T14 Explotació forestal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Ecologia forestal
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tema 14: Explotació forestal | 87 TEMA 14. EXPLOTACIÓ FORESTAL EXPLOTACIÓ    Extreure del medi natural les riqueses que conté.
L’explotació dels recursos naturals va començar al S. XIX a mesura que es desenvolupaven els mètodes d’extracció dels recursos naturals.
Al S. XX el consum d’energia va incrementar ràpidament.
Actualment: o o o 80% de l’energia consumida al planeta ve de l’extracció de combustibles fòssils (gas, petroli).
Un altre recurs explotat no-renovable: Minerals Agricultura intensiva és un exemple de degradació d’ecosistemes terrestres com els boscos o els rius.
Explotació forestal:    Llenya per l’obtenció de fusta i energia) Caça, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, fruits...
Conversió a terreny agrícola L’explotació forestal pot provocar: o o o Escassetat en el subministrament de la fusta industrial i com a combustible Erosió i inundacions catastròfiques Augment de deserts i condicions àrides i semiàrides TIPUS D’EXPLOTACIONS DE BOSCOS AL MÓN Hi ha dues grans categories d’explotació i gestió dels boscos, segons conservació i producció 1. AGROSILVICULTURA (TRADITIONAL AGROFORESTRY) Es realitza principalment als tròpics. És el tipus de vida de milions de persones.
Agroecosistemes tradicionals Arbres amb sotabosc de cultius perennes o anuals i de vegades bestiar. Aquest model aporta provisió de menjar, fibres, farratges, medicina, i materials de construcció La gent dels poblats viu a prop dels “jardins forestals” Agricultura tradicional en moviment (tallar-i-cremar) Petits fragments de terra (0.5-2 Ha) són aclarides per una família. Aclarida de sotabosc, tallada d’arbres grans, i crema. S’hi fa cultiu fins que la fertilitat del sòl devalla, i després es va a una altre lloc. Al cap de dècades es torna al lloc.
88 | E c o l o g i a F o r e s t a l 2. EXPLOTACIÓ FORESTAL INTENSA DELS BOSCOS (INTENSE LOGGING) Els boscos utilitzats per la producció de fusta es tallen selectivament (alguns arbres) o bé totalment (tots). I després es deixen regenerar de manera més o menys natural. Hi ha un continum de maneres diferents de fer aquestes accions: preparant la regeneració posterior, o no, etc,… TIPUS DE BOSC/MASSA Segons la proporció d’espècies: - Bosc monoespecífic Bosc mixt Segons l'homogeneïtat de la mida dels arbres (» edat) - Bosc regular Bosc irregular Segons el mecanisme de regeneració - Bosc alt/gros Bosc menut baix Bosc mitjà Paràmetres per silvicultura        Distribució diametral dels arbres Diàmetre màxim dels arbres Densitat de peus Densitat de coberta Forma de reproducció Composició de la massa Espècies d'arbres TIPUS DE TALLADES A) Tallades arreu Una tallada única que dona lloc a masses regulars. Consisteix en la tallada i extracció de tos els arbres i normalment es fan en masses monoespecífiques.
Es poden fer: o o o Tallades arreu en un temps: s’extreuen tots els arbres a la vegada Tallades arreu en dos temps: Després de la primera tallada (o tallada principal) es deixa una reserva d’arbres pare disseminats o en grups (aprox un 20% dels arbres).
Tallades per feixes: Les unitats de tallades són estretes i llargues Tema 14: Explotació forestal Avantatges       | 89 Inconvenients     Fàcil de senyalar i executar Volum de fusta alt per unitat d’explotació Mida fusta homogènia Mecanitzable No danys a la regeneració després tallada Regeneració concentrada Paisatge artificial i desolat Risc d’erosió Falles o dificultat en la regeneració en algunes zones Insectes patògens B) Tallades successives Tallades contínues que donen lloc a masses regulars. Consisteix en l’extracció total d’arbres de manera seqüencial. La seva aplicació s’orienta a assegurar la regeneració natural del bosc. S’aplica tant a masses pures com mixtes. En un període de temps relativament curt, el torn de tallada, es fan 3 tallades per assegurar la regeneració: Tallada preparatòria. Tallar els peus en mal estat i generar espais per facilitar el creixement del arbres amb més potencial de produir llavors i aconseguir que la llum arribi al terra. Es talla el 25-30% de la massa.
