Tema 5: Efemerologia, criteris de selecció d'esdeveniments (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: EFEMEROLOGIA: CRITERIS DE SELECCIÓ D’ESDEVENIMENTS La efemerología és la part de la ciència que estudia les coses que tenen impacte. Estudia els esdeveniments des de la perspectiva periodística.
  Esdeveniment: Matèria prima del periodisme. L’objecte de la informació. Allò que, un cop tractat, ha de ser donat a conèixer al públic Informar: “Donar forma” Tractar l’esdeveniment per convertir-lo en notícia De l’esdeveniment a la informació: La realitat que coneixem a través dels MDC s’acaba convertint en la realitat segons els MDC. Si un fet passa a la realitat però no ha estat convertit en noticia, no existeix ja que els esdeveniments socials només existeixen en la mesura que els mitjans els elaboren. Els mitjans informatius són els llocs on les societats industrials produeixen la nostra realitat (Eliseo Verón)(Esquema) L’esdeveniment periodístic és tota variació comunicada de l’ecosistema per la qual els subjectes del mateix es poden sentir implicats. L’esdeveniment té diferents elements:    Variació en el sistema (si dura molt en el temps deixa de ser-ho, com + espectacular és; + probabilitats té de convertir-se en noticia i com + imprevisible i capacitat de impacte;+ impacte té als MDC sobre el fet).
Comunicabilitat del fet (Pq l’esdeveniment sigui comunicable, s’ha de donar a conèixer. Existeixen els pseudo-fets que són pensats i executats només amb la finalitat de convertir-se en esdeveniment periodístic (atemptat, roda de premsa). L’ESDEVENIMENT- NOTICIA: El construeixen els mitjans en donar publicitat a un fet).
Implicació dels subjectes: implicació del receptor-individu:  1)implicació directe i personal (Afecten a la vida quotidiana de l’individu)  2) implicació directe i no personal (Afecta de forma emotiva o ideològica)  3) la implicació indirecte (No afecta directament l’individ)  4) La no implicació (El receptor es sent indiferent a la informació).
La implicació és diferent en cada esdeveniment i la diferència és tenir experiència directa del fet. La implicació que pressuposa el mitjà: Cada mitjà jutja l’esdeveniment en funció de la implicació q creu que tindrà.
Intervenen factors: proximitat geogràfica, quanta gent resultarà / es sentirà implicada, conseqüències, característiques del mitjà, complexitat dels fets. La tria de mitjans: Determina els temes que els ciutadans consideren importants. Els MDC no ens diuen què hem de pensar però si sobre què hem de pensar.
AGENDA SETTING: Construcció del temari    Temari interpersonal: Allò que cada individu considera temes importants Temari interpersonal: Els temes dels quals cada individu parla sovint amb els altres Temari comunitari: Allò que les persones pensen que els altres consideren important Criteris de selecció d’esdeveniments Molts investigadors. No hi ha normes precises (context i mitjà). Tries successives: Sensibilitat periodística innata, experiència i pràctica professional. 4 característiques de les regles de selecció: compartides x diferents mitjans, els periodistes consideren que les fonts no les coneixen, Es legitimen en els desitjos i expectatives de l’audiència i els mitjans no les fan explícites.
CARACTERÍSTIQUES:     NOVETAT: Canvis en el sistema / estat de coses (dimissió, accident), Coses recent fetes (Efectes d’una catàstrofe: aiguats, terratrèmol), Coses recent proposades (declaracions, projectes de lleis, normes) i predomina en esdeveniments fortuïts GENERICITAT: Grau d’interès comú per a una majoria de persones (Parlen del barça + que de l’Espanyol pq interessa a 1 nº + gran de gent). Proporcional al nombre d’individus afectats. Té relació amb les necessitats d’informació. Subjectives (allò que la gent vol saber) i objectives (allò que la gent necessita saber).
EXCEPCIONALITAT: Coses que no solen passar habitualment. Transformació anormal de la matèria o dels comportaments. Els mitjans es fixen en allò que s’aparta de la norma (perquè està x sobre, pq es desvia / la trenca). Excepcionalitat: La naturalesa de l’alteració: Subjectiva (té a veure amb el subjecte) i objectiva (es trenquen les normes, les regles, les accions...). El sentit de l’alteració: positiu (Superació beneficiosa.
