4. Dia 15/03/2016 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de recerca en comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 51
Subido por

Descripción

Sessió 04.
Ricardo Carniel

Vista previa del texto

Carme Rocamora i Seguí Mètodes de Recerca en Comunicació Tema 2: El procés d’investigació i les seves etapes. La seva aplicació a la investigació en comunicació En aquesta sessió acabem el tema 2 (Les etapes del procés); les parts que ens falten són la mostra i altres parts del projecte.
1. Mostra Una mostra és una petita part d’un conjunt de coses.
Univers hipotètic: és el conjunt, la totalitat d’aquelles persones, coses, que volem analitzar. Seria el conjunt de la totalitat, tots els elements que es volen analitzar. I d’aquí es vincula la mostra.
Els autors no tenen unanimitat en la diferenciació entre univers i població.
Segons el llibre que nosaltres utilitzem de referència, la població seria el conjunt d’elements d’aquest univers més concret. Per exemple en el món universitari (Univers) hi ha una població més concreta (la UAB). L’Univers, doncs, estaria format per diverses poblacions que tenen en comú les seves característiques. Podem trobar en alguns llibres que univers i població és el mateix, però nosaltres agafarem població com a conjunt de tots els casos coincidents i mostra com a subgrup de la població.
Població Mostra 1.1 Condicions de la mostra: • • • • Conté part de la població Amplitud estadísticament proporcional a la magnitud (Per exemple, en un estudi, si volem analitzar una població de 300 persones possiblement basta que analitzem 30, però si són 3.000 seria convenient utilitzar 300).
Representativa: busquem que representi la totalitat, perquè volem que els resultats d’aquest grup es puguin extrapolar a la totalitat.
Finalitat de la mostra Carme Rocamora i Seguí Mètodes de Recerca en Comunicació 1.2 Tipus de mostreig • • Probabilístiques: és quan la probabilitat permet que els toqui a tots per igual ser part de la mostra. La probabilitat és la mateixa, per tant, tots els elements de la població tenen la mateixa probabilitat de ser escollits per la mostra. L’avantatge en aquest mostreig és el marge d’error, ja que es pot mesurar.
No probabilístiques: tots els elements no tenen la mateixa possibilitat a ser part de la mostra, no depenen de la probabilitat sinó de causes relacionades amb l’investigador o l’estudi que es fa: s’escull la mostra amb altres mecanismes. No es pot mesurar el marge d’error 1.2.1 Com definir el millor tipus de mostreig per l’estudi? • Els objectius/finalitat: depèn dels objectius i la finalitat de l’estudi, (l’esquema de la investigació ) • L’esquema de la recerca i l’abast: l’abastiment (si la nostra població és més abastable podem fer una mostra probabilística, més elaborada.
• Mesura de l’univers o població • Relació entre costos i eficàcia • Limitacions de temps • Marge d’error permès: si no es pot tenir un marge d’error molt alt haurem d’escollir un tipus de mostreig o un altre 1.3 Mostres probabilístiques • • • Aleatòria simple: si la meva població és X, a cadascú reparteixo un número i a partir d’un sorteig toquen X persones. És un sorteig, per tant esser escollit o no, no respon a res més que a la probabilitat. Tot i així no es tot arbitrari, ja que hi ha una tècnica, un mètode (una llista, un cens, un sorteig). No es poden aplicar moltes especificitats, moltes diferenciacions entre el grup en general.
Mostra estratificada: ens permet fer una mostra més representativa del conjunt d’elements. Un cop conec les característiques de l’univers, l’agrupo en unitats homogènies (extractes o categories). Per exemple, agafar estudiants de periodisme; separar entre nois i noies i en aquesta proporció apliquem sorteig simple Ø Mostra estratificada constant: el mateix número d’ambdós grups sense tenir en compte el pes estadístic: 30 persones masculines i 30 femenines Ø Mostra estratificada proporcional: agafar tant per cent, Per tant és proporcional als grups. Com més estratifiqui, aconseguiré un resultat més proporcional.
Mostres successives: Ø Abans-Després: saber l’opinió d’un grup de persones abans i després d’un fet.
Ø Tendències: aplicar la mateixa tècnica en dos o més moments diferents per saber si hi ha una tendència que es repeteix o no.
Sense vincular a un fet concret; és a dir que no està marcat per un esdeveniment Carme Rocamora i Seguí Mètodes de Recerca en Comunicació 1.4 Mostres no aleatòries o empíriques: no probabilístiques • • Mostra intencional: intervé la intenció o opinió de l’investigador. És relativa.
Ø Mostres per quotes o proporcionals: sondejos d’opinió; opinió de productes de mercat. L’investigador defineix quina població i que volem saber d’ella. No hi ha sorteig, ni sistema que garanteixi la mateixa probabilitat. Es busca representativitat però no està marcat per una tècnica.
Ø Raonada o intencionada: persones concretes que l’investigador considera que són una mostra: per exemple, per saber l’opinió de professors doncs escull A, B o C perquè l’investigador considera que són persones representatives (s’apliquen uns criteris per escollir aquesta gent) és necessari conèixer les característiques de la població.
Mostra erràtica o circumstancial: completament arbitraria, sense criteri.
2. Elements que composen un projecte d’investigació Pla de Treball índex futura recerca Bibliografia à En aquest apartat falta ampliar amb el contingut de la presentació PWP que el professor encara no ha penjat al CV.
Tema 3: Les tècniques d’investigació per a l’anàlisi de la comunicació. Les bases de dades 1. Les bases de dades estadístiques comunicació i la investigació documental sobre Investigació primària i secundària: la primària es aquella que faig amb les meves pròpies dades (el que jo he pogut recollir).La secundària és aprofitar dades d’una altra persona per aplicar-les al meu estudi. Qualsevol estudi té de les dues parts (quan ens documentem fem la segona).
Base de dades: documents que contenen informacions de dades estadístiques de diferents tipus. Són documents elaborats per diferents grups, entitats, organitzacions. Els podríem definir en dues tipologies bàsiques: Carme Rocamora i Seguí Mètodes de Recerca en Comunicació • • Caràcter documental informatiu: catàleg de la biblioteca amb tot el que hi ha és una base de dades. És una base de dades de caràcter documental informatiu.
Emmagatzemant de dades estadístiques: ens permet informacions a través de les dades emmagatzemades Exemples de bases de dades estadístiques: INE, Idescat, Eurostat. Aporten dades de tot tipus: econòmics, sociodemogràfics, IDH.
2. Les dades de consum de mitjans Definició i exemples 3. Els informes sobre l’estat de la comunicació Recursos-diagnòstic Els informes no són una base de dades, són un producte derivat.
4. L’anàlisi i estudi de les dades i la seva aplicació als contextos de la recerca en comunicació i periodisme Series de ficció nacionals amb més audiència entre joves 5. Periodisme de dades *Recuperar document del periodisme de dades d’escriptura periodística en multimèdia.
Tendència emergent à sortida professional Importància que hi hagi dades obertes (open data).
à En aquest apartat falta ampliar amb el contingut de la presentació PWP que el professor encara no ha penjat al CV.
...

Tags: