7. Alteracions del llenguatge. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 25

Vista previa del texto

Alteracions del llenguatge: afasia.
1. Definició.
Existeixen diferents definicions que poden ajudar a comprendre el significat complert d’aquesta afecció:  Alteració adquirida del llenguatge oral o escrit conseqüència d’una lesió cerebral focal, que manté les funcions superiors aparentment conservades.
 Deteriorament de la capacitat d’interpretar i formular els símbols del llenguatge, resultat d’una lesió cerebral.
 Alteració de comprensió del material verbal, de lectura, parlat i escrit.
1.1. Etiologia.
Entre un 20 i un 30% de les persones que sobreviuen a un ictus (AVC) solen patir afàsia, de manera que la principal causa d’aquesta afecció serà l’ictus amb un 85%.
Aquesta també pot venir donada per una malformació vascular, traumatismes cranioencefàlics i altres com: tumors, infeccions, malalties degeneratives, etc.
1.2. Epidemiologia.
 Incidència: o EEUU 20% de ACV o 700 000 casos d’ ACV/any En afroamericans és més freqüents que la raça caucacia. (2:1) I respecte al sexe, les dones tenen presentacions més lleus d’aquesta afecció ja que la aquesta té una major habilitat en la funció del llenguatge.
1.3. Lateralitat de la lesió.
  Hemisferi cerebral esquerre o La majoria! Hemisferi cerebral dret o 10% dretans o 10-20% esquerrans 1.4. Anatomia del llenguatge.
El desenvolupament del llenguatge és molt complexa. Triguem anys a aprendre a fer-la. De forma que hi ha una gran quantitat del cervell que s’involucra en la funció. Es poden dividir principalment en: - Una zona més posterior: recepció del llenguatge.
Una zona més anterior: creació i articulació del llenguatge.
D’aquesta forma, tindrem una seqüència segons l’estímul visual o auditiu, posteriorment Wernicke, Broca i finalment l’àrea motora. Les zones més critiques són la de Wenicke (compressió) i Broca(elaboració) i la zona que les uneix.
1.5. Termes.
Agramatisme: incapacitat per incloure a frases normals les categories menors del llenguatge. Omet articles, preposicions, verbs auxiliars, conjugacions, etc. es reflecteix en una ¨parla telegràfica¨ Anòmia: incapacitat selectiva d’evocar paraules correctes.
Anosognòsic: no és conscient del seu trastorn.
Circumloquis: produccions verbals intencionals o deliberades realitzades per a evitar dificultats de tipus anòmic.
Disàrtria: Alteració del control motor (debilitat, lentitud o incoordinació).
Disprosòdia: atenuació de la melodia en el discurs.
Ecolàlia: repetició immediata i prolongada dels sons que s’han sentit.
Estereotípia: emissió repetitiva del mateix segment lingüístic (hola, lala,...) Mutisme: absència total d’emissions verbals.
Neologisme: paraula no existent que el pacient emet com a paraula Parafàsia: producció no intencionada de síl·labes, paraules o frases durant el seu discurs.
- Parafàsia literal o fonèmica: producció de síl·labes en ordre incorrecte (casima per camisa) Parafàsia verbal: substitució de paraules senceres.
o P. verbal o semàntica: paraula que tenia relació amb el que volia dir el pacient (peu per ma) o P. verbal a l’atzar: paraula que no guarda relació. (cafè per rellotge) 2. Classificació.
Aquesta es duu a terme segons el test de Boston. Aquest les divideix entre fluents o no fluents. En tots els tipus solen afectar-se totes les zones de comunicació en major o menor grau, de manera que també s’alterarà l’escriptura, el llenguatge no verbal, etc.
Aquestes afàsies evolucionen i poden variar en un mateix pacient de un tipus a un altre.
2.1. Afàsies no fluents. (- de 50 paraules per minut) Produïdes principalment a la zona anterior, anteriors a la cissura de Rolando.
- - - - Afàsia motora, de expressió o de Broca: o Compressió conservada.
o Expressió del llenguatge greument alterada.
o Llenguatge espontani reduït, lent, fatigós amb important dificultat d’articulació, amb anomies i agramatisme.
o Conscients de la seva situació i fàcilment cauen en depressió.
Afàsia transcortical motora: o Llenguatge espontani molt reduït, amb parla dificultosa, escassa, disprosòdica i feta generalment de frases curtes.
o El pacient pot repetir amb molta facilitat. La repetició és molt millor que el llenguatge espontani.
o Comprensió relativament preservada.
o Denominació conservada (precisen d’ajudes articulatòries).
o Recuperació en general, bona.