Heroïsme) i negatiu (ocasiona perjudicis o estralls).
TEMPESTIVITAT: Relació temporal oportuna entre el moment de l’esdeveniment i la difusió periodística. IMMEDIATESA: Emissió en directe = màxima tempestivitat.
Desconeixement, Efemèride, context informatiu.
Regles de selecció: Altres llistes de: regles, temes i elements característics que determinen la “noticiabilitat”.
   FREQÜÈNCIA: Els esdeveniments son com emissores de ràdio i els MDC s’encarreguen de captar-les. Un MDC funciona amb 1 rang de freqüència dependent del ritme de producció. Afecta molt als diaris pq el rang de freqüència va des de les 8AM a les 12PM pq s’ha de imprimir. El q passa entre les 12pm i 6am no es capta. A la TV no passa el mateix. Si és molt just potser no entra al noticiari o en directe.
LLINDAR: Els esdeveniments tenen 1 grau de imp x lu que son o no noticia.
L’esdeveniment ha de tenir 1 freqüència molt porta pq el MDC s’hi fixi.
NO AMBIGÜITAT: Com + clara sigui 1 noticia, + entenedora serà, serà + fàcil d’explicar.
      SIGNITIVITAT: per nosaltres el futbol és significatiu i el rugbi no.
CONSONÀNCIA: La gent ja ho sap però els MDC en parlen IMPREVISIBILITAT: Si hi ha 2 esdeveniments semblants tindrà + probabilitats de sortir aquell que és + impredictible i estrany.
CONTINUÏTAT: hi ha noticies que tenen continuïtat o els hi donen els MDC. Sempre busquen la continuïtat de la noticia, no deixar-la morir en sol demà.
COMPOSICIÓ: El MDC cerquen 1 equilibri de composició en posar noticies de diferents tipus (política, economia, successos).Si hi ha moltes noticies de política només es podran emprar tantes pàgines i les noticies – importants decauran.
VALORS SOCIO-CULTURALS: Hi ha persones que tenen + probabilitat de ser noticia.
Ens encanten les persones que trenquen amb la norma com rics i famosos.
Individualisme: el tiu red bull que es va tirrar i la negativitat: ens encanten les noticies negatives (ve d’arrel de la nostra cultura).
Factors que determinen la selecció segons Galtung & Ruge. Actuen en base a: agregació + factors = + notícia, complementarietat. 1 factor fort en compensa un de feble i exclusió Si no es dóna cap factor, no hi ha notícia Els MDC fixen l’atenció en referència a allò personal, privat i íntim..., símptomes d’èxit i prestigi, novetat, modernitat, símptomes de l’exercici del poder, distinció normalitat i anormalitat / acord i discrepància, violència, agressivitat, dolor...formes de competició, increment de la propietat. Enriquiment individual, crisi i símptomes de crisi, observació d’allò extraordinari, singular i exòtic.
Múltiples criteris de valoració: Temporalitat (inclou novetat, tempestivitat i immediatesa), proximitat (geogràfica, afectiva o temàtica), exclusivitat, interès (interès públic, interès del públic i factor serveis), excepcionalitat, genericitat, circulació (més interès/reaccions en els receptors), conseqüències per al públic, rellevància dels actors, pugna entre les parts, evolució futura dels fets, model de diari, disponibilitat de material, qualitat de la història (acció, ritme, globalitat, claredat), equilibri informatiu (temes, àmbits geogràfics, àmbits socials), expectativa recíproca (el que es preveu que publicarà la competència) Elements que dónen valor afegit: Espectacularitat i morbositat, vendes / audiències, tempestivitat, proximitat, competència tècnic-professional. (1 marit + 1 esposa = 0, 1 marit + 3 esposes = NOTÍCIA, 1 home ordinari + 1 dona ordinària = 0, 1 home ordinari + dona que busca l’arca perduda = N, 1 caixer + 1 esposa + 7 fills = 0, 1 caixer + 1 milió $ = NOTÍCIA ...