TEIXIT CONJUNTIU (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 21
Subido por

Descripción

Professora: Aurora Ruíz

Vista previa del texto

TEIXITS CONNECTIUS Es diferencien uns dels altres per moltes característiques, però una de les que més canvia és la matriu extracel·lular.
Tipus: - Teixit conjuntiu (és el connectiu pròpiament dit).
Teixit adipós.
Teixit cartilaginós.
Teixit ossi.
Sang Funcions: - Omplir i farcir els espai buits del cos i donar un sostén estructural.
Protecció física i immunològica (a la sang hi ha els glòbuls blancs).
Compartimentar.
Reparar.
Emmagatzemament de greixos, aigua, sodi i altres electròlits.
Medi d’intercanvi de residus metabòlics, nutrients i oxigen.
Estructura: tots els teixits connectius estan formats per cèl·lules, que són les encarregades de sintetitzar la matriu extracel·lular, i aquesta mateixa matriu extracel·lular, que està composta pel component fibrós i l’amorf.
TEIXIT CONJUNTIU Com tots els teixits connectius, està compost per cèl·lules i matriu extracel·lular. Les cèl·lules poden ser fixes (residents) o lliures (emigrants). I en la matriu extracel·lular trobem fibres i substància fonamental amorfa.
A més, en els teixits conjuntius també hem de tenir en compte la relació que té amb el teixit epitelial, i que hi ha diferents tipus de teixit conjuntiu.
TIPUS CEL·LULARS Cèl·lules fixes: es troben sempre al teixit conjuntiu i viuen aproximadament uns quants mesos (tenen una vida llarga).
- Fibroblasts: sintetitzen els components de la matriu extracel·lular.
Adipòcits: reserven energia en forma d’àcids grassos. Es troben sols o en grups de 2 o 3.
Mastòcits (células cebadas): també les trobem circulant per la sang, però quan passen al teixit conjuntiu viuen com ho faria qualsevol cèl·lula resident.
Macròfags: provenen dels monòcits, que es troben a la sang. Els monòcits, quan és necessari, travessen els capil·lars i entren al teixit conjuntiu, on es diferencien a macròfags.
Cèl·lules lliures: tenen un cicle de vida curt. Normalment circulen pel torrent sanguini, però en determinades situacions han de passar al teixit conjuntiu, on no poden viure gaire temps. Només surten de la sang quan hi ha una infecció a la qual han d’atacar.
- Neutròfils.
Basòfils.
Eosinòfils.
Limfòcits.
Cèl·lules plasmàtiques.
Totes les cèl·lules no provenen de la mateixa cèl·lula mare. Totes les que es troben al torrent sanguini, tant si són fixes com lliure en el teixit conjuntiu, provenen d’una cèl·lula hematopoètica (per tant inclou macròfags i mastòcits). En comptes, els fibroblasts i els adipòcits provenen duna cèl·lula mare diferent: la cèl·lula mesenquimàtica indiferenciada. (Aquesta cèl·lula mare també és la que donarà lloc als condroblasts i condròcits, i osteoblasts i osteòcits).
FIBROBLAST La cèl·lula mare es diferencia en fibroblast influenciada per la matriu extracel·lular d’on es troba i per factors de creixement. Segons aquestes característiques, es diferenciarà a condroblast, osteoblast, cèl·lula muscular...
Els fibroblasts són unes cèl·lules molt utilitzades en cultius in vitro (cèl·lules vero).
Són les cèl·lules que sintetitzen tots els components de la matriu extracel·lular del teixit conjuntiu, tant els fibrosos com la substància fonamental amorfa. Això fa que tinguin un reticle endoplasmàtic molt desenvolupat. El col·lagen que sintetitza surt de la cèl·lula paral·lel a l’eix de la cèl·lula.
Es poden trobar actius o inactius, segons si estan sintetitzant o no components de la matriu.
Actius: són cèl·lules fusiformes, allargades. El citoplasma es tenyeix de color pàl·lid. Tenen un nucli ovoide, granulós i gran. Com estan sintetitzant, tenen la cromatina laxa (eucromatina).
