Història i Epistemologia VI 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6. PSICOLOGIA CLÍNICA I PSICOANÀLISI Al llarg del temps la terminologia ha anat canviant, tot i a referir-nos a una mateixa conducta. Hi ha diversos processos de conducta i pensament que caracteritzen a la MALALTIA MENTAL:     Conducta nociva: condct. autoperjudicial o que danya als altres, considerada anormal Pensaments i percepcions irreals.
Emocions inapropiades (extremes, no s’adeqüen a l’est. rebut).
Condct. impredictible.
Per a definir la malaltia mental es pren com a marc de referència la condct. i les creences d’una persona “mitjana” de la població.
CAUSES (conviuen al llarg de la història)    Biològiques. Totes les mal. són causades pel mal funcionament del cos (cervell). Herència Psicològiques. Els causants dels successos de la condct. anormal són els succ. psico. (exp.psico.) Sobrenaturals. Algun ser o força misteriosa són els causants dels trastorns mentals TRACTAMENT  PSICOTERÀPIA servei que presta un ésser humà (ritual sistematitzat d’ajuda) a un altres que (pateix) per aconseguir el benestar d’aquest. ≠ depenent de la causa.
- Elimina, modifica o controla els det. estats psicològics.
Canvia patrons de condct. inadequats.
Promociona un creix. positiu, millora el func. personal i potencia les carct. individuals.
Moltes vegades els malalts s’han tractat o reclòs per promocionar el benefici de la resta de la pob. La internalització s’ha donat per (protecció, abandonament, abús...) realitzada per metges, sacerdots, etc.
« Enfoc. Psicològic.
Apuntarà cap a fact. psicològics (ansietat, frustració, culpa...) Mètode. Observació, reconstrucció de l’exp. traumàtica (catarsis), música, anàlisi dels somnis Llei natural. Creença que s’adoptava quan una pers. obtenia el que es mereixia a la vida: - Mals hàbits -> bogeria, malaltia, pobresa Bons hàbits -> riquesa, salut, prosperitat Per alleugerar el patiment -> es proposa un canvi de comportament + feina terapèutica « Enfoc. Sobrenatural.
Les forces demoníaques s’introd. al cos i causen la malaltia -> la cura = eliminació d’aquestes.
Mètode.
- Màgia simpàtica o Homeopàtica: princ. de similitud o Per contagi: princ. de contigüitat - Trepanació -> obertura del crani per fer sortir els esperits o dimonis (millora en la P).
« Enfoc. Biològic.
Totes les mal. tenen causes naturals (Hipòcrates)  caiguda I.R = tract. humà i racional dels trast. físics i mentals va decaure  retorn a l’enfoc. Sobrenaturals (màgia, misticisme, demonologia)  Ed. Mitj (explic. Sobrenaturals i exorcismes)  Renaix (caça de bruixes) TRACT.RENAIX  caça de bruixes. L’Esgl. inicià una repercussió (tots aquells trastorns físics i mentals sense coneixement de la causa es creia que tenien un origen sobrenatural.
1    Trastorns: pèrdua func. sensorials o motrius, disfuncions sexuals, al·lucinacions...
Metodologia: interrogatori, càstig, ferro calent... Males condicions pels que patien malalties mentals, estaven Tractaments: exorcisme, confessió...
tancats o vagaven pel carrer, el tracte als asils” era inhumà.
 MILLORES TRACT. Abolició pena de mort per les bruixes, es pensava que tenien algun trastorn emocional o físic, però s’entenia poc per malaltia mental i eren poc tractades. S’inventaren els mètodes de xoc.
PHILLIPE PINNEL  Interès en les mal. mentals. Humanitzà la situació dels “bojos”.
 Tract. MORAL o En contra del maltractament i mètodes terapèutics anteriors i erronis  s’havien de satisfer les nec.
bàsiques i establir relacions bones i amables, potenciar emocions positives.
Va mantenir una història i estadística dels casos de forma precisa.
