Tema 2- Hominització i evolució biològica [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: HOMINITZACIÓ I EVOLUCIÓ BIOLOGICA Característiques generals Els primats són mamífers - Placentaris: reproducció a través de la placenta Claviculats: disposen d’espatlla Ungulats: ungles que protegeixen els dits Vàries denticions: la de llet i la posterior Polze oposable als altres quatre dits: permet accions complexes 1.Els dits polze i gros són oposables i prènsils: Les extremitats superiors ja no son per simple locomoció, sinó per a fer actes de precisió.
Abans, les extremitats eren purament prènsils (només servien per agafar-se), la separació del dit gros permet agafar objectes i dur a terme accions més complexes.
2.Presència d’ungles planes, com a mínim al dit gros: Forma de protegir els dits de les mans i dels peus, perquè són dèbils i son la forma de “comunicar-se” amb la natura.
3.Dits de mans i peus amb carnositats tàctils i amb empremtes dactilars: Si volem tocar alguna cosa, ho fem amb el dit i no amb el palmell de la ma. Això permet conèixer una textura o una temperatura només tocant-la amb la punta del dit.
4.Encefalització: El cervell es fa cada vegada més gran. El cervell actual triplica el volum del cervell del australopitecs (500 cm3-1.500cm3).
Els cranis passen de   Part de darrere petita (cervell) i part de davant gran (cara i mandíbula) Part de darrere gran (cervell) i part de davant petita (cara i mandíbula) 5.Reducció del volum de la cara (esplacnocrani) en relació a la resta del crani (neurocrani): Hi ha una evolució en la fisonomia cranial, reduint-ne la mida de la cara. La nostra eina de supervivència es el cervell amb el qual es pensa tot.
6.Prognatisme: L’Homo sapiens ja no té una mandíbula tan gran.
  Primats: morro/mandíbula amplia i destacada Homo sapiens: mandíbula menor 7.Sentit de la vista altament desenvolupat: visió estereoscòpica (en relleu) i a colors: - La visió en color i en relleu permet calcular les distàncies, els primats són animals que viuen en arbres i necessiten saltar de branca en branca.
Frontalitat de les orbites 8.Presència de la clavícula a la cintura escapular: Articulació dels braços de manera diferent Característiques etològiques 9. Gregaris, gran sociabilitat: El seu comportament està lligat en viure en grup, hi ha empatia entre els membres i un ajut mutu. Una de les causes de perquè els sapiens van sobreposar-se als australopitecs.
Existeixen jerarquies socials en els primats, acostuma a haver-hi un mascle alfa.
10.Ventrada reduïda: Estratègia de poques cries i molta cura en elles (1 o 2 fills). Estratègia de la K. Gestació cada vegada més llarga.
11.Dieta omnívora: Carn i vegetals, adaptació positiva. L’estat natural de l’esser humà consisteix en menjar de tot.
Sistemes de locomoció dels primats - Arborícoles: desplaçament en arbres, extremitats prènsils i amb una cua com a cinquena extremitat - Braquiadors: extremitats superiors molt desenvolupades, a vegades s’ajuden amb la cua.
- Quadrúpedes: només per terra amb les 4 extremitats. Braços també molt llargs, es recolzen sobre els nudells.
- Bípedes: l’adaptació a la NO presència d’arbres, drets i sobre les cames. Connexió de la columna vertebral amb el crani. Cames més llargues i braços més curts.
Verticalització.
CLASSIFICACIÓ DELS PRIMATS ACTUALS PROSIMIS - Amb els prosimis arrenca el procés evolutiu dels primats Són bàsicament arborícoles i de mida molt petita, els més grans podrien ser els lèmurs de Madagascar.
Musell molt allargat i cervell petit Poden ser insectívors o vegetarians Els únics prosimis no africans són els tàrsids (Indonèsia i Filipines). Són més primitius ja que l’evolució no s’ha barrejat en aquests llocs aïllats com aquestes illes.
SIMIS 1.
2.
- Platirrins Selva de Mèxic fins Brasil No tenen nas, cua prènsil (5 extremitat) 26 dents.
Catarrins Àsia i África Nas semblant al nostre, cua no prènsil 32 dents (16 a dalt i a baix).
a) Cercopitècids - Tota la varietat de macacos, son els primers en els quals detectem una certa jerarquització social. Veiem també l’aprenentatge en el sentit de descobrir coses beneficioses pel grup, generalment aquesta iniciativa la porten les femelles.