Inactius: continuen sent fusiformes però tenen menys volum. El citoplasma és acidòfil i la cromatina es troba molt més condensada (heterocromatina) perquè no hi ha transcripció.
MACRÒFAG Són cèl·lules diferenciades de l’hematopoètica. La seva funció principal és fagocitar. Per això observem moltes vesícules endocítiques, endosomes, lisosomes, fagolisosomes, un gran aparell de Golgi, i un RER i un REL molt desenvolupats.
MASTÒCITS Tenen el mateix origen que els basòfils, i s’hi assemblen molt. Tenen una funció important en els processos inflamatoris.
Tenen grans grànuls que contenen histamina i heparina. Són positius a la tinció de PAS. La histamina provoca una vasodilatació i augment de la mucositat en processos inflamatoris i al·lèrgics. L’heparina és un anticoagulant que facilita que la sang passi més fàcilment i arribi al lloc de la infecció.
Com que defensen l’organisme de patògens externs, els mastòcits es troben en teixits amb contacte amb l’exterior: - Teixit conjuntiu de la pell, en ferides.
Teixit conjuntiu lax de les mucoses (tubs que comuniquen amb l’exterior, ex vies respiratòries).
Teixit conjuntiu lax de l’aparell digestiu.
Teixit conjuntiu que envolta l’endoteli.
Teixit conjuntiu que envolta òrgans.
Teixit conjuntiu que envolta glàndules salivals.
Teixit conjuntiu que envolta ganglis limfàtics.
CÈL·LULES PLASMÀTIQUES (Plasmòcit) Són cèl·lules productores d’anticossos. Per això tenen la cromatina majoritàriament laxa; es pot veure com fa la forma de roda, es veuen com uns radis. Per aquesta raó també veiem que tenen el RER molt desenvolupat, i també l’aparell de Golgi. Això fa que el citoplasma sigui basòfil.
Són cèl·lules diferenciades provinents d’un limfòcit B que ha estat en contacte amb un antigen. Llavors la cèl·lula plasmàtica produeix anticossos (immunoglobulines) específics per lluitar contra l’antigen en qüestió.
Cèl·lula plasmática on es pot veure el nucli amb forma de roda.
MATRIU EXTRACEL·LULAR És fonamental per determinar el tipus de teixit connectiu i la seva estructura. És una xarxa estructural que sosté i rodeja les cèl·lules de qualsevol teixit. Està compost de fibres i la substància fonamental amorfa (treball).
Funcions: - Sostén mecànic i estructural.
Força tensora: resisteix els moviments i les forces que vénen de l’exterior, i evita que s’esquincin els teixits.
Omple els espais buits.
Barrera bioquímica: és específica per deixar passar unes substàncies i unes altres no.
Regular funcions metabòliques de les cèl·lules.
Vies de migració cel·lular (ex: moviment macròfags).
Ancoratge cèl·lules: unions cèl·lula – matriu extracel·lular.
Components: Fibres: - Col·làgena: una fibra de col·làgena està formada per fibril·les de col·lagen, i aquests alhora per monòmers de col·lagen.
Reticulina.
Elastina.
Substància fonamental amorfa: - Glucosaminoglucans (GAG).
Proteoglucans.
Glucoproteïnes.
Aquestes tres macromolècules capten aigua (tenen afinitat per ella) i regulen processos de turgència. (mirar treball) Tots els components de la matriu són sintetitzats pels fibroblasts (en el teixit conjuntiu). En funció de les fibres que trobem en un teixit connectiu es tractarà d’un o un altre tipus.
FIBRES DE COL·LÀGENA Són les fibres més abundants del teixit, de fet són el 25% de la massa proteica de tots els teixits connectius.
Són agregats de les fibril·les de col·lagen. Són flexibles però resisteixen bé les forces tensores, per això en trobem una xarxa estructural potent.
