Principals contaminants atmosfèrics (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología + Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Contaminació atmosfèrica
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Umukie Bosch Altimiras Contaminació atmosfèrica Principals contaminants atmosfèrics PRINCIPALS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS Hi ha contaminants primaris, que són aquells que s’emeten directament a l’atmosfera com pot ser el SO2, H2S, NO, NH3, CO, CO2, HCl, HF, PST,...
També hi ha contaminants secundaris, que són aquells que normalment no són de focus emissor, són conseqüència de reaccions de transformacions de compostos primaris com pot ser el O3, SO3, H2SO4, NO2, HNO3,...
Les fonts poden ser, tant antropogèniques com biogèniques a més, poden ser fixes o mòbils.
Les emissions també poden ser canalitzades o difuses. Les canalitzades són les que estan localitzades i es veuen, mentre que les difuses són les que no estan canalitzades sinó que estan disperses.
-CO2 Produït per qualsevol reacció de combustió. Sabent l’estequiometria i el consum, es pot saber l’emissió. Se n’estudien els mètodes d0mmegatzematge de CO2, per capturar-lo.
La combustió ideal és aquella que consumeix completament la font. S’expressa de la següent manera: y y Cx H y + x + O2 x CO2 + H2O ⬚ 4 2 Però nosaltres no tenim O2 sinó que tenim aire (format per 79% de N2 i 21% O2). El nitrogen de l’entrada és el mateix nitrogen que el de la sortida, perquè no reacciona quan hi ha una combustió.
A la sortida podem trobar: Nitrogen, Sutge, Combustible, Monòxid de Carboni, Hidrogen, Aigua, Diòxid de Carboni,...
perquè no reacciona tot el combustible degut a l’oxigen.
Per tant, ho solucionem amb un excés d’O2 a l’aire per assegurar que el combustible reaccioni tot. Això farà que a la sortida, hi haurà el O2 d’excés. Normalment, es procura que sigui el 11% del total en sec.
El CO és incolor, indolor,... que es forma quan la combustió és incompleta. Causa problemes de salut degut a que s’uneix irreversiblement a l’hemoglobina evitant que s’hi pugui unir el O2 i provoca angina de pit i efectes fisiològics al cervell. La concentració a la que és perillosa és de 1000-1500ppm si s’hi està exposat durant una hora. De forma natural és el 41% i l’antropogènic és del 59%.
El CH4 és l’hidrocarbur atmosfèric més important, i està en increment. Les emissions són sobretot en la ramaderia, agricultura i en el tractament de residus. Té una vida mitja a la troposfera de 510anys i per reacció amb radicals, es forma el O3.
-COMPOST ORGÀNIC VOLÀTIL Substàncies amb C, H, O, Cl, S o N que esdevenen gasos a temperatura ambient, si tenen pressió de vapor.
També poden ser alcans, alquens, anells aromàtics, terpens,... N’hi ha de naturals i d’artificials.
Participen en el procés de smog.
Tenen capacitat de reaccionar amb radicals lliures, sobretot amb el OH. Són precursors del O3 de la troposfèric però destrueixen el estratosfèric. Per tant, són necessaris.
L’emissió dels COV antropogènics, desequilibren la balança amb els naturals.
-ÒXIDS DE NITROGEN Apareixen també en la combustió. Són causants de la contaminació atmosfèrica. En els combustibles es troben N2, igual que a la fusta. Reacciona amb el O2.
O2 + N2 →2NO (i) 2NO + O2 → 2 NO2 (ii) El procés de combustió teòric, no és real ja que no es crema tot el combustible. S’emet poc NOx (també quan hi ha molt d’aire en relació al combustible).
Els catalitzadors dels cotxes utilitzen més combustible per no alliberar tant NOx.
L’òxid nitrós té un potencial d’escalfament global, molt alt. És emès sobretot degut al procés de desnitrificació de sòls, llacs, oceans..
La majoria de les emissions són originades per fertilitzants. 1kg de N2O equival a 298kg CO2.
L’amoníac quan s’emet, es converteix en amoni i aquest forma part dels aerosols sulfat amoni i nitrat amònic.
-ÒXIDS DE SOFRE Quan hi ha combustió, es genera SO2 que pot reaccionar amb O2 i esdevenir SO3. La font pot ser natural (volcànica) o antropogènic (degut a la combustió). És molt soluble en aigua.
Reacciona OH: Part de les partícules que estan en suspensió són de sulfats i provoquen problemes de respiració, corrosió, degradació,...
Reacciona amb H, CH3, C,..: i es redueix. Fa olor a ous podrits. S’emet en processos biològics i industrials. Són els més tòxics i s’oxida amb el O3.
PARTÍCULES Poden tenir origen natural o artificial. Tenen diferent mida, diferent composició, diferent reactivitat, forma,...
Tipus, segons la mida Tipus segons l’origen -AEROSOLS Són sòlids o líquids que estant en suspensió a l’aire. Fase condensada amb aire i material residual.
-Primaris: Aquells que surten directament de la xemeneia.
-Secundaris: Aquells que són fruit de la reacció amb components de l’atmosfera.
-Dispersió: Formats per l’atomització d’un líquid.
-Condensació: Formats per la condensació de gasos.
Són importants en el tema de la contaminació, juguen amb la llum, són superfície per molècules i per ions, són un medi per a més reaccions.
-PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ Més gran que una molècula (fum, sutge, boira,..). Segons la mida trobem: -PM10. Diàmetre de 10 micròmetres o menys. Sols arriben a la gola.
-PM2,5. Diàmetre de 2,5 micròmetres o menys. Arriben als pulmons.
-FN o FUM NEGRE. Diàmetre de 1 micròmetre o menys. Arriben a la sang.
El diàmetre del que estem parlant, és el diàmetre aerodinàmic, és a dir, el diàmetre d’aquelles partícules que sedimenten a la mateixa velocitat.
...

Comprar Previsualizar