- Tenen un comportament molt similar al de l’ésser humà, a causa de la facilitat de l’alimentació.
- Dimorfisme sexual entre mascle i femella: el mascle acostuma a tenir més pelatge i a ser més gros.
b) Hominoide: - Orangutan: en perill d’extinció. Animals arborícoles però que - viuen al terra. Dimorfisme sexual marcat Goril·la: també en perill d’extinció. Es troben al centre del continent africà, es el primat més conegut. Tenen uns codis de comunicació.
Ximpanzé: també en perill d’extinció. Son els mes propers a nosaltres en quan a comportament social, no en familiar.
Usen eines i instruments.
EVOLUCIÓ DELS PRIMATS      Cretaci (70-65 Ma): el primer fòssil que coneixem és el “Purgatorius”, una espècie de rata arborícola anterior a la desaparició dels dinosaures.
Paleocè (65-55 Ma): alguns lemuris Eocè (55-34 Ma): trobem els simis formats. “Alsaticophitecus” Oligocè (34-25 Ma): trobem antecedents dels catarrins, sempre dins del bosc.
“Oliopithecus”.
Miocè (25-5 Ma): micos amb característiques dels catarrins més avançats, totalment simiescs. No porten només una vida arborícola, sinó que també baixen a explorar la superfície.
“Dryopithecus”, “Procònsol”... (10-12 Ma) “Pierolapithecus catalanicus” (13 Ma): es creu que va ser un dels primers en baixar dels arbres. Es coneix com el nom de Pau i es va identificar als Hostalets de Pierola.
HOMINITZACIÓ És la evolució biològica i física que porta al gènere homo.
Que caracteritza als homínids? - Reducció del prognatisme cranial al llarg del temps (sense morro) Augment de l’encefalització. Generalment, com més volum de crani més connexions neuronals i per tant més intel·ligència.
Desaparició del sistema simiesc.
Cranis - Goril·les/ximpanzés: 300-350 cm3 Australopitecs: 400-500 cm3 Homo habilis: 700-800 cm3 Homo erectus: 1000-1200 cm3 Homo neanderthalensis: 1500 cm3 Homo sapiens (home del cromanyó): 1500cm3 El salt important es fa amb els erectus, els quals arriben a 1000 cm3 de cervell i, a més a més, surten de l’Àfrica.
Els Neandertals i els Sapiens tenen 1.500 cm3, però la complexitat del Neandertal es menor que la del cromanyó degut a les circumvolucions del crani: els Sapiens tenen més marques al crani que els Neandertals i això ens fa deduir que hi ha més connexions neuronals.
Tot i aquesta petita diferència, els neandertals enterraven els morts, es pintaven el cos...
Començaven a tenir comportaments humans.
Fins a l’arribada dels sapiens, totes els cranis son dolicocèfals (allargats), quan arriben els sapiens, els cranis son braquicèfals (plans).
La cresta sagital - Està present en els Australopitecs, la necessitaven per a rosegar la herba: queixals molt grossos i una mandíbula molt forta que necessitaven la cresta.
Aquesta desapareix en fer el canvi de dieta vegetariana a omnívora.
La visera (torus supraorbital): - A partir dels erectus es divideix i passa de ser una sola a ser doble , en els neandertals encara hi es i desapareix amb els sapiens.
Front - Hi ha un creixement progressiu amb els sapiens.
Dentició - - - Les dents són els ossos que millor es conserven i donen molta informació sobre la dieta, la salut...
La formula dentària dels catarrins es de 2,1,2,3 (2 incisives, 1 ulla, 2 premolars i 3 queixals).
Les proporcions en mida de les dents humanes han anat canviant, aquest canvi es degut a l’especialització alimentaria: els primers simis eren vegetarians i necessitaven uns queixals enormes i unes incisives més petites per a triturar bé les herbes.
En l’actualitat, no tenim tant grossos els queixals i hem guanyat mida en les incisives a causa de la alimentació omnívora.
El queixal del seny per exemple està desapareixent.
Mandíbula - Els sapiens no tenim espai retromolar.
Tenim barbeta Absència de prognatisme, la mandíbula no es tant gran.
