Tema 20-Transtorns atàxics (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 17
Subido por

Descripción

Malaltia del parkinson explicada amb fotos

Vista previa del texto

TEMA 20 TRANSTONRS ATÀXICS I TRANSTORNS DE L’EQUILIBRI: 1. EQUILIBRI: DEFINICIÓI: Transtonrs caracteritzat per la disminució de la capacitat de coordinar els moviments.
ATÀXIA: Es pot utilitzar indistintament tambér per referir-se al síntoma de una coordinació defectuosa del moviment muscular, o per nombrar una malaltia degenerativa concreta del sistema nerviós de quantes cursen amb tal símptoma.
Dificultat per a coordinar els moviments. Quan parlem de ataxia de forma genética parlam d’una alteració de l’equilibri. Pot deure’s a qualsevol de les 3 estrucutres bàsices influenciades en el control de la coordinació i l’equilibri: cerebel·losa, sensitiva i vestibular. Sobretot es manega a nivell del cerebel i ganglis.
1.1 COORDINACIÓ I EQUILIBRI: IMPULSOS VISUALS: Són importants per saber la posició. Sobretot intervenen la retina, propiocepció dels músculs oculars i la coordinació amb el coll i laberints per coordinar els moviments del cap i del coll.
LABERINTS: Informació de quina és la posició del meu cap.
Esta format per diverses estructures cadascuna de la qual té una funció.
CONDUCTES SEMICIRCULARS: Acceleració angular.
SÀCUL I UTRICLE: acceleració lineal i gravetat.
REFLEXES VESTÍBULO-OCULARS I VESTÚBULO-ESPINAL: Controlen la posició que percep el laberint, el vestíbuls doncs ajustaré la posició dels ulls. Segons la posició que hem diu el meu vestibul ajustaré tots els músculs de posició.
IMPULSOS PROPIOCEPTIUS: Ens dona informació sense utilitzar els impulsos visuals de com estan les articulacions, músculs i músculs del coll (posició del cap).
CEREBEL: És la regió del encèfal la funció principal de la qual és integrar les vies sensitives i motores. Per aquest motiu, té una gran quantitat de feixos nerviosos que connecten el cerebel amb altres estructures encefàliques i amb la medul·la espinal.
o Nuclis i vies ganglionars o Nuclis vestibulars o Fascicle longitudinal medial o Nucli roig o Nuclis oculomotors: III= Ocular comú, mirada vertical, amunt i abaix i cap a endins VI=Abducens. Va cap a enfora.
El cerebel integra tota la informació rebuda per precisar i controlar ordres del que el còrtex envia al aparell locomotor a través de les vies motores.
Per aquest motiu les lesions a nivell del cerebel no solen casuar paràlisis però si desordres relacionats amb l’execució de moviments precisos, manteniment del equilibri i la postura i aprenentatge motor.
1 MECANISMES PSICOFISIOLÒGICS: Esquema corporal Esquema ambiental Integrat de cara a mantenir l’equilibri 1.2 CAUSES: Lesions focals: tumors, ictus, esclerosi múltiple....
Substàncies exògenes: Alcohol Altres drogues: cànnabis, ketamina Antiepilèptics Mercuri Radiaciones agudes elevades Dèficit de vitamina B12 Neuropaties perifèriques, alteracions espinals.
Degeneracións cerebel·loses no-hereditaries: Enolisme crònic Degeneració cerebel·losa paraneoplássica Edema cerebelos de gran altitud Ataxies hereditaries: Atàxia espinocerebelosa Atàxia de fredreich 2. VERÍGENS Els verigens es poden representar com a diferents sensacions: Sensació de gir del propi cos Gir de l’ambient Cabeceo El terra o les parets s’inclinen És molt important fer una bona anamnesis per intentar averiguar la causa d’aquest vertígens.
És important saber diferenciar-ho dels marejos o pseoduvertigens, ja que s’assemblen molt i podem pensar que és el mateix quan en realitat no és així. Aquetes provoquen: Balanceig, cap buit, flotació, caminar en l’aire Atacs d’ansietat, histèria i depressió Anèmia greu (st perniciosa), estenosis aòrtica i languidesa Crisis hipertensiva (ajust inestable flux cerebral) Hipotensió ortostàtica peolineuropatia Hipoglicèmia Intoxicacións (OH, sedants, anticomicals....) 2.1 CAUSES NEUROLOGICQUE S I OTOLÒGIQUES DEL VERTIGEN: Hi ha diverses causes de diferents tipus que poden provocar el vertigen: COMICIALS: Aura Clínica de crisis OFTALMOPLEGIA: Amb diplopies brusques.
CEREBEL: Processos expansius Lesions vasculars Caiguda cap al costat de la lesió Nistagme bilateral, més intens amb mirada cap a la lesió VERTIGEN CERVICAL: 2 - Espasmes músculs cervicals, traumatismes del coll, irritació de les arrels sensitives cervicals superiors Insuficiència circulatòria vertebrobasilar AURA DE MIGRAÑA BASILAR: 2.2 PATOLOGIES QUE PODEN DONAR UNA ALTERACIÓ VERTIGINOSA: MALALTIA DE MENIERE  VERTIGEN LABERÍNTIC: Atacs recurrents de vertigen amb “zumbido” i sordesa fluctuants Augment del volum de la endolimfa i distenció sistèmica de la endolimfa.
Ruptura del laberint membranós i passa endolimfa a la perinifa que pot augmentar pressió i volum i en pot donar sensacions aberrants.
