Apuntes Seminarios (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introdució al Dret
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Introducció al Dret: Seminari I Frau de Llei Anomenem frau de llei al fet de realitzar una cosa prohibida emparant-te o camuflantla amb una llei. Per exemple, vendre una mansió per un cèntim per evitar impostos.
Aquesta mena d'accions es contemplen en l'article 6.4 del codi civil: “Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiere tratado de eludir.
“ A l'hora de dur a terme un frau de llei, distingim dues normes: • Norma de Cobertura: La que s'utilitza per evitar a l'altre. Com a mostra, en el cas de la venda per un cèntim seria la relativa a la possibilitat de vendre els teus béns.
• Norma Defraudada: La que eludim o evitem. En el cas anterior seria la relacionada amb l'impost de donacions i successions.
Per tant, si es realitza un frau de llei i et descobreixen no s'evita l'aplicació de la norma que s'ha intentat esquivar.
Abús de Dret Anomenem abús de dret al fet de perjudicar a terceres persones exercint el teu dret.
Per exemple, escoltar música sense auriculars a les 3 de la matinada. Aquest tipus de pràctiques s'estipulen a l'article 7.2 del codi civil: “La ley no ampara el abuso del derecho o el ejercicio antisocial del mismo. Todo acto u omisión que por la intención de su autor, por su objeto o por las circunstancias en que se realice sobrepase manifiestamente los límites normales del ejercicio de un derecho, con daño para tercero, dará lugar a la correspondiente indemnización “ La conseqüència d'un abús d'aquesta índole és una indemnització per danys i perjudicis -ja que has causat danys a tercers- i l'adopció de mesures judicials i extrajudicials per tal que l'abús no persisteixi.
y a la adopción de las medidas judiciales o administrativas que impidan la persistencia en el abuso.
Dret de Retracte El dret de retracte atorga la facultat per, si un veí teu vol vendre la casa, tenir preferència per comprar-la al preu de venda. En altres paraules, si A i B tenen dues finques una al costat de l'altre i A la vol vendre per 100000€, primer ha d'oferir-la a B al mateix preu. L'article 1523 del codi civil regula aquesta pràctica: “También tendrán el derecho de retracto los propietarios de las tierras colindantes cuando se trate de la venta de una finca rústica cuya cabida no exceda de una hectárea.
El derecho a que se refiere el párrafo anterior no es aplicable a las tierras colindantes que estuvieren separadas por arroyos, acequias, barrancos, caminos y otras servidumbres aparentes en provecho de otras fincas.
Si dos o más colindantes usan del retracto al mismo tiempo será preferido el que de ellos sea dueño de la tierra colindante de menor cabida; y si las dos la tuvieran igual, el que primero lo solicite.” Nacionalitat La nacionalitat determina quin dret o ordenament jurídic se li aplicarà a l'individu. Ex: Als noruecs se'ls hi aplica el dret de Noruega. I pot obtenir-se a partir de: • Ius sanguini: o relació sanguínia, com ser fill d'algú del país.
• Ius soli: Per haver nascut al territori.
• Residencia Continuada: Si vius durant 10 anys, l'adquireixes automàticament; però a partir dels dos ho pots demanar.
• Casos Especials.
Contractes de Treball Normalment són indefinits, però poden ser temporals en els següents casos: • Contracte per obra i servei: Que s'acaba quan es realitza una tasca concreta.
• Interins.
• En certes èpoques de l'any quan hi ha molta feina.
Prescripció La prescripció és el període legal límit per reclamar, és a dir, si excedeixes aquest període i hi ha judici, l'acusat pot dir que ha prescrit i no el jutjaran per aquell delicte. El termini de prescripció varia segons el cas i el territori on ens trobem: • Responsabilitat Extracontractual: Un any en el codi civil espanyol i tres en el català.
• Responsabilitat Civil derivada de Delicte: 15 anys.
El quadre següent mostra les diferències de caducitat i prescripció: Prescripció Caducitat Interrupció Sí -si reclames, comença de zero-.
el termini No -encara que reclamis, el termini NO comença de nou-.
Apreciable d'Ofici No -si et jutgen, has de dir que Sí -si et jutgen, el jutge s'adona que ha ha prescrit, sinó et jutgen igual-. caducat i anul·la el judici-.
Introducció al Dret: Seminari II Les Societats de Capital Aquesta mena de societats són regulades pel Reial Decret Legislatiu de 2010. I allò important són les aportacions dels socis, que poden ser en béns o en diners. Existeixen tres tipus de societats capitalistes: • Societats Anònimes (SA): Les accions poden transferir-se -comprar i vendre'slliurement i la responsabilitat és limitada a l'aportació. El capital mínim és de 60000€ aproximadament.
• Societats Limitades (SL): El capital està dividit en participacions, que són més complexes de transferir. La responsabilitat també és limitada i el capital mínim és de 3000€ aproximadament.
