Temas 5 2n Trimestre (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción al derecho
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 3

Descripción

Todos los temas de Introducción a derecho del segundo trimestre de primero de Economía / ADE

Vista previa del texto

Valoració moral del Dret • Teories teleològiques o conseqüencialistes: Les practiques socials i les accions es valoren pels seus resultats o conseqüències. Una acció no es bona o dolenta per si mateixa. La finalitat justifica alls mitjans.
• Teories deontològiques: No valora les accions pels resultats, considera que les accions han de respectar certs principis i certs drets: si respecta els principis i drets serà bona i correcta, encara que les conseqüències d’aquesta acció siguin dolentes.
Exemple: per aconseguir que hi hagi 50% de professores ! Impedim que homes amb mes mèrits no aconsegueixin places: una visió deontològica consideraria que això es injust, encara que la conseqüència sigui que hi hagi un 50% el medi es injust i no el podem utilitzar per aconseguir un resultat bo.
Lo correcte esta per sobre de lo bo: el fi no justifica els mitjans.
En suma, les practiques socials i les accions es valoren pel seu respecte a certes normes morals i principis d’actuació (per la manera en que s’arriba a un fi).
Exemple: tenim 300 nens a un col·legi atrapats i per salvar-los necessitem tortura al terrorista que l’ha posada perquè l’aturi. Una visió teleològica diria que evidentment l’hem de tortura perquè així salvarem als nens (que es la finalitat), sol mira les conseqüències. L’altra teoria hi hauria més dubtes, la teoria deontològica diria que encara que estiguem salvant la vida 300 nens això no ho podem fer vulnerant els drets morals d’algú.
Dret, justifica i autonomia • El Dret i l’ús de la coerció - L’organització d’un sistema de cooperació social - Restricció de la llibertat individual. Les prohibicions - L’estat liberal Que justifica restringir la llibertat mitjançant la coerció? • La no instrumentalització de les persones Que justifica forçar a fer el que un no vol fer o impedir que un faci el que vol fer? Suposem una conducta, no pots fumar.
• El dany a tercers (a) ? L’excel·lència humana ? La immoralitat de certs actes? El dany propi? Es el dany a tercers l’única forma de justifica la coerció? (a) El primer argument per justificar que l’Estat em forci a mi a fer o deixar de fer una cosa: El principi liberal del dany. La teoria de Mill La societat té el Dret a auto protegir-se dels danys que una persona fa als altres ! On comença la llibertat dels altres acaba la meva.
La societat té un interès legítim a l’autoprotecció.
Només esta justificat quan es vulnera un dret d’un altra persona, no esta justificat perquè seria convenient, perquè els demes pensen que esta bé, per els possibles danys futurs. L’únic argument ha de ser el dany a tercers: si jo soc una persona que bec i bec i bec, i la meva vida es una misèria, això es el meu problema, nomes esta justificat impedir aquelles coses que s’eviti que jo actuï en contra d’altres persones.
L’estat pot tenir un interès legítim de promoure el benestar dels membres de la societat, però sense coerció. No es pot justificar una conducta que t’obliga a fer una cosa pel teu bé, si tu as assumit ser un drogoaddicte, l’Estat no pot prohibir-te ! No obstant justifica que hi hagi mesures per promoure el benestar, com subvencionar associacions per rehabilitar, però sense obligar.
El perfeccionisme podria ser un altre principi.
L’estat té la missió legitima de fer que els individus acceptin i materialitzin ideals vàlids d’excel·lència humana, tot Estat té una concepció del que es bo: (A) No es neutral respecte a les concepcions morals que poden assumir els individus. Esta justificat que l’Estat forci als seus habitants a aconseguir als seus ideals d’excel·lència humana (B) També esta permès prohibir conductes per educar: si forces a la gent a fer actes solidaris, el que aconsegueixis es que es tornin una mica mes solidaria.
Ha d’adoptar les mesures educatives, punitives, etc. Necessàries per a que els individus ajustin la seva vida als ideals de virtut i de be que sosté una determinada concepció moral.
Exemple de perfeccionalisme al Codi Penal espanyol: “el que contrajere segundo o ulterior matrimonio, a sabiendas de que subsiste legalment ela nterior, serà castigado con la pena de prisió de seis meses a un año”.