VERTIGEN POSICIONAL BENIGNE: DE BARANY: Coàgul flotant de desfets dels otòlits. La endolimfa pica als otòlits, provocant que aquets no actuïn bé i et provoqui la sensació de vertigen, que no sepis on estàs, problemes de percepció.
Vertigen paroxístic i nistagme en certes posicions del cap o amb canvis bruscos de posició Inversió del nistagme després de recolzar-se o assentar-se Latència d’uns segons Duració < 30-40 segons de la crisi (15 segons) Fenomen de fatiga de la maniobra NEURONITIS VESTIBULAR: A través del nervi vestibular envia directament tota la informació per el nervi vestibular.
Sensació de vertigen Antecedents de infecció viral i dona atac paroxístic.
Normalment en adults joves, inicia brusc o pròdroms de inestabilitat d’hores o dies. Dura un o dos dies.
VERTÍGENS D’ORIGEN EN NERVI VESTIBULAR: La causa més freqüent és la neurinoma del acústic (normalment per un tumor que fa compressió). El nervi queda comprimit i tindré símptomes que el vestibular està alterat Provocat per alteracions en el penyal del temporal o angle pontocerebelós.
Freqüència de zumbits o sordesa. Pot afectar a altres parells cranials, generalment el facial i el tribèmin i el diagnòstic es potencials evocats del tronc i RNM.
VERTIGEN D’ORIGEN DE TALL CEREBRAL: Afecta a nuclis vestibulars del tronc, vertigen ,nistagmus, nauseies i vòmits prolongats. Pot ser nistagme sense vertigen i la clínica normalment està associada al tronc.
VERTIGEN D’ORIGEN CEREBELOS: Nistagme i atàxia de la marxa indistingibles de les vies vestibulopaties.
Associa: atàxia de extremitats, disàrtria disdiacocinesia.
VII si alguna cosa m’ho fa malbé és molt probable que siguin símptomes de tronc.
Hi ha dues coses que ens orientaran per saber d’on ve el vertigen i l’alteració de la marxa.
 MANIOBRA DE ROMBERG: Es basa en veure si l’instabilitat augmenta quan tanco els ulls. Si tanco els ulls i hem quedo igual de inestable es rombreg negatiu. Si estic be, tanco els ulls i m’envaig cap a un costat és romberg negatiu.
 NISTAGME: El patològic és la fase lenta, la de correcció ràpida és fisiològica. La part afectada és la lenta i no se li anomena nistagme. La fase ràpida (de correcció) és cap a l’esquerra, el que és patològic és cap a la dreta.
3 RESUM...
En resum, tenim 3 vies de informació de l’equlibri: a nivell vestibular (oida), els ulls, i la propiocepcio a nivell de les articulacions. Aquestes 3 envien informació al cerebel que és l’encarregat de coordinar-ho perquè poguem estar en equlibri. Què passa si alguns d’aquest falla?: FALLA EL VESTIBULAR El cerebel i el sistema nerviós ja es poden arreglar amb 2 vies de informació que li queden, és a dir, els ulls i la propiocepcio. Si tanc els ulls, només me queda una via de control i hem complicarà molt l’equilibri poguent arribar a tenir problemes. Tindre un romberg positiu al costat de la lesió i un nistagme positu al costat contrari de la lesió.
EXEMPLE: Alteració al vestibular dret i tanco els ulls: Romberg positiu cap a la dreta Nistagme positiu cap a l’esquerra FALLA LA PROPIOCEPTIVA: Segueixo manetint la ocular i la vestibular, però al tancar els ulls, nomes hem queda una via de control que es la vestibular. En aquest cas no tindre nistagme ja que el nistagme és una afectació del sistema vestibular, i si aquest està preservat no en tindre. El romberg serà positiu ambdós costats, ja que al mantenir el sistema vestibular bilateral preservat, no hi haurà com antes un que estarà alterat que provocarà el romberg cap a aquell costat.
FALL AL CEREBEL (VERMIX) Si el problema està al cerebel, tinc els tres punts de informació i tinc la informació suficient. Si està al vermis tindré una alteració a nivell de tronc.
Si estic inestable, quan tanqui els ullls seguiré igual d’inestable, i el romberg serà negatiu. Cauré igual amb els ulls oberts que tancats i el nistagme no anirà cap al costat ja que és un problema central (Vermis) i no lateralitzat.
FALL CEREBELOS (HEMISFERI): Si és a un hemisferi cerebel·los controla els moviments fins i controlats d’aquell hemisferi. Alteració esquerre per exemple, tindre una atàxia de membres del costat esquerre i el nistagme serà cap al costat contrari de la lesió, ja que hem corregirà cap al costat contrai, el dret. Normalment el nistagme és positiu tot i que no té perquè ser-hi.
20.3 TRACTAMENT: 4 Tractament causa Tractament de les crisis (sintomàtic) MIDES FÍSIQUES: repòs en al llit amb inmovilitzacó del cap i en la penobra si augmenta al obrir els ulls. Evitar postures que desencadenin el vertigen.
MIDES FARMACOLÒGIQUES: Eliminació del vertigen per superposició vestiubular Compensació vestibular (facilitació) normalment incompatible amb l’anterior Tractament dels sintomes acompanyants: neurovegetatis i psicoafectius Metoclopramida com antiemètic Diacepam com ansiolític sedant.
5 ...