Resum EV1 (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Mètodes, Dissenys i Tècniques d'Investigació (MeDiTI)
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Resum dels dissenys de l'evidència 1

Vista previa del texto

MeDiTi Resum evidència 1 Deductiu: parteix d’un cos teòric per deduir conseqüències susceptibles a ser contrastades de manera empírica.
Inductiu: parteix d’un conjunt d’observacions, dades empíriques, a traves d’un procés de generalització, arribar a establir una llei que s’integra en un cos teòric.
Hipotètic deductiu: es parteix d’un procés deductiu per elaborar hipòtesis contrastables i, es comprova per un procés d’inducció si les dades s’ajusten al cos teòric.
Hipòtesis operativa: explicitar variables i com intervenen.
Constructe: variable no observable de forma directa → observació particular.
Variables categòriques:   Nominal: diferents entre si (ex: color cabell) Ordinal: podem establir un ordre (ex: nivell socioeconòmic) Variables quantitatives:   Discreta: valors enters (ex: fills) Contínua: valors decimals (ex: alçada) Variables de nucli relacionals i asimètriques: VI i VD.
Variables estranyes: poden incidir en la VD (confusionistes o no confusionistes) Validesa interna: variacions VD → VI.
Experimental Quasiexperimental Ex post facto Enquesta Observacional Orientació qualitativa validesa externa (realitat) validesa interna (causa) Validesa externa: generalització dels resultats.
MeDiTi Tècniques de control:       Assignació a l’atzar Bloqueig Contrabalanç Constància Simple/doble cec Representativitat Manipulació VI: l’investigador administra valors/assignar.
Intrasubjecte: 1 participant → diferents condicions experimentals → contrabalanç.
Intersubjecte: 1 participant → 1 condició experimental → equilibrat.
DISSENYS EXPERIMENTALS Disseny intersubjecte unifactorial 1 VI → assignació a l’atzar.
Grups aleatoris: aleatorització sense cap restricció → mostra gran. Grups equilibrats, no VE.
Grups aleatoris amb blocs: aleatorització amb subjectes per nivells i blocs → bloqueig (així està controlada) de variables estranyes.
Mètodes de disseny especials:    Placebo: aparentment afectiu → evitar la suggestió.
Simple cec: el subjecte no sap en quina condició experimental està.
Doble cec: ni el subjecte ni l’investigador saben la condició experimental.
Disseny intrasubjecte unifactorial Tots el participants passen per totes les condicions → grups comparables.
Inconvenients:   Efecte de període → les condicions no es reben alhora; períodes equivalents? Aleatorització ordre de condicions.
Efecte de persistència (carry-over) → l’efecte de la condició experimental pot influir en la següent condició.
Avantatges:   Subjecte com a control propi.
Economia de subjectes → necessitat de menys subjectes.
Sense contrabalanç no és experimental.
MeDiTi Dissenys factorials Més d’un VI, i, com a mínim, una d’elles manipulada i aleatoritzada.
Permet estudiar, per separat, l’efecte de les VI sobre la VD i la interacció entre elles. Estalvi temps i participants: diferent informació en el mateix disseny. Millor validesa externa.
Efectes simples: efecte d’una VI sobre la VD, fixant les altres VI del disseny. Al gràfic → el pendent de les dues rectes.
Efectes principals: efecte global d’una IV sobre la VD, sense tenir en compte els nivells de les altres VI del disseny. Al gràfic → mitjana de les mitjanes representades al gràfic dels efectes simples.
Interacció: hi ha interacció si l’efecte d’una VI sobre la VD varia si canviem una altre VI del disseny. Si hi ha interacció → basar els resultats en els efectes simples. Si no hi ha interacció → basar els resultats en els efectes principals. Detecció:   o o Comparació dels valors efectes simples.
Representació gràfica: rectes paral·leles = no interacció.
Efecte sostre: tasca massa fàcil i no es pot discriminar entre els tractaments.
Efecte terra: tasca massa difícil i no s’arriba a un mínim discriminable.
Disseny factorial intersubjecte.
Disseny factorial intrasubjecte.