Aquesta mesura es perfeccionista, creiem que l’ideal es el matrimoni monògam y no el polígam i l’Estat imposa aquest ideal. Es difícil justificar-ho des del punt de vista del dany a tercers. L’Estat espanyol no es perfeccionista, però hi poden haver mesures perfeccionistes.
Un altre exemple de mesura perfeccionista seria la prohibició e la prostitució, però sol si l’argument es el següent: l’Estat prohibeix la prostitució perquè considera que no es un ideal de vida i que s’ha d’educar a la població.
El moralisme jurídic.
El moralisme considera que en una societat existeixen patrons morals que la majoria de la població exclou de la tolerància i s’imposa als qui pensen diferent, es justifica que l’Estat prohibeixi una conducta que la societat considera moralment intolerable.
Per què prohibim a la societat que tingui sexe en públic? Si la gent considera que el sexe en públic es immoral, l’argument es que si acceptem conductes immorals en una societat la societat es destruirà (argument de Lord Devlin), esta justificat que l’Estat ho prohibeixi –El perfeccionisme diría que això et porta a una mala vida i l’important es educarte-.
Les pautes morals constitueixen una especia de ciment social que s’ha de reforçar amb la sanció jurídica oficial El parternalisme (...) L’Estat esta justificat que intervingui a la força per evitar que tu el dañis. Esta justificat que l’Estat ens deixi fumar? Prendre drogues? Activitats de risc? Un liberal diria que no, cadascú fa el que li sembla millor, però si una persona es incompetent bàsica si que esta permes.
Justificació del paternalisme: Només podem imposar una mesura paternalista amb algú quan considerem que aquesta persona presenta un defecte racional. Perquè hauries de tenir un defecte ? Per exemple, si hi ha una ampolla de verí i jo no ho se, esta justificat que m’obliguin a no veure-la. També pot ser genèrica, un deficiència mental important. O una falta de maduresa important, un nen petit hi ha decisions que no pot prendre perquè li falta la informació i maduresa necessària.
Els supòsits d’incompetència bàsica: • Manca d’informació o maduresa • La pèrdua de llibertat positiva • La debilitat de la voluntat No només es suficient que una persona sigui deficient mental per a que fem QUALSEVOL cosa, el que em d’evitar es que no es danyi per a que això no li afecti a la seva igualtat.
Que pretenem al intervenir? Aconseguir que prengui una decisió racional o bé evitar que quedi en situació de desigualtat. Es a dir, si hi ha una persona incompetent bàsica que es droga l’Estat pot intervenir per a que pugui prendre una decisió racional, per exemple seria incompetent quan ja fos addicta, l’Estat pretén que l’incompetent bàsic deixa d’actuar irracionalment i ho faci racionalment. No esta en contra de que es drogui, sinó de les decisions irracionals.
Casos en els que el paternalisme no està justificat: • El competent bàsic que no vol viure • El competent bàsic vol obtenir un plaer actual i accepta el risc d’un dany futur • El competent bàsic que arrisca la seva vida pels altres Teories modernes de la justicia social • Punt de partida d’una teoria de la justícia - La justícia és el criteri amb el que valorem l’acceptabilitat moral de l’organització social i del funcionament de les institucions - L’organització d’una societat entre persones que mereixen la mateixa consideració i respecte - Es preocupa per la justificació de les decisions públiques que distribueixen drets, obligacions, oportunitats, bens, recursos, etc.
- PREGUNTES: Què requereix una societat per ser justa o, en altres termes, quan una estructura de cooperació social que distribueix càrregues i beneficis és equitativa? Quines limitacions a la llibertat i a l’eficiència econòmica són exigibles dins d’un esquema equitatiu de cooperació social? Principals teories de la justífica distributiva • La teoria utilitarista • El liberalisme igualitari (Rawls) • El liberalisme conservador (Nozick) La teoria utilitarista • L‘utilitarisme com a teoria moderna de la justícia social. S’orgeix a final XVIII Sorgeix a finals del XVIII (Bentham, Mill) El càlcul de conseqüències (teoria teleològica). A l’hora de medir si una cosa es justa o no mira les conseqüències pel benestar general.
El principi d’utilitat i la maximització del benestar • Versions del principi d’utilitat: Utilitarisme hedonista: diu que la utilitat general l’hem d’entendre en termes de plaer o dolor. Allò que socialment a la gent li dona plaer ho hem de perseguir, i em d’evitar el dolor. No el dolor propi, no es una teoria dels interessos egoistes, es una teoria.