Innovacions supressió de les cadenes, teràpia ocupacional, banys, en contra de la violència.
JEAN ESQUIROL  Fundador de la Psiquiatria (ensenyament formal), + obs. sistemàtica de símpt. Promou la creació de centres especialitzats i formació. Crea termes psiquiàtrics com al·lucinació o monomania.
 MILLORES TRACT. visió més humana cap als malalts mentals: Debat sobre l’origen de la malaltia mental Visió mèdica vs Tendència dominants Desordre fisiològic Visió psicològica Causes psicològiques conflicte, frustació Avantatges: fora misticisme i superstició.
Inconvenients: no fact. psico.
AVUI EN DIA: debat obert.
Freud: exp. la personalitat a través de la formació mèdica rebuda  després canvià al model psico.
La hipnosi el fa canviar.
HIPNOTISME MESMER  utilitzà la hipnosi per curar condct. anòmales. + JAMES BRAID  (descrèdit) Fundar el magnetisme animal (falsejat) o mesmerisme  èxit de la hipnosi (mist. Fluid magnètic): restablia els camps mag. dels pacients. Col·locava imants, després les mans.
Practicava un ritual dissenyat per produir una “crisi” als seus pacients  durant aquesta, el pacient cridava, suava, convulsionava, etc. i aquestes crisis es propagnaven (efecte contagi).
En tots els casos, els símptomes dels pacients van ser probablement histèrics (psic): ceguesa, paràlisi, trast.convuls.
ESCOLA DE NANCY AGUSTE AMBROISE: Tractava als pacients adormint-los i suggerint-los que al despertar haurien desaparegut els símptomes. Creia que l’atenció del malalt es desviava dels sentits i es concentrava en la idea de dormir.
HYPPOLITE BERNHEIM: deia que la suggestionabilitat era un tret normal i comú a tothom, alguns més que altres, per això era més fàcil d’hipnotitzar.
ESCOLA DE SALPETRIERE (HIPNOSI) Provocació artificial d’estat psíquic semblant a la son, el subjecte atén i respon a preguntes, executa ordres i poc després recupera l’estat normal, gràcies a la suggestió, que és un tret histèric (el ser una pers.suggestionable) JEAN MARTIN CHARCOT pare de la Psicologia Clínica Fa recerca en neurologia: volia establir un nexe entre símptomes nerviosos i lesions neurològiques que els causaven.
Enfocà els seus interessos cap a la histèria, rebutjada per creure que era una malaltia fingida.
Histèria: Afecció psicològica difícil de diagnosticar. Els símptomes histèrics poden ser físics o psíquics, i destaquen els trast. motors i sensorial (al·lucionacions, paràlisis, deliris, convulsions....) - Degeneració neurològica hereditària, davant les paràlisis histèriques, la susceptibilitat a la hipnosi indicava la presència d’histèria.
Nova visió. (causa física  causa psc) Una experiència traumàtica anterior al símptoma, causa det. idees que es dissasocien de la consciència, s’aïllen del pensament racional, s’enforteixen i es manifesten en forma de símptoma (paràlisi).
2 PIERRE JANET Aquests aspectes dissociats eren memòries traumàtiques o desagradables, la teràpia ha de descobrir aquests records i fer que el pacient els faci conscients.
TEORIA SOBRE EL PSIQUISME - Un psiquisme malalt no té la cap. de sintetitzar i integrar certs aspectes que el psiquisme normal si pot.
- La pèrdua d’aquestes facultats porta a la desestructuració de la vida mental  malaltia mental.
- Existeixen tendències psic. que es van organitzant - La consciència és la que fa la síntesi entre aquestes tendènies // si no es dóna  es produeix la escissió o dissociació.
- Inconscient = problema escissió.
Els histèrics tenen personalitats dividides (conscient, inconscient[Per Freud aquest estat era normal, es donava a totes les perones]), l’anàlisi del trauma alleuja els símptomes.
Psicologia -> disciplina vinculada a la CONSCIÈNCIA i a la CONDUCTA L’inconscient -> origen en la clínica psicopatològica, no en la psic. acadèmica ni exp. CONSIDERAT PER FREUD GENERADOR DE LA CONDUCTA HUMANA.
- Causa princ. de les malalties mentals (+ conducta) 6.4 ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES Freud va desenvolupar la hipnosi, així com la histèria. Cal destacar que aquests components psicoanalítics ja existien abans que Freud fes les seves teories. Ell, va recopilar tot el coneixement i l’organitzà, donant-li forma  síntesi de tots els elements en una teoria global de la personalitat.
GOETHE: lluita entre emocions conflictives, citacions per a validar les seves premisses teòriques.
HERBART: llindar de la consciència i repressió (força inhibitòria).
SCHOPENHAUER: l’ésser humà és dirigit pels desitjos irracionals, necessitat vs satisfacció.
- Sublimació: els homes poden escapar de la força racional a través de la música, poesia, art...
- Repressió: dels pensament del nostre inconscient i resistència per reconèixer les idees reprimides.
NIETZCHE: batalla entre tendències irracionals i racionals FECHNER (psicofísica): ment = iceberg, la consciència (1/10) i l’inconscient (9/10) DARWIN (evolucionisme): els animals (homes) estan més motivats per instints que per la raó.
BRENTANO (psic. de l’acte): importància de la motivació en determinar la conducta.
PUNTS TEORIA FREUDIANA: sexualitat infantil, èmfasi causes psic. de malalties mentals, desenv. psicosexual i interpretació somnis.
6.6 PSICOLOGIA DE L’INCONSCIENT I MÈTODE PSICOANALÍTIC 6.6.1 EVOLUCIÓ DEL MÈTODE Tract. de malalties mentals amb electroteràpia i hipnosi, visita a Charcot (hipnosi i histèria, no aconseguia hipnotitzar tothom, els símpt. no marxaven i alguns pacients no creia el que revelava)  alternativa: ASSOCIACIÓ LLIURE) i relació amb Joseph Breuer (cas d’Anna O).
CAS D’ANNA O. Símptomes histèrics: paràlisis, contraccions dels membres, hipersensibilitat, nàusees, trast. del llenguatge i visió, pèrdua memòria.
Breuer li administrà Hipnosi -> record circumst. en què havien aparegut els símptomes (mort pare), al despertar del son hipnòtic haurien desaparegut (temporal o definitiu).
Les idees carregades emocionalment no es podien expressar de forma directe, sinó mitjançant símpt. físics.
L’expressió d’aquests implica la dissipació de l’energia i la desaparició dels símpt.  MÈTODE DE CATARSI (alliberació emocional) Es produí un procés de transferència per part d’Anna O, i ell s’implicà emocionalment (cotransferència).
Anna patí un embaràs i part histèrics  Breuer deixà de tractar la histèria.
3 Explicació Histèria i Principis psicoanalítics:  La causa de la histèria és una exp. traumàtica a la que no s’ha donat una exp. adequada, per tant, apareix un símpt. físic  representació simbòlica del trauma.
 Degut al component traumàtic o conflicte, l’exp. reprimida.
 Les exp. reprimides o conflictes no s’exterioritzen i exerceixen una influència en la personalitat.
 Aquestes exp. es passen a la consciència per poder tractar-les racionalment  lliure associació.
FREUD Transferència: procés inconscient en virtut del qual s’actualitza la repetició de tipus de relacions infantils, viscuts com un marcat sentiment d’actualitat.
Cotransferència: resultat de la influència del pacient sobre els sentiments inconscient de l’analista (obstacle, autoanàlisi) EVOLUCIÓ 1) Hipnosi i catarsis 2) Tècnica de pressió a. Concentrar-se en símpt. i que expliquessin tot allò que pogués exp. l’origen.
b. Si no deien res = aprovació exp. traumàtica = resistència.
c. Normalment, els pacients reportaven coses útils per l’exp. del símptoma.