Columna vertebral - - Forat màgnum verticalitzat i columna en forma de S: el forat màgnum comunica el cervell amb la columna vertebral. Els goril·les el tenien a la part posterior del crani i nosaltres el tenim per sota. Per tant tot el procés de bipedisme es veu reflectit en la posició del forat.
En els anys 50, es creia que primer vam ser intel·ligents i després vam decidir posar-nos de peu, però desprès es refuta la hipòtesis i s’afirma que primer vam ser bípedes i desprès hi va haver el procés d’encefalització.
Tren inferior adaptat al bipedisme: mans, espatlles, pelvis...
L’ORIGEN DELS HOMÍNIDS - - - - - A l’Àfrica Oriental, en la zona compresa entre els dos grans llacs, el procés d’Hominització comença fa 8 Ma quan el bosc central anava del Atlàntic a l’Índic.
En aquest bosc, hi vivien uns micos arborícoles (“Dryopithecus”) amb una estabilitat molt bona fins que va aparèixer una falla tectònica al Rif de Valley.
Aquesta falla va aïllar territorialment l’Àfrica Oriental i la Central.
La pluviositat que incideix l’Àfrica Central es major que la de l’Àfrica Oriental.
Apareixen els monsons: cicle de pluges i sequeres que incideixen a l’Àfrica Central i no a l’Àfrica Oriental. Progressivament, hi ha un lent procés de desforestació per la manca de pluges fa uns 5 o 6 Ma.
Cada vegada hi ha menys arbres i menys aliments, això va provocar una situació d’estrès ambiental: alguns micos intenten creuar la falla i anar a l’Àfrica Occidental i moren, alguns intenten canviar l’estratègia (dormir al terra...) i també moren. Fins que arriba l’estratègia adequada: el bipedisme.
A la zona oriental de l’Àfrica hem trobat el 99% dels prehomínids i homínids. A Txad, però, trobem un possible prehomínid fa uns 7 Ma.
En la zona oriental trobem 3 grans blocs:  Zona septentrional: Etiòpia  Zona central  Zona sud-africana.
No es fàcil estudiar la zona de Moçambic per la gran quantitat de bosc, en canvi les altres zones son deserts i es més fàcil.
ARBRES FILÈTICS Es la representació que es dona a l’evolució: Ardipithecus Ramidus – Australopithecus Anamensis – Australopithecus Afarensis Australopithecus Africanus- Homo Habilis- Homo Erectus- Homo Neanderthalensis- Homo Sapiens PRIMERS HOMINIDS Generes:  Sahelanthropus: Sahelanthropus tchadensis (7,2-6,8 Ma): Txad. Es troba en el límit septentrional, els estudiadors diuen que podia ser un dels primers individus que no visques només als arbres.
 Orrorin: Orrorin tugenensis (6,2-5’6 Ma): Somàlia i Kenya.
Va començar a assajar el bipedisme a causa del cap del fèmur i la pelvis trobades.
 Ardipithecus: Ardipithecus ramidus (4,4-4,1 Ma): Etiòpia.
Mengen herbes del terra i no només fulles dels arbres. Es va trobar un esquelet sencer al 1992 que ha permès afirmar que gairebé tenia una postura erecta.
ELS GÈNERE “AUSTRALOPITHECUS” - Australopithecus anamensis (4,2-3,9 Ma):  En la zona de Somàlia i Kenya.
 Locomoció terrestre, no es pot afirmar que eren bípedes.
 Individu que havia baixat dels arbres i estava en la via evolutiva cap al bipedisme.
 Vegetaria, però amb primers indicis d’omnivorisme.
 Característiques molt simiesques (sense front, prognatisme marcat...) - Australopithecus afarensis (3,8-3 Ma):  Descobert a la regió del Àfar (Etiòpia).
 Mida petita, 1m d’alçada.
 400-500 cm3  Fort prognatisme: mandíbula forta (vegetarians). Ullals sobresortits i forts, encara no s’ha fet el trànsit cap a la alimentació omnívora.
 Sense front  Dimorfisme sexual (mascles grans, femelles petites).
 La Lucy (3,2 Ma) va ser descoberta a la vora d’un llac o riu, ens indica que eren individus que feien vida a costat de zones hidràuliques.
Australopithecus africanus (3’2-2 Ma):  El primer es va descobrir al s.XX en unes mines a Sud-àfrica.