Tallada disseminatòria: Es talla el 30-50% de la massa. Es fa per afavorir la disseminació de la llavor Tallada final: Es talla aproximadament el 25% de la massa. Es treuen els darrers arbres i s’aclareix la regeneració. Es fa per tant quan la regeneració està ben establerta.
Avantatges      Reproducció segura Pocs restes tallades Protecció del sòl Poc impacte paisatgístic Pocs insectes patògens Inconvenients    Execució costosa Explotació per volums petits Pot malmetre’s la regeneració en tallades finals C) Tallada de selecció Tallades discontínues que generen i mantenen masses irregulars. Tota la superfície gestionada esta sempre en regeneració Es tallen dos tipus d’arbres: o o els arbres grans a partir d’un determinat diàmetre (diàmetre de tallada o maduresa) amb la idea d’aprofitament els sobrants de les classes diametrals inferiors (els peus malats o amb creixement defectuós o lent) amb un objectiu de millora L’eliminació d’aquest arbres promourà el regenerat a partir de llavor o de rebrot.
Aquestes tallades es poden fer en bosquets (es tallen els arbres per grups) o discriminant arbre per arbre.
90 | E c o l o g i a F o r e s t a l Partim d’un bosc amb tres cohorts (mides) d’arbres. Tallem els més grans per aprofitament, els entremitjos no es tallen per a que creixin i siguin els grans de la següent tallada i s’aclareixen els més petits per accelerar el seu creixement i que siguin els mitjans de la següent.
 Avantatges       Inconvenients Menys impacte sobre la resta de l’ecosistema.
Protecció sòl Llavors contínues (espècies d’ombra) Poques restes tallades Superfícies petites Poc impacte paisatgístic    Difícil explotació Difícil pastoreig Danys regeneració Un altre tipus d’explotació: la pela del suro 2 fases: La primera pela: el suro es pot extreure per primera vegada quan l'arbre té aproximadament 25 anys i aquest primer suro és l'anomenat "pelegrí", suro de molt baixa qualitat i només vàlid per a l'elaboració de conglomerats.
Les peles posteriors es fan cada vegada que el seu gruix és d'uns 25 mil·límetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques.
PERTORBACIONS HUMANES DELS BOSCOS DE CATALUNYA Pertorbacions d’origen antròpic - Generals Restes de tala Presència de soques Generals Pertorbacions d’origen natural - Tipus d’agent pertorbador Grau d’afectació dels arbres Grau d’afectació dels boscos Símptomes foliars Arbres vius i morts Restes de tala Tema 14: Explotació forestal | 91 Anàlisis descriptives: percentatge de parcel·les segons cada tipus de pertorbació antròpica.
Les tres més freqüents en ordre d’importància són - Sense dany Treballs silvícoles: aclarides Pastoreig Anàlisis descriptives: % de parcel·les segons el nombre de pertorbacions antròpiques Més d’un 60% de les parcel·les únicament presenten un tipus de pertorbació antròpica.
EXTRACCIÓ DE BIOMASSA FORESTAL Silvicultura al nostre país. Principals estratègies i sistemes d’explotació    El medi ambient : Biomassa forestal: què fer-ne?  http://www.youtube.com/watch?v=CBOSGgG3KbM Propietaris forestals  http://www.youtube.com/watch?v=JBR3CrMsKwI 30 minuts: Els nostres boscos  http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1760/Lhome-i-el-bosc ESTRATÈGIES ECOLÒGIQUES DE L’EXPLOTACIÓ FORESTAL Efectes de l’explotació sobre el CICLE DE NUTRIENTS Els efectes sobre el cicle de nutrients depenen de:    el torn de tallada la intensitat de tallada la qualitat d’estació Efecte de l’edat del bosc en la pèrdua de nutrients 92 | E c o l o g i a F o r e s t a l Efecte de l’espècie en el cicle de nutrients Efecte de diferents espècies d’arbres en la quantitat de biomassa i nutrients en boscos de 40 anys creixent en un sòl sorrenc a Minnesota.
