Bloque I (tema 1,2,3) (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 03/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: La Sociologia com a ciència social. La Sociologia de l'Educació En aquest primer tema he après el significat més complex de la sociologia. Fins ara mai no m’havia plantejat que la sociologia fos tant important per constituir una societat correcta. És la forma d’analitzar la societat, és a dir, s’encarrega de veure les interrelacions amb els humans per tal d’aconseguir que existeixi una bona relació entre la societat.
De la primera lectura m’agradaria destacar una sèrie d’aspectes que jo he considerat que són molt importants per a l’educació dels nens. El fragment “la educación está para que los niños aprendan los contenidos de cada asignatura y saquen buenas calificaciones, o como mucho se admitirá que hay que lograr el desarrollo personal de los individuos, hacerlos competentes y competitivos. Los profesores hablan de quiénes son los más listos o los más torpes, los que podrán hacer la carrera que quieran en la Universidad y llegar lejos y de quienes «no dan más de sí» y tendrán que repetir curso e irse a opciones de formación profesional. No solemos ir más allá, en realidad.” M’ha fet pensar molt aquest fragment perquè considero que sí que es veritat que avui dia el sistema educatiu està fet per tal que els alumnes treguin bones qualificacions i sigui el principal objectiu, però realment jo considero que un alumne que sempre treu bones notes no sempre és la persona més intel·ligent.
Pot haver-hi un nen que a l’hora de fer un examen es posi nerviós i no aconsegueixi uns bons resultats però que en d’altres aspectes sigui una persona molt llesta i no se li valori el seu esforç.
No tots els professors qualifiquen els nens en llestos i “tontos”, sinó que molts d’ells saben veure més enllà del que representa una simple nota, perquè aquesta és la feina del professor. Veure més enllà, conèixer als seus alumnes i saber que tots són capaços d’arribar molt lluny, alguns els hi costarà més i a altres menys però tots són capaços de donar més de si mateixos.
Amb tot això cal dir que el treball de la sociologia de l’educació és fonamental, doncs, en la formació de professors i mestres, tant per allò que els ensenya sobre els seus alumnes, com per allò que els ensenya sobre l’escola, i el sistema d’ensenyament mateix, com per tot allò que diu sobre el medi social que envolta i conté el propi sistema educatiu.
En el cas del qual he parlat on es veuen unes desigualtats entre els que es consideren llestos i els que es consideren “tontos” és també un tema que tracta la sociologia. Quin paper té l’escola dins de les desigualtats? Doncs bé, se suposa que tots som iguals davant la llei però a l’hora de posar-ho en pràctica aquestes lleis afavoreixen a determinats grups, és a dir, la justícia no és igual per a tots. Vivim a una societat capitalista i comprovem que aquesta igualtat no existeix i que uns són més lliures que uns altres en la societat on vivim.
A més en aquest tema també he après que un sociòleg ha d’intentar veure a quins interessos responen algunes idees. No s’ha de respectar qualsevol creença sinó que s’ha d’analitzar d’on venen aquestes creences i el seu perquè.
Per tant, s’han de relativitzar les idees i s’ha de partir de veure que les coses no són tan clares sinó que moltes accions són relatives.
“Com a tal ciència, diu Berger (1986) la mirada sociològica no pot quedar-se en allò que dicta el sentit comú; en l’anàlisi sociològica cal sempre mirar més enllà i ultrapassar les “veritats” habitualment acceptades, cal trascendir amb la mirada crítica de la intel•ligència allò que hom dona per descomptat o que s’accepta com a “lògic”, perquè viure en una societat vol dir acceptar el domini d’una lògica social que molt sovint no es qüestiona i que, per tant, sol passar desapercebuda.” Es pot dir, per tant, que un sociòleg és una ciència positiva perquè analitza les coses de manera objectiva i en la mesura que fa això, fa ciència. Però és impossible ser totalment objectiu perquè sempre hi haurà una mica d’influència de la subjectivitat a causa de que també és un individu social.
TEMA 2: Cultura, individu i socialització El primer que m’agradaria destacar d’aquest tema és la definició de socialització ja que jo tenia una visió més superficial del que era viure en societat. El procés de socialització és el procés mitjançant el qual la persona humana aprèn i interioritza en el transcurs de la seva vida, els elements socioculturals del seu medi ambient, els integra a l’estructura de la seva personalitat, sota la influència d’experiències i d’agents socials significatius, i s’adapta així a l’entorn social on ha de viure.