Utilitarisme de les preferències: el utilitarisme mes modern es basa en l’utilitarisme de les preferències. El benestar depèn d’allò que la gent prefereix. Aqui hi ha dos versions: (a) Podem tenir en compte les preferències reals – els interessos i desitjos de les persones – però aquí hi ha molts problemes, les preferències de les persones no son molt pures, van determinades pel que volen els vostres pares o les circumstancies en general. Diguem que les preferències reals no son un bon criteri de justícia, potser no vols acabar economia, potser vols viatjar pel mon, però realment no ho saps a ciència pura.
(b) Les preferències informades: lo que compta a la hora de valor lo que es socialment just, que es allò que la gent, un cop informada de les conseqüències d’una decisió i apartades les preferències adaptatives al medi (ex: estic molt content de treballar x 800€), llavors les preferències que tindríem en aquestes circumstancies son les que em de seguir.
-Va suposar un avenç respecte a les teories anteriors -Connecta la justícia d’un acte amb els seus efectes i no en la seva bondat o maldat intrínseca -És realista. Pot ser assumit per les persones -És imparcial i igualitària. No privilegia unes preferències per sobre d’altres.
Tothom compte per igual -És democràtica i pluralista. Tothom pot tenir les seves pròpies preferències -Permet generar obligacions per solucionar problemes globals Problemes de la teoria utilitarista • El càlcul de conseqüències d’un acte podria no acabar-se mai (mig i llarg termini) • Les preferències de les persones no són comparables i no es poden agregar. Si el que t’importa es agregar preferències, plantejem problema: tenim 90 persones que volen veure Gran Hermano a la tele, i 10 que volen veure coses culturals. S’elimina el Dret perquè segons la teoria utilitarista sol faran Gran Hermano discriminant a les persones. Inclús ens permetria l’utilitaris-me sacrificar una persona en nom del benestar general. En el càlcul s’augmenta el benestar general, potser si, però aquestes solucions vulneren drets fonamentals: això pot tenir elements consequencialistes ! Sol importen conseqüències no els mitjans (exemple bomba terrorista 300 nens escola) • No totes les preferències poden comptar per igual • Permet que una persona sigui utilitzada en benefici dels interessos d’altres.
Oblida els seus drets morals. Eficiència i Drets - • El fi justifica els mitjans. Un acte pot ser moralment incorrecte encara que tingui molt bones conseqüències i ser correcte encara que tingui males conseqüències (teories deontològiques: lo correcte té prioritat sobre lo bo) No té present la separabilitat entre les persones John Rawls es pregunta quins son els principis que haurien de regir el principi de justicia. Em de tenir uns principis que ens serveixin per TOTES les societats. La idea es que ens interesen principis de justicia que no es puguin intstrumentalitzar a ningú (exemple, no poden usar un terrorista per matar-lo, s’ha de tractar a tothom amb la mateixa consideració i respecte).
El que planteja Rawls es un contracte hipotetic amb unes condicions. En aquest contracte distribuirem de manera exhaustiva els recursos i les oportunitats.
Com trobariem els principis de justicia? Posant-nos en la “posición originaria”: la idea es, posemnos en la posición en al que unes persones discutiran i aquestes persones decidirán els principis de justicia. Les persones poden ser persones racionals, autointeresades, i están en proporció d’igualtat, però el recurs que ell utilitza, estem en un “vel de la ignorancia” a pesar de saber que tenim interesos, no sabem qui som, no sabem quina será la nostra condició social a la societat, no sabem si serem homes o dones, si tindrem molt talent o poc talent… Si jo sàpigues que he de ser un home ric i molt talentós, a lo millor maximitzaria la meva llibertat lo màxim possible. Si fos pobre, lletja, baixeta, dona, potser m’interessarà que hi hagi més igualtat.
A l’hora d’elegir el que ocorre es que es tindrà certa aversió al risc. S’escollirà en el criteri maxi-min: un es posa en la pitjor situació i escull la millor possibilitat. No esculliran els principis que mes ens beneficiïn ni els que més ens perjudiquin.