Distribució de nutrients en les diferents parts de l’arbre La major part de biomassa la trobem al tronc però el nitrogen i el fòsfor es distribueixen principalment a les fulles i les arrels.
La proporció de nutrients dependrà de l’època de tallada i de la fracció extreta.
Flux net (entrades atmosfèriques menys exportació per la conca) de substàncies dissoltes en una conca deforestada i en una control en Hubbard Brook.
Efectes de l’explotació sobre la HIDROLOGIA DEL BOSC Tema 14: Explotació forestal | 93 Efectes de l’explotació sobre la DIVERSITAT d’ESPÈCIES Sobre plantes de sotabosc Els boscos majors de 20 anys formen part d’un mosaic causat pel foc, en canvi els boscos més joves van ser originats per tallades arreu.
Riquesa i diversitat d’espècies del sotabosc en una cronoseqüència de 23 boscos en una regió de boscos d’angiospermes a Nova Scotia.
Sobre ocells Riquesa i diversitat d’ocells nidificants en una cronoseqüència de 23 boscos, en una regió de boscos d’angiospermes a Nova Scotia.
Les soques o troncs morts en peu són un component important de l’hàbitat per moltes espècies tant com lloc per fer el niu com per la seva aportació a l’alimentació dels ocells insectívors.
Aplicar diferents models de gestió fa augmentar la diversitat    Boscos cultivats de C. sativa: Teròfits petits i heliòfils Boscos cultivats abandonats, boscos menuts tant de Q. pyrenaica, mixtes C. sativa-Q. pyrenaica i de C. sativa joves: Hemicriptofits amb dispersió anemocòrica i camèfits Boscos menuts de C. sativa antics: Faneròfits amb zoocòria Les proporcions del mosaic no són fàcils d’establir Si es conservava un 39% del volum de fusta disminuïa la densitat d’ocells propis de bosc i augmentava la d’ocells de zones obertes en proporcions similars, mantenint-se la riquesa respecte al no tallat.
En canvi quan es conservava molt més volum de fusta 71% també augmentaven els ocells de les etapes succesionals primerenques sense reduir les densitat d'ocells de bosc.
94 | E c o l o g i a F o r e s t a l Escarbats sapròfits Líquens En un bosc Pseudotsuga menziesii (al NO del Canada) amb arbres de 100 anys després de la darrera pertorbació però amb alguns arbres relictes anteriors a la pertorbació (amb edats entre 200 i 600 anys). En aquests arbres relictes van trobar major biomassa de líquens.
A més, els arbres joves del voltant d’aquest arbres relictes presentaven major riquesa i biomassa de líquens, pel que no nomes conservaven els líquens sinó facilitaven la colonització dels arbres establerts després de la pertorbació.
Caldria deixar arbres antics que presentin una bona cobertura de líquens quan es fa l’explotació forestal.
RIEC. Índex revisat de continuïtat ecològica (Rose, 1976) Desenvolupat per 30 espècies bioindicadores de boscos estables. Serien doncs boscos no alterats en que s’ha donat continuïtat i estabilitat ecològica de manera que els líquens s’han pogut desenvolupar sense cap dificultat externa.
Si μ>20 implica que no hi ha alteracions importants del bosc Fongs Boscos de faig de Dinamarca La riquesa total d’espècies disminuïa amb l’augment del diàmetre dels arbres i amb la continuïtat de fusta morta, però augmenta les de espècies en perill d’extinció. El que indica que les espècies més amenaçades són les que es troben en f usta morta.
Tema 14: Explotació forestal | 95 Les espècies en perill es troben sobretot en arbres trencats i en procés de descomposició però en peu més que en arbres caiguts.
Petits mamífers ...