Primera i segona etapa de postguerra (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Literatura Catalana Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

Impartida por Francesc Foguet

Vista previa del texto

Primera etapa de postguerra: 1939-1947 L’activitat literària es produïa a la clandestinitat sobretot a l’exili, on els escriptors podien seguir escrivint. Fins l’any 1943 no es comença a acceptar que es publiquin les obres completes de Jacint Verdaguer, però amb la condició de que es publiquessin amb una ortografia pre-fabriana.
Ho feien així perquè tractaven la llengua catalana com una llengua morta que s’havia mantingut fòssil. Era una política de convertir el català en una llengua morta. Després de la Segona Guerra Mundial, el règim es veu obligat a introduir una sèrie de mesures per donar una bona imatge del franquisme (permissivitat). Un d’aquells canvis va ser que a partir de llavors es podien publicar legalment llibres en català, encara que havien de passar per la censura, menys els llibres de bibliòfil, aquells que estimen els llibres i que se’ls compraven només pel seu valor artístic. Eren llibres de tiratges curts i eren molt cars. Aquests llibres no eren de divulgació general perquè anaven a parar a mans de la burgesia, però tenien por dels llibres populars, perquè arribaven a molta gent. La censura feia que qualsevol llibre que s’edités hagués de passar per la llei de la censura. Això va canviar el 1966 amb la Llei Fraga, que feia que la censura fos voluntària.
L’editor enviava un escrit i un grup de lectors feien un informe per veure si el llibre era acceptable o no. De 1939 a 1946 les representacions de teatre en català estaven prohibides. L’any 1946 reprenen les seves activitats les editorials més velles i se’n creen de noves, molt lentament.
L’activitat cultural s’havia de fer en l’àmbit més privat i clandestí. L’any 1942 reprèn les seves activitats L’Institut d’Estudis Catalans. Va ser represa per Puig i Cadafalch com a director i va comptar amb el suport econòmic de Fèlix Millet. Era una entitat de gran prestigi i projecció internacional. Poc després es tornen a reprendre els estudis universitaris catalans. Aquests estudis permetien fer cursos en català, encara que fos de manera molt precària. Es convoquen Premis literaris. Servien per donar a conèixer els joves escriptors que encara no eren coneguts i per fer-ne difusió de la literatura. Actualment, els llibres que són més venuts per Sant Jordi són d’autors i temàtica mediàtica.
Segona etapa de postguerra: 1947-1959 La mort de Carles Riba provoca un hecatombe i fa canviar les coses (1959). La cultura catalana pren un caràcter més ofensiu, comença a actuar intentant recuperar espais, restablint el contacte entre el públic i els escriptors, perquè sense això no hi ha literatura catalana. La literatura catalana comença a adquirir espais legals, encara que continuava depenent de les editorials privades, sense cap ajut públic. Fins el 1946-1947 no es va poder parlar d’edició pública en llengua catalana a Catalunya. Apareix l’editorial Selecta l’any 1946, l’editorial més important de la postguerra i comença a publicar legalment però sota censura. Apareixen noves editorials com Dalmau, Barcino, Albertí...
El 1947 es va reprendre la col·lecció “Els nostres clàssics”, de la Fundació Bernat Metge, amb els clàssics catalans i llatins. Les editorials s’especialitzen en un gènere. Es crea El Club dels Novel·listes, dedicada a la novel·la. Van publicar els millors escriptors i encara perviu. La novel·la és el gènere per excel·lència de l’industria cultural. Es va produir una recuperació editorial: el 1950 es van editar 43 llibres i el 1960 ja es van publicar 183. Tot i així, encara estaven lluny de les xifres d’abans de la guerra civil. El problema era que no hi havia presència de la literatura catalana als mitjans i els autors no podien ser coneguts. Es feia una literatura no gaire innovadora. La poesia, a gran trets, era potsimbolista i en canvi la novel·la era d’anàlisi psicològic, els escriptors parlen de paradisos perduts i del seu món interior. Hi havia una tendència a parlar de temes existencials, de temes més íntims de manera figurativa o simbòlica ja que no es podia parlar directament.
A partir dels anys 50, la literatura comença a obrir-se i té més projecció pública. El 1947 es celebrà el primer premi Joanot Martorell, que es va prohibir l’any següent però al 1950 es tornà a fer. La nit de Santa Llúcia es celebrà per primer cop l’any 1950, nit que va ser dedicada a tots els premis de literatura catalana. Aquests últims es continuen convocant avui en dia. Serien una rèplica dels Premios Ciudad de Barcelona de l’època franquista, concedits per la ciutat de Barcelona el 26 de gener, que eren premis de literatura en castellà que commemoraven l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona.
Què passa amb els gèneres? -La poesia representa la salvació de la llengua, és el gènere més pur i es on es dóna més llibertat. Poesia intimista, de meditació solitària del poeta. Nabi, de Josep Carner, i les Elegies de Bierville de Carles Riba. Riba es un poeta referent per als intel·lectuals. Josep Vicens Foix, Salvador Espriu, Josep Carner, Pere IV, Joan Brossa. Al 1959, després de la mort de Carles Riba van aparèixer noves generacions universitàries que reivindicaven una nova poesia adaptada a les característiques del moment.
-Narrativa. Corrents de preguerra, narrativa psicològica. Josep Maria de Segarra va publicar Memòries el 1954. El 1956 es va publicar Incerta Glòria de Joan Sales, una novel·la dedicada a la Guerra. Gaziel va ser Director de la Vanguardia i va escriure relats autobiogràfics molt llegits.
El relleu va començar amb Manuel de Pedrolo, Ma Aurèlia Campmany i Josep Pla.
-Teatre. Fins al 1946 no s’autoritzen les primeres representacions en català. Josep Maria de Segarra... Els més joves creen el teatre independent. Comencen a voler renovar el repertori del teatre. L’any 1955 es crea L’Agrupació Dramàtica de Barcelona, creada per la burgesia catalanista catalana, és una companyia que estrena obres del teatre universal en català i gràcies a això es donen a conèixer a Manuel de Pedrolo, Espriu, Campmany..
-L’assaig. L’obra pionera aquesta anys és les formes de la vida catalana a l’any 1944 de Josep Ferrater i Mora. Va ser el primer que va distingir el caràcter dels catalans, amb moments de rauxa i moments de seny. Un altre assaig que surt publicat el 1950 és l’Esperit de Catalunya de Josep Trueta. Jaume Vicens Vives va escriure la noticia de Catalunya, una reflexió sobre la continuïtat i el canvi de la cultura catalana.
Bona part dels escriptors catalans si volien editar o escriure ho havien de fer en castellà al principi. No va haver-hi una interculturalitat franquista que tingués un prestigi literari, a excepció a Ignasi Agustí.
...