TEIXIT NERVIÓS (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 22
Subido por

Descripción

Professora: Aurora Ruíz

Vista previa del texto

TEIXIT NERVIÓS És un sistema de comunicació entre diferents punts d’un organisme, per tant es troba per tot el cos. Es divideix en dos parts: - Sistema nerviós central: encèfal (cervell + tronc cerebral + cerebel) i medul·la espinal.
Sistema nerviós perifèric: ganglis nerviosos, nervis perifèrics i terminacions nervioses.
El sistema nerviós central també es pot dividir en dues zones: - Substància grisa: hi trobem els somes de les neurones i les cèl·lules glials.
Substància blanca: hi ha els axons de les neurones i cèl·lules glials.
Tipus cel·lulars d’aquest teixit: - Neurones.
Cèl·lules de la neuròglia.
És un teixit molt compacte, els dos tipus cel·lulars tenen molt poca matriu extracel·lular.
LA NEURONA És una cèl·lula molt especialitzada i diferenciada. Rep informació, la integra i en funció d’això envia una altra informació. Té la capacitat de generar, propagar i transmetre un impuls nerviós.
Estructura de la neurona: - - Soma neuronal: part de la neurona que conté el nucli. Seria la neurona sense prolongacions. Té una mida variable, fins a 150 µm. El citoplasma del soma s’anomena pericàrion.
Dendrites i axó: són prolongacions citoplasmàtiques. El citoplasma d’aquestes s’anomena neuroplasma.
El nucli té una posició central al soma. És voluminós i amb una forma aproximadament esfèrica.
Té 1 o 2 nuclèols.
Al pericàrion trobem els orgànuls típics de qualsevol cèl·lula: - - Túbuls del REL.
Aparell de Golgi.
Mitocondris de forma i tamany variable.
Lisosomes.
Grànuls de lipofucsina.
Grumolls o cúmuls o substància de Nissl: fan que el pericàrion sigui basòfil. Són cisternes del RER amb poliribosomes, s’observen com cúmuls al microscopi òptic. No s’observen ni al con axònic ni a l’axó.
Citoesquelet desenvolupat: dóna la morfologia al soma i les prolongacions. Són microtúbuls de 20-30 nm o neurotúbuls, i filaments intermedis de 10 nm o neurofilaments. Aquests últims fixen sals argèntiques i quan es veuen al microscopi òptic es diuen neurofibril·les. També hi ha microfilaments d’actina.
PROLONGACIONS CITOPLASMÀTIQUES Són les dendrites i l’axó (o cilindreix). Les neurones es classifiquen segons la direcció on surtin.
Les dendrites sempre són molt més ramificades que els axons. La distribució de l’esquerra correspon a neurones unipolars. La del mig a neurones bipolars i la de la dreta a una neurona multipolar.
Segons la longitud de l’axó trobem: - Neurones Golgi tipus I: axó llarg i més o menys recte. A una distància de l’origen poden quedar rodejats per la beina de mielina. Només es bifurca al final.
Neurones Golgi tipus II: l’axó és curt i es pot ramificar. No té beina de mielina.
DENDRITES Són prolongacions curtes i molt ramificades. El conjunt de ramificacions provinents d’una mateixa dendrita s’anomenen arbre dendrític. Les dendrites neixen del soma, en són prolongacions. Són gruixudes a l’origen i es van fent més primes.
MAI es troben envoltades de beines de mielina. El contorn de les dendrites és irregular. Aquestes irregularitats s’anomenen espines dendrítiques, i és on es fa la sinapsi.
Amb el microscopi electrònic podem veure, dins les dendrites: RER, ribosomes, REL, mitocondris, neurotúbuls i neurofilaments. Per tant és una estructura molt rica en orgànuls citoplasmàtics.
AXÓ o CILINDREIX Pot arribar a tenir un metre de longitud o més. Es ramifica en el punt més llunyà del soma.
Transmet l’impuls nerviós, sempre en la direcció que l’allunya del soma. Només hi ha un soma per neurona. Té tres parts: - - Conus axònic o conus d’implantació: apareix del soma i es va estrenyent.
Amb el microscopi òptic es veu que comencen a desaparèixer els cossos de Nissl, i ja no en trobarem més en tot l’axó. Amb el microscopi electrònic es pot veure que sí que hi ha petites quantitats de RER i ribosomes lliures, però és massa petit per ser distingit amb l’òptic. És l’única part de l’axó que té aquests elements.
Segment inicial: és el punt d’origen del potencial d’acció.
Resta de l’axó: no hi ha res a part de mitocondris, lisosomes, neurotúbuls, neurofilaments, REL i estructures membranoses.
És l’única porció de l’axó que pot tenir beina de mielina. A la zona més distal, però, tampoc hi ha beina, i l’axó es ramifica en terminals que es diuen telodendrites. Només una d’aquestes ramificacions creix al final fent un bulb terminal o telodèndron. És el lloc on es donarà la sinapsi, un botó sinàptic.
TRANSPORT AXÒNIC o FLUX AXÒNIC És un transport bidireccional: del soma a la part més distal de l’axó i a la inversa. Es poden transportar enzims, proteïnes, molècules, orgànuls... El transport pot ser de dos tipus: anterògrad i retrògrad.
- - Anterògrad: utilitza microtúbuls, per on desplacen els orgànuls citoplasmàtics, enzims i proteïnes implicades en la síntesi de neurotransmissors. Es desplacen pels microtúbuls (o neurotúbuls) amb unes proteïnes motores anomenades cinesines.