Disseny factorial mix (intrasubjecte + intersubjecte).
Disseny factorial intersubjecte nVI x mVI: intervé un grup de participants diferent per cada condició experimental. n x m = grups.
Disseny factorial intrasubjecte nVI x mVI: intervé un únic grup que passa per les (m x n) condicions experimentals.
Disseny factorial mixt nVI x mVI: intrasubjecte en el primer factor, un grup per cada nivell de la VI intersubjecte.
Extensió del disseny mixt: una de les VI (la única intrasubjecte) és les ocasions que es mesura la VD.
VALIDESA I AMENACES Avaluació: conclusió estadística → interna → constructe → externa. Participants → VI → VD → context → moment.
Validesa de conclusió estadística: valorar si existeix relació estadísticament significativa entre la VI i la VD.
Validesa interna:   Precedència temporal ambigua: VI abans que la VD.
Selecció: grups no comparables, desequilibrats.
MeDiTi       Història: canvis en l’entorn o context entre mesura pre i post de la VD.
Maduració: canvis del propi subjecte entre mesura pre i post de la VD.
Regressió estadística de la mitjana: tendència dades extremes a acostar-se a retornar a la seva mitjana quan es repeteixen les mesures.
Pèrdua no aleatòria de subjectes: subjectes en la mesura pre i no en la post.
Administració de proves: la mesura pre pot influir en les següents mesures.
Instrumentació: calibració de l’instrument de mesura.
Validesa de constructe: indicador per mesurar adequat? Validesa externa:    Validesa de població: generalitzar amb altres subjectes.
Validesa ecològica: generalitzar amb altres contexts.
Validesa històrica: generalitzar amb altres moments.
DISSENYS QUASIEXPERIMENTALS Disseny pre-post amb un sol grup Mesura pre – intervenció – mesura post: Disseny només post simple Simultani: només un mesura post i simultàniament el mateix però d’un grup sense intervenció: De cohorts: persones que comparteixen una característica. Segona mesura després d’un temps.
MeDiTi Disseny pre-post amb grup control no equivalent Quasicontrol. Mesura pre i post, un grup amb tractament i l’altre sense.
Disseny pre-post amb quasicontrol en una cohort anterior Un grup sense intervenció mesura pre i post. Més tard, a un altre grup (de la mateixa institució) mesura pre i post amb intervenció. Problemes → amb una mesura no podem saber si els resultats han sigut pel la VI o tendència propia.
Disseny simple de sèrie temporal interrompuda Disseny de sèrie temporal interrompuda amb grup control no equivalent Disseny de cas únic (dissenys N=1) Mesura de dades d’una unitat singular (persona, família, grup,...) al llarg de repetides mesures (varies fases) de la VD en el temps.
Disseny AB: línia base → A, aplicació del tractament → B. Validesa feble (possibilitat d’altres influencies); només en casos en els que no es pugui retirar la condició experimental.
Disseny ABAB: línia base → A, aplicació del tractament → B, retirada tractament → A, segona aplicació del tractament → B. Major validesa; més evidencies VI → VD.
Disseny ABA: (marxa enrere) línia base → A, aplicació del tractament → B, retirada tractament → A.
MeDiTi Disseny de línia base múltiple: línia base → seqüència esglaonada de series AB amb repliques a través de conductes, situacions o subjectes (independents i grau de sensibilitat similar a la VI).
   Diversos registres del mateix individu en diferents condicions.
Diversos individus observats en la mateixa variable i condició.
Diferents variables del mateix individu en una sola condició.
Anàlisi de dades del cas únic: gràfic o proves estadístiques. Dificultat per generalitzar.
METODOLOGIA SELECTIVA Informació quantitativa.
Dissenys d’enquesta Descriure la població. Doble metodologia: tècnica i mètode. Tècniques de recollida de dades → entrevista /qüestionari; heteroadministrats, vies administració, biaixos. Importància de la representativitat → tècniques de mostratge: - Població d’interès → mostra sense biaix = representativa.
- Mida de la mostra → com més gran, més representativa.
- Elements mostra →     Població Marc mostral Mostra Element - Tipus de mostratge:   Probabilístic (aleatori):  Mostratge aleatori simple: mateixa probabilitat de formar part de la mostra en tota la població.
 Mostratge aleatori estratificat: població es divideix en grups d’acord una característica.
» Amb fixació simple: mateix nombre de cada estrat.
» Amb fixació proporcional: nombre d’elements proporcional a la grandària de l’estrat.
» Amb fixació optima: nombre depèn de la variància de la variable d’estudi dins de cada estrat.
 Mostratge sistemàtic: es selecciona, d’una llista, cada x elements. (cal mirar l’ordre de la llista).
 Mostratge per conglomerats: grups naturals.
No probabilístic (no aleatori):  Mostres accidentals o de conveniència: grau accessibilitat i disponibilitat.
 Mostres a propòsits: inclusió/exclusió depèn de determinats criteris.
MeDiTi  Mostres per quotes: nombre a cada nivell depenent de variable rellevant.
- Errors:     De cobertura: no inclou, inclou pocs o inclou massa determinats elements.
De mostratge: diferencia població – mostra.
De no-resposta: no participar o participar parcialment.
De mesures.
Disseny tranversal: es pregunta una sola vegada → foto fixa.
Disseny longitudinal: es pregunta dues o més vegades → evolució.
   Disseny longitudinal de poblacions: diferents moments amb diferents mostres d’una mateixa població.
Disseny de panell: mateixa mostra en diferents moments.
Disseny de cohorts: com l’anterior però varies mostres alhora.
DISSENYS EX POST FACTO VR = VD, VE = VI.
Disseny etiològic de cohorts A l’inici es mesura la VE, per classificar, i la VR per comprovar que no estigui present.
Participants seleccionats sobre la base dels valors de la variable d’exposició. Seguiment fins que aparegui l’esdeveniment d’interès.
Cap participant pot tenir un nivell crític (VR+) de la variable de resposta. Escollirem VR-.
Garanteix criteri temporalitat.
MeDiTi Disseny de casos i controls Tant la VE com la VR ja han pres els seus valors a l’inici de la investigació i els participants se seleccionen segons els valors de la VR. Els individus que no mostren la VR que desitgem → grup control.
No garanteix el criteri de temporalitat.
Biaixos retrospectius: cal fer ús d’informació independent a l’individu.
Biaixos de selecció: cal explicitar els criteris de selecció. El grup control nomé s’hauria de diferenciar en presentar o no l’esdeveniment.
Disseny transversal analític Mesurem VE i VR en el mateix moment i classifiquem segons:     Presenten VE i VR.
Presenten VE però no VR.
No presenten VE però sí VR.
No presenten VE ni VR.
No garanteix el criteri de temporalitat, a no ser que en la pròpia naturalesa de VE i VR estigui clara la seva seqüència.
METODOLOGIA OBSERVACIONAL Objectius clars i planificats, sistèmic i replicable, vàlid i fiable. Doble metodologia: tècnica, en qualsevol disseny) i mètode.
MeDiTi Mètode observacional Registre sistemàtic i quantificació en situacions naturals o quasi-naturals.
Criteri Grau de control extern Nivell de participació Nivell d’observabilitat 1.
2.
3.
4.
Tipologia - No sistematitzada - Sistematitzada - No participant - Participant - Participació/observació - Auto-observació - Directa - Indirecta Delimitació de la(s) conducta(s) i situació d’observació.
Recollida i optimització de dades.
Anàlisi de dades.
Interpretació de les dades.
Registre narratiu: l’observador descriu allò destacable.
Sistema de categories: categories exhaustives i mútuament excloents.
Registre continu → observo i registro, o registre per interval → observo i després registro.
Mètrica de l’observació: ocurrència, freqüència (relativa o absoluta), taxa (relativa), durada (absoluta, % temps invertit, durada mitjana), latència, intensitat...
Fiabilitat: precisió → hi ha acord entre els observadors? Calcular amb l’estudi de la concordança.
     Errors mecànics de registre Errors d’interpretació del sistema de categories Errors perceptius Errors biopsicosocials Expectatives Validesa: significat → observem el que volem estudiar? ...