Hi ha 25 tipus diferents de col·lagen, segons la seqüència d’aminoàcids, per la qual cosa tenen una estructura secundària i terciària diferent. És a dir, les fibril·les i fibres seran diferents. Hi ha col·làgens que formen fibril·les, altres associats a fibril·les, altres que formen xarxes, altres de transmembranals i altres que es troben a les làmines basals.
El col·lagen tipus IV només es troba en la làmina basal dels epitelis. És totalment característic d’aquests.
Al teixit conjuntiu només trobem col·lagen I, II i III, que són dels tipus que formen fibril·les.
Col·lagen tipus I Les molècules de col·lagen estan formades per tres cadenes: α1, α2 i α3. Aquests tres tipus de cadenes es poden combinar de diferents maneres per donar lloca diferents tipus de col·lagen.
Formació de les fibril·les estriades.
Les fibres de col·làgena tipus I tenen molècules de col·lagen de 2 cadenes α1 i 1 cadena α2. Les fibril·les són superposicions d’aquestes molècules, i fan de 20 a 100 nm de diàmetre Són estriades perquè es pot veure una banda més fosca allà on se superposen més molècules.
Quan formen les fibres de col·làgena, aquestes també es poden veure estriades.
El tipus de col·lagen 1 dóna resistència a l’estirament, a les tensions. Les fibres de col·lagen tipus I són les més abundants al teixit conjuntiu Col·lagen tipus II Està format per fibril·les que tenen molècules de col·lagen de 3 cadenes α2 . El diàmetre de les fibril·les és de 1 a 20 nm, però poden associar-se formant fibril·les més grans.
Donen resistència a la pressió intermitent, trobem les fibres de col·làgena d’aquest tipus al teixit cartilaginós.
Col·lagen tipus III Les fibril·les de col·làgena d’aquest tipus tenen un diàmetre de 50 nm. Les molècules de col·lagen estan formades per tres cadenes α3 .
Formen les fibres de reticulina: les fibril·les formen fibres ramificades, no organitzades, xarxes laxes (anastomosades). Estan més glucosilades que el col·lagen tipus I, i no es tenyeixen amb les tincions d’hematoxilina-eosina, sinó amb tinció de PAS.
Proporcionen sostén i filtració. No resisteixen pressió, ni tensió. Es troben al teixit hematopoètic (cèl·lules reticulars), a l’estroma de ganglis limfàtics i melsa.
Fibres elàstiques Donen elasticitat, és a dir, responen a l’estirament i la distensió. Permet que la pell s’estiri i es tensioni sense que els teixits es malmetin.
Són més primes que les fibres de col·làgena (diàmetre de 0,1 a 10 µm) i no tenen estriacions. No es tenyeixen bé amb la tinció d’hematoxilina-eosina o el tricròmic de Masson. Sí que ho fan però amb l’orceïna nítrica. Normalment, però, es poden veure clarament al microscopi electrònic.
Les fibres d’elastina estan formades per un nucli d’elastina i una xarxa de microfibril·les de fibrilina (glucoproteïna) que envolten aquest nucli.
Les fibres d’elastina estan unides per petites cadenes proteiques que permeten la tensió i la distensió d’aquestes.
Tensió i distensió de les fibres d’elastina.
Estructura fibra d’elastina: nucli + microfibril·les.
RELACIONS ENTRE TEIXIT EPITELIAL I CONJUNTIU Localització Epiteli Conjuntiu Superfície corporal Cavitats obertes (sistema digestiu) Cavitats tancades (sistema cardiovascular) Cavitats tancades (celoma) Epidermis Dermis Nom de la estructura Pell Epiteli Còrion Mucosa Endoteli Capa subendotelial Endocardi (cor) Íntima (vasos) Mesoteli Capa submesotelial Seroses CLASSIFICACIÓ TEIXITS CONJUNTIUS Segons la proporció de components i característiques de la matriu extracel·lular i les cèl·lules: - Teixit conjuntiu lax (o areolar): abundància de cèl·lules.
