APARELL URINARI (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia II
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: APARELL URINARI Funcions: eliminació de l’excés d’aigua i filtració de la sang. Si no, hem de netejar la sang per diàlisi.
El que fa, es mantenir el pH de la sang de manera que si hi ha un problema, pot haverhi acidosi o alcalosi de la sang.
CONSTITUCIÓ - Ronyons Urèter Bufeta de l’orina Uretra RONYONS    Situats per darrere del peritoneu parietal posterior.
El dret es una mica més inferior que esquerre, ja que es troba per sota del fetge.
Es mouen segons respiració i postura perquè el diafragma puja i baixa. No es poden palpar, només si la persona esta molt molt prima.
SITUACIÓ      Retroperitoneal T11-12/L2-3. Dret inferior Desplaçament segons respiració i postura (3cm) No es palpa Abordatge quirúrgic posterior (1 pam per sobre de la cresta ilíaca) CARACTERÍSTIQUES - Estan envoltats per la capsula renal o cel·la renal.
- Entra per darrera del peritoneu parietal posterior . Trobem greix perineal per fora i per dins de la càpsula que protegeix el ronyo. Trobem la càpsula tot arreu, excepte a l’ili.
o CARA ANTERIOR Relacionada amb el peritoneu parietal posterior trobem les glàndules suprarenals a la part anterior superior i medial.
Relacions a través del peritoneu parietal posterior: 1. Ronyó dret: relacionat amb el fetge, al duodè, al colon ascendent, i angle hepàtic.
2. Ronyo esquerre: estomac, melsa, pàncrees, jejú , colon descendent i angle esplènic.
o CARA POSTERIOR 1. Part superior: diafragma, costelles i musculatura paravertebral 2. Part inferior: nervis iliohipogastric i ilioinguinal o MARGE LATERAL Convex, paret abdominal o MARGE MEDIAL O HILAR On trobem el hil renal, i on passaran les estructures que formen el pedicle renal: pelvis renal(conducte que conte la orina), arteries venes, nervis , limfàtics.
1. RONYONS Des del punt de vista histologic i funcional: part de la medul·la i escorça renal.
- - Medul·la: presenta les piràmides de Malphigi, (triangles), es diuen així perquè tenen forma piramidal, la base de la piràmide esta orientada perifèricament i el vertex esta orientat cap a la pelvis renal.
A les piràmides es forma la orina que es la filtració de la sang, la filtració de la orina es fa a nivell de la papil·la renal (foradada) una vegada ja formada.
Escorça: 1. Arc cortical situat a la perifèria. Dins de l'arc cortical es filtra la sang.
2. Columnes renals de Bertin (situades entre les piràmides): trobarem els vasos. Passa sang que va per l'arc cortical on es filtrarà en el glomèrul, i la sang passa als túbuls (contornejat, proximal...) on es van canviant les propietats i una vegada acabat es filtra orina a nivell de les papil·les Escorça renal no només perifèrica també trobem les columnes, ja que histologicament tenen les mateixes cèl·lules.
- Lòbuls renals: piràmides rodejades d’escorça renal. Hi ha tants lòbuls com piràmides hi ha.
- Calzes: Part excretora d’orina que comença a nivell de la papil·la renal. La papil·la drena la orina als calzes menors, de (3 a 5), que formaran els calzes majors. Unió de calzes majors formapelvis renal. La pelvis renal forma el PEDICLE RENAL junt (artèria, vena, nervis i ganglis).
VASCULARITZACIÓ  ARTERIAL 1. Arteries renals s’originen de l'aorta descendent abdominal, neixen les arteries en angle recte.
2. Arteria renal de l'esquerra és més curta.
3. Arteria renal dreta, passa per darrere de la vena cava inferior.
4. Forma part del pedicle renal  VENOSA 1. Les venes renals drenen a la vena cava inferior.
2. Vena renal dreta es mes curta que la vena renal esquerra.
la vena renal esquerre passa entre l'aorta descendent abdominal i la mesentèrica superior i té la pinça aorto mesentèrica.
3. la vena gonadal esquerre drena a la vena renal esquerre, la gonadal dreta drena a la vena cava inferior.
4. la vena suprarenal esquerre drena a la vena renal esquerre però la suprarenal dreta drena a la cava inferior.
Venes també formen part del pedicle renal i també situades mes anteriorment.
- Home: testicular - Dona: ovarica (venes i arteries gonadals)  Aorta descendent canto esquerre V.C.I canto dret Espai retroperitoneal. (hem tret peritoneu parietal psterior) LIMFÀTICA Limfa recollida als ronyons va als ganglis limfàtics lumbars.