En aquesta posició originaria Rawls considera que els que eligirien, escollirien dos principis: Primer principi de justícia • Tothom ha de tenir el mateix dret a gaudir de les màximes llibertats bàsiques compatibles amb les llibertats dels altres Segon principi de justícia Quan es formi la societat hi haurá desigualtat socials si només exercim el primer principi: a un li tocará ser pobre, a l’altre ser ric, etc. Hi ha diferents posicions socials insalvables, però les diferencies es poden salvar en certes circumstàncies.
Les desigualtats socials i econòmiques tan sols es poden justificar (que un sigui ric i un altre pobre per exemple) en les següents condicions: (a) Quan comportin un benefici pels que estan pitjor situats (principi de diferència). Si el fet de que el que un tingui 100 ha d’ajudar a que un altre tingui més: per exemple, pagues impostos, dones feina a altres. Si jo tinc 100 ell te 25, si jo no tinc 100 ell sol té 20. Si això acaba beneficiant al que esta pitjor, les diferencies estan justificades.
Problema: suposem que hi ha unes persones que tenen 200, uns 50, uns 20 ! Si ara els primers tenen 300, els altres 100 i els altres 15: s’ha vulnerat el principi de diferencia. Sol mira la diferencia entre el màxim i el mínim.
Si ara uns tenen 300 els altres 35 i els últims 25: no s’ha vulnerat el principi.
(b) Un cop s’hagi garantit la igualtat d’oportunitats (és a dir un accés igual a càrrecs i posicions socials oberts a tots).
Rawls considera que tenir 300 es arbitrari, s’entén que hi ha persones que no tenen la culpa de no tenir menys talent: ja que la persona que no té talent no pot aconseguir 300. No obstant, si tenim dos persones amb el mateix talent, les dos persones haurien de tenir igualtat d’oportunitats per arribar a 300.
Prioritats entre principis.
• La igualtat de llibertats té prioritat sobre la igualtat d’oportunitats.
• La igualtat d’oportunitats té prioritat sobre el principi de diferència • En cada categoria d’igualtat tan sols podem justificar les desigualtats si beneficien als que estan pitjor Primer s’han de garantir els drets fonamentals ! Després s’han de garantís que tothom tingui les mateixes oportunitats ! Llavors justifiquem el principi de diferencia: les diferencies resultats han d’intentar beneficiar als que estan pitjor.
Teoria de Nozick. Liberalisme conservador: No està d’acord en que aquells que tenen més hagin de donar a aquells que tenen menys.
• Crítiques a Rawls - La seva teoria no és suficientment lliberal - Rawls només es fixa en la distribució de bens. No fa emfàsis en la producció de bens. La justícia segons Nozick depèn de com produïm bens i de com els distribuïm.
- El segon principi de justícia instrumentalitza les persones. La idea es que no podem utilitzar persones utilitzades – contrari del utilitarisme(a) Les persones com a finalitats en si mateixes: hem de donar la mateixa consideració i respecte a tothom (b) La distribució i la producció de bens (c) La llibertat i el dret a la propietat. Una societat s’ha d’organitzar respectat totes les esferes de la llibertat i especialment: i. El Dret a la propietat sobre un mateix i sobre els seus bens ii. La màxima llibertat amb el límit dels drets d’altres Principis d’un sistema institucional just (distribució justa) • principi de transferències. Per a que una transferència sigui justa, la transferència ha de ser sobre una cosa que sigui teva i sota la teva voluntat.
• principi d’adquisició inicial justa. EL primer principi esta vinculat al segon, per a que jo pugui transmetre de manera voluntària els meus bens i que això sigui just • principi de rectificació de la injustícia Límits a la llibertat individual • Per ells els unics límits haurien de ser esl drets d’altres persones, (a) drets negatius: vostè no pot fer això robant-me, ni matant-me ! S’han de respectar els drets negatius de les persones, el que no tenim son drets positius: no podem exigir a la societat que ens alimenti – però tenim el dret a que no ens preguin el menjar. , FI TEMARI (b) restrictius i exhaustius L’Estat mínim Crítiques al liberalisme conservador • Ser propietari d’un mateix requereix la plena propietat del recursos que un produeix? • Són realment voluntàries totes les transferències? • La justícia d’una transacció transmet justícia al resultat? • Quan és legítima una apropiació de bens? • Les conseqüències de la rectificació de la injustícia ...