Afàsia global: o Tant la comprensió com l’expressió estan alterades.
o Es sol presentar en fases inicials del ictus.
o És la més freqüent i la més greu.
o Sol evolucionar.
o Llenguatge espontani inexistent o reduït a estereotípies o fragments sil·làbics.
o Repetició impossible o reduïda a fragments sil·làbics.
o Compressió molt limitada.
o Lectura impossible.
Afàsia mixta transcortical.
o Llenguatge espontani severament alterat.
o Repetició possible, tot i que amb freqüencial es tracta d’ecolàlia.
o Comprensió alterada.
o Pràcticament no hi ha capacitat de denominació.
2.2. Afàsies fluents. (+ de 50 paraules per minut) - Produïdes sobre tot a zones posteriors, posteriors a la cissura de Rolando.
Afàsia anòmica o Llenguatge espontani fluid amb anomies molt freqüents.
o Comprensió relativament conservada.
o Repetició correcta.
o Circumloquis.
o Lectura preservada.
- - - Afàsia de Wernicke, sensitiva o de comprensió o Principal característica: incapacitat per a comprendre.
o Parla fluida i normal en quantitat i melodia.
o Errors en la producció del llenguatge amb parafàsies i presencia de neologismes.
o Generalment anosognóstics. De manera que no saben el que diuen i no paren de parlar.
Afàsia de conducció (fascicle 4 que uneix l’àrea de Broka amb Wernicke) o Producció del llenguatge menys fluida que els pacients amb afàsia de Wernicke.
o Comprensió relativament preservada.
o Repetició severament alterada, amb molts errors fonèmics.
o Denominació greument afectada.
Afàsia transcortical sensorial.
o Llenguatge espontani fluid amb parafàsies verbals i aòmia.
o Comprensió molt limitada o Repetició casi normal, en ocasions ecolàlia o Freqüent a la malaltia d’Alzheimer 3. Valoració.
Davant la presència d’alteració del llenguatge aquesta haurà de ser una valoració per part d’un especialista.
S’haurà de informar a la família i equip dels dèficits, facilitar la comunicació i informar de les tècniques de comunicació més apropiades.
3.1. Objectius.
    Determinar el tipus d’afàsia.
Gravetat del trastorn o Comprensió auditiva o Expressió verbal o Trastorns de lecto/escriptura Establir pronòstic Identificar objectius de tractament realistes i tasques de tractament adequades.
3.2. Valoració clínica informal.
Explora característiques bàsiques del llenguatge:     Comprensió Repetició Fluïdesa Llenguatge espontani    Denominació Lecto-escriptura Articulació (pp,tt,kk) Un algoritme que pot ser útil és el següent: 3.3. Valoració estàndard mitjançant tests específics d’afàsies.
a) Proves clàssiques de valoració sindròmica a. Molt llargues i personal molt format b. Grans bateries de proves i. Test de Boston per afàsia. Mínim de 6 hores.
ii. Bateria d’afàsia de Westen iii. PICA c. Proves de despistatge: test de screening b) Proves de comunicació funcional del llenguatge: a. Mes curtes i personal format. Avaluació més analítica.
b. Índex d’efectivitat comunicativa.
c. ASHA-FACS 3.4. Factors pronòstics.
- Gravetat inicial.
Localització i mida en neuroimatge.
Etiologia.
Tipus d’afàsia.
Situació prèvia.
Temps transcorregut fins a inici del tractament.
Etiologia: els hemorràgics evolucionen més que els isquèmics.
4. Tractament 4.1. Logopèdia.
Iniciar-lo el més aviat possible, segons la tolerància del pacient.
Comunicar a l’equip i la família la discapacitat del pacient i ensenyar estratègies o tècniques que puguin millorar la comunicació.
Tot i que els millors resultats es donen en fase aguda (menys de sis mesos post AVC), també pot continuar la millora en fase crònica. De manera que aquest tractament haurà de continuar si hi ha objectius identificables i es pot evidenciar el progrés. S’haura de fer un seguiment periòdic. En els 12 o 8 mesos es parla ja de seqüeles. El desenvolupament motor és avanç.
Objectiu: que el pacient pugui comunicar les seves emocions, les seves necessitats i les seves aferències.
4.2. Altres - Farmacològic Estimulació elèctrica transcranial No es troben gaire estudiats encara. No hi ha evidencia científica d’eficàcia.
...