• Societat Comanditària per Accions: El capital està dividit en accions, però la responsabilitat d'almenys un dels socis serà il·limitada -soci col·lectiu-. La dels altres és limitada -socis comandataris-. Com no són gaire utilitzades, no parlarem més d'elles.
En contraposició a les societats de capital, existeixen les societats personalistes on el més important són les aportacions tangibles -treball...-.
Els òrgans d'aquestes societats són: • Junta General: Pot ser ordinària o extraordinària, i s'ha de fer com a mínim un cop l'any. Els accionistes amb un determinat % del capital poden convocar a la junta general. Els acords s'adopten per majoria i les seves funcions són: ◦ Aprovar les comptes anuals.
◦ Nomenar i fer fora als administradors.
◦ Modificar els estatuts -si s'escau-.
◦ Poder dissoldre la societat.
• Òrgan d'Administració: Els administradors són nomenats per la junta general i han d'estar inscrits al registre mercantil. Poden haver-hi un, diversos o un consell d'administració -almenys 3-, i poden ser mancomunats -actuen conjuntament- o solidaris -actuen individualment-. La seva funció és gestionar i representar la societat.
Els Administradors A les societats anònimes, el seu mandat és de 6 anys, tot i que pot ser renovat. A l'hora de cessar un administrador, no cal que estigui a l'acta o ordre del dia. A més, per ser administrador no has de ser accionista i el càrrec és gratuït -no han de pagar per ser-ho-.
Pel que fa als seus deures, no poden fer servir la societat, el seu càrrec i els béns de la societat en benefici propi. També existeix el deure de concurrència: no poden dedicar-se a una activitat relacionada amb l'empresa que administren -no poden fer la competència a la societat que gestionen-.
La Responsabilitat dels Administradors Els administradors tenen responsabilitat quan han causat un dany per acció o omissió contraris a les lleis i/o a la diligència d'un ordenat empresari -estàndard d'empresari amb sentit comú-. Òbviament, els danys han d'haver estat causats a la societat, als socis i/o als creditors. Cal dir que el fet que l'acord o acte hagi estat autoritzat per la Junta General NO eximeix a l'administrador de la seva responsabilitat.
Respecte a la reclamació o demanar responsabilitats a l'administrador, es segueix el procés següent: 1. Primer pot reclamar la pròpia societat si la Junta General ho acorda.
2. Si la junta no es convoca -perquè els administradors no volen ser acomiadats-, els accionistes amb almenys un 5% del capital poden sol·licitar la convocatòria de la junta.
3. Finalment els creditors, sempre que el patrimoni de l'empresa sigui insuficient per cobrar.
4. Per últim, persones individuals afectades per les accions dels administradors.
La responsabilitat dels administradors prescriu als 4 anys. Per últim, els administradors són responsables de dissoldre la societat quan convingui, i si no ho fan han de respondre de forma il·limitada als deutes de la societat.
La Responsabilitat Concursal Quan l'empresa es troba en concurs de creditors, té dues opcions: • Assolir un acord i continuar amb la seva activitat: renegociar deutes....
• Dissoldre's i pagar als creditors.
A més, el concurs pot ser: • Culpable: Quan és fruit de la mala gestió de l'empresa per part dels administradors -ex: robar béns, practicar concurrència...-. En aquest cas, els administradores responen solidariament -amb tot el seu patrimoni-.
• Fortuït: Fruit de la situació econòmica...
Responsabilitat per no Dissoldre la Societat Una empresa pot dissoldre's per: • Falta d'Acord entre Administradors.
• Quan els actius són inferiors a la meitat del capital social.
Si no es dissol l'empresa, els administradors són responsables dels deutes posteriors a l'ordre de dissolució.
Introducció al Dret: Seminari III La Compravenda de Consum Aquesta mena de contracte està regulat pel Reial Decret Legislatiu 1/2007 del 16 de novembre, també anomenat Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris.
Aquest decret reforma la llei de 1984. La llei del 13 de juliol del 98 és també important ja que regula les condicions generals de la contractació; que són clàusules inserides per una de les parts.
Entenem per compravenda de consum els contractes de compravenda realitzats per un empresari i un consumidor, que no adquireix el bé per dur a terme cap activitat econòmica. A més, l'empresari ha de proporcionar al consumidor informació precontractual -ha d'informar-li sobre el producte-.
Dret de Desistiment És el dret que permet al consumidor deixar sense efecte un contracte sense donar cap explicació i sense fer front a cap cost; en els casos que estiguin estipulats a les lleis o als reglaments. Al seu torn, també existeix aquest dret quan sigui atorgat al contracte, a la publicitat a la oferta comercial.
Existeixen, però, diferències segons la mena de compravenda. Al règim general, el termini és de 7 dies hàbils o laborables -el dia de la compra no compta-, però si l'empresari NO informa al consumidor el plaç passa a ser de 3 mesos.
