Tema 5 — La Reproducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

Professor Francesc Muñoz Muñoz

Vista previa del texto

TEMA  5—  LA  REPRODUCCIÓ   REPRODUCCIÓ  SEXUAL   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   Un  únic  progenitor   Ø  gònades  ni  gàmetes   Descendència  =  clons   Molt  poc  comú  en  metazous   Incidental  o  etapa  del  cicle  vital   BIPARTICIÓ  O  FISSIÓ  BINÀRIA   Protozous   Divisió  cèl  per  mitosi.  Pot  ser  transversal  (ciliats)à  pla  perpendicular  al  l’eix  principal  del  a  cèl.  o   longitudinal  (diplomonàdides)à  pla  paral·∙lel  a  l’eix  principal  de  la  cèl.   FISSIÓ  MÚLTIPLE  O  ESQUIZOGÒNIA   Típica  en  protozous   Primer  hi  ha  vàries  cariocinesis,  després  les  citocinesis.  La  cèl·∙lula  progenitora  dóna  lloc  a  +1  cèl   filles.  Si  forma  espores  i  prèviament  hi  ha  una  unió  de  gàmetes  à  esporogònia.   GEMMACIÓ   Cnidaris  i  Porífers  (part  del  cicle  metagenètic).   S’origina  una  protuberància  (gemma)  que  va  creixent.  Comença  a  diferenciar  estructures  que  es   troben  en  l’adult.  Es  separa  (gairebé  sempre,  però  alguns  individus  romanen  units  als  progenitors   creant  colònies).     Origina  les  meduses  i  les  colònies  de  pòlips.   GEMMUL·∙LACIÓ   Esponges  d’aigua  dolça.   S’originen   gèmmules  (estructures  de  resistència).    Com  que  en  aigües  dolces,  els  rius  es  poden   assecar,     quan   arribi   l’època   desfavorable   les   gèmmules   sobreviuran.   Quan   torni   l’època   favorable,  els  arqueòcits  de  la  gèmmula  originaran  un  individu  nou.   Formació  per  agregats  de  cèl·∙lules  totipotents  (arqueòcits).  Recobert  d’espongina  amb  espícules   incloses.  Les  espícules  són  com  columnes  i  en  cada  extrem  de  la  columna  hi  ha  una  protuberància   que   dóna   resistència   a   la   deshidratació   o   baixades   de   temperatura.   A   dalt   hi   ha   una   obertura   (micròpil).     FRAGMENTACIÓ   Porífers,  Cnidaris,  Turbel·∙laris,  Estrelles  de  mar  i  Ascidis.   Capacitat   regenerativa   en   alguns   casos   utilitzada   com   a   mecanisme   reproductor.   A   partir   de   fragments  de  l’animal  es  formen  nous  individus.  Sol  ser  accidental  (un  cop  trenca  l’animal).   Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  biologia  UAB  —  Zoologia  —  1r  curs  2015/2016   1   Significat  adaptatiu:  Reproducció  ràpida  i  econòmica.  No  fa  falta  trobar  parella  (menys  temps  i   menys  energia  invertits).  Si  les  condicions  ambientals  són  favorables,  la  reproducció  i  l’explotació   dels  recursos  és  ràpida.  Permet  formar  colònies  (augmenta  la  mida  de  “l’organisme”)  per  tant   augmenta  la  competitivitat.   REPRODUCCIÓ  SEXUAL   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   Dos  progenitors   Implica  meiosi  i  fecundació  (recombinació  à  els  fills  no  són  clons)   Descendència  porta  50%  de  material  genètic  de  cada  progenitor   Més  comú  en  animals  (tot  i  que  no  exclusiva)   Adults   diploidesàmeiosi   en   la   línia   germinal   (procés   de   gametogènesi)àgàmetes   haploidesàfecundació  (singàmia)àzigotà  adult  diploide.   GÀMETES   Cèl·∙lules  haploides  (n).  La  majoria  d’animals  formen  els  gàmetes  a  les   gònades,  que  són  òrgans   especialitzats.  Segons  la  semblança  biològica  entre  gàmetes:   -­‐   -­‐   Isogàmia :  condició  primitiva.  Gàmeta  masculí  =  femení  en  mida  i  capacitat  mòbil   Anisogàmia :  gàmetes  diferents  en  mida.   o   Oogàmia :  diferent  mida  i  diferent  morfologia.  El  femení  és  gran  i  immòbil  (òvul)   i  el  masculí  és  petit  i  mòbil  (espermatozou).   Espermatozou:  cèl·∙lules  masculines,  gàmetes  especialitzats  en  desplaçar-­‐se  fins  a  l’òvul.  Parts:   Peça  mitja  (mitocondris  enrotllats  helicoïdalment  al  voltant  del  flagel).  Peça  principal.  Peça  final.   En  diferents  espècies  animals  hi  ha  diferents  morfologies  d’espermatozou.   Òvul:  de  les  cèl·∙lules  més  grans  de  l’organisme.  El  gàmeta  femení.  Normalment  no  es  produeixen   tants  òvuls  com  espermatozoides,  és  més  fàcil  fabricar  espermatozoides  que  òvuls,  i  a  més  no   tots  els  espermatozoides  arribaran  a  l’òvul.   