Retrògrad: és el responsable del transport de material del terminal axònic al soma. Es transporten també pel microtúbuls, però aquests amb dineïnes.
El transport d’elements també es pot classificar segons la velocitat: - Lent: 1-5 mm/24 hores. Ho és una part del transport anterògrad. Transporta enzims i molècules precursors dels microtúbuls (tubulina).
Ràpid: 20-400 nm/24 hores. Ho és una part del transport anterògrad i el retrògrad.
L’anterògrad transporta orgànuls, i el retrògrad productes captats al terminal axònic (neurotransmissors, proteïnes, toxines...).
SINAPSI La relació entre neurones o entre neurones i cèl·lules efectores es diu sinapsi.
La sinapsi és la zona específica de contacte on es comuniquen dues cèl·lules: - Neurona amb neurona.
Neurona amb cèl·lula efectora (ex: fibra muscular llisa o estriada).
Les sinapsis permeten la transmissió dels impulsos nerviosos.
Es classifiquen en dos grups: 1. Sinapsi elèctrica: es troba als invertebrats. Unions gap connecten neurones entre elles o amb les cèl·lules efectores i permeten la propagació del corrent elèctric. No necessiten neurotransmissors.
2. Sinapsi química: l’impuls nerviós es transmet alliberant un intermediari, un neurotransmissor.
SINAPSI QUÍMICA Es poden classificar segons un criteri morfològic: - Sinapsis axodendrítiques: entre un axó i dendrites.
- Sinapsis axosomàtiques: entre axó i soma.
- Sinapsis axoaxòniques: entre dos axons (són molt rares).
La sinapsi química té tres parts: - Element presinàptic.
- Fenedura sinàptica.
- Element postsinàptic.
ELEMENT PRESINÀPTIC Allibera els neurotransmissors. Pot tenir mitocondris i neurofilaments, també vesícules sinàptiques, que contenen els neurotransmissors.
Les vesícules presinàptiques tenen un diàmetre de 10-30 nm, i contenen els neurotransmissors.
L’element presinàptic també té una capa de material electrodens, que s’anomena densitat electrodensa o densitat presinàptica. Aquesta es localitza a la cara interna de la membrana presinàptica. És com una reixeta que dirigeix les vesícules presinàptiques cap a la fenedura sinàptica.
FENEDURA SINÀPTICA És l’espai que queda entre les cèl·lules de la sinapsi: uns 20 o 30 nm. Separa l’element presinàptic del postsinàptic. És on l’element presinàptic aboca els neurotransmissors.
ELEMENT POSTSINÀPTIC La membrana té receptors específics per neurotransmissors. S’observa una densitat postsinàptica formada per elements del citoesquelet: actina i tubulina.
CÈL·LULES GLIALS o CÈL·LULES DE LA NEUROGLIA N’hi ha de molts tipus: astròcits, oligodendròglia, micròglia, ependimòcits o cèl·lules ependimàries, tenicits, cèl·lules d’Schwann...
ASTRÒCITS Tenen una forma estrellada, amb llargues prolongacions citoplasmàtiques. Si es troben a la substància blanca són fibrosos, a la gris protoplasmàtics.
Els astròcits protoplasmàtics es troben a la substància grisa del sistema nerviós central. Tenen prolongacions curtes, gruixudes i ramificades. Algunes d’aquestes prolongacions contacten amb neurones, i unes altres amb un vas sanguini (peu xuclador).
Entre el peu xuclador i el vas sanguini hi ha la làmina basal de l’endoteli. Aquesta és tota la matriu extracel·lular que podem trobar al teixit nerviós. La cèl·lula endotelial + làmina basal + peu xuclador, s’anomena barrera hematoencefàlica.
Els astròcits fibrosos es troben a la substància blanca. Les prolongacions són més llargues, primes i ramificades. També tenen peus xucladors i formen part de la barrera hematoencefàlica.
Presenten desmosomes i nexes.
OLIGODENDRÒGLIA o OLIGODENDRÒCITS Tenen molt poques prolongacions. N’hi ha dos tipus: - Satèl·lits: es troben a la substància grisa.
- Interfasciculars: a la substància blanca.
Formen la beina de mielina en diversos axons del sistema nerviós central, al contrari que les cèl·lules d’Schwann, que en el sistema nerviós perifèric cada una només pot envoltar un sol axó.
CÈL·LULES DE LA MICRÒGLIA Són les més petites de la neuròglia. Tenen nuclis allargats i són cèl·lules amb moviment ameboide pel sistema nerviós. Tenen capacitat de proliferació i de fagocitosi (com els macròfags).
EPITELIAL EPENDIMARI Entapissa les cavitats de l’encèfal. Són cèl·lules glials que entapissen cavitats del sistema nerviós ocupades pel líquid cefaloraquidi. Aquestes cèl·lules són de dos tipus: ependimòcits i tenicits.
CÈL·LULES EPENDIMÀRIES Són cèl·lules cúbiques o cilíndriques, col·locades en una monocapa. No es considera epiteli perquè no tenen làmina basal.
Són cèl·lules polaritzades: - Superfície basal: plegaments i prolongacions de la membrana plasmàtica.
Superfície apical: cilis i microvellositats.
Van associades a capil·lars. Els capil·lars més les cèl·lules ependimàries s’anomenen plexes coroideus. Les cèl·lules ependimàries experimenten canvis per produir líquid cefaloraquidi.
TENICITS Superfície apical amb pocs cilis però moltes microvellositats. Tenen una sola prolongació basal orientada radialment, i que està en contacte amb un vas sanguini i una neurona o prolongació neuronal.
...