En el cas d'una compravenda a distancia, el termini és de 7 dies hàbils, però es poden imposar al consumidor els costos de devolució del producte. Les compres fora de l'establiment mercantil tenen un període de 7 dies naturals.
A la vegada, les clàusules que imposin que el consumidor renunciï al dret de desistiment o li imposin una penalització pel sol fet d'exercir-lo seran nul·les de ple dret -el fet de pagar els costos de devolució no compta-. L'única excepció a això és en el cas de les compres fora de l'establiment mercantil.
Dret de Conformitat És el dret que estipula que el producte ha de ser adequat segons la descripció del contracte. És a dir, s'ha d'adequar a la descripció del contracte. L'empresari ha de respondre a les manques de conformitat que es manifestin en un termini de 2 anys des de el moment de l'entrega.
A més, el consumidor pot reclamar al venedor per tal que aquest la solucioni. Les possibles solucions han de ser gratuïtes i, per ordre de prioritat, són: • Reparació o Substitució: Opcions prioritàries.
• Rebaixa del preu: Quan no siguin possibles les dues anteriors.
• Resolució del contracte -s'anul·la el contracte-.
Cal mencionar que quan resulti impossible o molt car de reparar, s'optarà per substituir el producte o per un altre opció, malgrat que el propietari vulgui la reparació. És necessari esmentar que, si la manca de conformitat es produeix en els primers sis mesos, es presumirà que ja existia al moment de l'entrega.
Condicions Generals de la Contractació Existeixen als contractes d'adhesió o normatius, i són clàusules fixes no negociades imposades per una de les parts. Han de ser acceptades pel consumidor, tot i que les contràries a la llei i en las que el consumidor no sigui informat són nul·les.
Un exemple d'aquestes clàusules són els contractes de llum i gas. A més, en cas de dubte, el jutge sempre dicta un veredicte a favor del consumidor.
Introducció al Dret: Seminari IV La Responsabilitat Extracontractual Aquesta mena de responsabilitat està regulada a l'article 1902 del Codi Civil: “El que por acción u omisión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el “ Perquè s'apliqui aquest article i, per tant, es tingui la obligació de reparar el dany, ha de succeir el següent: • S'ha de causar un dany a un altre per acció o omissió.
• Ha d'intervenir culpa o negligència.
Cal distingir la responsabilitat extracontractual de la civil derivada de delicte. La primera s'aplica quan no hi ha delicte i la segona quan la acció està estipulada al Codi Penal. A més, la responsabilitat extracontractual, com hem dit, prescriu als tres anys a Catalunya i en un any a Espanya; mentre que la civil derivada de delicte prescriu als 15 anys.
Respecte a les diferències de la extracontractual amb la contractual, estan descrites a la taula següent: Extracontractual Contractual daño causado.
Hi ha contracte? NO Culpa S'ha de provar que t'han Has de provar que NO has causat el causat un dany.
dany.
Prescripció 3 anys Catalunya i 1 15 anys en el català Espanya Exclusió modulació o NO SÍ Sí, pot modificar-se o excluir-se La Responsabilitat per Acte Propi Aquesta responsabilitat s'aplica quan l'acte l'has fet tu mateix. Perquè existeixi, s'ha de complir el següent: • Ha d'existir un dany material o moral.
• Ha d'intervenir culpa -omissió de la precaució o sentit comú necessari a l'hora de realitzar certa acció- o negligència -podries preveure el resultat-.
• Relació causa-efecte entre la conducta i el dany.
Si ambdues parts són culpables -concurrència de culpa-, s'atenua o s'alleugera la responsabilitat.
La Responsabilitat per Actes Aliens Aquesta responsabilitat s'aplica quan l'acte l'has fet un altre persona. Aquesta responsabilitat està regulada per l'article 1903 del Codi Civil, que estableix una responsabilitat pels actes causats per aquelles persones al seu càrrec: • Els pares han de respondre pels actes dels seus fills menors d'edat.
• Els tutors són responsables dels danys provocats pels incapacitats al seu càrrec.
• Els amos o directors d'establiments o empreses pels danys causats pels seus empleats durant el compliment de les seves funcions.
• Els titulars de centres docents d'ensenyament no superior pels danys causats pels seus alumnes -durant el període lectiu, extraescolars...-.
Posteriorment, tots ells poden reclamar al causant del dany.
La Responsabilitat per Animals o Coses Està regulada per l'article 1905 del Codi Civil: “El poseedor de un animal, o el que se sirva de él, es responsable de los perjuicios que cause, aunque se le escape o extravíe. Sólo cesará esta responsabilidad en el caso de que el daño proviniera de fuerza mayor o de “ A més, els propietaris dels edificis són responsables dels danys derivats de la ruïna total o parcial del mateix, sempre que sigui per la manca de manteniment necessari.
També ho seran dels fums excessius...A més, el cap de família d'una casa és responsable dels danys provocats pels objectes que caiguin o es llencin des de la mateixa.
culpa del que lo hubiese sufrido.
...