 500-600 cm3  1,20m d’alçada  Mandíbula en forma de U  El nen de Taung: l’única resta humana que no només conserva el ós sinó també el cervell fossilitzat.
Australopithecus robustus (2-1,2 Ma )  Branca que es va quedar estancada i no va evolucionar.
 Bípedes, no viuen als arbres.
 Mandíbula en forma de V  Vegetarians. La seva no adaptació a la alimentació omnívora va provocar que s’especialitzessin massa en la vegetació i van extingir-se - - EL GÈNERE “KENYANTHROPUS PLATYOPS” (3,5 Ma): Fa uns 15 anys, es van atrevir a proposar un nou gènere d’homínid: ésser humà de Kenya amb els ulls plans.
Es un exemple perfecte per entendr entendree l’evolució en forma d’arbust o mosaic, i no pas una línia recta. Ja que l’evolució va seguir molts camins i hi va haver individus que en el seu cos van experimentar processos més ràpids que altres. En aquest cas, la part del crani i la visera eren molt semblants emblants a l’humà però la mandíbula i la fisonomia no.
EL GÈNERE “HOMO” - - - Homo habilis (2,5-2 2 Ma):  Va ser descobert a la Olduvai cap als anys 50.
 Es van trobar restes d’un individu associades a pedres tallades, per tant van afirmar que va ser el primer individu dividu que fabricava eines.
 700-800 800 cm3, això fa més factible que aquests fabriquessin eines.
 Front absent, torus supraorbital marcat, dentició que es comença a igualar, propo proporcions entre braços i cames desequilibrades (braços més llargs que les cames). Omnívors.
 Utilització de còdols per a tallar. Les acumulacions de pedres en forma de semicercle ens indica que eren “paravents” per facilitar la vida.
 Comencen a trobar campaments on els Habilis s’hi aturen i duen a terme alguna activitat.
Homo rudolfensis nsis (3,5 (3,5-1,8 Ma):  pont ont entre els Habilis i Erectus, són contemporanis als Habilis.
 També utilitzen eines.
Homo erectus (2 Ma)  Els primers que van sortir d’Àfrica Oriental, arriben al Pròxim Orient i Europa i Àsia. Hi ha dues teories Els tecnològicament més avançats son els que surten de l’Àfrica perquè realment poden Els tecnològicament més avançats conquereixen Àfrica i marginen als Erectus inferiors i els obliguen a viure als marges de l’Àfrica fins que es veuen obligats a fugir.
 Característiques Capacitat acitat cranial de 1.000 cm3 Alçada de 1,6m Torus supraorbital partit Prognatisme encara força marcat  - Principals avenços culturals dels Homo erectus Eines cada vegada més especialitzades Sistemes de talla més efectius Aparició de les “destrals” o bifacials, còdols treballats per les dues cares amb formes diferents segons la finalitat de l’objecte.
La millor tecnologia comporta a una major possibilitat de dominar els entorns ecològics.
Els camins que van emprendre els erectus al sortir de l’Àfrica Oriental van ser: Himàlaia, Cauques i Europa. Hi ha una hipòtesis que van creuar Gibraltar ja que les datacions de les mines d’Atapuerca son molt antigues.
La talla lítica requereix un pensament sobre la forma i les tècniques que es desitgen.
Homo ergaster (1,9-1,4 Ma):  Són els primers Erectus que van sortir de l’Àfrica.
- Homo heilderbergensis (500.000 anys):  Són els Erectus recents europeus, la primera gran arribada quantitativa a Europa.
 Són els que evolucionaran cap a Neandertals fa 300.000 anys  La cova d’Aragó (al Nord de Perpinyà): es van detectar erectus europeus.
- Homo florensiensis (400.000-350.000 anys)  Va aparèixer a l’illa de Flores, una illa de més d’un milió d’anys això demostra que els éssers humans travessaven el mar, segurament amb una mena de barca.
 Van patir un aïllament geogràfic i posteriorment una degeneració genètica que va comportar la seva extinció.
JACIMENTS ARQUEOLÒGICS Atapuerca: El voltant del 80 % dels erectus europeus es troben a la “Sima de los Huesos” a Atapuerca i s’han pogut reconstruir els individus.
Els arqueòlegs d’Atapuerca van determinar que va ser el primer “cementiri” de cossos de la historia. Possiblement, el grup humà que habitava fa 1 Ma a la zona de Burgos va entrar a una cova i aquesta es va enfonsar, emportant-se tots els cossos al fons de la cova i morts es conservessin els seus ossos..
En el jaciment, hi trobem:   Nord, Trinchera Dolina (TD): en aquesta zona hi ha les troballes més antigues (1,2 Ma- 800.000 anys). Se’n diu trinchera perquè van fer passar un tren. L’any 1994 van localitzar unes restes humanes que les van designar: l’Antecessor d’Atapuerca (780.000 anys) Sud, Sima de los Huesos (SH): a 15km de Burgos, en el fons s’ha trobat erectus europeus recents. Mandíbula d’Erectus antic europeu, datada fa 1,2 Ma (la més antiga d’Europa).
Dmanisi: Geòrgia, entre el Mar Negre i el Mar Mort.. Pont d’Àsia cap a Europa. Dmanisi es un jaciment a la zona del Cauques, es el lloc per on van passar els Erectus 2-1,8 Ma.
Orce: Una depressió que es troba a Granada i s’assembla a Olduvai. Des dels anys 60 i 70, hi havia grups d’investigadors que recollien restes d’animals procedents del Nord de l’Àfrica. Als anys 80 van identificar un fragment de crani d’1 Ma i creien que era d’ésser humà. Investigadors francesos van dubtar de si el fragment del crani era humà o no i posen en evidència la credibilitat del jaciment d’Orce. Als anys 90 comencen excavacions metòdiques i localitzen una sèrie d’eines tallades amb una cronologia de fa 1 Ma. Per tant, només s’han trobat eines i no cap os humà ja que el crani encara està pendent de verificar.
Discussió entre els d’Atapuerca i els d’Orce: Atapuerca diu que els homes van passar pels Cauques i els d’Orce que van passar per Gibraltar).
L’HOME DEL NEANDERTAL Procedeixen d’una evolució lenta dels erectus recents europeus- Fa uns 300.000 anys, comença un procés de neandertalització.
Distribució geogràfica dels Neandertals: península ibèrica, Europa Central i el sud de Sibèria (Pròxim Orient i Uzbekistan).
Troballes: Al 1848, a Gibraltar, es van identificar unes restes humanes molt primitives. No va ser fins al 1856, quan es va datar l’home del Neandertal en una cova de la vall del Neander (Alemanya). S’hi van trobar uns fragments d’ossos llargs que no eren completament nous amb les restes trobades anteriorment. El van batejar com “Homo Neandertalhensis.” Després, Gibraltar va tornar a estudiar aquelles restes molt primitives i van deduir que eren també dels Neandertals.
Característiques físiques: Cranis: - - 1.400-1.500 cm3 (igual que els sapiens). Els Neandertals duen a terme activitats similars a la dels Sapiens però molt puntualment: enterrar, pintar-se el cos... Els Sapiens tenien més connexions neuronals i es pot demostrar perquè a l’interior del crani, els Sapiens tenen més circumvolucions. Això provoca que els Sapiens tinguessin més possibilitats de relacionar coses i, per tant, eren més intel·ligents.
Cranis dolicocèfals (allargats), en canvi els Sapiens tenim cranis braquicèfals (rodons) Cresta Sagital - Els neandertals la tenen, amb els sapiens desapareix Altura: - Neandertals: 1,60m / Sapiens: 1,70m Visera (torus supraorbital) - Les orbites oculars dels Neandertals son arrodonides mentre que les orbites oculars dels sapiens son rectangulars.
Mandíbula - - Espai retromolar: el tercer queixal dels neandertals no arribava a la branca de la mandíbula i quedava un espai buit, el retromolar. En el cas dels Sapiens, el tercer queixal queda enganxat a la branca de la mandíbula i per tant NO hi ha espai.
Els Neandertals no tenen barbeta, els sapiens sí.
Mandíbula ampla i robusta dels Neandertals, eren vegetarians i necessitaven una bona dentadura per a rossegar les herbes Respiració - En els Neandertals, es molt ampla i oberta de baix perquè necessitaven bons pulmons per a: córrer, aguantar el fred, recórrer distancies...
En els Sapiens, es molt més cilíndrica.
Forat del nas en els neandertals es molt ample, que era per a poder respirar més i millor, escalfar l’aire que necessitava per omplir els pulmons.
