Tema 2 - Herència Romana (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia de la Cultura y de las Instituciones Europeas
Profesor C.B.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 06/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona 1.2 HERÈNCIA ROMANA Roma serà el segon gran grup poblacional que maquillarà Europa, en gran part adaptarà la cultura Hel·lenística, allargant el passat grec però, inclourà dins l’herència grega, la seva pròpia visió canviant-ne certs aspectes clau com la democràcia. Cal tenir en compte que els romans no només adaptaran cultura grega sinó que en ser una civilització que abastirà grans conquestes i territoris, trobarà dins del seu imaginari cultural influències molt variades, com els púnics amb els contactes amb Cartago, els celtes al nord d’Europa, etc... Per posar un exemple, trobem l’assimilació de Déus d’altres cultures com el Melgant fenici que es va assimilar en la figura d’Hèrcules grec. De la mateixa manera el culte al sol dels celtes s’equipararà al Déu Apolo. Roma, per interès en la assimilació de poblacions dins de la seva cultura va acceptar, adaptar i acollir dins d’aquesta, parts de la cultura d’altres procedències i les vinculà a la seva pròpia.
Diem que la gran herència romana a Europa serà el saber aplicat, el saber tècnic i el domini per implantar-lo, un poble molt més centrat que els grecs crearen una societat molt més organitzada i marcada. A Europa han deixat una llarga regalia de ciutats que ells mateixos crearen per tot el mediterrani, Girona, Tarragona, Barcelona, etc... dotant-les de poder i de institucions, el que les hi ha permès prosseguir fins els nostres temps. Aquesta concepció romana porta a entendre les ciutats com a centres d’administració, de burocràcia i de control del territori, una idea oposada a la de polis grega, en que aquestes eren nuclis en que els ciutadans exercien el seu poder polític.
Els romans assimilen i adapten conceptes grecs com: La fidelitas -> la fidelitat vers l’Estat pròpi.
Mos maiorum -> tradició dels antics.
Entre d’altres, aquests conceptes grecs reflectien els drets i deures d’un ciutadà grec però els romans els utilitzaren per a justifica el control. Has de ser fidel a l’Estat en que t’has trobat i no pots anar en cap cas contra ell ja que els antics ho van crear així i cal respectar-los. Aquest control era buscat expressament amb la idea de limitar al poble i les seves aspiracions per por de que Roma acabés com Atenes.
Ius -> el dret romà -> la llei suprema i la base de la societat i el benestar públic dins de la ciutat, ningú s’hi podia imposar o sobrepassar-lo, el ciutadà demostrarà la seva fidelitat a l’Estat en la mesura que respecti aquestes lleis.
PERSECUCIÓ DELS CRISTIANS Els cristians foren perseguits perquè vivien al marge d ela ius, amb tradicions i costums diferents, raó per la qual se’ls persegueix, s’allunyen i ataquen la tradició romana.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona FORMES INSTITUCIONALS La següent gran aportació seran les institucions que aquests crearan i com respondran a diferents formes de govern. Tot i que les formes de govern no eren noves, ja que els grecs ja les havien aplicat, els romans les van revisionar i reeditar. Començant per la monarquia, a la qual els romans tenien autèntic pànic, ja que la entenien com una tirania que no responia a les necessitats del poble (una visió que ens ha arribat en l’actualitat). La idea de la república la acaben associant als sistemes oligàrquics, un sistema que seguim nosaltres i que pels romans era la organització perfecte. Per últim, l’Imperi entesa com una monarquia arbitral grega, no la creen però la adapten ja que basa el seu poder en el poble, tot i això al final es tergiversa i perd el sentit.
Pensament Republicà -> La República resà idealitzada en els seus inicis, ja que representava una forma de govern en la qual es segmentava el poder i, per tant, s’evitava a tot cost la apropiació del poder. D’aquest desig de separació de poder és d’on sortiran totes aquelles magistratures, qüestures, etc... La realitat però serà que durant molts segles el poder era en mans del senat, es a dir en les mans d’uns pocs ciutadans que podien crear lleis al seu gust. D’una idea de segmentació, es passarà al control del poder per unes poques famílies, esdevenint una mena de principat.
Idea Imperial -> La monarquia arbitral que a Grècia només apareix en un moment, a Roma esdevindrà un Imperi de 250 anys de durada, seguint el model de la diarquia augustea. Fins Dioclecià i Constantí, és a dir fins el 280 dC, els emperadors eren els primus inter paris, eren un igual. Aquesta situació canviarà vers una autocràcia teocràtica en la que els emperadors esdevindran hereus divins. El domini dels emperadors com Dioclecià serà gràcies a la seva identificació o justificació de caràcter diví.
Idea Imperial en el Temps Encara en l’actualitat però sobretot en les dictadures de la primera meitat del segle XX, veiem les característiques d’aquesta concepció. No només heretem la democràcia de la època clàssica sinó que també rebem una forma de govern que adaptaran els feixismes.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona Imperi de la Llei -> Roma està marcada per una caracteristica clau, una població sotmesa totalment al compliment de la llei, una caracteristica de la que estaven ben orgullossos ja que representava la maduresa i modernitat de la societat (igual que ara). Aquestes lleis necessàries per Roma, com deia Ciceró, passen per diversos models i fases de creació i establiment. A l’inici, tot i dir-se que els feien el poble, era el Senat qui creava les lleis, mentre que el poble simplement podia discutir-les. En entrar a l’Imperi real, serà l’emperador qui escriurà les lleis, esdevenint legislador únic de Roma. L’emperador podrà redactar tres tipologies de lleis: Leges -> lleis imposades i directes. Mandata -> Lleis enfocades a un territori en concret. Rescripta -> Ratificació d’una llei en consulta, aclarant la llei o certs partats d’aquesta.
Aquesta obsessió per la llei i el seu compliment és la raó per la qual ens han arribat tants exemples de coleccions legals romanes, tant privades com públiques, des de Codex com el Gregorià o l’Hermogenià del segle III, com les Digesta o les Institutiones del 533 dC.
LLEGAT CULTURAL Tot i que l’herència principal de Roma cau en les institucions, de Roma també en rebem cultura i idees, això si, en menor mesura que de Grècia. El llatí serà el gran exemple del patrimoni cultural comú romà, una llengua que dominarà l’escriptura culte a Europa durant tota l’Edat Medieval i que portarà al sorgiment de les llengues llatines que formen la majoria de les llengues europees actuals. A nivell més reduit, crearen les formes en que les ciutats s’estructurarán en el futur, les vies romanes, etc... El pensament militar i la forma de fer la guerra ens naixerà també amb els romans i les seves centúries i formacions.
La gran aportació romana en l’àmbit de la cultura serà la cosmovisió, la forma d’entendre el món i les relacions, és a dir, d’enfrontar-nos a la vida. Els romans ens donen un alfabet que ens organitza els pensaments, un ritme del temps basat en el calendari solar dividit en mesos, setmanes i dies que ens permet organitzar el passat, present i futur. Una cosmovisió que ens fa entendre el món i el seu funcionament i ens eprmet enfrontar de certa forma les relacions socials i familiars (paterfamilias).
...

Comprar Previsualizar