Tema 5 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

5.EUGLENIDS I DINOFLAGELATS PHYLUM EUGLENIDS L’any 2009 diuen que Alveolata i Euglenozoa presenten característiques pròpies i úniques, cosa que fa que sigui possible que tinguin el mateix antecessor.
CARACTERÍSTIQUES QUE PRESENTEN EN COMÚ: - Autòtrof - heteròtrof - paràsits Membrana cel·lular reforçada i sense paret cel·lular Citoesquelet ADN sempre compactat en formar de cromosoma Cloroplast de 3 membranes (de formació secundària). Comparteixen el 40-45% de gens Mitocondris Heteròtrofs amb fotoreceptors per caçar Articulines: proteïnes implicades en el moviment pròpies dels dos grups Dins dels Euglenozoa, hi ha 3 grups : - Hinetoplastidos (exclusivament paràsits) Diplonenidos (exclusivament heteròtrofs) Euglenids (poden ser o autòtrofs o heteròtrofs, o les dues coses) CARACTERÍSTIQUES - Organismes unicel·lulars planctònics. Aproximadament hi ha 800 espècies en total.
Tenen 3 membranes cloroplàstiques Pigments fotosintètics: clorofil·les a i b, xantina, β-carotè.
Substàncies de reserva: paramil, crisolaminarina.
Flagels: (1)-2-(3) acronts, barbulats (mastigonemes en una fila).
Ecologia: d'aigua dolça. També n’hi ha de marins (més del que és pensa). Hi ha espècies heterotròfiques.
ESTRUCTURA CEL·LULAR En un extrem trobem una invaginació anomenada cripta o citofaringe (on s’inserten els flagels). Quan n’hi ha dos, un dels flagels surt a l’exterior i l’altre és molt petit i no surt de la cripta.
La taca ocular o estigma està al costat de la cripta i és una vacuola de β-carotens.
Quan li dóna llum s’activa i estimula l’inflament paraflagel·lar que fa que es mogui el flagel.
Junt a la cripta també trobem vacuoles contràctils que faciliten el moviment del flagel.
Hi ha grànuls de paramil (reserva). Trobem també pirenoides i cloroplasts.
Tenim dos flagels i dos tipus de moviment: - Si es mou tot el flagel, és rotació.
- Si es mou només l’àpex (punta) del flagel és reptació.
La seva membrana cel·lular es troba engruixida per donar protecció. Ho anomenem pel·lícula i està formada per 4 components principals: - Membrana citoplasmàtica - Bandes proteïques (peripalst).
Aquestes dues primeres estan com en acordió.
- Microtúbuls que donen energia perquè la membrana es contragui.
- Cisternes tubulars del RE Segueixen sent organismes primitius i especials. COM TÚ. No existeix reproducció sexual. Fan bipartició, i pot ser longitudinal o transversal.
Poden manifestar estructures de resistència si senten que estan en perill i formen cists. Tio me la bufa com es reprodueixen aquests bixarracos. Apareix una disminució de la fotosíntesi, augmenten les substàncies de reserva (el paramil), i surten bolitas que semblen mocs petits rodons i verds. És que et parla tota superior en plan: eh tu, si tu, jo se aquesta cosa que no li importa a ningú, ha! I jo em quedo; si una persona ens mira a nosaltres dos pensarà que sóc el teu cuidador social. JAJAJAJAJAJAJA Actualment la classificació dels euglènids ve donada per la posició dels flagels: - 2 flagels apicals i només un asoma per la cripta (ordre euglenals) 2 flagels apicals i els dos asoman per la cripta (ordre eutreptials) - 1 flagel apical i un basal (ordre heteronematals) PHYLUM DINOFLAGEL·LATS - Grup apicomplexe  exclusivament paràsits.
Grups ciliats  exclusivament heteròtrofs Grups dinoflagel·lats  poden ser heteròtrofs o autòtrofs o les dues coses.
CARACTERÍSTIQUES - Unicel·lulars planctònics. Aproximadament 1000 espècies.
Tenen 3 membranes cloroplàstiques.
Pigments fotosintètics: clorofil·la a i c // o bé a i b, β-carotè o xantofil·les.
Substàncies de reserva: midó extraplastidial i lípids Flagels: o cap o 2 pleuroconts i barbulats.
La majoria són marins i alguns d’aigua dolça. Hi ha espècies heteròtrofes (sense cloroplasts) i de simbiòntiques.
No tenen paret cel·lular però tampoc pel·lícula. El que tenen és amfiesma (TECA). La TECA és la part de la cèl·lula que aïlla el plasma del medi, la membrana cel·lular, i a l’interior seu hi ha vesícules d’amfiesma. La seva funció és engruixir la membrana i protegir. Aquestes vesícules poden estar plenes de gasos i aigua o poden tenir plaques poligonals de cel·lulosa.
Els dos flagels s’inserten a la zona equatorial. Un d’ells rodeja completament la cèl·lula (com un cinturó) i l’altre tira cap a l’exterior. La zona la qual la TECA es troba menys engruixida perquè s’insertin els flagels s’anomenen solcs. El cíngol o solc equatorial és el solc que rodeja la cèl·lula perquè es situï el primer flagel, i l’altre solc pel segon flagel és el solc longitudinal o sulcus.
Reacció al vídeo: UAU.
A vegades la TECA té prolongacions en forma de banyes per flotar.
- Visió ventral: quan veus la inserció dels flagels.
Visió dorsal: quan veiem el contrari.
L’epiteca és la TECA superior, i la hipoteca la TECA inferior.
Els dinoflagel·lats eren fins fa poc organismes desconeguts.
Perquè tenen alguns clorofil·la a i c i alguns tenen a i b? Això és per l’endosimbiosi. Els dinoflagel·lats autòtrofs apareixen d’un dinoflagel·lat heteròtrof. Els que tenen a i c és perquè van fer endosimbiosi amb una alga vermella.
Bioquímicament s’ha vist que amb tres membranes la transferència d’energia és més eficaç que amb 4 membranes. Evolutivament són diferents, per tant, un es menja un altre, se n’adona que no li mola tenir tantes membranes i es queda com estava abans; es mengen tots entre tots i tal i qual.
Tenen reproducció sexual i asexual. L’asexual la fan quan les condicions són bones (a partir del solc). Sexualment dos gàmetes es fusionen i formen el zigot que farà meiosi donant 4 cèl·lules (4 petits dinoflagel·ladets dels quals 2 es degraden).
Poden formar cèl·lules de resistència.
Becky, literalment, ha dit: me hago ciste i me reproduzco asexualmente.
26/02/14 Classifiquem els dinoflagel·lats en 4 grups en funció de si les vesícules amfiesmals tenen o no cel·lulosa, i de la localització de la inserció dels flagels (equador o zona superior).
Son capaços de crear bioluminescència  l’energia d’una reacció química exergònica és transformada en energia lumínica.
Les cèl·lules de molts dinoflagel·lats marins emeten un flash de 0,1 segons de durada, de llum blavosa (λ ± 474 nm) quan són estimulades. Ja veus tu.
...