3) ASSOCIACIÓ LLIURE Histèria  exp. traum. que no s’exp. de forma adequada: es dóna en forma de simptomatologia.
 Parlar amb llibertat sobre qualsevol cosa que els vingués a la ment (ni hipnosi ni tocar-los)  El pacient és conscient.
 Difícil arribar a l’exp. traumàtica, però quan s’arriba el tract. és més senzill, es basa en superar la resistència i afrontar de forma racional l’exp. traumàtica.
a) S’exterioritzen les exp. reprimides, passen a la consciència i són abordades racionalment.
b) S’analitzen els continguts de les associacions lliures, gestos i transferències, degut a motv. inconsc.
Necessitat d’autoanalitzar-se per ser un autoanalista eficaç, però amb ella mateix no pot utilitzar l’associació lliure: descobreix anàlisi somnis i complex d’Edip.
6.6.2 INTERPRETACIÓ SOMNIS (desig de realització: exp. simbòlica d’un desig que el somiador podia expressar o satisfer directament sense experimentar ansietat) (2a forma de tract.) Abans: pertorbacions fisiològiques irregulars del cervell. Freud: contingut: manifestacions dels pensaments traumàtics reprimits.
Durant el son:  Defenses de la persona a nivells mínims (relaxació censura repressiva)  L’exp. reprimida pot arribar a la consciència, però disfressada (per no crear ansietat), amb restes diürnes, preocupacions o fets del dia anterior.
o Contingut manifest: el que somni sembla representar.
o Contingut latent: el que el somni realment significa.
Entendre les funcions dels somnis, només era factible en persones instruïdes en la teoria psicoanalítica, els símbols de cada persona = exp. personal i universal.
Mecanismes reguladors:  Condensació: element = diversos components de la vida  Substitució: somiem amb quelcom simbòlicament similar a un objectes o succés provocador.
 Desplaçament: distribució enganyosa d’efectes. Allò realment important no té protagonisme en el somni i a la inversa.
4 6.6.3 COMPLEX D’EDIP conflicte universal nens varons. Les conseqüències en la vida adulta expliquen la condct.
normal o anormal. La sexualitat infantil jugà un paper essencial a la teoria general de la motivació inconscient.
“sexual” -> qualsevol element agradable (plaent), inclou interessos i activ. sexual i vida plaent (caminar, fuma, creació artística, institucions...).
El psiquisme humà a la infància (es construeix) en funció de les relacions i identificacions amb els pares.
El complex representa l’agitació d’emocions, impulsos i idees (inconscients) que es desperten entorn les relacions establertes.
Del nen sorgeixen ansietats i sentiments de culpa pels seus desitjos agressius i sexuals. Emocions que queden oblidades (reprimides a l’inconscient).
1. Amor per la mare (rivalitat contra el pare – gelosia, odi) 2. Renuncia per part del nen 3. Identificació del nen – sentir-hi ident., amor, admiració COMPLEX D’ELECTRA 1. Rivalitat amb la mare 2. Identificació 3. Cerca de l’admiració del pare Es poden donar: Fixacions: persistència de cmport. I idees pròpies d’una fase anterior a la seva edat.
Regressions: retorn a fases ja superades.
6.6.4 TEORIA DE LA PERSONALITAT 1a.
L’estructura de la ment:  Conscient: allò pròxim al món exterior, que es coneix en qualsevol moment (pensament, raonament, llenguatge...) punta de l’iceberg (el més petit de la totalitat del nostre psiquisme).
 Preconscient: no està en el camp conscient, però hi podem arribar (memòria). Són representacions d’esdeveniments, lligades al llenguatge i consciència. Instància responsable de la repressió.