Quan vaig llegir la lectura no em va quedar molt clar què era la naturalesa humana però després amb el power point i la classe teòrica crec haver-ho entès millor. Podria dir que la naturalesa humana són totes les característiques que els éssers humans tenim en comú en el nostre genoma. És a dir, el genoma humà és igual en tots nosaltres en un percentatge de 999 per 1000 i aquest 1 per 1000 és el que ens distingeix de la resta, o sigui, que una persona sigui llesta, amb calvície, tonta, etc.
A dia d’avui podem dir que els humans no ens podem entendre sense la cultura. Sense cultura el cervell humà no seria capaç d’organitzar l’experiència ni dirigir la conducta. Per poder mantenir una conversa o simplement per formar part de la nostra societat necessitem un mínim de cultura general.
Els sociòlegs defineixen la cultura com el conjunt de valors creences, actituds i objectes materials (o artefactes), que constitueixen el mode de vida d’una societat. En aqueixa definició s’inclouen els modes de pensar, d’actuar, de relacionar-se amb els altres i amb el món exterior. D’aquesta manera, la cultura, és un pont que ens comunica amb el passat, però també una guia vers el futur.
Per destacar un dels dubtes que em va sorgir durant la lectura, m’agradaria parlar sobre els dos tipus de socialització que existeixen a la societat. Jo pensava que en el moment de néixer una persona ja formava part del que considerem societat en el món en què vivim però resulta que per formar part d’una societat primer s’ha de passar un procés de socialització primària.
Aquesta socialització primària es la primera per la qual l’individu passa en la seva infantesa, per mitjà d’ella es converteix en membre de la societat. Es considera la més important per l’individu ja que és a partir d’aquesta que comença a formar part de la societat. Aquesta persona s’anirà formant com a individu a mesura que vagi coneixent la cultura d’un grup en general tot i que ho anirà descobrint de manera particular.
Cadascú aprèn al seu ritme i determinades creences o actituds segons la seva classe social o gènere. També té molt a veure amb un bon procés de socialització, l’afectivitat, a través de la qual l’individu rep una relació que fa possible la comunicació i l’intercanvi de significats culturals.
En canvi, la socialització secundària és qualsevol procés posterior que introdueix a l’individu ja socialitzat a nous sectors del món objectiu de la seva societat. A més, la inserció en la societat la realitzem a través d’un treball o professió, la preparació de la qual és un exemple clar de socialització secundària. Es necessita la socialització primària per tal que es doni la secundària i aquesta ha d’encaixar i aconseguir una coherència amb la primera.
Durant aquest tema vam veure la pel·lícula de “El niño salvaje” amb la qual vam poder diferenciar els dos tipus de socialització: primària i secundària. Al principi quan es troben al nen, aquest no en sap res del món de les persones i no sap ni com ha de comportar-se ni el que està bé ni el que està malament.
Però poc a poc comença amb la socialització primària, a partir de la qual coneix com s’ha de comportar, aprèn què ha de fer per rebre l’atenció dels altres i demanar les coses que vol sense dir paraules. Més tard, jo crec que passa a la socialització secundària en el moment que aprèn que les coses s’han de demanar amb paraules i entén tot el que se li diu i se li demana que faci.
TEMA 3. Gènesi i desenvolupament dels sistemes educatius moderns. Les funcions de l'escola En aquest tema cal tenir molt en compte les dues lectures que hem hagut de llegir per entendre com s’ha anat desenvolupant el sistema educatiu i com s’ha arribat al sistema que tenim actualment.
Per començar, tal com es va explicar a classe, en un principi l’educació no era necessària perquè la gent treballava quan aprenia un ofici i treballava amb els seus pares o algun familiar. Aleshores les escoles només eren per algunes classes socials, generalment les benestants, però amb el temps això ha canviat. Amb la Llei Moyano es va establir que tothom pogués anar a l’escola obligatòria fins als 14 anys, tot i que només anaven els de les classes benestants. El sistema escolar que tenim actualment està a la disposició de tota la població, ja que tothom ha de passar per l’escola com a mínim fins als 16 anys.
Si ens basem en la història, hem de dir que va ser a partir de la Reforma quan els individus van començar a necessitar un desenvolupament dels seus nivells d’alfabetització. Tot això implica l’aparició de la impremta i afavoreix la difusió d’idees de forma més ràpida.
Amb tot, cal recordar que els Estats-Nació d’Europa van adoptar els sistemes d’educació pública per factors com unes estratègies d’organització, és a dir, actuar d’acord amb el model de societat nacional que es desenvolupa a l’Europa Occidental. Actualment el model europeu d’Estat-Nació és obligatori a nivell mundial.
