Tema 4 part 2 Dret Romà UdL (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret Romà
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Dret privat romà I.
Evolució històrica del dret de successions 1. Successió intestada Els sui heredes entren a succeir automàticament. A la família gentilícia el patrimoni era comú i la divisió del patrimoni es referia bàsicament a la divisió de les terres.
2. Predomini de la Successió testamentària sobre la intestada Si hi ha testament es respectarà el que el pater familias digui en el testament, aquest intentarà que l’herència no es dispersi molt. Nomenava a un sui heredes (fill).
3. Llibertat testamentària A partir de començaments de la República (509 d.C) el testador pot nomenat hereu a qualsevol estrany si deshereta als siu heredes, no cal que deixi l’herència a un dels seus fills.
4. Limitacions a la llibertat de testar: successió forçosa La successió forçosa pot ser de dues classes: format i material.
- FORMAL: Els parents mes pròxims per poder ser desheretats, sui heredes, s'han de contemplar en el testament instituint com a hereus o desheretant-los.
- MATERIAL (finals de l’època republicana): Consisteix en què el testador ha de reservar una 1/4 part de l’herència familiars pròxims (la als parents més pròxims. En el cas de ser hereus intestats (a parts iguals) se’ls donaria cap a legítima.
5. Dret pretorià successori i Dret civil successori: Bonorum possessio i Hereditas Hi ha una duplicitat de sistemes: 1.
Dret civil: L’herència en aquest dret s’anomena Bonorum possessio.
2.
Dret pretori: L’herència en aquest dret s’anomena Hereditas. El pretó adapta el Dret en les diverses condicions que es donen en aquell temps. El pretor diu que el fill emancipat si que tindrà dret a l’herència Bonorum possesio.
II.
Els principis del dret successori romà 1. Primacia de la successió testamentada sobre la intestada Si hi ha un testament, primer s’obra la successió testamentària. Sempre predomina el testament sobre la successió intestada., sempre que sigui vàlid.
2. Universalitat de la successió L’hereu entra en la mateixa posició del causant, per tant ha d’assumir tots els deures i drets. Això comporta a la confusió de patrimonis.
Dret privat romà L’hereu respon als deutes amb els béns classificats en l’inventari, i així s’evita la confusió de patrimoni i que el patrimoni de l’hereu quedi íntegre.
D’aquest principi se’n desprenen d’altres: 1. Tot testament ha de tenir la figura del hereu per tal que sigui vàlid.
2. Sempre prima la successió testamentària sobre la intestada. No hi pot haver incompatibilitat de la delació de la successió testamentària i la intestada, o bé hi ha testament i s’aplica o no hi ha testament / invàlid, i s’apliquen les bases de l’ordenament jurídic.
3. No es pot instituir un hereu en cosa certa. Com la successió és universal, s’hereta la globalitat d’uns bens, per tant, l’hereu no pot heretar cap cosa contreta (es divideix en parts iguals si hi ha més d’un hereu).
  ...