 Inconscient: part més primitiva, lligada als sentiments de plaer i desplaer. Aquelles memòries que es troben activament reprimides per la consciència i que s’exterioritzen amb gran esforç (resistència). Regit pel princ.
de plaer, que exigeix satisfacció immediata. Continguts reprimits (hist. Infantil).
o Repressió: operació mitjançant la qual rebutgen o mantenim en l’inconscient representacions lligades a una pulsió (desig que produirà plaer). Es produeix quan la satisfacció d’una pulsió, genera malestar (exp. vergonyoses, urgències sexuals).
2a.
Doctrines: (el psiquisme és una dinàmica de relacions intrapsíquiques entre l’allò (id), el jo (ego) i el superjò (superego), que reflecteixen les relacions interpsíquiques viscudes especialment durant la infància.
 Allò: força motora de la personalitat, conté els instints primaris i reflexes innats (gana, set, sexe). És totalment inconscient i està governat pel princ. de plaer (energia eròtica i agressiva). Davant la necessitat vol la gratificació immediata. En néixer només som allò. Libido: desig.
o Font: tipus de necessitat corpòria.
o Objectiu: satisfacció de la necessitat.
o Objecte: qualsevol cosa capaç de satisfer la necessitat o Ímpetu: força motora amb un potencial determinant per la magnitud de la necessitat.
Formes de satisfacció de la necessitat: 1. Acció reflexa: es desencadena automàticament quan apareix una sèrie de det. incomoditats.
2. El desig de realització: l’ID evoca una imatge d’un objct. que satisfà una necessitat existent.
Exp. repetides amb freqüència i intensitat  dipòsits permanents.
5  Jo: responsable de coordinar les necessitats o demandes de l’allò i del món físic. La seva funció: correspondre a desitjos de l’allò amb els seus homòlegs en l’entorn físic. Governat pel princ. de realitat: els object. que aporta han de produir la satisfacció d’una necessitat real. Inverteix l’energia libidinosa en el pensament d’object. que han de satisfer necessitats.
o Està sota la pressió del món exterior, allò i superjò, no només ha de trobar objct. o fets que satisfacin a l’allò, sinó que aquests han d’estar autoritzats pel superjò.
El tract. psicoanalític tracta d’enfortir el Jo: conduir harmònicament les relacions de les dif. forces.
 Superjò (superego): braç moral de la personalitat (jutge). Es dóna la socialització del nen i aprèn que es pot i que no es pot fer.
o Consciència: experiències per les que se l’ha castigat -> sentiment de culpa al fer-les o pensar-les.
o Ego-ideal: assimilar exp. per les que el nen ha estat premiat -> fer o pensar en fer-les fa que el nen se senti bé amb ell mateix.
6.6.5 PSICOPATOLOGIA DE LA VIDA QUOTIDIANA Explica petits “oblits” i errors quotidians (parapraxes) que tots cometem que s’entenen com a petites fissures en la repressió de desitjos més o menys inconfessables.
Les persones utilitzen les bromes per expressar les seves inacceptables o agressives tendències sexuals, ofereixen un vehicle socialment acceptat. Així com els somnis, les bromes han de disfressar els vertaders motius, per tal de no causar-nos ansietat.
6.6.6 MECANISMES DE DEFENSA I ANSIETAT Ansietat -> estat d’advertència establert per a evitar el perill. El JO és qui se n’ocupa.
- Objectiva. Amenaça objectiva (atac físic) - Neuròtica. El JO sent que l’ALLÒ el supera i està a punt de manifestar-se.
- Moral. Quan es viola ( o s’està a punt de), un valor assimilat (culpa, vergonya). Es quan actuem de forma contrària als valors del SUPERJÒ.
Mecanismes per a tractar l’ansietat neuròtica i moral: Distorsió de la realitat i actuació en el nivell inconscient.