Crec que altre aspecte que cal remarcar en referència a la primera lectura seria el fet que explica, tal i com jo ho he entès, que els mestres no estaven completament implicats en l’educació dels seus alumnes. Explicaven el que havien d’explicar però sense preocupar-se de si el nen aprenia o no.
També m’ha semblat interessant el tema de les escoles públiques i les escoles privades. Per la meva experiència sempre he tingut en ment que les escoles privades o concertades eren millor que les escoles públiques perquè a les públiques hi accedia qualsevol persona sense haver de pagar i sempre es trobava la gent que donava problemes i que no volia estudiar. En canvi, a les escoles concertades o privades la gent era més estudiosa, encara que hi havia de tot, però normalment s’implicaven més en estudiar i no tant en fer enfadar als professors.
Això, té molt a veure amb el que s’explica a la segona lectura d’aquest tema perquè es diu que les escoles privades acullen majoritàriament alumnat procedent de capes socials mitjanes, mitjanes altes i altes. Malgrat que els centres privats concertats es financen amb fons públics, hi acudeix tan sols el 13% d’alumnat procedent de les classes baixes, mentre que als públics s’inscriuen majoritàriament immigrants.
La majoria d’aquests immigrants s’escolaritzen en el sector públic com ja he dit, i tendeixen a concentrar-se en determinades zones de població, de manera que en determinats centres educatius passen a ser una proporció important de l’alumnat. Això comporta que es produeixin dificultats idiomàtiques i culturals importants i impedeixen que la resta de gent de la classe que entén l’idioma a la perfecció, pugui continuar el ritme normal i redueix el seu bon rendiment escolar.
Per aquests motius, considero que els alumnes d’una escola privada surten millor formats que els d’una escola pública. Tot i que no sempre es així, perquè molts dels professors de l’escola pública han hagut de passar unes oposicions per arribar a fer classes, per tant, en aquest aspecte podria dir que estan millor preparats i tenen uns coneixements superiors que els que poden tenir els de l’escola privada.
En el cas de la universitat, em va impactar llegir que la presència femenina era majoritària, però que determinades carreres com els esports fossin seguides més per homes que per dones. És a dir, em sembla greu que encara existeixin els rols de si ets home estudies unes determinades carreres i si ets dona has d’estudiar carreres més per a dones.
ANNEXOS: PREGUNTES DELS TEMES TEMA 1: Lectura 1 1. Quins han estat els moviments socials que han fet que canviï la forma de veure l’educació? 2. En el text es diu que el docent moltes vegades es basa només en ensenyar i en res mes per l’alumnat. Com hauríem de canviar això els futurs professors? 3. En què es basa la producció social dels individus? 4. Quins són els mètodes magistrals? Lectura 2 1. Per què les ciències socials han tingut més conseqüències transformadores que les ciències naturals? Què les diferencia? 2. Si la sociologia abarca tants aspectes importants de l’educació, perquè no se sol tenir com a assignatura de classe? I per què han de ser els professionals de la sociologia els qui apliquen els resultats de les seves reflexions? 3. Què vol dir que la sociologia és una ciència positiva? Que comportaria ser una ciència negativa? 4. En quin sentit es pot dir que cada escola es diferent pel que respecta a les desigualtats? No haurien de compartir totes unes mateixes ideologies si el que volen es que els alumnes es formin com a bones persones? TEMA 2 Lectura 3 1. Per què la realitat ha de ser objectiva i subjectiva al mateix temps? Perquè si deixa de ser subjectiva deixa de ser realitat? 2. Si la socialització primària es per la primera que passen els nens per convertir-se en membres de la societat, significa això que un nen no forma part de la societat fins que supera aquesta socialització primària? 3. Si he entès bé el que diu el text, jo tinc una imatge de mi, en referència a la imatge que la resta de la societat té sobre mi? TEMA 3 Lectura 4 1. Per què sempre el sexe femení era considerat inferior tant a l’educació com a qualsevol àmbit? 2. Per què no va ser fins el 1900 que el sistema educatiu va començar a canviar? Perquè els mestres no s’implicaven en l’educació dels seus alumnes? 3. Quines podrien ser les principals diferències entre una escola pública i una privada pel que fa al sistema d’aprenentatge? Surten millor formats els nens d’una escola privada que d’una pública? Lectura 5 1. Per què hi ha dèficit de joves que volen fer educació postobligatòria? És culpa dels professors perquè no els motiven a tenir unes visions futures? 2. A què es degut que la presencia de les dones a la universitat sigui majoritària? 3. Els immigrants que venen aquí a estudiar, se senten exclosos dels grups d’estudiants? És a dir, acostumen a ajuntar-se amb la resta de companys o bé es divideixen en grups? ...