2. URÈTERS Continuació de la pelvis renal, són dos conductes musculars formats per musculatura llisa.
Van des de la pelvis renal fins la bufeta urinaria.
1. Artèria aorta abdominal 2. Tronc celíac 3. Artèria mesentèrica superior 4. Artèria mesentèrica inferior 5. Artèria ilíaca comuna dreta 6. Artèria ilíaca interna dreta 7. Artèria ilíaca externa dreta 8.
Artèria gonadal dreta 9. Vena cava inferior 10. Vena renal dreta 11.
Vena gonadal esquerra 12. Vena gonadal dreta 13. Vena ilíaca comuna dreta 14. Vena suprarrenal esquerra 15. Urèter Ureter comença sent retroperitoneal però després com va baixant acaba sent infraperitoneal (piensa que el p.p.p es posterior i luego hace una L la parte inferior de la L es infraperitoneal) - ABDOMINAL La part abdominal es: retroperineal.
Relacions: 1. Amb musculatura paravertebral (psoes). Múscul posterior a urèter.
2. Amb el nervi genitofemoral/genitocrural  és un nervi sensitiu, dona sensibilitat a la regió genital i femoral (triangle de Scarpa). Aquest nervi es posterior a l’urèter.
Ex: Si hi ha una pedra a nivell urèter pot irritar nervi, aquestes pedres són excretades per urèter, i provoquen dolor a nivell genital i del triangle de Scarpa.
3. Amb els vasos gonadals (vasos testiculars i ovàrics), Venes gonadals anteriors a l’urèter.
- PELVIANA La part pelviana és: infraperitoneal Per sota del perineu parietal posterior, acaba a nivell de la bufeta de la orina.
La seva part més inferior i terminal de urèter esta situada dins de la paret de la bufeta de la orina. Aquesta part es diu porció intramural, i fa d’esfínter.
micció: contracció bufeta orina, fem contracció de la musculatura, i com l' urèter que passa per dins, es tanca es crea un mecanisme anti reflux, augmenta la pressió per contracció de la paret i fa que orina no vagi cap a dalt, si no que baixi cap a baix 3. BUFETA DE LA ORINA - Es el reservori temporal d’orina. Es una estructura infraperitoneal, que als adults està situada a nivell de la pelvis i als nens a nivell del abdomen. (més alt) - Té unes parets molt gruixudes, per fer contracció, també tenen molta distensibilitat per tenir dins líquid.
- Normalment té una capacitat de 150-500ml. En casos patològics de no poder - miccionar poden haver-hi fins a 2L Cares: SUPERIOR, INFERIOR, ANTERIOR, POSTERIOR I LATERALS A) CARA SUPERIOR A la part més superior trobem el lligament umbilical mig, aquest lligament anirà des del marge anterior i superior anomenat vèrtex fins al melic.
És infraperitoneal, es troba sota del peritoneu parietal inferior i amb el fons de sac.
- Homes: recte vesical on trobem per sobre els budells Dones: fons de sac vesicouterí on trobem per sobre l’uter - - - B) CARA ANTERIOR Tant en homes com en dones es relaciona amb el pubis.
C) CARES LATERALS Relacionat amb els músculs elevadors de l’anus i obturadors interns.
D) CARA POSTERIOR És la cara on drenen els urèters. Trobem el trajecte intramural mecanisme antireflux.
Triangle vesical: és la zona on drena, es troba a la part posterior de la bufeta i està entre els orificis inferiors del urèter i orifici superior de la uretra.
La bufeta de la orina deriva del endoderma excepte aquest triangle.
Tota la paret de la bufeta de la orina té rugositat, amb plecs excepte el triangle que la mucosa es llisa, degut als diferents origens embriològics Relacions: a) home: amb el recte, les vesicules seminals (6), i forma el fons de sac de Douglas o recte vesical (pot ser una relacio de la cara posterior o cara superior) b) dona: amb el coll de l'úter i vagina. (fons de sac vesicouterí) A. Cara superior B. Cara anterior D. Cara posterior E. Coll 1. Lligament umbilical mig 2. Colon sigmoide 3. Fons de sac vesico-uterí 4. Fons de sac de Douglas 5. Recte 6. Vesícules seminals 7. Pròstata 8. Úter 9. Coll de l’úter 10. Vagina 11. Trígon vesical 12. Desembocadura urèters E) COLL - Es la part mes baixa on s'origina la uretra.
- En aquest nivell es troba l’ esfinter intern/esfínter vesical de la uretra VASCULARITZACIÓ - ARTERIAL Branques de la artèria ilíaca interna donaran branques vesicals - VENES Venes vesicals van a les venes ilíaques internes que van a les venes ilíaques comunes i aquestes a la vena cava inferior - LIMFÀTICA Ganglis limfàtics ilíacs INNERVACIÓ Micció controlada per les arrels nervioses de S2-s4 si hi ha una alteració a nivell medul·lar en aquesta zona hi ha incontinència.