És  esfèric  o  ovoide.  Funció:  reserva  de  substàncies  energètiques  (vitel).  Nucli  gran  i  excèntric.   GAMETOGÈNESI   Procés   de   formació   de   gàmetes   per   meiosi,  té  lloc  a  les  gònades.  En  gàmetes   femenins  es  diu  oogènesi,  i  en  masculins   espermatogènesi.   ESPERMATOGÈNESI   En   els   testicles,   en   els   túbuls   seminífers   que   comuniquen   amb   els   testicles   i   l’epidídim.     Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  biologia  UAB  —  Zoologia  —  1r  curs  2015/2016   2   OOGÈNESI   Cada   espermatòfit   primari   dóna  lloc  a  4  espermatozous,   però  cada  oòcit  primari  dóna   lloc   a   1   òvul   i   2-­‐3   cossos   polars.       A   la   meiosi   I   es   crea   un   cos   polar.   Quasi   tot   el   citoplasma   va   a   parar   a   l’oòcit   II,   i   l’altra   “cèl·∙lula”   filla  que  queda  amb  poc  citoplasma  és  el  cos  polar.  En  la  majoria  de  casos  ni  tan  sols  acaba  de  fer   la  meiosi  II.  A  la  meiosi  II  de  l’oòcit  II,  l’ovòtida  s’endú  la  majoria  del  citoplasma  i  l’altra  cèl·∙lula   també  esdevé  un  cos  polar.   FECUNDACIÓ   Fusió  de  gàmetes  (singàmia).   Espermatozou   és   el   que   es   desplaça.   Ha   de   trobar   l’òvul   adequat.   Bé   en   les   vies   genitals   femenines,  o  en  el  medi  extern.  Per  quimiotaxi  l’espermatozou  es  veu  atret  cap  a  unes  molècules   determinades   de   l’òvul.   Un   cop   ha   arribat,   ha   de   creuar   les   cobertes   protectores   de   l’òvul.   Aquí   entra   en   joc   l’acrosoma   (vesícula)   que   allibera   enzims   que   degraden   les   cobertes   de   l’òvul.   Reacció   acrosòmica   =   alliberació   d’enzims   de   l’acrosoma.   Quan   l’espermatozou   arriba   a   la   membrana  de  l’òvul  hi  ha  processos  de  reconeixement  abans  de  fer  una  fusió  de  membranes.     Depenent  d’on  es  doni  la  fecundació:   FECUNDACIÓ  EXTERNA   Cnidaris,  Porífers,  ...  (només  animals  aquàtics)   Gàmetes   alliberats   a   l’exterior   del   cos.   Hi   ha   d’haver   gran   coordinació   entre   l’alliberament   de   gàmetes  masculins  i  femenins,  per  assegurar  que  es  fecundin.  Per  augmentar  les  possibilitats,  hi   ha  un  alliberament  massiu.   (Esponges  “fumejants”).   FECUNDACIÓ  INTERNA   Espermatozous  transferits  a  l’interior  de  la  femella.     Amplexus.  El  mascle  busca  la  femella  i  l’abraça  amb  les  extremitats  de  davant.  Subjecta  la  femella.   -­‐   -­‐   -­‐   (cas   dels   anurs)—no   hi   ha   còpula.   La   femella   allibera   els   ous   i   el   mascle   va   dipositant   l’esperma  a  sobre.  No  hi  ha  fecundació  interna,  però  sí  que  es  fan  amplexus  per  assegurar   que  es  fecunden  els  ous.   (cas  dels  tritons)—sí  hi  ha  còpula,  i  també  fecundació  interna.  El  mascle  i  femella  ajunten   cloaques   després   de   l’   amplexus.   El   mascle   transfereix   espermatòfor   (molts   espermatozous  embolcallats,  com  un  paquet).   (cas  dels  escorpins)—hi  ha  fecundació  interna,  però  no  hi  ha  còpula.  El  mascle  prepara   un   terreny.   Després   d’uns   rituals   d’aparellament   (danses)   el   mascle   allibera   Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  biologia  UAB  —  Zoologia  —  1r  curs  2015/2016   3   l’espermatòfor  i  guia  la  femella  perquè  el  prengui  cap  a  dins  del  seu  cos.  La  fecundació   té  lloc  dins  la  femella,  però  no  hi  ha  cap  òrgan  que  dipositi  l’esperma  dins  la  femella.     Depenent  del  nombre  de  progenitors:   BIPARENTAL   en  o rganismes  d ioics:  hi  ha  mascles  i  femelles  que  presenten  dimorfismes  sexuals   (no  són  iguals  els  mascles  que  les  femelles,  físicament).  La  més  freqüent  en  metazous.   BIPARENTAL  en   organismes  monoics:   hermafrodites   simultanis  (al  mateix  moment  són  actius   com  a  mascle  i  femella)  o  seqüencials  (individus  canvien  de  sexe  al  llarg  de  la  vida).  Els  seqüencials   poden  presentar   proteràndria  (comença  com  a  home  i  canvia  a  dona)  o   proterogínia  (comença   com  a  femella  i  acaba  com  a  mascle).   