Resumen lectura "Del lenguaje a la comunicación" Jerome Bruner (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura INICIACIÓ A LA DIDÀCTICA
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 19/03/2015 (Actualizado: 21/03/2015)
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Jerome Bruner i I'adquisició del lIenguatge De la comunicació al lIenguatge «El llenguatge només es pot arribar a dominar participant-hi com a instrument de comunicació".
Probablement, les dues idees més conegudes i esteses de la seva teoria són la noció de format i la de LASS. Totes dues condensen la seva posició.
Chomsky caracteritza el Ilenguatge des de la noció de creativitat, característica que no es troba en cap altre instrument de comunicació.
La creativitat seria la capacitat que té qualsevol persona que pertany a una comunitat lingüística de comprendre i reproduir un nombre infinit d'enunciats a partir del coneixement d'un nombre finit de regles.
El Ilenguatge no esta limitat en les seves possibilitats, sinó que les seves regles.
Explicar el Ilenguatge implica estudiar-lo no com a comportament, com a conducta, sinó com aconeixement. Es tracta d'explicar tot alió que sap un parlant-oient d'una comunitat lingüística per fer un ús creatiu del lIenguatge.
Alló que constitueix la humanitat, el que forma part de la seva naturalesa biológica més íntima, és el Ilenguatge.
La sintaxi, entesa com a sintaxi universal, és innata. 0, dit d'una altra manera, forma part de la naturalesa humana i, per tant, quan qualsevol criatura arriba a aquest món ja «sap», ja «coneix», al/o que és a la base de la lIengua de la seva comunitat; per tant, només ha d'aprendre, o adquirir, com es passa d'una sintaxi universal a una sintaxi particular, com es passa del I/enguatge -que ja és «conegut»- a la Ilengua de la seva comunitat.
En definitiva, el Ilenguatge és el resultat de l'esforç individual», sustentat per capacitats innates, d'acostar el que se sap a la realització concreta en una comunitat determinada.
La noció de LASS «Sistema de Suport a l'Adquisició del Llenguatge» se situa en aquesta perspectiva i consisteix en un dispositiu «que ajuda els aspirants a parlar-lo a dominar els usos del Ilenguatge».
Jerome Bruner s'hi refereix quan caracteritza la naturalesa innata del LASS, que seria el conjunt de conductes que permet a la cria humana reconeixer-se en I'especie i que aquesta les tracti de tal manera que permeti a la cria incorporar-se al que és propi i específic de I'especie: el lIenguatge i I'enteniment.
LA NOCIÓ D'ACTE DE PARLA La idea que les criatures s'incorporen al lIenguatge perque algú els ensenya com ho han de fer requereix una explicació.
No hi ha Ilenguatge sense intenció comunicativa i que parlar -o comunicar- implica el reconeixement d'aquesta intenció per part deis interlocutors que dialoguen. «el Ilenguatge s'adquireix emprant-Io, i no adoptant el paper de simple espectador.
El format: vehicle del LASS Bruner afirma que el vehicle del LASS és el format, que es defineix com «una pauta d'interacció estandarditzada i inicialment microcósmica, entre un adult i un infant, que conté rols demarcats que finalment esdevenen reversibles". En definitiva, és en el format on el bebé progressa comunicativament, on es produeixen els procesos de substitució funcional, on apareix el Ilenguatge i on rep el suport de I'adult per aconseguir-ho.
Intersubjectivitat i bastida Intersubjectivitat i bastida són dues idees subjacents a la proposta de Bruner i que, en definitiva, segons el seu parer, són les que fan posible que el format sigui el vehicle que permet al bebe incorporar-se al lIenguatge.
La primera es relaciona amb la possibilitat que tenen I'adult i el bebe de «llegir-se» mútuament les intencions, i la segona, amb la noció vigotskiana de «zona de desenvolupament proper», de manera que I'adult permanentment porta el bebe a fer coses que sol no podria fer.
...