Prognatisme - Marcat en els Neandertals, absent en els Sapiens.
Cultura dels Neandertals: - - - La indústria mosteriana: els últims Neandertals produeixen el foc fa 40.000 o 50.000 anys. Hi ha hipòtesis que els erectus agafaven els focs naturals fa 1 Ma, però els Neandertals freguen intencionalment les pedres per a produir foc.
Cultura material: llars, focs, fusta amb forats per a produir sons, cabanyes per a viure-hi...
Humanitat dels Neandertals: enterraven els morts, nomes 20 enterraments des de Portugal fins a Uzbekistan. A vegades s’hi troben animals, eines, humans...Però això no es suficient per a comparar el culte a la mort que tenien amb el dels Sapiens.
HOMO SAPIENS SAPIENS (HOME DEL CROMANYO) Apareixen a la zona centreoriental africana fa uns 180.000-160.000 anys, els Sapiens derivem dels erectus africans recents.
Dues teories, una comprovada i l’altre no, per explicar l’origen dels Sapiens   Teoria de l’Arca de Noé: surten uns Sapiens de l’Àfrica i col·lonitzen el mon. Els erectus que van a Àsia i Europa desapareixen i acaben sent substituïts pels Sapiens provinents d’Àfrica.
Teoria multi regional (la no acceptada): els erectus africans havien donat els erectus europeus i asiàtics. Una vegada instal·lats a Europa, els erectus europeus van evolucionar als sapiens europeus i el mateix amb Àsia. Aquesta teoria no s’accepta perquè és molt difícil que en 3 llocs diferents (Europa, Àsia, Àfrica) donin a individus iguals sense una connexió comuna.
A l’abric de Cro-Magnom (França), es descobreixen els Sapiens al 1868. Es van trobar uns dos o tres esquelets amb unes característiques físiques molt semblants a les nostres i estaven acompanyats de penjolls i elements molt antics.
Característiques: - Crani: 1.400-1.500cm3 i braquicèfal.
Front alt i vertical Cara petita Nas estret i prominent Dents petites Barbeta prominent Esquelet post-cranial Expansió pels continents: Pròxim Orient- Àsia i Europa- Australia i Amèrica Els últims neandertals desapareixen fa 30.000 anys i els sapiens arriben a Europa fa 40.000 anys. Això ens indica que van conviure durant 10.000 anys i es van reproduir entre ells, es a dir, que van tenir descendència fèrtil. Això ens indica que eren la mateixa espècie.
Per tant, avui en dia la denominació hauria de ser: Homo Sapiens Neanderthalensis, ja que no s’han d’entendre com dues espècies separades. Avui en dia, hi ha persones que tenen faccions dels Neandertals.
Hi ha una primera migració cap a Sud-àfrica, fa uns 80.000 anys que no prospera. Altres Sapiens van sortir de l’Àfrica i es van dirigir al Pròxim Orient. A partir d’aquí, alguns van dirigir-se cap a Àsia i posteriorment Australia i Amèrica i d’altres van dirigir-se cap a Europa. El pas del Pròxim Orient cap a Europa es va produir pel Cauques.
Hi ha teories que diuen que alguns van passar per Gibraltar, com també van proposar amb els erectus.
Causes de l’èxit dels homo sapiens sobre els neandertals: Superioritat tecnològica: - Més eficiència i eficàcia en els instruments Tècnica de llançament de projectils: arcs i fletxes.
Eines més especialitzades, talla laminar.
Aparició del treball de l’ós (arpons, agulles...).
La punta de fletxa es una arma que quan es clava al cos de l’animal no surti i si la retires encara ratlla més la pell de l’animal.
Major complexitat social - - Enterraments múltiples i amb ofrenes. Elements de cohesió del grup, es coneix per la cura que es tenen dels morts i la posició dels seus cossos (no s’enterren de qualsevol manera) Els enterraments serveixen per tenir una idea de la jerarquització de la societat. Quan en un enterrament, al costat del cos hi trobem elements i objectes, ens fa indicar que aquell esquelet era d’un individu important.
Cabanes d’ossos i campaments que formen formes com cercles, quadrats... Es comencen a veure estructures amb un cert urbanisme.
L’art: element de cohesió del grup. Relleus i pintures que representen animals i humans bàsicament. També figures.
...

Comprar Previsualizar