En  aquest  cas  hi  ha  una  fecundació  creuada  (transferència  creuada  d’espermatozous).  En  un  sol   aparellament   es   fecunden   dos   zigots.   Els   dos   individus   tenen   descendència.   Es   produeix   la   mateixa  quantitat  de  descendència  i  material  genètic  total  que  en  una  reproducció  asexual.   MONOPARENTAL  en  organismes  hermafrodites  simultanis.  Hi  ha  una   autofecundació.  Present   poc  freqüentment  perquè  aporta  problemes  de  consanguinitat.  Fa  que  augmentin  les  freqüències   de  gens  deleteris  recessius.  Gairebé  només  en  paràsits.   Significat  adaptatiu  de  la  reproducció  sexual   És  més  cara  que  la  asexual  (costa  més  energia,  més  temps,  s’ha  de  buscar  parella,  fer  meiosi,  etc).   Però   té   més   èxit.   Origina   nous   individus   (recombinació)   i   la   fecundació   biparental   fa   que   ∆   heterozigosi  i  per  tant  augmenta  la  variabilitat  genètica.  L’espècie  serà  més  resistent  a  la  selecció   natural.   REPRODUCCIÓ  PARASEXUAL   No  hi  ha  gàmetes,  ni  gònades,  ni  diferenciació  de  sexes.  El  que  hi  ha  són  nuclis  gamètics  (porcions   de   DNA   separades).   Un   exemple   és   la   conjugació,   present   en   protozous   (paramecis),   és   la   transferència  creuada  de  micronuclis  entre  organismes  a  través  d’uns  “canals”.   REPRODUCCIÓ  UNISEXUAL   Un   únic   progenitor.   Intervenen  gònades   i   gàmetes.   Els   descendents   són   clons   (adults   viables).   Habitual  en  invertebrats  ,  rara  en  vertebrats  on  apareix  per  hibridació  interespecífica.   PARTENOGÈNESI   Es   desenvolupa   l’ou   sense   contribució   masculina.   Pot   haver-­‐hi   reducció   cromosòmica   o   no.   Habitual  en  invertebrats  (pot  formar  part  del  cicle  en  el  qual  també  hi  haurà  reproducció  sexual)   rara  en  vertebrats.   -­‐   -­‐   -­‐   Obligada :  només  hi  ha  femelles  conegudes  en  l’espècie.  Les  femelles  es  reprodueixen   per  partenogènesi.   Facultativa :   forma   part   del   cicle.   Pot   dependre   de   l’estació   de   l’any/   condicions   ambientals/  presència  o  no  de  mascles,  etc.   Haplodiploïdia :  un  ou  pot  ser  fecundat  o  no,  i  en  funció  de  si  ho  és,  donarà  lloc  a  un   mascle  o  una  femella.   Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  biologia  UAB  —  Zoologia  —  1r  curs  2015/2016   4   Tipus  de  Partenogènesi  en  funció  de  la  formació  dels  òvuls:   -­‐   -­‐   Ameiòtica   o   diploide:   (rèptils)   Òvuls   formats   per   mitosi,   no   meiosi.   No   hi   ha   reducció   cromosòmica   ni   recombinació.   Semblant   a   la   reproducció   asexual   que   dóna   lloc   a   femelles  clons  totals.  Present  en  espècies  híbrides  on  només  hi  ha  femelles.     Meiòtica   o   haploide:   Òvuls   formats   per   meiosi.   Sí   que   hi   ha   reducció   cromosòmica   i   recombinació.  Individus  descendents  són   mig-­‐clons.  Semblant  a  la  reproducció  sexual.   De  vegades  es  recupera  la  dotació  (duplicació  genòmica).     Ex:  haplodiploïdia  en  insectes  socials  que  formen  “societats”  com  les  abelles.   o   Arrenotòcia  (produeix  mascles)   o   Telitòcia  (produeix  femelles)   o   Amfitòcia  o  Deuteròcia  (produeix  mascles  i  femelles)     GINOGÈNESI   Ja  fa  falta  la  presència  d’una  espermatozou  perquè  es  comenci  a  desenvolupar  un  òvul  diploide.   L’espermatozou   no   fecunda,   no   es   fusionen   els   pronuclis.   Només   activa   el   procés   de   desenvolupament  quan  penetra  a  l’òvul.  El  pronucli  masculí  serà  eliminat.   Només  produeix  femelles.   Peixos,  alguns  urodels  i  insectes.   HIBRIDOGÈNESI   Òvuls  produïts  per  meiosi.  Fecundació  d’espermatozou  i  òvul.  L’espermatozou  prové  d’un  mascle   d’una  altra  espècie.  Els  descendents  són  híbrids.     Durant  la  oogènesi,  la  dotació  masculina  és  eliminada,  els  òvuls  només  tenen  material  genètic  de   la  mare.  Nomes  es  formen  òvuls  haploides  amb  dotació  femenina.     Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  biologia  UAB  —  Zoologia  —  1r  curs  2015/2016   5   ...

Tags: