i Darwin en va publicar una segona versió una mica modificada.
Quan Darwin arriba a Alemanya, el principal Darwinista és Ernst Haeckel, que transforma la teoria de Darwin i li afegeix elements lamarckians. Eren idees que predominaven sobre l’evolució dels arquetips. De totes maneres, no hi ha cap mostra de superioritat de raça ària o de racisme, tret d’una mena de descripció o de creença que els europeus del nord eren les formes més evolucionades o superiors de civilització. De totes maneres, llavors aquesta idea era present a tot arreu.
El principal avantatge o virtut que té la teoria darwiniana és que permet explicar molt bé els fenòmens de l’adaptació, en els quals fins i tot la forma que té el cos respon perfectament a les necessitats del tipus de vida d’aquell animal. L’adaptació és una de les coses que la teoria de Darwin explica. Anys més tard, escriurà un llibre on explicarà el desenvolupament de l’home com un fet evolutiu.
Immediatament, quan va publicar les seves obres va esclatar una gran polèmica perquè els factors importants conservadors, tant alguns científics com membres de l’església anglicana, van posar-hi problemes i es va originar un gran debat.
4 ...

Tags: