Tema 2. Mètodes anàlisi (1ª part) (2010)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Geobotànica
Año del apunte 2010
Páginas 2
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Alejandro Batlle GEOBOTÀNICA TEMA 2: Mètode d’anàlisi (1a part) Els principals mètodes per descriure la vegetació és: 1-El seu aspecte i per tant pel mètode fisiognòmic; amb una unitat bàsica que és la formació de la vegetació (tipus de vegetació definida pel seu aspecte i no per la composició florística).
Molt utilitzat per la cartografia.
Nivell topològic Nivell fisiognòmic Nivell específic Bosc bosc aciculifoli pi roig (Pinus sylvestris) Terminologia fisiognòmica bàsica : Formació de bosc aciculifoli de pi roig Terminologia col·loquial: Pineda de pi roig 2-Les espècies que presenta el bosc i per tant el mètode florístic amb una unitat bàsica d’associació (tipus de vegetació definida per la composició florística). Tenim un nivell tipològic (boscos, matollars, ..), un nivell fisiognòmic i un nivell específic de les espècies dominants.
Esclerofil·les : fulla ampla, dura i perenne Caducifoli : fulla caduca com el faig i el roure Aciculifoli : fulla dura i en forma d’agulla com el  i l’avet.
Bosquina: arbust més o menys alt Matollar: formacions arbustiva humit de la zona atlàntic o centre europeu.
Savina: juniperus phoenicea Desert : comença per sota dels 100mm/cm/any A prop de la platja trobem que si tenim calcàries l’aigua s’infiltra molt ràpid i fa que la vegetació no tingui aigua disponible.
Margalló: única palmera autòctona d’Europa, típica de màquies Màquia: arbustiu sense arribar a forestal, característic de zones seques.
Alvèol : està present en sòls neutres Boix : sòls calcaris i no indica cap tipus de vegetació en concret Falguera petita : Alzina no alterat Arbutus unedo : alzina alterada Formacions estructurals forestals Bosc  formació forestal dominada per un o diversos estrats arboris.
Alejandro Batlle Devesa o boscanes boscos sense estrat arbustiu i amb un estrat herbaci clar. Són importants ja que són boscos amb només un 25% d’arbres per tal de poder fer un ús agrícola, ramader i forestal.
Aquest tipus de bosc va ser molt utilitzat anteriorment ja que permetia la supervivència de les famílies i també permet una recuperació ràpida de l’ecosistema.
Boscos de ribera  segueixen qualssevol accident geogràfic lineal, en aquest cas un riu o torrentera.
Arbredes o plantacions artificials plantacions i que per tant no es consideren boscos.
Bosquetons  boscos de port migrat integrat per arbres poc desenvolupats, baixos o d’aspecte arbustiu.
Boscanys  fragments de bosc que poden quedar en una zona esdevinguda conreu, parc o jardí.
Classificació: Dasocràtiques i dasonòmiques (mesura dels arbres i de les masses forestals) Bosc gros o alt o de llavor bosc tractat de manera que els arbres procedeixen en general de llavor, talment que cadascun sol presentar un tronc únic, que, en estat normal, sol tenir un diàmetre superior a 20cm.
Bosc baix o matorral alt o de rebrot  bosc tractat de manera que la majoria dels arbres procedeixen de la rebrotada de soques d’arbres tallats. Normalment és a causa de les carboneres i les places són característic d’aquest ús, ja que una mica de cendra fertilitza però massa esterilitza.
Estructura d’edats Bosc regular  la major part dels arbres són d’una mateixa classe d’edat.
Bosc irregular  quan hi ha peus de totes les edats.
Semiregulars  varies classes d’edats, però no totes.
Classe natural d’edat Disseminat  plàntules recentment germinades fins que arriben als 25cm.
Repoblat  des dels 25cm fins que s’inicia la tangència de capçades entre elles on es comença a manifestar la competència. També s’assoleix l’alçada normal.
Mont brau  entre l’inici de la tangència de les capçades i el de la poda natural, és a dir, mort espontània de les branques de la part inferior del brancam.
Latizal  des de la poda natural fins que s’assoleix un diàmetre de 20cm Fustal  amb diàmetres normals a 20 cm.
Sociològica En funció de la competència entre els peus d’una massa arbòria, es produeix una estratificació de les capçades. Es poden diferenciar dues classes sociològiques de peus: Dominants i dominats.
...