TIPUS DE MECANISMES:  Repressió: mecanisme de defensa fonamental (engloba als demes). Exclou de la consciència els pensaments “incòmodes”. Només hi permet arribar les idees disfressades (somnis, símptomes, lliure associació...) (robar de petits)  Substitució/desplaçament: implica reemplaçar un objct. o un objectiu provocador d’ansietat per un altre, canviar els motius reprimits d’un objct/persona original a un objct/pers. substituït. (supervisor  parella)  Sublimació: canalitzem l’impuls reprimit a una sortida més acceptable socialment. Al no poder expressar necessitats sexuals directament ho fem a través de l’art, poesia... l’instint de sublimació és la caract.
manifesta del desnv. cultural. (mai et prestaren atenció  es presenta a eleccions públiques)  Projecció: atribuir als demés els propis motius, sentiments o desitjos reprimits. (ignorada, nega estar enfadada, però el supervisor ho està amb ella).
 Identificació (introjecció): adoptar les caract. d’algú per a no sentir-se incompetent (incorp. subjct.) (inseguretat atractiu  vestimenta i modals d’una altra)  Racionalització (intel·lectualització): presentem raó racional i lògica però falsa per a explicar un fracàs o deficiència. Distanciació del problema estressant. (no afrontar un examen  anar al cine).
 Formació reactiva: exp. d’idees i emocions exagerades, allò oposat de les creences reprimides. Si fer alguna cosa et causa ansietat, actues de manera contrària. (extremadament amable amb algú que et cau malament)  Negació: negar-se a reconèixer una realitat dolorosa o amenaçant. Tractar factors obvis de la realitat com si no existissin. (diag. Càncer  bronquitis) 6 6.6.7 FASES DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL Sexualitat: ABANS: (instint comú a tota l’espècia humana, encaminat al coit, exclusivament adult) FREUD: (activ. i excitacions existents des de la infància, que produeixen plaer).
la personalitat es concentra en la forma en què satisfem l’instint sexual en el curs de la vida.
Libido: energia generada per l’instint sexual, es centra en dif. parts sensibles del cos.
FASES: es pot donar la fixació en alguna etapa a causa de la sobregratificació o infragratificació.
 Oral (de naix. a 12/18 mes)  z.erògena: boca.
o 1a part: caract. oral-incorporatiu. Menjar, fumar o beure excess. Caract. dependent i crèdul.
o 2a part (surten les dents): caract. oral-sàdic. Sarcàstic, cínic, agressiu.
 Anal (de 12/18 mesos als 3 a) z.erògena: anal-posterior del cos.
o 1a part: plaer en activ. relacionades amb la defecació (retenció-expulsió) : generós, desordenat.
o 2a part: retenció d’excrements: caract. anal-retentiu: avariciós, ordenat, perfeccionista.
 Fàl·lica (de 3 a 6 a)  z.erògena: regió genital.
Es desenvolupen sentiments forts, positius i eròtics cap a la mare i hostilitat cap al pare. Apareix l’ansietat de castració: reconeix. de que el pare és més fort, repressió de les seves tendències sexuals i agressives.
Resolució: identificació amb el pare.
 Latència (de 6 a pubertat)  etapa de transició, retrocés dels impulsos sexuals i repressió de tot allò viscut fins ara. Es realitzen activ. substitutives: adopció rols de gènere, socialització, desenv. habilitats (treballs escolars...)  Genital (de adolescència a edat adulta)  els desitjos sexuals es tornen molt intensos i ja no es poden reprimir, el focus d’atenció és el sexe oposat. Aquesta fase culminarà amb trobades amb l’altre sexe i matrimoni si les anteriors han anat bé.
Interpretació: les infra o supergratificacions det. la personalitat de l’adult, els problemes d’adaptació a l’etapa adulta es dóna a causa de les exp. esdevingudes en la infància. Aquestes poden ser la base de la formació de la neurosis o de la pers. normal.
HOMOSEXUALITAT: La teoria psicoanalítica plantejà com a causa: - Factors biològics (innat) - Factors ambientals (context on des desenv. l’individu) - Exp. viscudes a la infància que han quedat registrades a l’inconscient (no resolució a la fase de fàl·lica del complex d’Edip).
6.6.8 TEORIES PULSIONALS Pulsions: impulsos interns procedents de l’org., que generen un estat de tensió psíquica. Forces o energies (libido) contràries que s’associen a persones o coses.
L’objecte de la pulsió : finalitat (relacionada amb alliberar tensió) que generen els impulsos no satisfets.
Reformulacions: 1) Pulsions d’autoconservació i sexuals a. P. autoconservació: necessitats corporals necessàries per a la conservació (gana) princ. realitat.
b. P. sexuals: motivacions de l’inconscient, preservació de l’espècie, vinculades al princ. plaer.
Satisfacció a qualsevol preu.
2) Libido narcisista (o del jo) i libido objectal a. L. narcisista o del jo: la libido impregna el JO, l’energia es centra en un mateix. Dirigit a l’interior b. L. objectal: la libido s’orienta cap als objectes. Dirigits a l’exterior.
7 3) Pulsions de vida o Eros i Pulsions de mort o Thanatos a. P. de vida: intenten preservar la vida satisfer les necessitats (sexe, gana, set) b. P. de mort: intenten acabar amb la vida (aquesta s’inicia a partir de la m.inorgànica, i una part de nosaltres vol retornar a aquesta) no hi ha lluita per satisfer les necessitats bio. Sinó agressió i. Cap a dins: masoquisme, suïcidi.
ii. Cap a fora: odi, assassinat, crueltat.
6.6.9 CONSIDERACIONS ÉSSER HUMÀ En el nucli de qualsevol patologia sempre hi ha l’odi, l’agressivitat o la dialèctica entre amor i odi. Els homes poden i han de viure vides més racionals però abans han d’entendre els mecanisme de la seva ment (acceptar les forces reprimides que ens motiven). La religió (com la droga): basada en el sentiment humà d’inseguretat o impossibilitat. S’ha de poder afrontar la realitat sense cap tipus d’il·lusions religioses.
La religió és basa en el sent. humà d’impossibilitat i inseguretat, creem un pare poderós que suposadament ens protegeix, amb la pràctica la religió ens manté en un nivell ingenu i irracional, inhibeix la possibilitat d’una visió més racional i realista.
Esperança = acceptar les forces reprimides que ens motiven.
6.7 CRÍTIQUES I APORTACIONS CRÍTIQUES Mostraven resistència, manca d’enteniment i fanatisme.
1. Els psicoanalistes presentaven la seva doctrina amb la declaració: “Per l’exp. psic. sabem que...” 2. Els deixebles negaven escoltar opinions contràries a les seves.
3. Mai publicaren estadístiques sobre l’èxit del mètode.
4. Només aquells que havien aplicat el mètode podien reptar a Freud.
5. Crítica = resistència neuròtica.
6. Quan la teoria ja era un fet provat es dirigien al públic.
7. Individus pertanyents a una secta.
Mètode:  No era exp. controlada  Les necessitats i expectatives dels pacients influïen en les obs.
 Els pacients no representaven la població general.
 Els conceptes no eren mesurables i definibles.
Dogmatisme, importància cap al sexe (motor princ. de la conducta), profecia de l’autocompliment; duració, cost i eficàcia limitada de la teràpia; falta de falsabilitat « Hans Eysenck (19167-1997) demostrà: la tassa de recuperació de neuròtics que reben teràpia psicoanalítica no es superior (estadísticament) a la tassa de “recuperació espontània” (no tractament).
« la teràpia conductual arribaven a índex de curació iguals o superiors que la teràpia psicoanalítica.
« Arguments que la eficàcia del psicoanàlisis són fruit de la suggestió.
APORTACIONS - Expansió del domini de la priscologia: 1a teoria completa sobre la personalitat.
- Nova forma de tractar els problemes psíquics: Psicoanàlisis.
- Comprensió de la conducta normal - Generalització de la psicologia a altres camps.
8 ...