4. URETRA És el conducte de drenatge de la bufeta de la orina.
- Orifici intern(superior): es troba a nivell del coll de la bufeta , hi podem trobar un esfínter vesical INVOLUNTARI, normalment tancat.
Oritici extern (inferior):Trobem esfínter uretral VOLUNTARI no es troba dins del orifici, si no que està a la part més terminal. Esta constituït per fibres del múscul bulboesponjós.
URETRA FEMENINA 3-4 cm, Curtamés fàcil que hi hagi infeccions d’orina (cistitis) Cap a baix i endavant Orifici uretral extern: a nivell del vestíbul vaginal, entre clítoris i vagina.
1. Vagina 2. Uretra femenina 3.
Esfínter uretral 4.
Vestíbul de la vagina URETRA MASCULINA 18-20 cm, Llargano tanta predisposició a cistitis.
Funció doble: 1. urinària perquè passa orina 2. genital perquè passa semen Curvatura subpubica/fixa Curvatura prepúbica/mòbil Sondatge vesical: aixecar penis per evitar curvatures PARTS - Urètra preprostàtica relacionada amb l’esfínter vesical.
URÈTRA POSTERIOR - URÈTRA PROSTÀTICA: primera part de la uretra, travessa la pròstata, es on trobarem orifici intern de la uretra.
En aquesta uretra van a drenar els conductes ejaculadors i el líquid prostàtic - URÈTRA MEMBRANOSA: segona part, comença al marge inferior de la prostata fins al marge superior del bulb esponjós. Està rodejada del esfínter voluntari de la uretra.
Postero-lateralment trobem glandules de Cowper o glandules bulbo uretrals.
URÈTRA ANTERIOR Urètra esponjosa o peneana: més llarga, formarà el penis ja que esta situada dins del bulb esponjóscos esponjósgland.
Part proximal : Les glàndules de Cowper es formen a la uretra membranosa però drenen en la uretra anterior.
VASCULARITZACIÓ - ARTERIAL: Branques de l’artèria ilíaca interna VENOSA: Venes ilíaques internes, van a les venes ilíaques comunes i drenen a la vena cava inferior.
LIMFÀTICA: Ganglis limfàtics ilíacs INNERVACIÓ - S2-S4 5. GLÀNDULA SUPRARRENAL No pertany a l’aparell urinari, és una glàndula endocrina però està molt relacionada amb els ronyons.
- La coneixem com a glàndula adrenal/càpsula suprarenal.
Glàndula neuroendocrina: Sintetizen corticoides i també es la responsable de la formació d’Adrenalina.
Situació: a la part superior, anterior i medial dels ronyons.
Separades del ronyó per teixit adipós però es troben dins de la fàscia. Des del punt de vista histològic presenta: a. Escorça Cadascuna sintetitza subst. diferents b. Medul·la VASCULARITZACIÓ - ARTERIAL A traves de 3 grups d'arteries a. art. suprarenals superiors que s'originen de les arteries frèniques inferiors i que aquestes son branques de l'aorta abdominal.
b. art. suprarenals mitjanes: branques de arteria aorta abdominal c. art. suprarenals inferiors: branques de arteria renal - VENOSA Venes suprarenals esquerres vena renal esquerre Venes suprarenals dretes vena cava inferior - LIMFÀTICA Ganglis (para aòrtics): situats al voltant del tronc celíac i de l’aorta.
Tronc celíac sota Art.mesenterica sup Vena renal dreta mes curta Vena renal esquerre passa de la mesentèrica superiorforma la pinça Arteria frènica inferior va a irrigar la part inferior del diafragma 1. Esòfag abdominal 2. Artèries suprarrenals superiors esquerres (branques de les artèries frèniques inferiors) 3.
Artèries suprarrenals mitjanes (branques de l’artèria aorta abdominal) 4. Glàndula suprarrenal esquerra 5. Artèries suprarrenals inferiors (branques de l’artèria renal) 6. Artèria renal esquerra 7. Vena renal esquerra 8. Venes lumbars 9. Artèria gonadal esquerra 10. Artèria mesentèrica inferior 11. Vena cava inferior 12. Artèries suprarrenals superiors dretes (branques de les artèries frèniques inferiors) 13. Glàndula suprarrenal dreta 14. Artèria renal dreta 15. Vena renal dreta 16. Urèter dret 17. Artèria mesentèrica superior ...

Comprar Previsualizar