Teixit conjuntiu dens (o fibrós): abundància de fibres de col·lagen tipus I. Ex: tendons, lligaments... uneixen os amb os o amb múscul.
Segons el component majoritari: - Teixit conjuntiu reticular: conjuntiu lax amb moltes fibres de reticulina.
Teixit conjuntiu mucós: conjuntiu lax amb abundància d’àcid hialurònic.
Teixit conjuntiu elàstic: conjuntiu dens amb moltes fibres elàstiques.
TEIXIT CONJUNTIU LAX Predominen cèl·lules sobre fibres, sobretot els fibroblasts. Les fibres de col·làgena són poques i més fines, estan disperses i desordenades. El que sí que hi ha en abundància és la substància fonamental amorfa, sobretot GAG i proteoglucans.
És un teixit flexible i poc resistent, i bàsicament omple buits del cos i és un lloc de pas de nutrients. No és un teixit especialitzat. Com una de les funcions és omplir buits, és bastant extens. Es localitza a: - Còrion de els mucoses de la via digestiva, respiratòria, urinària i genitals.
Capa subendotelial (íntima i l’endocardi).
Capa submesotelial de les seroses.
Recobriment de nervis perifèrics i conductes glandulars.
TEIXIT CONJUNTIU DENS Predominen fibres sobre cèl·lules, sobretot les de col·lagen tipus I. També hi ha fibres reticulars i elàstiques, però en menor proporció. Té una gran resistència a la tracció.
N’hi ha dos tipus: Teixit conjuntiu dens irregular (no modelat) Hi ha fibres de col·làgena per tot arreu en totes direccions, ja que la força a la qual està sotmès el teixit pot arribar des de qualsevol direcció.
Per això trobem aquest teixit en: Òrgans buits.
Dermis de la pell.
Càpsules d’alguns òrgans: melsa, fetge, ganglis limfàtics...
Pericondri (beina de teixit conjuntiu que rodeja el cartílag, conté molts vasos sanguinis).
Teixit conjuntiu dens regular (modelat) Les fibres de col·làgena estan totes orientades en la mateixa direcció, formant feixos paral·lels.
Aquesta direcció és la que pren sempre la força de tracció.
Per això trobem aquest teixit en: - Tendons: són com cables que uneixen múscul i os. Són inextensibles i flexibles. Pràcticament només tenen col·lagen tipus I.
- Lligaments: cables que uneixen os i os. Les fibres són menys regulars que en el cas dels tendons.
- Estroma de la còrnia: les fibres es situen formant capes.
TEIXIT CONJUNTIU RETICULAR Teixit conjuntiu lax que bàsicament té fibres de reticulina que formen una mena d’armadura que protegeix òrgans (com la melsa). Té uns fibroblasts especialitzats en sintetitzar col·lagen tipus III.
A l’estroma de la medul·la òssia, la melsa, els ganglis limfàtic i el Tim.
TEIXIT CONJUNTIU ELÀSTIC Teixit conjuntiu dens amb moltes fibres elàstiques. Aquest teixit es troba en parts del cos on la pressió va de l’interior a l’exterior. Ha de poder suportar canvis de volum. Ex: artèries que han de suportar la pressió de la sang.
Les fibres elàstiques es poden organitzar en làmines que es posen, unes sobre les altres, al voltant de les artèries, tràquea, bronquis, cor....
També poden formar feixos paral·lels. Trobarem aquest cas en els lligaments de la columna vertebral, les cordes vocals i a la nuca dels ruminants per suportar el pes del cap quan mengen.
Els tres exemples de localització del teixit conjuntiu elàstic.
TEIXIT CONJUNTIU MUCÓS És un teixit conjuntiu lax present durant el període embrionari, es troba al cordó umbilical. Conté poques cèl·lules i fibres, sobretot té GAG, àcid hialurònic, i proteoglucans, que tenen afinitat per l’aigua i per tant és un teixit turgent i té resistència mecànica.
En el cordó umbilical, recobreix l’artèria que porta els nutrients. També es troba a la cresta de les gallines.
...